Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
L’Angel Pueyo Palacio, m’explica que l’edifici de l’escola parroquial, que dirigia aleshores Mn. JOAN BÒRIA POMÉS ( Sant Joan de Pallerols , 2-04-1988 + Sant Pere dels Arquells, la nit del 26 al 27 d’agost de 1936 ) Tinent-Vicari i mestre de Sant Guim (Estació) i el vicari mossèn Jaime, encara existeix, estava al costat esquerra de la Casa Consistorial , a la cantonada més propera a l’església parroquial del Sagrat Cor, a la primera planta hi havia la rectoria, i la vivenda dels sacerdots.
http://www.bisbatvic.com/documents/CausaMartirs7_000.pdf
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
domingo, 13 de septiembre de 2015
sábado, 12 de septiembre de 2015
ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Demanava a la Rosa Salvador Aixendri que fes una recerca del lloc on estava l’escola pública de Lles de Cerdanya.
El sostre demogràfic de Lles s’assolia al cens de 1857 amb 1.304 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 266 habitants, la pèrdua del 79,60% de la població és una mostra fefaent de l’estultícia dels nostres politics, que han permès - deixant-los sense el serveis més bàsics - que la major part de la població es concentri a les grans ciutats.
Un dels objectius que vol assolir la República Catalana és el de refer l’equilibri territorial.,
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Demanava a la Rosa Salvador Aixendri que fes una recerca del lloc on estava l’escola pública de Lles de Cerdanya.
El sostre demogràfic de Lles s’assolia al cens de 1857 amb 1.304 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 266 habitants, la pèrdua del 79,60% de la població és una mostra fefaent de l’estultícia dels nostres politics, que han permès - deixant-los sense el serveis més bàsics - que la major part de la població es concentri a les grans ciutats.
Un dels objectius que vol assolir la República Catalana és el de refer l’equilibri territorial.,
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me
Catalunya us estarà eternament agraïda.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE VICFRED. SANT GUIM DE LA PLANA. LA SEGARRA. CATALUNYA
El Ramon Sunyer, ha fet un excel•lent treball recollint imatges de la Segarra.
Trobava una magnifica fotografia de l’església parroquial de Sant Esteve de Vicfred, al terme de Sant Guim de la Plana.
La descripció de Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici presenta elements de períodes constructius molt diferents. Les seves dimensions són considerables i està construïda amb filades de carreus irregulars amb restes d'arrebossat. Accedim a l'església a través d'una porta rectangular amb llinda oberta al N.O, on encara avui es pot llegir la inscripció "1584", data en què es va construir les naus i la volta, mentre que el campanar, que es troba en un dels extrems del mur de tramuntana data del "1901", tal i com indica una inscripció que trobem al primer cos de la torre. Aquesta església consta de una nau principal i una nau lateral al Sud. Està constituïda per dos trams coberts amb volta de llunetes, un presbiteri rectangular i cor . Té una única nau lateral al Sud on trobem una capella amb volta de creueria i una petita cúpula sustentada per petxines. Tot l'interior de la nau es troba arrebossat i pintat de color blanc amb les nervadures de les voltes i les línies d'imposta grises. A l'exterior observem la torre del campanar que és quadrangular i presenta dos cossos dividits per una motllura; s''obra una obertura d'arc de mig punt en cadascuna de les cares de la torre. Aquesta és coronada per una sèrie de merlets triangulars que recorren tot el perímetre del campanar. Adjunt a l'església trobem una construcció que antigament havia funcionat com a rectoria i que en el dia d'avui és un habitatge unifamiliar que no té cap vincle amb l'edifici.
El sostre demogràfic de Sant Guim de la Plana s’assolia al cens de 1857 amb 525 veins , al tancament de l’any 2013 tenia 184 habitants, la pèrdua del 64,95% de la població, és una constant a la comarca de la Segarra.
Una de les fites que es reivindica si aconseguim tirar endavant la República Catalana, és la de refer l’equilibri territorial.
TOTS ELS REFUGIATS DEL MÓN, cabrien als moltíssims pobles abandonats de Catalunya, d’Aragó, de València,....
Trobava una magnifica fotografia de l’església parroquial de Sant Esteve de Vicfred, al terme de Sant Guim de la Plana.
La descripció de Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici presenta elements de períodes constructius molt diferents. Les seves dimensions són considerables i està construïda amb filades de carreus irregulars amb restes d'arrebossat. Accedim a l'església a través d'una porta rectangular amb llinda oberta al N.O, on encara avui es pot llegir la inscripció "1584", data en què es va construir les naus i la volta, mentre que el campanar, que es troba en un dels extrems del mur de tramuntana data del "1901", tal i com indica una inscripció que trobem al primer cos de la torre. Aquesta església consta de una nau principal i una nau lateral al Sud. Està constituïda per dos trams coberts amb volta de llunetes, un presbiteri rectangular i cor . Té una única nau lateral al Sud on trobem una capella amb volta de creueria i una petita cúpula sustentada per petxines. Tot l'interior de la nau es troba arrebossat i pintat de color blanc amb les nervadures de les voltes i les línies d'imposta grises. A l'exterior observem la torre del campanar que és quadrangular i presenta dos cossos dividits per una motllura; s''obra una obertura d'arc de mig punt en cadascuna de les cares de la torre. Aquesta és coronada per una sèrie de merlets triangulars que recorren tot el perímetre del campanar. Adjunt a l'església trobem una construcció que antigament havia funcionat com a rectoria i que en el dia d'avui és un habitatge unifamiliar que no té cap vincle amb l'edifici.
El sostre demogràfic de Sant Guim de la Plana s’assolia al cens de 1857 amb 525 veins , al tancament de l’any 2013 tenia 184 habitants, la pèrdua del 64,95% de la població, és una constant a la comarca de la Segarra.
Una de les fites que es reivindica si aconseguim tirar endavant la República Catalana, és la de refer l’equilibri territorial.
TOTS ELS REFUGIATS DEL MÓN, cabrien als moltíssims pobles abandonats de Catalunya, d’Aragó, de València,....
viernes, 11 de septiembre de 2015
RECORDS DE LA VILA CLOSA DE SANTA FE. LES OLUGES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
Retratava a la Carmen Martínez Silva, propietària de Cal Franquesa, i al Josep Olivé Escarré, al principi del carrer del Portal, al poble de Santa Fe, avui terme de les Olugues, a la comarca de la Segarra.
Integrada amb l‘edifici es conserva una de les torres de defensa del nucli, amb la utilització de carreus regulars i la presència de certs elements defensius com ara espitlleres.
Al interior de la casa, s'hi pot observar el basament de la torre així com restes de les antigues muralles de la vila closa de Santa Fe.
Tenim un país de primera, administrat dissortadament des de fa segles, pels politics més estults i corruptes.
Demanen a Santa Fe, màrtir d’Agen, la seva intercessió davant de l’altíssim, perquè escolti les pregaries d’aquest poble que reivindica la seva llibertat.
Integrada amb l‘edifici es conserva una de les torres de defensa del nucli, amb la utilització de carreus regulars i la presència de certs elements defensius com ara espitlleres.
Al interior de la casa, s'hi pot observar el basament de la torre així com restes de les antigues muralles de la vila closa de Santa Fe.
Tenim un país de primera, administrat dissortadament des de fa segles, pels politics més estults i corruptes.
Demanen a Santa Fe, màrtir d’Agen, la seva intercessió davant de l’altíssim, perquè escolti les pregaries d’aquest poble que reivindica la seva llibertat.
jueves, 10 de septiembre de 2015
CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
La Cristina Parés Nina publica una fotografia de la façana de la Capella de Sant Antoni, a Cornellà del Terri, a la comarca del Pla de l’Estany, província de Girona.
Llegia de la descripció de patrimoni Gencat, que és un edifici originàriament romànic, d'una sola nau i amb absis semicircular, pòrtic davant l'entrada i façana coronada per un petit campanar d'espadanya. Les parets són de maçoneria amb carreus bastant irregulars a l'absis i l'espadanya. També hi ha a les cantonades. L'interior és enguixat i pintat al damunt. La coberta és de teula àrab a dues vessants. El pòrtic de l'entrada és fet amb cairats, llates i teules. La porta que dóna accés a l'interior de la nau és amb arc de mig punt i de dimensions reduïdes i sense carreus.
L’advocació és la de Sant Antoni Abat, perquè tradicional s'hi celebrava cada any la festa de Sant Antoni pel mes de Gener, amb ofici, concentració d'animals, benedicció i gresca.
Llegia de la descripció de patrimoni Gencat, que és un edifici originàriament romànic, d'una sola nau i amb absis semicircular, pòrtic davant l'entrada i façana coronada per un petit campanar d'espadanya. Les parets són de maçoneria amb carreus bastant irregulars a l'absis i l'espadanya. També hi ha a les cantonades. L'interior és enguixat i pintat al damunt. La coberta és de teula àrab a dues vessants. El pòrtic de l'entrada és fet amb cairats, llates i teules. La porta que dóna accés a l'interior de la nau és amb arc de mig punt i de dimensions reduïdes i sense carreus.
L’advocació és la de Sant Antoni Abat, perquè tradicional s'hi celebrava cada any la festa de Sant Antoni pel mes de Gener, amb ofici, concentració d'animals, benedicció i gresca.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/09/goigs-sant-antoni-abat-cornella-de.html
Històricament havia estat capella del castell de Cornellà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Històricament havia estat capella del castell de Cornellà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que sant Antoni Abat , sant Antoni de Pàdua que escollia aquest nom per la devoció que li tenia, i i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
miércoles, 9 de septiembre de 2015
CAPELLA DE SANT RAMON NONAT. EL PORTELL. SANT RAMON. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
M’aturava a Portell, al terme de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, el topònim etimològicament és un derivat dimitiu de porta, per retratar la capella de Sant Ramon Nonat, o Sant Ramon de Portell.
La capella de Sant Ramon Nonat de Portell fou construïda entre els anys 1651 i 1655 just al mateix lloc on, segons la tradició, havia nascut el sant el 2 de febrer de 1200, sent els seus pares Arnau Sarroy i Ermessenda, filla del poble de Claret.
La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau situada a l'entrada del nucli, al peu de la carretera. Està realitzada amb carreus regulars i paredat i amb coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya i absis recte. A la façana principal, trobem la porta d’accés amb llinda superior, on hi apareix la inscripció "ACÍ ES NAT SANT RAMON NONAT", per sobre de la qual hi ha un rosetó per il•luminar l'interior, amb la presència d'un campanar d'espadanya d'un sol ull coronant l'edifici. L'interior de la capella està coberta amb volta de canó, restaurada i pintada posteriorment, amb la presència de pilars adossats al mur dels quals arranquen uns arc faixons per sustentar la volta. A la zona de l'altar, hi trobem una imatge de Sant Ramon Nonat amb els seus atributs, situat dins una fornícula en forma de petxina, amb petites pilastres adossades exteriors. També a la part interior de la capella, però al mur situat per damunt la porta d’accés, hi ha una làpida de marbre amb la representació d'un sol i una inscripció: "ACÍ ES NAT SANT RAMON NONAT, P. I. SOLÉ, 1655"
La ‘història’ de Sant Ramon Nonat està plena a vessar de detalls que algunes fonts qualifiquen de ‘fantasiosos’; la gent senzilla de la Segarra, se li encomanava fervorosament – com acrediten els exvots – davant de qualsevol contrarietat i/o contingència, i molt especialment en ocasió d’embaràs i part.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La capella de Sant Ramon Nonat de Portell fou construïda entre els anys 1651 i 1655 just al mateix lloc on, segons la tradició, havia nascut el sant el 2 de febrer de 1200, sent els seus pares Arnau Sarroy i Ermessenda, filla del poble de Claret.
La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau situada a l'entrada del nucli, al peu de la carretera. Està realitzada amb carreus regulars i paredat i amb coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya i absis recte. A la façana principal, trobem la porta d’accés amb llinda superior, on hi apareix la inscripció "ACÍ ES NAT SANT RAMON NONAT", per sobre de la qual hi ha un rosetó per il•luminar l'interior, amb la presència d'un campanar d'espadanya d'un sol ull coronant l'edifici. L'interior de la capella està coberta amb volta de canó, restaurada i pintada posteriorment, amb la presència de pilars adossats al mur dels quals arranquen uns arc faixons per sustentar la volta. A la zona de l'altar, hi trobem una imatge de Sant Ramon Nonat amb els seus atributs, situat dins una fornícula en forma de petxina, amb petites pilastres adossades exteriors. També a la part interior de la capella, però al mur situat per damunt la porta d’accés, hi ha una làpida de marbre amb la representació d'un sol i una inscripció: "ACÍ ES NAT SANT RAMON NONAT, P. I. SOLÉ, 1655"
La ‘història’ de Sant Ramon Nonat està plena a vessar de detalls que algunes fonts qualifiquen de ‘fantasiosos’; la gent senzilla de la Segarra, se li encomanava fervorosament – com acrediten els exvots – davant de qualsevol contrarietat i/o contingència, i molt especialment en ocasió d’embaràs i part.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
martes, 8 de septiembre de 2015
ESGLÉSIA DE SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA. CERVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
La modèstia de l’església advocada a Sant Magí de la Brufaganya de Cervera, casa malament, amb la devoció que ha generat, i genera – segons llegeixo - encara la figura del sant.
http://santmagi.ecervera.cat/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW4CSxkeE83pfeiyiRVcz-l2VGLm7wMsPr7z4U6-SXMUuQ
Reprodueixo de : http://locarranquer.blogspot.com/2011/03/racons-de-cervera-lesglesia-de-sant.html
Segons el llibre de comptes de l'administració de Sant Magí, el 5 de setembre de 1786, els veïns dels carrers anomenats de Sant Domènec i de la Vall (avui de Sant Magí) presentaren instància a l'Ajuntament, demanant-li que els concedís terreny en el pati del portal de la Vall per a edificar-hi la capella de Sant Magí. El 12 de desembre del mateix any, l'Ajuntament accedí a la súplica dels dits veïns i comissionà el regidor Marià Salat perquè intervingués en les obres d'edificació; el 26 de gener de 1787, els expressats veïns acudiren al bisbe de Solsona perquè els concedís permís per edificar i, finalment, el 22 d'abril del mateix any es posa la primera pedra de la capella. Com a testimoni d'aquesta insistència veïnal resta avui, a la llinda de la porta de la capella, la següent inscripció: "Per los devots de aquest barri és edificada (1790)".
Les dates , coincidents amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, atesa la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA – que coneixem bé tots plegats – ens fan pensar que s’aixecava l’edifici amb els ‘diners d’Amèrica’.
Havíem visitat el Santuari de Sant Magi de la Brufaganya l’any 2012.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-magi-de-la-brufaganyaconca-de.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://santmagi.ecervera.cat/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW4CSxkeE83pfeiyiRVcz-l2VGLm7wMsPr7z4U6-SXMUuQ
Reprodueixo de : http://locarranquer.blogspot.com/2011/03/racons-de-cervera-lesglesia-de-sant.html
Segons el llibre de comptes de l'administració de Sant Magí, el 5 de setembre de 1786, els veïns dels carrers anomenats de Sant Domènec i de la Vall (avui de Sant Magí) presentaren instància a l'Ajuntament, demanant-li que els concedís terreny en el pati del portal de la Vall per a edificar-hi la capella de Sant Magí. El 12 de desembre del mateix any, l'Ajuntament accedí a la súplica dels dits veïns i comissionà el regidor Marià Salat perquè intervingués en les obres d'edificació; el 26 de gener de 1787, els expressats veïns acudiren al bisbe de Solsona perquè els concedís permís per edificar i, finalment, el 22 d'abril del mateix any es posa la primera pedra de la capella. Com a testimoni d'aquesta insistència veïnal resta avui, a la llinda de la porta de la capella, la següent inscripció: "Per los devots de aquest barri és edificada (1790)".
Les dates , coincidents amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, atesa la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA – que coneixem bé tots plegats – ens fan pensar que s’aixecava l’edifici amb els ‘diners d’Amèrica’.
Havíem visitat el Santuari de Sant Magi de la Brufaganya l’any 2012.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-magi-de-la-brufaganyaconca-de.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





