Llegia que l'any 1917 es va fundar el Sindicat Agrícola de Vila-seca, el mateix any la Societat va comprar els terrenys per construir un celler, a Isidro de Sicart y Torrens, I Conde de Sicart [ títol nobiliari pontifici, atorgat pel papa Pius IX a l'any 1875. El projecte es va encarregar a l’arquitecta. Pere Domènech Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962)
Les obres es van iniciar el 10 de març de 1919 i el 1920 ja s'hi va rebre la collita. L'obra es va fer amb pedra de sauló de les Garrigues. Sembla que en la construcció hi van participar gairebé tots els contractistes i paletes de la localitat.
A final de segle XX, el Celler Cooperatiu va cessar l'activitat, quan es van arrencar les vinyes i l'agricultura va deixar de ser la principal activitat del municipi.
Quan a la descripció patrimoni Gencat webs diu ; edifici de grans proporcions, d'estructura basilical i planta rectangular, consta d'un cos central més elevat cobert a dues aigües i de dos cossos laterals més baixos coberts amb teulada a una vessat. Els diferents cossos es comuniquem per arcs formers lleugerament rebaixats sobre pilars de pedra de planta quadrilobulada, que fan l'efecte de feixos de columnes. Al cos central aquests pilars suporten arcs diafragma carpanells lleugerament peraltats, fets de maó, amb els carcanyols calats, fets d'obra vista. Els cossos laterals tenen també arcs com els formers. La coberta és feta de bigues i llates de fusta, solera de rajola borda i teula àrab. Els murs laterals estan alleugerits amb arcs de descàrrega.
Les façanes són fetes de pedra irregular i segueixen l'estructura de tres cossos superposats: l'inferior, un alt basament de murs cecs amb petites obertures de ventilació; el cos intermedi, amb les obertures, i, finalment, la cornisa de la teulada. A la façana principal es reflecteixen les tres naus per les pilastres que fan de contrafort, dues de les quals sobresurten per sobre de la teulada i són coronades amb boles ornamentals; el cos central és ocupat per un gran obertura de mig punt. A les façanes laterals el sòcol cec assoleix més alçada i és dividit per pilastres atalussades que corresponen als arcs de l'interior de l'edifici; aquest nivell és separat del nivell intermig per una potent cornisa; en aquest segon nivell hi ha un seguit de finestres quadrangulars, agrupades de dues en dues, i separades per pilastres amb base i capitell. Els contraforts, les cantoneres, els brancals, les dovelles, el marc de les finestres laterals, tot és de pedra.
A banda i banda del cos central, resten les bases de les tines, fetes amb arcs i voltes de maó de pla.
La porta principal es va situar en el lateral de ponent, oberta en un pati, on també es va construir una petita nau per al moll de recepció del raïm i les tremuges.
Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------
altressí
Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964),
no poden considerar-se fets ‘quotidians’,
com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist,
Senyor;
allibera el teu poble !.
