domingo, 15 de mayo de 2016

ESCOLA ELS PINS. CABRIANES. SALLENT. BAGES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvingut

Trobava a l'Hemeroteca : Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecte municipal de Berga. Emilio Porta para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent (Barcelona) de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianas, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet.


Des del coneixercatalunya.blogspot.com hem col•laborat amb l’edició de Manresa de Nació Digital, durant molt de temps de forma desinteressada, i ho continuaríem fent, sembla que dissortadament però, la història del Bages no els interessa i/o no ven.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica – que ja justificaria l’esforç - , cal mantenir viu el record de les facècies que es va fer contra Catalunya i els catalans, per evitar que ens ho tornin a fer.

L’esforç bèl•lic que es va desplegar infructuosament contra els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va suposar l’abandó en molts casos d’inversions en escoles, hospitals,... , aquest fet – que els feixistes coneixen prou bé – no els va deturar en la seva acció criminal que no ha rebut cap sanció – ni penal, ni política, ni social – fins al dia d’avui.

CEMENTIRI DE LA COLÒNIA BORGONYÀ. LA COLÒNIA DELS ESCOCESOS. SANT VICENÇ DE TORELLÓ. OSONA

Els germans James i Patrick Clark associats amb James Coats, creaven J &P Coats , que crearà abans de 1880 la colònia de Borgonyà al terme de Sant Vicenç de Torelló.

Des de l’òptica d’un país centralista i retrògrad - com sempre ha estat i estarà mani qui mani - malgrat tractar-se d’escocesos la colònia serà coneguda com la ‘dels anglesos’, i continua amb aquesta nom encara avui.

Al cementiri presidit per una capella del Sant Crist, s’hi enterraran anglicans i catòlics, que comparteixen el recinte sense cap mena d’incident.




Us recomano la lectura del excel•lent treball ; LAS APORTACIONES DE LA COLONIA INDUSTRIAL ESCOCESA EN LA GÉNESIS DEL FÚTBOL EN CATALUÑA 1880-1906 de Javier Arranz Albó.

CASTELL DE MASRICART. LA CANONJA. TARRAGONA

Éls canongins anomenen des de sempre, Castell de Masricart, al casalici senyorial que presideix el petit casc antic de l’antic poble de Masricart.

No es té cap noticia de quan va ser construït el Castell, tot i que, si es comença a esmentar documentalment el “manso Ricardi” a partir de l’any 1228, caldrà creure que el mas ja hi era i que estava situat on ara hi ha el Castell. Les conjectures sobre la presència anterior d’una vil•la romana estan per demostrar, malgrat que s’hi hagi trobat algun element d’origen romà a les parets del Castell.

L’estructura arquitectònica que avui dia podem contemplar és típicament gòtica, de planta quadrada amb un pati central, que conté l’escala i organitza les diferents dependències. La finestra sobre l’accés, a la façana principal, correspon inequívocament a aquesta època. Probablement fou durant la segona meitat del segle XVI, essent senyors de Masricart els Castellví i els Ponç, que el Castell adquirí la seva forma actual.


La construcció és de diverses èpoques i està realitzada amb materials humils. La major part de les parets són de tàpia o paredat de pedra. les voltes de la planta baixa són de dos fulls de rajola, amb ronyons replens de terra vegetal. La part més consistent és el sòcol de la façana principal, de carreus, alguns dels quals provinents d’alguna estructura romana.

Tal com correspon a un edifici rural, la planta baixa estava destinada a quadra i celler, amb grans cups on s’emmagatzemava el vi dels pagesos masricardencs. També hi havia la presó i, ben segurament, alguna dependència destinada al Batlle i al comú. La primera planta era la planta noble, amb les habitacions del senyor. Dalt de tot, la golfa, amb tota aquella fila d’obertures, ben habitual en els masos catalans del segle XVIII, que assegurava una bona ventilació per tal d’assecar els fruits o el gra. En una cantonada de la barbacana hi va aparèixer la inscripció de l’any 1748, la qual cosa permet datar la part alta de la construcció.

L’ultim senyor de Masricart va ser el Comte de Llar , Leopoldo de la Torre i Salavera. Els seus hereus el van vendre a La Caixa d’Estalvis de la Diputació de Tarragona l’any 1965. Després d’un temps de reivindicació del Castell com a centre cultural, la mateixa Caixa el va vendre l’any 1984 a la recent creada Entitat Local Menor de la Canonja pel preu simbòlic d’una pesseta. Posteriorment, en dues etapes, es procedí a la consolidació de l’edifici i a la seva reutilització com a equipament cultural al servei del poble.

El 10 d'abril de 2014, es van inaugurar les obres d'ampliació del Castell cap a l'ala oest, amb un nou accés des del carrer Masricart, i que han permès dotar el Castell d'un ascensor per tal de fer accessible les dependències de tot l'edifici a persones amb mobilitat reduïda. La intervenció que s'ha proposat és de màxim respecte i rigor històric envers la façana existent, que s'ha conservat i integrat en la nova volumetria de l'edifici. La nova façana, que mira cap al carrer Masricart, disposa d'un llenguatge més actual propi d'un edifici públic, amb grans entrades de llum, que conviden a accedir a la seu cultural del municipi.

Actualment, a les instal•lacions del Castell s'hi troba la Biblioteca Pública, el Fons Ricard Salvat i el Fons del Centre d'Estudis Canongins, l'Arxiu Municipal, sala d'exposicions, sala d'actes i polivalent i despatxos de l'administració.

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934), retratava l’any 1988, Castell de Masricart. La Canonja.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85879

Amics comuns m’explicaven que l’ Antoni Pladevall i Font, està delicat de salut,  se’ns acaba el temps perquè Catalunya li faci un reconeixement públic per la seva importantíssima aportació a la nostra història, cultura i llengua.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

viernes, 13 de mayo de 2016

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VILALBA DELS ARCS. LA ‘ TERRA NOBLE’ TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

L’ Eduard Prytz em feia arribar un excel•lent treball de Didac Gordillo, ‘L’edifici deles antigues escoles d’Amposta en relació a amb altres obres de Ramon Salas i Ricoma’.

En el que s’atribueix a aquest arquitecte l’edifici de l’Ajuntament i escoles públiques de Vilalba dels Arcs, del que ens diu patrimoni Gencat ; edifici de carreu i buixardats entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, amb tres obertures simètriques a cadascun. La planta baixa és centrada per la portalada d'arc de mig punt, amb una finestra d'arc rebaixat a cada banda, i porta de fusta amb decoració de motius vegetals i geomètrics. Al primer pis les tres obertures comparteixen un balcó seguit. Al segon pis hi ha tres finestres. Sobre el finestral central del primer pis hi ha esculpit l'escut de la vila i la data de 1889.


Seus eren també els projectes de :

l’escola Vedruna de Cambrils. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Edifici de l’Ajuntament i escoles de la Galera

Escola de la Canonja

Escoles de Falset

Escoles de Vallmoll . Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Deia en un comentari a una persona que col•labora en aquesta tasca de documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ; avui hi ha - sense cap mena de dubte - més places escolars que en aquella època, hi ha però, MENYS EDIFICIS ESCOLARS, ja que el model educatiu actual, tendeix a la concentració. Això que possiblement presenta alguns elements positius, provoca entre altres coses el desarrelament dels infants de la seva comunitat originaria, segons la meva modesta opinió.

L’oblit d’aquest patrimoni, ha estat una feina gegantina desenvolupada bàsicament durant la dictadura franquista, que s’ha continuat però – amb indissimulat entusiasme - em aquesta ‘democraciola’ que ha excel•lit com exemple d’estultícia i corrupció pel que fa a les seves elits politiques.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 12 de mayo de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA CANONJA. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Anava a l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona per a consultar els projectes d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que es conserven, i en el meu camí trobava el que identifico com Centre Cívic Escoles Velles o Casal de Joves.



No trobava cap dada de quan es van fer i de qui en va ser l’autor, i en demanava informació entre d’altres a la pàgina del facebook de l’ajuntament, a la de CdC, ....

Tinc l’esperança de trobar algun canongi/canongina que em sàpiga donar resposta a l’emaiul coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’un nombre de posts sobre edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em deica un missatge en el que em diu ; la canonja: autor , Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926), vers 1920.

També va fer un projecte l’any 1909 que no es va dur a terme.

AJUNTAMENT DE TORREGROSSA. ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PLA D’URGELL. LLEIDA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Projectat l'any 1905 com a escoles públiques, per l’arquitecte Celestí Campmany Pellisser ( Lleida, 1847 + Lleida 28.11.1914 )

http://www.twosearquitectes.com/celesti_campmany.pdf

A la façana hi ha l'escut de la vila, datat al 1909.

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; edifici de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Resta cobert per teulada a doble vessant a la part central i terrassa plana amb balustrada ornamental a les façanes anterior i posterior. La seva construcció es basa en la simetria compositiva i en l'austeritat ornamental, només alterada per les balconades de forja i per la utilització de la pedra a la planta baixa. Aquest material ha estat utilitzat en el sòcol, les cantonades i el remat i perfils de les tres portades, destacant per les formes ondulants i sinuoses les motllures de la porta principal. Aquestes motllures s'apropen estilísticament als motius decoratius modernistes, àmpliament difosos en aquella època i que en el cas de Torregrossa queden reflectits de manera senzilla en aquesta portada.


Fotografia de l'Isaac Yeguas

La resta de paraments murals són arrebossats.

Aquest edifici està situat a la zona de l'eixample de la població i presenta similituds formals, compositives i ornamentals amb altres edificacions properes, com cal Campmajó, la casa de Teresa Ampurdanès i Cal Salvia.

El conjunt és molt proporcionat.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA PUDA DE MONTSERRAT. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Marcel•lí Puigdellivol Prat, em feia arribar unes imatges amb aquest comentari ; en una visita al abandonat i mitja ensorrat Balneari de la Puda de Montserrat hem vaig topar amb el que sembla la capella del balneari no en se res mes.




Josep Oriol i Bernadet ( el Far d’Empordà, Alt Empordà, 1811 — les Escaldes, Andorra, 1860 ), fou l’autor del Balneari de la Puda d’Esparreguera a la comarca del Llobregat jussà.

A l'extrem de la construcció es conserva part de la capella.

Llegia a : UN VIATGE EN EL TEMPS AL BALNEARI DE LA PUDA DE MONTSERRAT
De Gemma Estrada i Planell.
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i professora d'ensenyament secundari. Ha fet i publicat estudis i investigacions del Bruc i de la comarca de l'Anoia. Aquest article és un resum del llibre La Puda. Un balneari als peus de Montserrat, de Gemma Estrada, publicat dins la Col•lecció Vila d’Olesa amb el núm. 2, i editat per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat; Kao Corporation, S.A, i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

Que tenia l’advocació de Nostra Senyora de la Puda de Montserrat, en demanaré informació/ confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )


En trobava una imatge a : http://www.esparreguera.cat/documents/temes/arxiu/exposicions/esparreguera_100_anys_empresa/plafons_fondes_exposicio.pdf

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, sempre és un referent d’absoluta garantia.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat_13.html?fbclid=IwAR3QRQktLoUoRhS0IFrcmYlQtNBlZO2bdVOUiQD77MEh29Ucf_FRfXedJes