lunes, 21 de noviembre de 2016

LA VILA. JOIES D’ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES

L’autora de la fitxa de la Vila d’Argençola, al terme de Castellonou de Bages, Marta Lloret Blackburn, en fa la següent descripció :

Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció "La Vila 1922" al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.


Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció "La perla de Catalunya". Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

L’edifici està datat entre els anys 1906-1922

No hi ha cap referència al seu autor. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No consta cap dada de la Vila d’ Argençola al terme de Castellnou de Bages, a la llista de monuments ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages…

El Joan Escoda Prats havia publicat :
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/…/la-vila-dargenco…

Al Conèixer Catalunya trobareu :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/…/paisatges-magics…

A Tribuna del Berguedà trobareu :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/la-vila-santa…
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/santa-eulalia…

El promotor fou (M.S.F.) Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949) , que es feu construir una casa a Blanes per l’arquitecte per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (1891-1987) https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Saladrigas

Pensem que la casa d’Argençola és també obra d’un mestre d’obres i/o arquitecte de prestigi. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog http://vptmod.blogspot.com.es/ MODERNISME em deia ; la Vila d’Argençola, a Castellnou del Bages, jo tinc com autor l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914, obra de 1906, promotor del Mas La Vila (Manuel Saladrigas Freixa)

EL MÓN EN MANS ALIENÍGENES

El món agafava una deriva perillosa, habitualment – encara que no OFICIALMENT – el capital sempre havia decidit el destí dels humans.

L’any 2017 això rebia un reconeixement OFICIAL, i des del PODER es declarava JUST, maltractar col•lectius humans en alguns indrets.

L’Axel no havia cregut mai en alienígenes, i es resistia a acceptar que malgrat la seva aparença, MOLTS/ES , dels que tenien en les seves mans el destí del món. NO eren originaris d’aquest planeta
https://www.youtube.com/watch?v=F_zuogOzGOA

Li sobtava que la definició dels LIRANOS coincidia fil per randa amb la de Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946)


L’any 2017 el relleu a la Casa Blanca, ens permetia constatar que dissortadament a l’espècie sapiens , el futur ja li ha arribat.

sábado, 19 de noviembre de 2016

VISITA A COANER. SANT MATEU DE BAGES

Anàvem a Coaner , el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, el Josep Sansalvador Castellet, el Tomàs Irigaray Lopez, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat ( anomenada també Sant Josep de la riera al segle XVII ).

Coaner és un espai força desconegut per molts catalans; s’hi arriba a través d’un camí rural que neix a la C-1410 a, dins del terme municipal de Súria. A la C-55, pk. 47, agafarem la sortida Súria Nord, i ens dirigirem a la població de Súria, a uns 900 m. (pk.16,300 de la C-1410a) després de la rotonda, a ma esquerrà, trobarem un camí, i un rètol indicatiu de Coaner. Després de passar per la Riera i la Ribera, haurem de seguir el camí rural. Després d’uns 5 quilòmetres, i arribarem al Conjunt històric de Coaner.

La vall limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i Salo. És configurada per un seguit de masos disseminats al llarg de la riera de Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.


Foto. Amics de Coaner

Es tracta d'una zona boscosa, que si bé delmada pels focs de l'any 1994, conserva encara el seu encant natural. El nucli del poble el formen l'església parroquial de Sant Julià, la Torre -anomenada vulgarment com “dels Moros”-, la rectoria i el mas anomenat Can Serra. Un xic apartat – encara que visible des de Sant Julià – hi ha el Santuari de la Verge de Coaner, bastit a mitjans del segle XVII, que a partir de l’any 1716 va guardar un impressionant retaule barroc obra de l'escultor osonenc Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759)



Jordi Contijoch Boada 13-10-14

La imatge de la Mare de Déu de Coaner es troba a l’ Església del Roser, abans del Sagrat Cor, de la Colònia Valls de Torroella, situada en el ‘territori històric’ de Coaner. Una de les MOLTES coses que voldrien dur a terme els ‘amics de Coaner’ fora el retorn de la imatge al seu Santuari, i/o en el seu defecte, una NOVA imatge.


Jordi Contijoch Boada 13-10-14 (

Si bé ja trobem vestigis de poblament prehistòric a la zona (cal remarcar la proximitat al dolmen de Castelltallat), podem situar el naixement de Coaner com a unitat de població durant els segles IX-X, en el marc de la reconquesta cristiana que emprengueren els comtes catalans contra les terres dels sarraïns. Coaner era situat en un punt estratègic, prop de la frontera musulmana, al límit occidental del comtat de Berga. Així, podem datar la Torre i el castell d'aquella època, en la qual aquests tenien una funció clarament militar i defensiva.

Us deixo un enllaç a la pàgina de l’associació d’amics de Coaner :
http://www.amicsdecoaner.org/p/retalls-de-coaner.html

El Josep Ars Oliva ens explica que el diumenge següent al 8 de setembre ( de les mares de Déu trobades ) davant del Santuari de Coaner es celebra un Aplec.

jueves, 17 de noviembre de 2016

A L’OMBRA DEL CINGLE GROS DE VACARISSES

Al bon Déu li sobraven un grapadet de pedres en acabar el disseny de la muntanya montserratina.

Li va semblar escaient acumular-les en el lloc que es coneix avui com el cingle Gros de Vacarisses.

Al Nadal de l’any 2016, la revista digital - els més de 6.000 veïns, no podien mantenir l’edició en paper - ‘Vacarisses, Balcó de Montserrat’ ha escollit aquest indret per fer-hi la tradicional Postal de Nadal.

Teníem el goig de participar de la mise-en-scène , i em permetia retratar per a la història alguns dels ‘protagonistes’ , d’esquerra a dreta el Josep Torras Prat, el Joan Cortada Anoll, i mossèn Sebastià Codina Padrós, que cessarà aquest any en la seva tasca de rector de la parròquia de Sant Pere.


A la resta que no apareixen en aquesta fotografia les meves disculpes, i alhora la manifestació més pregona de l'agraïment de TOTHOM

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE CABANELLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPODRÀ SOBIRÀ. GIRONA CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a ;
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=CABANELLES&page=3&pos=21

ESCOLA, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE CABANELLES / AJUNTAMENT

L'edifici de l'escola, la casa del mestre i l'ajuntament de Cabanelles va ser construït a principis de s. XX (entorn a 1900-1910).

L'edifici ha patit diverses remodelacions, i actualment (2004) no hi ha escola i les dependències són ocupades per l'Ajuntament

N’ l’havia retratat en la meva visita justament per la seva fisonomia ‘moderna’

A : http://www.cabanelles.cat/media/sites/124/Butllet--.pdf

Podeu veure ; Imatge de les antigues escoles d'Espinavessa

El diccionari català valència balear recull :

«A Cabanelles, totes les dones són femelles» (Empordà).

Demanaré imatges i dades d’aquests edificis a : butlleti_aj@hotmail.com


Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

TRESORS DE VACARISSES

Per a tot hi ha el moment,
i un temps per a cada cosa sota el sol.


Ens tocava al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el dimecres 16.11.2016, visitar Vacarisses per assistir a la sessió fotogràfica de la ‘Postal de Nadal’, de la que – quan toqui – en parlarem.

El Joan Cortada Anoll donava el darrers retocs a la Canònica de Sant Pere de Ponts, que aixoplugarà el Naixement aquest Nadal, i que s’afegeix a la vastíssima obra que llueix a l’església parroquial de Sant Pere de Vacarisses, i en altres indrets de Catalunya i àdhuc d’Europa.


Dinàvem a la Graella, i visitàvem per la tarda el Museu Parroquial acompanyats pel Josep Torras Prat. Retratava un parell de capelles de la Sagrada Família, que segons m’expliquen feien encara la visita domiciliaria, en els primers anys del segle XXI.



Em pregunto, perquè es perden tradicions tant boniques?.

Ens extasiàvem en la contemplació de les miniatures del Joan Cortada Anoll, que esperem puguin ser exposades públicament ben aviat en algun local municipal.



Abans de tornar a Castellar del Vallès, la fèiem petar a la rectoria amb mossèn Sebastià Codina Padrós, que cessarà properament en el seu càrrec de rector. Esperem que Vacarisses sabrà reconèixer com cal la seva bona tasca.

Marxàvem passades les 19,00 hores, els recordava les paraules d’un bon amic ‘ més tard serà, però més fosc no’. Tocava tornar a casa.

Gràcies a tots els bons amics de Vacarisses !!!

martes, 15 de noviembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LES OLIVES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. GARRIGOLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em portava fins a les Olives la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.


Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura que acull avui el local social.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garrigoles&page=1&pos=8

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.