Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://www.vedrunavall.com/2/10/l_escola.html
El col•legi Vedruna de Terrassa té el seu primer origen en una petició de l’ajuntament de la ciutat i del llavors Prior de la Parròquia del Sant Esperit, Francesc Casals, al rei Ferran VII el 3 d’octubre del 1828. Tot i això, el projecte no es va fer realitat fins al 14 de juliol de 1856.
Els orígens de la fundació estan vinculats a l’antic hospital de Sant Llàtzer de la ciutat, on les Germanes Carmelites de la Caritat de la Mare Vedruna tenien cura dels malalts i a més realitzaven tasques d’ensenyament a les noies.
Aquesta institució, fundada a principis de segle XIX a Vic per la R. M. Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854), obrí la seva casa a la nostra ciutat, l’any 1856. A fi de què fossin menys oneroses les despeses que ocasionava l’hospital, les religioses es dedicaven també a l’ensenyança.
El 30 de novembre de 1879 aquest doble servei, cada vegada més complexa, es va haver de diversificar, i és per això que les Germanes Carmelites de la Caritat passaren a dedicar-se exclusivament a la branca educativa, la qual havia experimentat un gran increment.
El dia 31 de desembre del mateix any, per acord de l’ajuntament foren substituïdes per Germanes Terciàries Carmelites Descalces, les Germanes de l’hospital. Aquestes es dedicaren a les hores per complet a l’ensenyança.
El dia 2 de gener de 1880 inauguraven un col•legi al primer pis de l’antiga casa Pons de la plaça Vella, lloc on havia estat fins ara l’edifici de la Telefònica. Ens agradarà rebre imatges d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Deu anys després, la senyora vídua de l’industrial J. Escursell, oferí a les Carmelites la seva casa del carrer de l’església números 9, 11 i 13. Aquest edifici comptava, al costat esquerre, amb unes grans sales que havien estat fàbrica i magatzem del dit industrial terrassenc. Aquelles sales forn llavors d’una gran utilitat per l’ensenyança a càrrec de les germanes. La inauguració del nou domicili del carrer de l’església tingué lloc el dia 26 de maig de 1891.
Quatre diferents edificis, tots en la mateixa zona de la ciutat i cada vegada més grans, van ser el marc successiu de l’escola Vedruna, fins que a partir de l’any 1901 obtingueren local propi al lloc on actualment són, carrer del Vall 21.
Aquest edifici s’inaugurà el dia 26 de març de l’any 1922. Fou beneït pel Reverend Prior Molera.
A partir d’aquest immoble i amb noves adquisicions i reformes posteriors, l’escola va adquirint la fesomia que té actualment.
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
