EL RUNAM ESFEREÏDOR DEL MONESTIR DE LA TRAPA DE MAELLA.

El Juan Ferrán, publicava una fotografia ‘ Ruinas del Monasterio de Trapa’, i li demanava en quin indret es troba aquesta desferra del patrimoni col•lectiu, i em responia ‘A la carretera que va de Fabara a Maella’.

Cercava el catàleg arquitectònic, dins el Pla General d’Ordenació de Maella a la comarca del Baix Aragó-Casp, dins l’anomenada Franja de Ponent, a la província de Saragossa. I trobava una breu explicació a la fitxa número 4.
http://www.maella.es/pdf/NUEVO-PGOU/PGOU/TEXTO/1.5%20DN-CT1%20CATALOGO%20ARQUITECTONICO.pdf

Llegia que segon la tradició es va fundar un monestir al segle VI, i que hi va ser lloc d’estada d’una virtuosa verge anomenada Susana, martiritzada en època musulmana, i que les seves restes van ser enterrades allà.

Fou reconstruït per l’ordre de Calatrava, i l’any 1226 va ser cedit als monjos cistercencs de l'Escarpe.

El 13 gener 1796 l'ocupen els trapencs fins al seu abandó l’any 1835, com a conseqüència de la desamortització propiciada per Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Cádiz, 25 de febrer de 1790 – Madrid, 3 de novembre de 1853); el REINO DE ESPAÑA ja patia les conseqüències de la corrupció endèmica de les famílies dominants, que acabarien esdevenint les grans beneficiades d’aquesta operació que facilitava ‘ la distracció’ de gran part del Patrimoni Històric i Artistic.

La descripció ens diu que la planta de l'església té forma de creu llatina i han desaparegut les voltes que la cobrien, encara que es conserven les pilastres del costat de l'epístola. La torre consta de tres cossos de planta quadrada rematats per un chapitel abulbado.

El Monestir de la Trapa de Maella és una mostra més de l’ interès dels diferents GOBIERNOS, tant del REINO DE ESPAÑA, com de la pròpia COMUNITAT ARAGONESA, pel Patrimoni Històric i Cultural col•lectiu. Felicitem en primer lloc a Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, La Coruña, 27 de març de 1955), i en segon lloc a Luisa Fernanda Rudi Úbeda ( Sevilla, 13 de desembre de 1950).

ESCOLES DE LA PROVINCIA DE LLEIDA ANTERIORS AL FRANQUISME. QUE EN SABEM ?

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors al franquisme em feien arribar un full de la Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

En el que per la província de Lleida, - entre [ ] els dubtes - , i atribuïdes a J. de Villallonga, [Ignacio de Villalonga Casañes ] hi trobava ; las escuelas de la provincia de Lérida: Borjas Blancas, Vilorell [ Vilosell] , Lleida , Puigvert de Lérida, Artesa de Segré, Balaguer, Martinet, Artiés, fubiola [ La Fuliola ] , Serós, Cervera, Alcarraz [ Alcarràs] , Durro, Vinaixa, Organya, Bosost [ Bossots ] , Les, Canejar [ Canejan ] , Salardú, Las Bordas, Vallfogona de Balaguer y Ager.

En demanaré informació a cada ajuntament, ho faig extensiu però, als ciutadans particulars, als Ateneus, els Casals de Cultura, grups de recerca, Arxius Històrics, ...

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

http://www.somgarrigues.cat/noticies/1751/www.impulsemelsbaldiri.cat
http://www.xtec.cat/centres/c5003861/
http://www.ras.cat/content/els-planells-model-densenyament-dangl%C3%A8s
http://www.seros.cat/avislegal.php
http://agora.xtec.cat/ceip-jbalmes-cervera/intranet/
http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Escola-Ruda-de-Salardu
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-de-les-borges-blanques.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-jaume-balmes-cervera-la-segarra.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-angel-guimera-balaguer.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-de-vinaixa-les-garrigues.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-de-la-provincia-de-lleida.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/antiga-escola-de-la-bastida-dhortons.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-el-roser-el-poal-el-pla-durgell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/edifici-de-lajuntament-dels-plans-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-camps-elisis-lleida-catalunya.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-macia-companys-agramunt-lurgell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/10/edifici-de-les-escoles-municipals-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-de-golmes-pla-durgell-lleida.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/edifici-de-les-escoles-de-torrefeta-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-de-vilamitjana-tremp.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-de-martinet-la-cerdanya-jussana.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/06/lancienne-hotel-de-ville-d-albatarrec.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PLACA PORXADA D’AMER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – parcialment – la plaça major o plaça de la vila d’Amer, coneguda popularment com la plaça Porxada, ocupa el centre de la població. La plaça és de planta rectangular i, malgrat estar oberta a la circulació d'automòbils, el centre, limitat per bancs de formigó, és d'ús vianant. Té la particularitat que tots els porxos són diferents. Però el que de debò li dóna personalitat no són pas els arbres, ni les plantes ni les flors, inexistents, sinó les llambordes, portades de diferents poblacions catalanes a principis dels 80 del segle XX. Els pobles dels quals hi ha llambordes a la plaça són: Sant Hilari Sacalm, Mataró, Sabadell, Olot, Vic, Santa Coloma de Farners, Barcelona, Girona, Figueres, Badalona, La Bisbal d'Empordà, Terrassa i Palamós. Els edificis que es conserven a la plaça són d'origen medieval, reformats durant els segles XV, XVI i sobretot durant els segles XVIII i XX. Tot i que es conserven reminiscències medievals a les façanes com ara alguna finestra geminada o trebolada, escuts en relleu, inscripcions..., la majoria d'edificis són dels segles XVIII-XX amb tres o quatre plantes i la particularitat d'ésser suportades parcialment pels porxos i arcades. L'origen d'aquests porxos és comercial, d'antigues parades cobertes que s'acabaven cobrint i edificant a sobre. Així passà a Vic i també a Girona, entre d'altres poblacions properes. La majoria de les cases de la plaça amb arcades a les seves plantes baixes segueixen el mòdul de dos arcades dividides per una columna i cada mòdul dividit per un pilar o llenç de paret més gruixut.

Llegia que aquesta plaça és considerada la segona plaça porxada més gran de Catalunya, la primera és la Plaça Mercadal de Balaguer.

Tinc vistes algunes places porxades ,Vic, Santa Coloma de Queralt, Agramunt , Prades ... no tinc gens clara la prelació de l’enunciat anterior, si algú té dades comparables li agrairem ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En qualsevol cas, grans com aquestes, o petites com la de Guimerà, totes les places son indrets del màxim interès quan visitem una població

CASA DE LA VILA D’AMER. PLAÇA MAJOR D’AMER. LA SELVA. GIRONA.CATALUNYA

Retratava la Casa de la Vila d’Amer, la descripció tècnica ens diu ; immoble de tres plantes cobert amb una teulada plana i aterrassada. Pel que fa al seu emplaçament aquest el trobem ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila, però simultàniament fa cantonada a l'esquerra amb l'Avinguda de Barcelona.

La façana principal és la que dóna a la Plaça de la Vila i està estructurada internament en base a dues crugies. La planta baixa consta de dos grans arcs de mig punt irregulars. En el de l'esquerra prima la llum (amplada) per sobre de la sageta (alçada), mentre que en el de la dreta succeeix tot el contrari, ja que s'observa una relació equitativa entre alçada i amplada. Els dos arcs acaben conformant un porxo a l'interior del qual trobem dues grans obertures emmarcades amb pedra. La de l'esquerra actua com a finestra, mentre que la de la dreta, d'arc conopial de taló, actua com a portal d'accés. El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de dues obertures per pis respectivament. En total són quatre obertures que recullen les mateixes característiques i és que les quatre són rectangulars emmarcades amb pedra i són projectades com a balconades i equipades amb baranes de ferro forjat. Ara bé, les quatre obertures difereixen en dos aspectes: per una banda, en la mida, ja que les del primer són sensiblement majors que les del segon pis . Mentre que per l'altra, la barana del primer pis abasten tot el pla horitzontal de la façana, mentre que les dues del segon pis són de dimensions més moderades i reduïdes. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és bastant encertat, com així ho acrediten les formes esveltes i lleugeres que ornamenten i inunden les tres baranes. Al centre de la façana trobem un gran escut que respon a l'escut oficial d'Amer. Tanca l'edifici en la part superior una cornisa molt sòbria i austera i com a coronament la terrassa, anunciada pel cos de presència piramidal.

Ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte, ho preguntarem a l’Ajuntament, que ‘resideix en aquesta casa’.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN GULTRESA. PLAÇA MAJOR D’AMER. LA SELVA. GIRONA.CATALUNYA

Retratava aquest edifici de número 5 de la Plaça de la Vila d’Amer que presenta hores d’ara un cert ‘decandiment’.

La descripció tècnica ens diu ; edifici entre mitgeres de quatre plantes, tres crugies i terrassa cobert a doble vessant cap a la façana posterior. Està situada al racó nord-oriental de la plaça i destaca per tenir les arcades al nivell del primer pis en lloc de la planta baixa, com la resta de les cases de la plaça. Està arrebossada i decorada amb un fals encoixinat d'aparença de petits rectangles. La casa destaca per la decoració de ferro de les baranes dels balcons. La planta baixa conté dues arcades de mig punt peraltades amb una columna octogonal amb base i capitell motllurats. La volta interior és plana i allà hi ha dues portes, emmarcades de pedra calcària i una finestra al primer pis, inclòs sota les arcades. A la llinda d'un de les portes de la planta baixa hi ha una inscripció amb el nom de PELGRÍN ALTARRIBA. El segon pis, sobre les arcades, presenta un balcó corregut amb sis mènsules decorades amb motius vegetals i una barana de ferro de forja amb fulles de figuera, plataner i vinya. Aquesta decoració està disposada dins i fora de varis cercles concèntrics que ressegueixen la barana. Les tres grans finestres emmarcades amb motllures tenen cadascuna un guardapols amb tres mòduls circulars als angles i al centre de la llinda amb decoració geomètrica. Al tercer pis es repeteix la decoració de l'anterior, però els balcons són individuals, amb dues mènsules per balcó, i més reduïts. La cornisa, emergent, consta de 8 mènsules amb decoració vegetal i zoomòrfica. Sobre d'aquesta hi ha una balustrada de ferro amb els mateixos motius de fulles inserides en cercles concèntrics.

Ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte, ho preguntarem a l’Ajuntament, que comparteix espai a la Plaça de la Vila.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE CAN GARAY A LES PLANES D’HOSTOLES?.

Cercava informació de Can Garay, l’hotel modernista de Les Planes d’Hostoles, i trobava un enllaç en el s’explica que Joan Soler i Pi , nascut en una masia de la Mota, municipi de Palol de Revardit, el juny de 1956, entrava a treballar a l'empresa Exclusives Garay de Les Planes d'Hostoles, acabats de fer els 18 anys, o sigui 1974, si no ens erren, aquesta empresa era un distribuïdor d'aliments congelats, gelats, iogurts i mantega, feina que Joan Soler i Pi , realitzava amb una furgoneta Ebro i més tard amb un camió Ebro BC-35 de 3.500 quilos de pes màxim autoritzat, carrossat amb caixa frigorífica i amb matrícula T-37XXX, que repartia els gelats de la casa Camy.

Em demanat informació a l’ajuntament de les Planes d’Hostoles, i a l’hotel Can Garay, relativa a la data en que s’aixecava aquest singular edifici, i qui en va ser l’autor. Quan confegíem aquest breu, m’havien contestat des de l’ajuntament que ‘no els consta el nom de l’arquitecte’, ens queda únicament esperar la resposta de Can Garay.

Faig doncs, extensiva la petició a TOTS els ciutadans particulars, Ateneus, Casals de Cultura, grups de recerca, Arxius Històrics, ....

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANIVERSARI DEL BALL DE GITANES. CASTELLAR DEL VALLÈS. 2015

El Josep Vidal Masó penjava un deliciós video :
https://www.youtube.com/watch?v=xxBJG9QSG0Q

Nosaltres, discrepem d’algunes de les afirmacions que s’hi es diuen, i així ho dèiem a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/ball-de-les-gitanes.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/balls-dalabanca-al-senyor-i-les-gitanes.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/gitanes-de-castellar-del-valles-eppur.html

Aquesta vegada retratava les colles a la Plaça Major, advertint clarament com un estol d’àngels – per directe encàrrec del bon Déu – aturaven per uns instants la pluja que volia malmetre la sessió fotogràfica.

Mes tard al Pavelló faria una munió de fotografies de les que únicament en seleccionava tres perquè malgrat el senyor google és un bon jan, ens imposa limitacions quan al nombre d’imatges.

Gitanes i llibertat son termes sinònims i indissociables