lunes, 20 de abril de 2015

CAN COMELLES. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant el casal format per diverses edificacions i una capella - de la que no trobava l’advocació, ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) -.


La descripció tècnica ens diu que la casa està construïda amb maó i orientada cap al sol naixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva alguns arcs gòtics apuntats. El bloc principal és de planta rectangular, té una torre mirador adossada i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures tenen reixes de ferro forjat. La coberta és plana amb una barana balustrada. Pel que fa l'interior, hem de destacar la barana de fusta de l'escalinata, amb elements decoratius renaixentistes i barrocs. El pati és de finals de segle XIX; aleshores es convertí en un jardí amb escultures italianitzant amb déus, passejos.

No trobava cap referència al mestre d’obres i/o arquitectes autors de la reforma que li atorgava l’actual aspecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en relació a la capella de Can Comelles, em deien que tenia l’advocació de Sant Magí, i antigament havia estat dedicada a Santa Maria.

L'any 1983 estava sense culte i era propietat de l'ajuntament.

domingo, 19 de abril de 2015

CERCAVILA DE GITANES. CASTELLAR DEL VALLÈS. 19 D’ABRIL DE 2.015

El diumenge 19.04.2015 es duia a terme la ‘ Cercavila del Ball de Gitanes’ en el que prenien part les colles de :

V.OR LLIÇÀ D'AMUNT
V.OR LLINARS DEL VALLÈS
V.OR CANOVELLES
V.OR LA LLAGOSTA
V.OR SANTA EULÀLIA DE RONÇANA
V.OR MARTORELLES
V.OC CERDANYOLA DEL VALLÈS
V.OC CASTELLAR DEL VALLÈS
V.OC ANTICS DANSAIRES DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
V.OC SANTA PERPETUA DE MOGODA
V.OC SENTMENAT

La veritable ‘cercavila’ la feien alhora que el balladors, els que volien prendre fotografies dels diferents escenaris :


Els nervis de l’espera.


Trobada al quilòmetre zero de la cercavila.


Plaça del Mirador


Carrer de Sala Boadella.


Avinguda de Sant Esteve
Atenen la meva petició rebia una imatge que palesa clarament l’esperit de GITANES que sap superar tota mena d’entrebancs ‘ logístics’.


Carrer Lleida



Fàbrica Tolrà

Quan marxava les colles continuaven ballant – fent exhibició cadascuna de seu ‘aire local’ - , i advertia en endegar aquesta brevíssima crònica d’urgència que m’havia ‘ descuidat ‘ de recollir imatges de l’Avinguda Sant Esteve.

Sou pregats de fer-me’n arribar almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOSEP DE LA LLAGOSTA. VALLÈS ORIENTAL.

L'edifici va ser construït l'any 1954, segons el projecte del nou arquitecte, J. Fernández Marqués, la Llagosta era parròquia des del 1947, dos anys més tard de la seva independència municipal de Sant Fost.

Antigament pertanyia a tots els afectes a Cabanyes, però quan aquesta demarcació va ser incorporada a Sant Fost l’any 1867m, La Llagosta va passar a formar part de la parròquia de Santa Perpètua.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici de tipus basilical, de tres naus, amb contraforts laterals. L'absis és circular. La porta és d'arc de mig punt, i sobre ella hi ha un ull de bou de bones dimensions. El campanar és quadrat amb quatre buits i a sota de cadascun d'ells hi ha tres finestres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 18 de abril de 2015

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT D’AVINYONET DEL PENEDÈS ?.

Em cridava l’atenció l’estructura de l’edifici de l’Ajuntament d’ Avinyonet del Penedès; o potser edifici de l’ajuntament i escoles, oi ?.


La descripció tècnica – quasi telegràfica – ens diu ; edifici de dimensions considerables, compost de planta baixa i pis.
Façana de composició simètrica. Cos central destacat amb balcó tripartit i portal principal d'arc rebaixat. Obertures amb llindes i trencaaigües superior. Finestres geminades a la planta baixa. Motllura horitzontal de separació de pisos, i vertical. Coronament amb escalonaments. Interior amb columnes toscanes de fusta treballada.

S’aixecava l’any 1909, i l’autor fou Josep Llopart, Podria ser el mestre d’obres Josep Llopart Sagalas ?.
http://www.rosammasana.com/?p=1632

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de si l’edifici va tenir originàriament el doble ús d’ajuntament i escoles, i les dades complertes de l’autor, i el lloc i data de naixement i traspàs.

MERCAT MUNICIPAL D’ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d’abril de 1885 - ibídem, 7 d’octubre de 1973), va ser un dels arquitectes ‘ tot terreny’ que donava Catalunya.



Retratava en aquesta ocasió el Mercat Municipal d’Esparreguera, del que ens diu la fitxa tècnica; edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l’entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d’entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L’edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l’edifici.

M’explicaven que en l’actualitat el Mercat està tancat.


Com l’Antiga Biblioteca


Està clar que Esparreguera NO VA BIEN, oi?




El Mercat s’aixeca just al costat de l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, obra també de Josep Domènech i Mansana.


L’any 1917 fou nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, Sant Celoni, la Batllòria, Santa Maria de Palautordera,...


Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que aixecaven escoles públiques en els anys previs i/o immediats a la dictadura franquista.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.



EL ‘DELICTE’ DE PARLAR EN CATALÀ.

Rebia un email en el que m’adjuntaven un document històric que confirma – per als qui ho dubtaven – que la nostra llengua, ha esdevingut ‘obsessió malaltissa’ , per una bona part de la ‘casta’ política – amb independència de la seva filiació - .


S’hauria de compensar a la família del sancionat amb aquella ‘astronòmica quantitat’ en aquella època.

viernes, 17 de abril de 2015

ESCOLES DE SANT JUST DESVERN ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havia demanat informació de les escoles anteriors a la dictadura franquista a l’ajuntament de Sant Just Desvern, i rebia un email de l’ Arxiver Municipal, Jordi Amigó i Barbeta, en el que em deia;

D’acord amb una instancia no presencial que m’han fet arribar realitzada per vostè em plau fer-li arribar unes breus notes de resposta a les seves preguntes. Pot localitzar imatges i més dades a la Miscel•lània d’Estudis Santjustencs X.
http://www.raco.cat/index.php/MEST/issue/view/3531/showToc



Escoles Nacionals del carrer de la Creu.

Van ser inaugurades el 30 d’agost de 1925, ignorem qui va ser-ne l’arquitecte però si que sabem que el constructor va ser el contractista local Isidre Campreciós per un import de 57.200 pessetes. Han estat enderrocades a principis de l’any 2015 per donar lloc a la Plaça Antoni Malaret, després de traslladar els darrers serveis (Escola d’Adults i de Català) a l’edifici LES ESCOLES, situat a tocar, a l’espai de les antigues escoles de l’Ateneu Santjustenc edificades el 1923 també inaugurades el 1925.
https://desverncultura.wordpress.com/2013/04/30/un-indult-per-un-edifici-de-les-escoles-nacionals/


Escoles Parroquials Núria.

S’ignora l’arquitecte, el promotor fou el rector de Sant Just Desvern Mossèn , Antonino Tenas i Alibes. Es possible que el Sr. Josep Alemany i Juvé (1890-1975), arquitecte municipal en aquells anys intervingués per fer el projecte. Es va edificar una planta baixa l’any 1932 i al 1934 ja s’inaugurava un primer pis. Va situar-se al carrer Bonavista, 100. L’edifici fa dues dècades que no funciona com escola, i sembla que en breu es transformarà en habitatges particulars.



Jordi Amigó i Barbeta
Arxiver Municipal
Sant Just Desvern