EL SOMNI DE LA CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA. GIRONA

RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 ), amb títol d’arquitecte l’any 1911 , té una peripècia vital molt lligada a la de Catalunya :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsgi/GiraltCasadesus/GiraltCasadesus_c.htm

Entre les seves obres ressalta especialment el projecte de la Ciutat Escolar Prat de la Riba, de la que únicament s’acabaria fent l’escola Prat la Riba : http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf

La descripció ens diu ; edifici de planta allargada amb diferents cossos perpendiculars. El cos central, actualment serveix de magatzem i no té ús escolar. L'edifici s'ancora a la muntanya, passant de dos plantes a tres. El cos central és de planta baixa i quatre pisos. La façana és una combinació de diferents sòcols horitzontals, de pedra a la planta baixa, encoixinat al damunt i obra vista a la última planta. L'accés es diferencia amb un cos acabat en frontó classicitzant. A nivell del carrer es remarca amb tres arcs de punt rodó que donen a una mena de porxo. Per la part interior, la part central divideix l'edifici en dues zones, la de l'esquerra amb espai arbrat i que dóna als parvularis i la biblioteca, i el de la dreta on hi ha el pati de joc de la resta, on es relaciona amb l'escola a través d'un porxo d'arcs de punt rodó. Obertures diverses de llinda recta i emmarcades. Internament es distribueix per un passadís paral•lel a façana i les aules es troben a les façanes principal i posterior.

A Girona s’hi feien almenys:

L’escola Joan Bruguera . Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)

Escola Montjuich. RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 )

Escola Verd. RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 )

A la ubicació on hi ha avui l’escola EIXIMENIS, ha havia un grup escolar que s’inaugurava l’any 1908, es reformava en els anys de la II República, i s’enderrocava l’ any 1950.

De totes les escoles citades ens agradarà rebre’n imatges a l’email  castellardiari@gmaul.com , coneixercatalunya@gmail.com

EL PONT DE LES PEIXATERIES VELLES DE GIRONA. OBRA DE L’ALEXANDRE GUSTAVE EIFELL.

El Fèlix González publica una fotografia del pont de les peixateries velles de Girona, o Pont Palanques Vermelles, que com alguns altres va ser obra de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832-París, 27 de desembre de 1923)

La construcció es realitzà l'any 1877, amb un pressupost de 22.500 pessetes. El contractista fou la companyia Gustavo Eiffel de París, que en aquells temps també construïa altres ponts per la RENFE. A la subhasta pública efectuada el 6 de gener de 1877, també hi acudiren Ignasi Serrallach de Barcelona i La Maquinista Terrestre i Marítima del mateix lloc. Sembla que les obres es retardaren i la companyia Eiffel no acabà fins el juliol de 1877, data en que es feu la prova de càrrega. S'hi instal•laren uns fanals obsequi de la constructora.

L'any 1959 s'hi col•locà un paviment d'asfalt sobre forjat convencional que deteriorà l'estructura. Per això l'any 1979 es restaurà i es canvià el paviment substituint-lo per roure i es reforçà l'estructura malmesa per la humitat.
La descripció ens diu ; estructura en gelosia de 3,5 metres de cantell, composta per perfils reblonats i peces en"L". El paviment és fet amb taulons de fusta per evitar l'efecte negatiu del rovell en el ferro. El pont presenta una sola llum de 41,5 metres, suficient per salvar l'amplada del riu. L'amplada del paviment és de 2,62 metres. Actualment hi ha taulons de fusta al sòl. L'alçada del paviment respecte del llit del riu és d'uns 7 metres. Els estreps són de fàbrica de carreus.

Girona no ha estat especialment curosa del seu patrimoni històric i/o artístic.

http://encantsdegirona.blogspot.com.es/2013/12/vuit-ponts-deiffel-ii.html

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SUSQUEDA. ANTIGUES ESCOLES. LA SELVA. CATALUNYA

Llegia a :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/08/13/pagina-10/33145888/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Maria%20Riera%20Reguer.

Ha sido aprobado con la indicación que hace la Oficina técnica el proyecto redactado por el arquitecto don José María Riera Reguer para la construcción por el Submunicipio de San Martínde Sacalm, Ayuntamiento de Susqueda (Gerona) de un edificio con destino a una escuela unitaria, de asistencia mixta, con vivienda para maestro.

Al mismo tiempo se concede al citado Submunicipio la subvención de 13.000 pesetas con destino a la citada construcción.

Tenim doncs localitzada – si realment – es va arribar a construir, una escola més, l’explicació que trobava a :

http://www.nadark.com/pag/nota.php?Id_Nota=23&pageNum_Notes=1&totalRows_Notes=

HISTÒRIA DE L’AJUNTAMENT
L'any 1954 uns veïns de Sant Martí Sacalm varen fer donació a l'ajuntament dels terrenys per poder construir les escoles de Sant Martí que fins aleshores eren a la rectoria. En aquells moments es va demanar al Ministerio de Educación Nacional fer la "Escuela Nacional mixta i piso para los maestros". Es varen adjudicar les obres el desembre de 1958 i al 1959 ja compraven el mobiliari per l’escola.

El curs 1970-1971 es va tancar l’escola, per falta de professors i/o alumnes.

A l’octubre de 1978, el dia de la festa Major, es va inaugurar com a ajuntament desprès de demanar a les autoritats pertinents el canvi d’ús, d’escola a ajuntament. El que era la clase es va convertir en Sala d'Actes, i es va construir un despatx annex. Finalment, l'any passat es varen realitzar les obres i on era el pis dels professors ara són les noves oficines de l’ajuntament.

Sembla contradir la noticia , oi ?.

Des de l’Ajuntament de Susqueda ens ho aclariran, espero.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ em comentava que l’any 1956 l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) va fer el projecte de les Escoles de Sant Martí Sacalm.
Les del 1935 doncs, potser no es deurien construir, en tot cas l’Ajuntament ens ho aclarirà.

ESCOLA PÚBLICA DE CAMPDEVÀNOL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL RIPOLLÈS

La Maria Vila Pascal, penjava una imatge en blanc i negre de l’escola pública de Campdevànol, anterior a la dictadura franquista , em diu que encara funciona, actualment és la dels nens d'EGB, aviat però, sembla que estarà en desús , penso que per qüestions demogràfiques.

No en trobava dades del seu autor, i ho demanaré a l’Ajuntament, als campdevanolencs, i urbi et orbe, a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui facilitar informació.

Cal agrair aquest ‘miracle’ a la Maria Vila Pascal, i a la dea ribera Banda (Kanta-banda-le) que donarà nom al lloc de Campdevànol, passant de cantavàndal a camdevandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol.

Sou pregats d’adreçar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia un comentari ; l'autor de l’escola de Campdevànol, a la Carretera de Gombrèn, 33, va ser l ‘arquitecte / Josep Maria Riera Regué (arquitecte) 1932/34
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/08/16/pagina-8/33146462/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Maria%20Riera%20Regu%C3%A9.%20Arquitecto

Em matisa, la del Riera potser és la versió actual amb un pis d'alçària.

Em pregunto, hi havia més escoles a Campdevànol en aquella època ?.

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. POBLACIONS QUE SON CAPS DE COMARCA DE CATALUNYA

Estem molt lluny encara de ‘recuperar’ un percentatge ‘apreciable’ de l’obra pública que primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment durant la II República – en molts casos endegant els projectes pendents de la Mancomunitat, que s’havien ‘aturat’ des del primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) , es va fer a casa nostra en aquella època.

Repassava les dades que hem aconseguit a nivell de caps de comarca :

1 l’Alt Camp Valls
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

2 l’Alt Empordà Figueres
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/ceip-sant-pau-figueres-girona-catalunya.html

Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

3 l’Alt Penedès Vilafranca del Penedès
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

4 l’Alt Urgell La Seu d’Urgell
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

5 l’Alta Ribagorça El Pont de Suert
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

6 l’Anoia Igualada
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/escoles-de-lateneu-igualadi-igualada.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

7 el Bages Manresa
http://www.memoria.cat/mestres/content/escola-darts-i-oficis
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/grup-escolar-renaixenca-manresa-bages.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/07/institut-lluis-de-peguera-manresa-bages.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

8 el Baix Camp Reus
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-pompeu-fabra-reus.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

9 el Baix Ebre Tortosa
http://exalumnes-lamerce-tortosa.blogspot.com.es/2015/04/el-pati-del-carrer-montada-finals-de-la.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

10 el Baix Empordà La Bisbal d’Empordà
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-la-bisbal-demporda.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat

11 el Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

12 el Baix Penedès El Vendrell
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

13 el Barcelonès Barcelona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

14 el Berguedà Berga
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

15 la Cerdanya Puigcerdà
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

16 la Conca de Barberà Montblanc
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

17 el Garraf Vilanova i la Geltrú
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/el-collegi-sama-de-vilanova-i-la-geltru.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

18 les Garrigues Les Borges Blanques
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

19 la Garrotxa Olot
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-maria-reina-olot-la-garrotxa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/sant-esteve-de-guialbes-vilademuls.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

20 el Gironès Girona
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

21 el Maresme Mataró
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

22 el Moianès Moià
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/ajuntament-i-escoles-publiques-de-moia.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

23 el Montsià Amposta
http://www.amposta.cat/ohamposta/fitxa.asp?id=14&t=3&i=ca
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

24 la Noguera Balaguer
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-angel-guimera-balaguer.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

25 Osona Vic
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-jaume-balmes-vic-osona.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

26 el Pallars Jussà Tremp
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

27 el Pallars Sobirà Sort
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

28 el Pla de l’Estany Banyoles
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-banyoles-museu.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

29 el Pla d’Urgell Mollerussa
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

30 el Priorat Falset
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/collegi-public-antoni-vilanova-falset.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

31 la Ribera d’Ebre Móra d’Ebre
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

32 el Ripollès Ripoll
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-joan-maragall-ripoll-el.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

33 la Segarra Cervera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-jaume-balmes-cervera-la-segarra.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

34 el Segrià Lleida
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-camps-elisis-lleida-catalunya.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

35 la Selva Santa Coloma de Farners

36 el Solsonès Solsona
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

37 el Tarragonès Tarragona
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

38 la Terra Alta Gandesa
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-lescola-de-regiones.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

39 l’Urgell Tàrrega
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

40 la Vall d’Aran Vielha
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

41 el Vallès Occidental
Sabadell
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/edifici-modernista-de-lescola.html

Terrassa
No tenim dades. Esperem aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

42 el Vallès Oriental Granollers
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-gines-pere-anton-i-forns.html
Esperem més aportacions des de les Administracions públiques i/o la societat civil

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca per tal de recuperar – fins on sigui possible – aquesta part de la ‘memòria històrica’; feu-nos arribar imatges i dades – les que pugueu aconseguir – a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

per endavant gràcies.

SANTA MARGARIDA DE VILADEPOST DEL PUIG. ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la façana de la capella rural d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l'est, que presenta una finestra de doble esqueixada, advocada a Santa Margarida, dita de Viladepost, originàriament depenen de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, i més tard de Santa Eulàlia d’ Argençola

La descripció ens diu que la coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central. Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en que probablement es va construir sobre l'anterior edifici. Al mateix mur trobem una finestra refeta. Al cantó de ponent s'alça un campanar d'espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella. A sota seu s'obre una petita finestra de mig punt. La construcció fou arrebossada exteriorment i enguixada en el seu interior. No destaquen ornamentacions.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-santa-margarida-santa-margarida.html

Germà Garcia Fernández, el 30-04-2000 retratava una estructura ‘ peculiar’ en el seu interior , quina utilitat se’ns escapa, sota el títol ‘Interior de l'església de Santa Margarida de Viladepost del Puig’.

L'Ester Gonzalez Vidal , publicava fotos del interior, 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail. com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que santa Margarida  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  castellnouencs ,   santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís , iranians, sirians, libanesos, ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DELS SANTS. SANT MIQUEL DE BALENYÀ. SEVA. OSONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant de l’església de Sant Miquel de Balenyà, que fou aixecada vers 1950 – no trobava cap dada de l’arquitecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l`’email coneixercatalunya@gmail.com - per donar serveis religiosos a la població que va créixer a partir de l’any 1875 quan es va situar un baixador de la línia fèrria, Barcelona a Puigcerdà.

Des de l’any 1994 quan es va deslligar de Balenyà, pertany al terme de Seva.

l’església està advocada a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat de Vic. La biografia de Miquel Argemir i Mitjà, ens diu que va néixer a la capital d’Osona el dia 29 de setembre de 1591. Estudià a Alcalà de Henares, Salamanca i Baeza i formà part dels Trinitaris calçats a Barcelona i dels Trinitaris descalços d’Oteiza. Va estudiat a Alcalà de Henares, Baeza i Salamanca. Va morir jove, als 33 anys amb gran fama de persona recta i amb caràcter místic, fets que el van portar a ser beatificat el 1799 i canonitzat el 1862.


Teníem ocasió de visitar el Mas Mitjà, al terme de Santa Eugènia de Berga, que està en situació de ruïna. Ja li val a la ‘ Ciutat dels Sants’, seu del bisbat, haver permès aquesta penosíssima situació.ç

Rebia del Claudi Pagès Puig, Premi Mil•liari 2016 de Tona, amb qui tinc el goig de col•laborar en la tasca de documentar i publicitar edificis religiosos, algunes imatges :

Fulletó de la inauguració del temple. 04.05.1957

Fulletó de la inauguració del campanar, i d’una campana que rebrà els següents noms; Maria dels Àngels, Rosa i Antonia.

Imatge de la benedicció de la campana Maria dels Àngels, Rosa i Antonia. 28.11.1948

Quan a l’arquitecte autor de l’edific i , sou pregats de fer-nos-ho saber a l`’email coneixercatalunya@gmail.com