MEMÒRIA INCOMPLERTA DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LA COMARCA DEL VALLÈS OCCIDENTAL.

Completava – parcialment, n’hi havien més – els edificis escolars anteriors a la dictadura en els municipis de la Comarca del Vallès Occidental.

Badia del Vallès. No existia en aquella època.

Barberà del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/08/escoles-publiques-de-barbera-del-valles.html

Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-lescola-de-nens-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-flors-de-lemili-sala-cortes-les.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/01/escola-assumpcio-rusinol-de-sant-feliu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/les-escoles-pies-de-castellar-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-la-guarderia-el-coral-de.html

Castellbisbal. No hem sabut trobar-ne cap.

Cerdanyola del Vallès
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/01/escoles-nacionals-de-cerdanyola-del.html

Gallifa. No hem sabut trobar-ne cap.

Matadepera
http://relatsencatala.cat/relat/edificis-de-les-dites-ara-escoles-publiques-velles-de-matadepera/1041114

Montcada i Reixac. No en trobava cap imatge, si però, una clara referència : http://montcadapost.blogspot.com.es/2009/05/lescola-publica-montcada.html

Palau-solità i Plegamans
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/les-escoles-sert-de-palau-solita-i.html

Polinyà. No hem sabut trobar-ne cap.

Rellinars. No hem sabut trobar-ne cap.

Ripollet
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escola-anselm-clave-de-ripollet-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-i.html

Rubí
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/escoles-protestants-de-rubi-al-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html

Sabadell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-cal-tatche-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/mystere-de-la-maison-de-la-sainte.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/escola-del-carme-sabadell.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/collegi-claret-sabadell.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-lescola-de-la-casa-de-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/04/esglesia-de-les-escoles-pies-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-dels-maristes-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/collegi-de-la-sagrada-familia-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/12/edifici-de-les-escolapies-de-sabadel.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-tecniques-creades-per-la.html

Sant Cugat de Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escola-publica-joan-maragall-gorina.html

Sant Llorenç Savall
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/torre-albages-de-sant-llorenc-savall-al.html

Sant Quirze del Vallès. No hem sabut trobar-ne cap.

Santa Perpètua de Mogoda
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/escola-publica-de-santa-perpetua-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada_11.html

Sentmenat
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada.html
http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/05/4-marato-country-de-100menat.html

Terrassa
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-grup-escolar-torrella-terrassa-valles-occidental/1056973
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/escola-denginyers-de-terrassa-valles.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/in-memoriam-escola-parellada-terrassa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/vedruna-terrassa-valles-occidental.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-donya-magdalena-rosell-matlleu.html

Ullastrell.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/edifici-de-lajuntament-i-les-escoles.html

Vacarisses. No hem sabut trobar-ne cap.

Viladecavalls. No hem sabut trobar-ne cap.

Esperem trobar alguna persona en cadascuna de les poblacions on no hem sabut trobar l'escola anterior a la dictadura franquista, que ens expliqui on era , i si és possible ens faci arribar una imatge a l'email coneixercatalunya@gmail.com i/o en aquesta pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La comarca, llevat potser dels municipis situats a la part més elevada, Gallifa, Sant Llorenç de Savall, Rellinars ,... , ha patit un creixement demogràfic exponencial durant la dictadura franquista, i durant aquella època es va fer ‘tabula rasa’ de la memòria històrica – particularment si tenia relació amb la Mancomunitat de Catalunya, la II República, i la Generalitat Republicana.

MAREDEDÉU DE CASTELLAR DE N’HUG, MAL DITA SANTA MARIA EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Retratava l’església parroquial de Castellar de n’Hug advocada  la Marededéu, mal dita  Santa Maria, per influència de les forces d'ocupació d'ençà de 1714.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

 la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici ubicat a la plaça, presidint el nucli antic de la població. Algunes de les parts es consideren romàniques. És una església de dimensions no massa grans, construïda en diverses campanyes constructives. La nau és coberta amb volta de canó i l'altar amb volta de creueria. El parament és de grans carreus ben escairats i disposats en filades.

La porta es troba centrada al mur dels peus. És l’ únic element que trenca la monotonia de la façana. La porta està a migjorn, és de dos batents de fusta que s'obre cap a dins i tanca el portal d'entrada, molt auster, amb dos arcs de mig punt en degradació. és a destacar la ferramenta de la porta, amb formes senzilles d'espirals entrellaçades. el ferro era utilitzat com a element de protecció i evolucionà cap a la seva utilització com a element decoratiu.

El campanar és una massissa torre de planta quadrangular amb obertures dovellades d'arc de mig punt, algunes d'elles parcialment cegades. El parament és força diferent, els carreus són de menors dimensions que els de la façana, menys homogenis i no tant ben escairats. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Actualment la base del campanar correspon a un tram de la nau lateral de l'església modificada al segle XVII-XVIII aprofitant elements de l'antiga església romànica.

L’església estava tancada, les botigues que ofereixen croissants gegants, obertes, en un i altre lloc però – almenys el dia de la nostra visita – no trobàvem ningú interessar a entra-hi. Per les botigues vindran – esperem – els caps de setmana d’estiu i les vacances, el temple parroquial no tindrà – ens temem – cap variació ‘notable’ en la seva afluència. El bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) deia "Catalunya serà cristiana o no serà" en el seu llibre La tradició catalana, malgrat trobem la frase gravada a la façana del Monestir de Montserrat, ens temen que almenys en la concepció del Venerable,   Josep Torras i Bages, "Catalunya no serà".

El Miquel Pujol Mur, i la Rosa Maria Planell Grau, afegien en la seva ressenya d’aquesta església de Santa Maria, que fou des dels seus orígens, l’església del castell de Castellar de n’Hug i parroquial de tot l’àmbit casteller. Després de la creació de la vila l’any 1292, fou parroquial de la capital de la baronia de Mataplana, dins el comtat de Cerdanya.

L’església de Santa Maria de Castellar és documentada al final del segle X o començament del XI, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Hug de Mataplana i la seva esposa Elisenda, l’any 1229 van prendre sota la seva protecció l’església, la van dotar de diversos béns, així com feren edificar un altar dedicat a sant Miquel i el dotaren amb l’alou a la Coma, els molins que posseïen al Llobregat, cinc modis i mig de blat de mesura de Puigcerdà, i dos carnalatges d’oli i designaren al seu servei un prevere.

L’església, relativament allunyada del castell, fou el centre escollit per Ramon d’Urtx per establir la nova capital de la baronia de Mataplana i edificar-hi una nova vila, a partir de la carta de franqueses del 1292.

L’any 1376 ja depenen Castellar de n’Hug dels barons de Pinós, el paborde de Santa Maria de Lillet, el capellà de Falgars, i els rectors de Sant Cristòfol de Vallfogona, Sant Vicens del Rus, Santa Maria de Castellar, Sant Romà d’Aranyonet, Sant Pere de Mogrony i Santa Cecília de Riutort reclamaven als successors del barons de Mataplana que complissin els llegats piadosos dels anteriors senyors en aquestes esglésies.

L’any 1383 Pere III Galceran de Pinós nomena el rector de Santa Maria col•lector dels censos de la Vall de Toses.

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-santa-maria-la-mare-de-deu-de.html?m=0

Que la Marededéu de Castellar de n'Hug , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME DE PASSANANT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia que de l’antiga església, esmentada documentalment el 1150 en ser concedida per Ramon de Cervera al capellà Pere de Pinós, no en resta res. L’actual església parroquial de Sant Jaume, un dels exemplars del barroc més interessants de la contrada, es construí a la fi del segle XVII i al llarg del segle XVIII. Entre el 1770 i el 1778 participà en la seva construcció l’arquitecte barceloní Josep Prat Delorta (1730-1788. L’any 1864 foren pintades les voltes amb motius florals, i un fris amb pintures d’apòstols recorre tota l’església; a les petxines de la cúpula hi ha els quatre evangelistes. Hi havia diversos retaules, com el de Sant Antoni de Pàdua, obra de l’escultor sarralenc Isidre Espinalt, destruït el 1936. Hom encara conserva, per bé que desfeta i col•locada en diversos llocs de l’església, la reixa de ferro que tancava el presbiteri, construïda el 1754 pel ferrer Felip Bosc, amb afegits realitzats pel seu fill Joan Bosc el 1778.

La part més interessant de l’església és el cambril de la Mare de Déu de Passanant, bastit a la fi del segle XVIII. Participaren en la seva construcció l’estucador italià Matteo Pelosi, el pintor i daurador Johann Ketembaker, els dauradors Bernat Verdú i Pau Rubiol i l’escultor montblanquí Josep Balard. Tant la imatge de la Verge com les diverses pintures sobre tela foren destruïdes el 1936. Resten encara quatre alts relleus de molt bon estil i composició a la Sala de la Divina Pastora, que representen la visitació, la circumcisió, la purificació i la fugida a Egipte. A la Sala del Tron hi havia abans la imatge de la Mare de Déu Negra, però avui ha estat substituïda per una de moderna, de guix. De les dues teles només es conserven tres medallons situats damunt les cornises, que representen la dormició, l’assumpció i la coronació de la Verge; a la Sala dita de la Puríssima, damunt la línia de la cornisa i amb disposició semblant a la de la Sala de la Divina Pastora, hi ha quatre alts relleus que representen Jesús entre els doctors, la resurrecció de Crist, l’ascensió i la Pentecosta.

Fou bastida en el lloc de la vella entre 1770 i 1782. Realitzà les traces i dirigí les obres un dels arquitectes catalans més notables del segle XVIII: Josep Prat Delorta (1730-1788. El mestre de cases Ramon Salat de Santa Coloma de Queralt fou el contractista que realitzà l'obra per 7300 lliures. Fou pagada amb les almoines que de manera espectacular arribaven per la creixent devoció que d'arreu de Catalunya es professava a la Verge Negra de Passanant. Des d'aleshores, aqueixa església esdevingué Santuari Marià de Passanant i la Verge fou entronitzada en el lloc d'honor de l'altar major i cambril. El sant titular de la parròquia, Sant Jaume, fou col•locat en la part superior del mateix altar major en un nínxol i a la fornícula de la portalada.

Fou construïda en tres etapes, de 1770 a 1778 (nau i capelles), de 1778 a 1782 (presbiteri, sagristies i cambril) i finalment el campanar (en data no determinada).

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

L’any 1717 consten 254 veïns, el sostre demogràfic s’assolia l’any 1930 amb 1014, i es tancava l’any 2014, amb 154 habitants. Passanant creixia amb els ‘diners d’Amèrica ‘ , i veia caure exponencialment la seva població durant la dictadura franquista, i la posterior ‘Democraciola’ , curulla d’estultícia i corrupció que han ensorrat – em temo que de forma irreversible – el sistema econòmic.

AJUNTAMENT I ESCOLES DE PASSANANT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Em confirmaven que l’edifici de l’Ajuntament havia acollit les escoles públiques, i demanava informació en relació a la data de construcció i al seu autor al consistori.

El sostre demogràfic de Passanant s’assolia al cens de 1930 amb 1014 veïns, cal valorar el fet luctuós del 28.05.1928 : https://catalunyaennegre.wordpress.com/tag/la-pobla-de-ferran/ a darreries de l’any 2014 constaven 154 habitants.La pèrdua d’un 84,81 % de la població supera fins el percentatge dels danys patits per Hiroshima i Nagasaki desprès del bombardeig atòmic, cal felicitat als feixistes, cleptofeixistes i fins a la ‘Democraciola’ que patim d’ençà de 1978 per aquest ‘èxit’.

No havia trobat ningú que em confirmes on era l’escola de Belltall, i potser amb l’excepció del Fonoll, donava per fet que la quitxalla de la Pobla de Ferran, la Sala de Comalats, i Glorieta, es desplaçaven fins a Passanant per assistir al col•legi.

L’Arxiu Comarca de la Conca de Barberà, em comunicava que custodia els fons dels ajuntaments de la comarca, excepte: Forès, l'Espluga de Francolí, Passanant, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Vilanova de Prades.

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la Conca de Barberà, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS D’OSSÓ DE SIÓ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici que ocupava l’escola de nens, avui una vivenda de propietat particular.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 679 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament e l’any 2014 es comptàvem 211 habitants. La pèrdua és d’un 68,92%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Ossó de Sió, uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de Txernòbil.

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de l’Urgell sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

En superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENES D’OSSÓ DE SIÓ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici de l’ajuntament que ocupa avui l’espai de les escoles de nenes.

No trobava cap dada de quan es va fer, i qui en va ser l’autor.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de l’Urgell sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA HUMBERT TORRES BARBERÀ DE MONT-ROIG DE SEGARRA. PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’escola pública de Mont-roig de Segarra, que segons una placa es deu a l’acció de l’ Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Fou pare del polític Víctor Torres i Perenya (Lleida, 19 de gener de 1915 - 19 de juny de 2011i del poeta Màrius Torres i Perenya Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942)
Cap dada de qui va ser l’autor de l’escola.

Mont-roig pertany avui al terme dels PLANS DE SIÓ, al que demanaré informació d’aquest edifici, de la data en que s’aixecava, i del seu autor.

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la Segsarra, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.