Llegia que el malaguanyat arquitecte
Agustín Domingo Ferrer ( + 14.01.1962 ), fou l’autor de l’edifici de l’aleshores “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, que s’aixecava en una part del solar de la casa de cal Manescal estava situada a la cantonada del carrer Major amb el Passeig, antigament carrer General Primo de Rivera i era una de les ferreries que hi havia a Castellar. S’hi ferraven cavalls i alhora era un taller de construcció i de reparació de carros propietat d’Agustí Vives. En la part superior de l’antic edifici hi havia dues vivendes; la ferreria tenia dues entrades, una pel carrer Major i l’altra pel Passeig i en els terrenys adjacents, propietat de cal Manescal, també hi havia el molí de vent de cal Manescal que estava situat on avui es localitza l’actual Banc de Sabadell.
Durant la Festa Major des d’aquest molí de vent es feia el castell de focs.
Qui podia pensar que anys a venir ambdós entitats traslladarien la seva seu social fora de Catalunya, oi?.
Quan a la descripció llegia; edifici d’habitatges i locals comercials de planta i dos pisos amb miranda d’un pis més situat a la cantonada, amb coberta de teula d’un vessant amb el pendent capa al carrer. Els baixos ocupen tota la parcel·la. Els pisos superiors es disposen en planta en una gran U al voltant d’un pati de ventilació.
Façanes de composició historicista amb remarcat vertical de volums cantoners amb pilastres encoixinades a tota alçada.
Tractament de la resta de façana a base de sòcol (tota la PB) fust (P1 i P2) i capitell (gran barbacana sobre mènsules).
Façana principal a Passeig amb dos portals a cada banda amb tres finestres, la central composta de tres lligades. Plantes primera amb balcó amb barana de balustres i balconera amb frontó al cos cantoner, finestra amb frontó a l’altre banda i tres finestres al pany central. Planta segona amb cinc finestres. El cos cantoner s’aixeca un pis més amb tres finestres en arc de mig punt lligades, cornisa i barana de balustres d’un terrat.
No s’esmenten els boínders o tribunes, balcons coberts de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surten fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior; eren habituals al Regne Unit durant el segle XVIII, i foren incorporats a l’arquitectura mediterrània pels corrents modernistes i noucentistes. Està força clar – si atenem la pràctica restrictiva que pràctica el consistori castellarenc - que a dia d’avui aquests ‘afegitons’ difícilment s’autoritzarien
Façana al carrer Major amb el mateix tractament del cos cantoner i dues obertures més a cada planta. Façana lateral amb planta primera amb dos tribunes amb una finestra a cada pany, la del frontal doblada. Planta segona amb terrasses amb barana de balustres i dues balconeres a cada terrassa.
Obertures amb brancals, llindes i empits remarcats. Fusteries i persianes de fusta als pisos superiors, als baixos d’alumini fosc amb reixes.
El cos de planta baixa que ocupa el vessant sud-est de la parcel·la sembla posterior, té una alçada inferior als baixos de l’edifici principal, té façana a carrer amb quatre obertures, més estretes les dues centrals
Els antecedents d’aquesta oficina de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, els trobem a la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar constituïda el 13 d’agost de 1913 i dissolta el 12 d’octubre de 1941.
En el moment en que es va acordar la seva absorció per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, acord que es va signar el 8 de novembre de 1941, el balanç era el següent: 676 llibretes d’estalvi, un actiu de 741.778,74 pessetes i un passiu de 493.169,98 pessetes, i un superàvit de 248.608,76 pessetes.
Durant els primers anys de la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar l’entitat d’estalvi no tenia un local concret: els diumenges al matí s’improvisava una taula amb una post de fusta i uns cavallets en un racó de la sala d’actes del Patronat Obrer de Sant Josep, essent els seus encarregats els germans Llobet i Joaquim Abarcat Bosch. Amb la restauració d’aquesta sala per a la projecció de cinema es va habilitar un dels costats de la sala com a oficina.
Després de l'absorció, la primera oficina de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros estava situada en l’antic local de la farmàcia Alguer, en el carrer de Torras número 1. En aquest indret s’hi van estar fins que es va acabar la construcció d'aquest nou edifici.
Anys a venir, el local acolliria també la primera oficina de la Caixa d’Estalvis de Sabadell a Castellar del Vallès.
Imagino que en algun arxiu, públic i/o privat, hi han imatges que permetrien il·lustrar més i millor aquesta publicació, agrairem que ens les feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Castellar del Vallès,.., Catalunya, us ho agrairan.
La “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, va desenvolupar la seva xarxa d’oficines mitjançant la construcció d’edificis de ‘qualitat’ que en molts indrets han esdevingut patrimoni històric.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/casa-de-cultura-de-la-caixa-de-pensions.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/feia-temps-passejant-per-tarrega-en.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casal-de-la-previsio-barcelona.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/ledifici-de-lenric-ferran-josep-lluis.html
Res queda – llevat justament dels edificis – d’aquelles entitats benèfiques i socials que facilitaven en molts casos l’accés a la propietat de moltes famílies, i que s’enduien amb la seva desaparició bona part del benestar que havien contribuït a crear.
Per acció i/o per omissió s’han d’exigir responsabilitats tant bon punt assolim una
veritable democràcia.
http://lareplica.es/la-desaparicion-las-cajas-ahorro-una-retrospectiva/
Antonio Mora Vergés
