QUE EN SABEU DE LA HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA DE LA MARE DE DEU DE GRÀCIA DE SABADELL?.

No trobava l’edifici que aixopluga a la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia de Sabadell, en la relació de ‘monuments de Sabadell ‘. No ho trobava estrany , tractant-se de Sabadell em semblava quasi lògic, altra cosa fora que parléssim de Terrassa, o fins de Castellar del Vallès , o qualsevol població ‘normal’

Llegia a : https://jaumebarbera.wordpress.com/author/jaumebarbera/page/4/

La parròquia va ‘néixer’ l’any 1934, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquell edifici desaparegut - del que ens agradaria rebre’n una imatge, en aquella data ja existien les màquines de retratar - , en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també si fos possible

Durant la guerra civil [*] va ser cremada i derruïda.

[*] la denominació ‘guerra civil’ li donaven els historiadors dels vencedors d’aquell aixecament militar, que s’arribava a qualificar com ‘Cruzada’, i que ‘beneïa’ bona part de la jerarquia eclesiàstica amb alguna excepció : http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

Cristià i feixista son antònims.

Alguna dada més :

Parròquia de la Mare de Déu de Gracia, de Sabadell L'Harmonium destruït, o millor dit, cremat. Valor aproximat: 3.000 pessetes. El 1946 es compra un nou Harmonium.

ORGUES I HARMONIUMS DESTRUÏTS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) A LES PARRÔQUIES DE LA DIÓCESI DE BARCELONA
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es van destruir cent setanta-tres Harmoniums i cinquanta-quatre Orgues. Es van salvar vint-i-dos Harmoniums i quatre Orgues.

Es fa difícil fixar el cost d'avui en dia de tot el que s'ha destrossat. Si tenim en compte els imports de l'any 1939, que a manera d'orientació donen els responsables de les Relacions de les destrosses, els assignem a cada un dels instruments, i hi apliquem 1'augment que ha sofert el diner des de llavors, ens pot resultar una xifra d'onze mil milions de pessetes, o sia uns seixanta-sis milions d'euros.

Després del conflicte bèl•lic es va tornar a construir: ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data de la reconstrucció i del nom de l’arquitecte.

No apareix – encara – a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Sou pregats d’ajudar-nos a completar aquesta informació.

ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE

Al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política - , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció - . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.
Berguedà actual. Diari digital.
...
Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital - , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
https://issuu.com/1coneixercatalunya
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/
https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/
https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/
https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/
.....

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,..., amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat
naciodigital@naciodigital.cat
.....

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Catalunya us ho agrairà.

DE CARCASSONA A SABADELL. ON CREIEU QUE VIUEN ELS ESSER LLIURES I ON ELS MESSELLS?.

El Tomàs Irigaray Lopez, publica un parell d’imatges de la Ciutat fortificada de Carcassona, que segons llegia va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial l’any 1849 - contràriament al que succeïa amb la fàbrica del Garcia Planas de Sabadell, al Vallès Occidental, a la colònia del REINO DE ESPAÑA coneguda com Catalunya- se'n va derivar un gran rebombori social encapçalat per l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille(1810 - 1876) i l'escriptor Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870) que van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc (París, 27 de enero de 1814 - Lausana, 17 de septiembre de 1879) el projecte de renovació de la ciutat alta.

França i els francesos no em cauen bé, no puc pair el tracte que donaven als catalans que fugien del feixisme, i l’obsessió que tenen contra la nostra llengua, heretada del període absolutista. Dit això, em trec el barret – jo em faig servir per protegir-me el cap del sol – davant d’aquesta actuació de recuperació del patrimoni històric.

La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.

Va ésser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

L’ urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiració per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LA JUNCOSA DEL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic del Montmell s’assolia al cens de 1887 amb 1127 ànimes, en aquells anys la població és concentrava a la Juncosa, Marmellar , Aiguaviva, la caseria de la Vall de Sant Marc, la caseria de Can Ferrer de la Cogullada, , ..., aleshores no hi havia ‘urbanitzacions’, el sòl es tocava al cens de 1981 amb 162 veïns, des d’aquella data fins que ha explota la bombolla especulativa de la construcció, les urbanitzacions, Mas Mateu, el Mirador del Penedès, la Moixeta i les Pinedes Altes, ‘inflaven’ el cens fins al 1397 habitants a darreries de l’any 2016.

M’arribava fins al Cementiri de la Juncosa on retratava la capella del Sant Crist, construïda a expenses de la família Rovira Papiol.

No havia trobat ningú per a preguntar-li on era l’escola de la Juncosa abans de la dictadura franquista, i sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia trobar el Catàleg de Patrimoni en línia del Montmell.

Algú ens pot explicar quan i qui va ser l’autor de l’edifici del sindicat agrícola de la Juncosa ?.

Algú ens pot explicar la història de l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament ?.

Havia localitzat anys enrere l’edifici de les escoles de Marmellar, les restes de l’església ‘nova’ de Sant Miquel i el cementiri profanats; la presència humana, llevat dels lladres, profanadors, practicants del esoterisme, i d’uns anys ençà d’algun excursionista encuriosit per l’abandó de pobles com aquest situats a menys de 25 quilometres en línia recta del mar , és escassa.

La imatge del Penedès està associada a les vinyes de la terra plana, al cava i a la bellesa de la joventut, Marmellar i el terme del Montmell, topònim que prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell”, que vol dir muntanya seca i àrida, formen, per decisió política, part d’aquesta comarca, malgrat que comparteixen els trets essencials del Camp sobirà amb el que fan límit, i on podem trobar indrets com Selma, que s’agermanen en l’oblit i la incúria.

Només Déu resta en aquestes solituds, on ressonen les seves malediccions : .

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE LA JUNCOSA. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Retratava parcialment i amb força dificultats l'església de la Juncosa, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel i a la Mare de Déu del Remei, s’explica que va per ‘fundada’ – entenem que vol dir promoguda - per musen Joan Ventosa, fill del poble, que fou ordenat sacerdot després de quedar-se vidu.

Data de 1862 i actualment és utilitzada com a església parroquial. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autors del projecte de la primera església - no acabada - i de l’actual .

S’explica que el poble volia construir una església més gran, i ho va intentar l'ant 1904, l'edificació però, no fou acabada. Es poden veure els arcs de mig punt, esquelet de les naus de la nova església. Avui dia, el solar dedicat a la construcció de l'església s'ha convertit en una petita plaça- tancada i inaccessible - adossada al temple actual.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una església molt petita. Data, segons una inscripció que hi ha a la portalada, de 1862. Està formada per tres naus, una central i dues laterals. Té una sèrie d'arcs escarsers i de columnes amb funció decorativa. El seu campanar, de poca alçada i acabat en punxa, és una torre vuitavada amb finestres d'arcs d'ogiva.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

Situat a l'altar de l'església trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser d'entre els segles XVI-XVIII d'estil renaixentista-barroc.

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, agrairem que ens feu arribar imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de la resta d’edificis religiosos que hi ha el terme municipal del Montmell :

Església vella de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1667
Església nova de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1668
Església de Sant Miquel de Marmellar (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1670
Sant Pere d'Aiguaviva (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1676
Església de Sant Marc (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1678
Sant Miquel de Can Ferrer (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1680
CAL CINTET, oratori (propietat privada) NO TINC LA IMATGE

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU. MASARBONÈS. MASLLORENÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Retratava la façana de l'església de Masarbonès , dedicada a Sant Bartomeu , que es troba documentada des del segle XVIII, concretament des del 1787. Això ens fa pensar que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ , el darrer miratge del REINO DE ESPAÑA abans de la catàstrofe econòmica a la que ens ha abocat l’estultícia i la corrupció de les elits politiques

La descripció ens diu ; Església d'una nau adossada per un costat de la façana a un habitatge de la plaça.

La façana, que s'obre als peus de l'edifici, té centrada la porta d'accés, d'arc escarser i dovelles de pedra. A la part superior s'obre una petita finestra vertical. El senzill conjunt és coronat per una espadanya d'obertures d'arc de mig punt, dues que contenen les campanes i una tercera, més petita, de funció ornamental.

La construcció és de paredat amb carreus de reforçament als angles. La façana es troba arrebossada i pintada.

Ens manquen les dades del mestre d’obres i/o arquitecte ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’expliquen que encara s’hi diu missa un cop al mes, atén l’església el rector de Santa Maria de Vila-rodona, població de la veïna comarca del camp sobirà de Tarragona.

Retratava també l’edifici que havia acollir l’escola abans de la dictadura franquista, aixecat a torn de Vila per veïns.

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

ERMITA DE SANTA CRISTINA.LA BISBAL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA.

Llegia a patrimoni Gencat que al segle XIII es construí l'ermita de Santa Cristina, d'estil romànic. Només en resta un petit absis, les parets que sostenien la volta de canó, dues espitlleres i una taula de pedra d'una sola peça que avui encara es conserva com altar.

Els documents més antics daten del 1348, quan Berenguer Bages de Vilarodona disposà unes almoines per l'ermita de Santa Cristina. Una visita pastoral de 1508 parla de la imatge de Santa Cristina, desapareguda avui a causa dels fets de 1936. Al 1739 trobem un document en el qual la Bisbal demana ajut per a l'ermita. Gràcies a això, el 1804 s'acaba la nova capella. .Per a la nova construcció es dividí l'antiga ermita amb un trespol a uns 2,5 metres d'alçada. Els baixos s'adheriren a la nova construcció i el pis de dalt fou destinat per l'ús de l'ermità.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , l’ermita va quedar molt malmesa.

Passada la comtessa bèl•lica , l’ermita es va reconstruir, es fa esment del gran interès del rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès i fill d’aquesta població, mossèn J. Bundí, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les dates de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la descripció s’explica que l 'ermita de Santa Cristina es troba sobre una muntanya des d'on es pot veure la Bisbal, a la vora de l'antic camí reial que unia Barcelona amb l'Aragó. A la façana podem veure una teulada a dues vessants i dues portalades: l'entrada de l'ermita i l'entrada a la casa de l'ermità, avui deshabitada. La portalada de l'ermita té a la part superior la inscripció: "Fet l'any 1804". Al darrera veiem, a mà esquerra, les restes de l'antic absis romànic al costat del qual s'ha edificat la part nova de l'ermita. A la teulada hi podem veure una espadanya amb la campana. El principal material emprat és la pedra. L'interior té una sola nau amb uns grans arcs d'ogiva que tenen unes interessants motllures a la línia d'imposta. Cal ressaltar també la pica d'aigua beneïda realitzada en un sol bloc de pedra.

Al damunt del camí s’alcen encara les parets perimetrals de la ‘casa fortificada’ que té una forma quadrada i el seu estat és molt ruïnós. El material emprat en la seva edificació fou la pedra, bé en forma de grans pedres (la part baixa), bé en forma d'encofrat de tàpia (part alta).

La façana consta d'una obertura en un arc amb grans blocs de pedra com a dovelles. Cal destacar també les sis espitlleres que encara es poden veure perfectament i que denoten el seu possible ús com a refugi.

Al darrera de la casa fortificada s'hi troba la cova de Santa Cristina.

Joan Solé i Caralt defensa la hipòtesis que la casa fortificada que hi ha al costat de l'ermita de Santa Cristina correspon a un Castrum (castell) del segle X. Situat en el mil•lenari camí de Vilafranca a Valls, en el lloc més alt de la serra, que servia de refugi als cristians en una zona que va ser nombroses vegades frontera cristiano - sarraïna durant el segle X.

El Ferran Solé Sendra discrepa d’aquesta hipòtesis, i alhora que completa un xic la història de l’ermita, i el nom les dades de refundador mossèn Josep Bundó i Vidal, llevat de la data de naixement i traspàs de la que en trobava referència a la Vanguardia :

JUEVES 10 DE ENERO DE 1963
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1963/01/10/pagina-27/33537672/pdf.html?search=%20Jos%C3%A9%20Bund%C3%B3%20%20Vidal,
El reverendo Bundó nació en La Bisbal del Panadés, en 1876, y en 1904 fue ordenado sacerdote en el Seminario Conciliar de Barcelona. Desde entonces había desempeñado los siguientes cargos: coadjutor y teniente de San Juan de Horta y ecónomo y párroco de San Antonio de Padua. Segons aquestes dades MAI va ser rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès.

https://ferran-sole.blogspot.com.es/2010/01/ermita-santa-cristina-la-bisbal-penedes.html

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics. 

Llegia que aquest estiu ha estat objecte d’un  acte vandàlic:

https://el3devuit.cat/2020/08/24/83376/actualitat/atac-vandalic-a-lermita-de-santa-cristina-de-la-bisbal-del-penedes/

El Raul Pastó Ceballos  tenia ocasió de retratar-la  l’hivern d’aquest mateix any.

Que Santa Cristina de Bolsena  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb lespersones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i  aquells que no tenen unabona situació econòmica.

Que el bon Déu no deixi sense càstig els actes de profanació.