domingo, 19 de noviembre de 2017
IN MEMORIAM DE JEAN TABARY
La història succeïa efectivament en un país oriental, on hi havia un visir “que volia ser califa en lloc del califa”, com escrivia Jean Tabary , nascut el 5 de març de 1930 a Estocolm, Suècia, i traspassat el 18 de agost de 2011 a Pont-l'Abbé-d'Arnoult, França, als 81 anys.
L’infame visir Iznogud, posava un dia i altre al Califa en situacions molt i molt difícils, ho feia amb el desig que els súbdits – recordeu que era un Califa – es revoltessin i el fessin fora. En les histories del Jean Tabary el Califa era un tros de pa, tant, que mai va sancionar l’infidel visir, que alhora era tant ximple que no intuïa que si queia el Califa, el visir aniria al darrere.
La darrera atzagaiada de l’innoble visir va consistir en que el Califa el recolzes en la seva decisió d’imposar-se ‘manu militari’ contra una de les tribus en la que va destituir i empresonar al govern de l’emir, que previsorament s’havia fet escàpol amb alguns dels seus consellers.
El final de la història no el podrà escriure dissortadament Jean Tabary, intueixo però, que l’abjecte visir, no podrà ja seguir somniant en ser Califa, perquè el Califat té els nadals comptats.
Temps al temps.
sábado, 18 de noviembre de 2017
HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA I EL SEU AUTOR ?. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA.
Finalment cal ressaltar, l’àmplia decoració existent a través de ceràmica vidriada: des de les finestres del pis inferior decorades amb motius florals, passant per la cornisa a través de trebols de quatre fulles amb una flor al centre, o el coronament a diferents nivells intercalats, fins a la cornisa contínua que rodeja tot el perímetre de l’edifici menys la capçalera de la capella, s’imbueixen i estan impregnats d’aquest ornat de ceràmica verda vidriada.
Pel que fa al cos central, el qual desenvolupa les funcions de capella, guarda unes similituds importants amb els dos cossos laterals, però introdueix diferències importants. Disposa de dos pisos, en l’articulació del parament per mitjà d’obertures, es combinen tres tipus: arc apuntat – es concentren en els laterals, en el pis superior són minúscules, mentre que en el inferior són de major proporció-, arc de mig punt rebaixat – en el centre del pis superior- i dintell esgraonat – en el centre del pis inferior-. Les motllures de les finestres són resoltes en rajol, a la modalitat d’obra vista. En aquest cos central, també és partícep l’ornament de caire vidriat. Aquest es concentra sobretot en dos punts concrets: per una banda, les mènsules que sostenen la cornisa, intercalades hi ha uns òculs o petits medallons estrellats. Mentre que per l’altra, la cornisa contínua de ceràmica vidriada.
Pel que fa al coronament, aquest està compost per tota una sèrie d’elements prototípics i molt recurrents i amb molta tradició a la vila, ja que els hem esmentat en múltiples ocasions: com ara la balaustrada clàssica, el campanar d’espadanya – amb una campana verda, la qual es podria associar amb la tonalitat de la ceràmica vidriada-. En els laterals hi ha dos pilars elevats – un per cada banda respectivament-, en els quals s’indica l’any de la construcció de la capella, com és el 1923.
De la part posterior i secundària de l’edifici, cal remarcar sobretot la capçalera de la capella, la qual sobresurt extraordinàriament de l’edifici, la qual està ornada amb vitralls als laterals.
Llegia que s'inaugurava solemnement 19 d'agost de 1924 la nova capella de l'hospital de Sant Jaume, celebrant-se un ofici solemne.
No trobava enlloc l’advocació de la Capella que la fotografia de Josep Renalias a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Asil_de_Sant_Jaume no sembla advocada a l’Apòstol, oi?l.
Ens agradarà rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coeircatalunya@gmail.com
Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920), fou l’autor de l’edifici, atès el seu traspàs l’any 1920, i que la capella entrava en servei 4 anys més tard, ens preguntem si va ser ell l’autor del projecte, i en qualsevol cas, voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’arquitecte que va dirigir les obres.
Llegia a http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/22/cent-vint-cinc-anys-monges-st-josep-blanes/371295.html que és obra de l'arquitecte Isidre Puig Boada (*Barcelona, 1891 –† Barcelona, 1987)
Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987 ) , com arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell fou autor entre altres de les esglésies de San Juan de l'Erm (1959), San Pedro de Pujalt (1959), Santa María de Termens (1963), Santa María de Montargull (1964), Sagrado Corazón de Balaguer (1964), Nuestra Señora de la Asunción de Artesa de Segre (1966) y Santa María de la Guardia de Tornabous (1967)
https://blogblanes.wordpress.com/2013/07/26/100-anys-de-ledifici-de-lhospital-sant-jaume/#more-13819
---------------------------------------------------------------------------------
Altressí,
Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recorda sempre.
Antonio Mora Vergés
viernes, 17 de noviembre de 2017
SANT GENÍS DE PALAFOLLS. EL MARESME. CATALUNYA
L'any 1502 es varen iniciar les obres de reforma, i al llarg dels segles XVIII-XIX es va mutilar la capçalera per allargar-la amb un nou presbiteri i se li va afegir una nau al costat N.
Patrimoni Gencat ens explica que l'església de Sant Genís de Palafolls és d'una sola nau (coberta amb volta de canó) a la qual hi fou afegida una altra al costat nord i una capella al sud. A l'exterior del costat sud hi veiem arcuacions llombardes i l'absis pla (convertit en sagristia) té una finestreta. La porta principal del cantó oest és del segle XVI.
A l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha una torre de defensa de planta circular, amb la base lleugerament atalussada i una espitllera, afegida als segles XV-XVI.
Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada
Imatge la Verge de Vivelles o de les Dones. Extreta del llibre. mares de déu romàniques de les comarques gironines.
Al interior es pot veure un mosaic de l’artista Santiago Padrós i Elías (Terrassa, 4 de juny de 1918 - Vendrell, 1 de maig de 1971).
http://www.radiopalafolls.cat/2015/05/28/donen-a-la-parroquia-de-sant-genis-un-mosaic-de-la-mare-de-deu-de-les-dones/
Havíem publicat una crònica sobre l’església parroquial de Santa Maria Assumpta, sobre el Castell i la capella, advocada presumptament a Santa Maria, ens mancava Sant Pere de Vivelles per completar la relació d’edificis religiosos, llevat clar està de l’existència de oratoris, capelles i/o ermites que no constin a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Maresme#Palafolls i/o a http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081555
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis escolars anteriors a la dictadura que hi havia al terme de Palafolls
Èticament, cal fer esment a la situació de presó i/o d’exili en que es troben – encara - Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no ho podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ). El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya.
Ens cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.
miércoles, 15 de noviembre de 2017
L’ALEXANDRE GUSTAVE EIFFEL VA SER L'AUTOR DEL PONT DE FERRO DE LA RIERA DE SANTA COLOMA AL TERME DE FOGARS DE LA SELVA?. GIRONA. CATALUNYA
El pont, amb unes grans baranes en forma de dos arcs rebaixats units amb tres embigats encreuats, està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i varis trams creuats.
Actualment està pintat de color vermell.
És un pont de sentit únic, en direcció Blanes. Al costat n'hi ha un altre, de mitjan segle XX, per anar en direcció contrària.
L’Albert Canet i Calderó ( Granollers, 1964) deia ; aquest
pont es originari de Granollers.....es va construir entre els anys 1916 i 1918,
i va estar en servei a Granollers sobre el riu Congost fins el gener de 1939.
Va ser dinamitat per les tropes republicanes durant la retirada. La meitat
va quedar intacta ( eren dos trams iguals ) l´altre destruïda . La meitat
intacta ve ser transportada a la ubicació actual i és el veieu aquí....curiosa
historia d´un pont viatger
Xavier, diu; estic intentant
esbrinar l'autor del Pont de Ferro de Granollers. Efectivament, la part que va
restar dempeus després de l'esfondrament d'un dels seu arcs degut als
bombardejos del gener de 1939, es va aprofitar pel pont sobre la riera de Santa
Coloma. Com que la distància a salvar del pont original era més gran, es va
haver de tallar per adaptar-lo, i per això el de la riera de Santa Coloma té
una forma apuntada a la seva clau.
El Puente de Hierro de Talavera de la Reina sembla ser un germà bessó. La
seva construcció (1901-1908) va ser dirigida per un enginyer que es deia Luis
Barber Sánchez [(Saragossa, 24 d’agost
d 1870 + Madrid, 5 de novembre de 1938), les seves
despulles descansen al cementiri de Toledo, on va ser traslladades el 22 de gener de 1940[ , . . seguin el projecte redactat
molt abans per l'enginyer Emilio Grondona Perez ((Madrid, 23/10/1844 -
Madrid, 22/09/1920) .
https://www.toledo.es/wp-content/uploads/2017/02/documentos-interesantes-058-1.pdf
https://puentescarreterasyferrocarrilestoledo.blogspot.com/2020/05/emiliogrondona.html
Jo penso que el pont de Granollers hauria d'estar relacionat d'alguna
manera amb Emilio Grondona o Luis Barber, però per ara no he sabut trobar-hi cap
relació. Segueixo buscant...
Si en sabeu alguna cosa més us agrairia que me la féssiu saber.
I un anònim afegeix, es un pont realitzat per l’Alexandre Gustave Eiffel
(Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923), fou construït
al seu taller entre 1916 i 1918.
Primer es va instal·lar sobre el riu Congost a Granollers, després de ser
dinamitat per les tropes republicanes, en retirada, el 1939 però, la part que no es va destruir es va traslladar
a la ubicació actual.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
domingo, 12 de noviembre de 2017
CASTELL DE SICART O DE VILA-SECA. EL TARRAGONÈS. CATALUNYA
El Castell va pertànyer a l’arquebisbat des de l’any 1525, quan Pere (Folc) de Cardona, President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530), el transforma en residencia senyorial.
El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa i Manuel, O.S.B; o per Josep Sanxis i Ferrandis (València, 17 de desembre de 1622—Tarragona, 26 de març de 1694) hi ha dubtes tota vegada que les fonts diuen ‘va revendre el Castell als voltants de l'any 1680’ al cònsol holandès Joan Kies Helmont , i la seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, I Conde de Sicart [ títol nobiliari pontifici, atorgat pel papa Pius IX a l'any 1875] el qual el va transformat sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908), a la seva ciutat aixecava , Casa Nogués. 1892; Hospital Mare de Déu de la Salut. 1901; Casa Taulé.1902 ; Casa d'Enric Turull. 1904.https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Fatj%C3%B3_i_Torras
Des de 2005, l Castell es és propietat de l'Ajuntament de Vila-seca, que preveu usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------
altressí
Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.
IN MEMORIAM DEL CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE VILA-SECA. TARRAGONÈS. CATALUNYA
Les obres es van iniciar el 10 de març de 1919 i el 1920 ja s'hi va rebre la collita. L'obra es va fer amb pedra de sauló de les Garrigues. Sembla que en la construcció hi van participar gairebé tots els contractistes i paletes de la localitat.
A final de segle XX, el Celler Cooperatiu va cessar l'activitat, quan es van arrencar les vinyes i l'agricultura va deixar de ser la principal activitat del municipi.
Quan a la descripció patrimoni Gencat webs diu ; edifici de grans proporcions, d'estructura basilical i planta rectangular, consta d'un cos central més elevat cobert a dues aigües i de dos cossos laterals més baixos coberts amb teulada a una vessat. Els diferents cossos es comuniquem per arcs formers lleugerament rebaixats sobre pilars de pedra de planta quadrilobulada, que fan l'efecte de feixos de columnes. Al cos central aquests pilars suporten arcs diafragma carpanells lleugerament peraltats, fets de maó, amb els carcanyols calats, fets d'obra vista. Els cossos laterals tenen també arcs com els formers. La coberta és feta de bigues i llates de fusta, solera de rajola borda i teula àrab. Els murs laterals estan alleugerits amb arcs de descàrrega.
Les façanes són fetes de pedra irregular i segueixen l'estructura de tres cossos superposats: l'inferior, un alt basament de murs cecs amb petites obertures de ventilació; el cos intermedi, amb les obertures, i, finalment, la cornisa de la teulada. A la façana principal es reflecteixen les tres naus per les pilastres que fan de contrafort, dues de les quals sobresurten per sobre de la teulada i són coronades amb boles ornamentals; el cos central és ocupat per un gran obertura de mig punt. A les façanes laterals el sòcol cec assoleix més alçada i és dividit per pilastres atalussades que corresponen als arcs de l'interior de l'edifici; aquest nivell és separat del nivell intermig per una potent cornisa; en aquest segon nivell hi ha un seguit de finestres quadrangulars, agrupades de dues en dues, i separades per pilastres amb base i capitell. Els contraforts, les cantoneres, els brancals, les dovelles, el marc de les finestres laterals, tot és de pedra.
A banda i banda del cos central, resten les bases de les tines, fetes amb arcs i voltes de maó de pla.
La porta principal es va situar en el lateral de ponent, oberta en un pati, on també es va construir una petita nau per al moll de recepció del raïm i les tremuges.
Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------
altressí
Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.
IN MEMORIAM DEL CASTELL DE BOTARELL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA
L'any 1563, la Comuna de Pobles del Camp de Tarragona decidí, a causa dels continuats desembarcaments, fortificar el port de Salou, per la qual cosa imposà una despesa per aital motiu a cada poble, entre els quals s'hi comptava Botarell.
Així mateix, el bandolerisme afectà la contrada, especialment entre el darrer terç del segle XVI i el primer del XVII. A finals del segle XVI, la senyoria de Botarell pertanyia al tarragoní Miquel de Montargull, que era alhora baró de Castellnou(?), consta a la fi del segle XVI com a senyor de Botarell. El 1633, un segon Miquel de Montargull feia hereu travat el seu fill Dídac. Dídac de Montargull morí el 1654 i; sense que se sàpiga com hi accedeix, el 1681 ja consta com a senyor de Botarell el reusenc Francesc de Montserrat Vives (Reus 19-XII-1617 - Barcelona 10-V-1688, marquès de Tamarit, família que en mantingué la senyoria fins a la desaparició del règim senyorial.
El dia de la nostra visita feia molt vent, i no vàrem coincidir amb cap esser humà per preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, al cens de 1787 constaven inscrits 479 veïns , això atesa l’esperança de vida de l’època ens fa pensar en una població en edat escolar no inferior a 160 nens i nenes.
Ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, privades i/o religioses de Botarell abans de la dictadura franquista, o mal dita ‘guerra civil’.
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
----------------------------------------------------------------------------
altressí
Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.











