miércoles, 28 de febrero de 2018

CASA JOSEP PERICH FRUITÓS DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Retratava la façana de l’habitatge unifamiliar de tres cossos, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès

Patrimoni Gencat explica que aquesta organització de la vivenda es tradueix en la composició de la façana que s'estructura també en tres parts. L'ornamentació és sòbria, utilitzant-ne l'estuc: quatre pilastres, que neixen del sòcol, emmarquen l'habitatge i separen els cossos de la mateixa. La planta baixa consta de tres portes (entrada a la zona destinada a habitatge i magatzem) decorades a la zona de la llinda per una petita cornisa. El primer pis, zona que es destina a vivenda, el formen tres balcons sense volada, i un petit ràfec separa el pis de les golfes. L'acabament de la façana utilitza dues solucions que responen a cada cos de la casa: el ràfec central presenta un acabament adintellat que el diferencia dels laterals amb un ràfec sortint amb arc rebaixat. Cal destacar el treball de la reixa del cancell principal, obra del artista barceloní A. Clavell ( Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu nom, cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs)

L'habitatge fou construït al principi del segle XX pel mestre d'obres Josep Perich Fruitós per tal d'utilitzar-lo com la seva residència.

Ens deixava intrigats aquesta anotació ; cal destacar que el disseny de la façana el va encarregar..
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27287 , ens preguntem a qui el va encarregar?.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com ,

https://www.diba.cat/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14

Explica que la casa del Passeig número 35 és l’habitatge unifamiliar de la família Perich construït a començaments del segle XX pel mestre d’obres Josep Perich Fruitós. D’aquesta casa cal assenyalar el treball de la reixa del cancell principal, obra de l’artista barceloní Antoni Clavell. La casa també havia estat estucada per Maties Sordé, estucador de Barcelona que va realitzar altres esgrafiats i estucats a Castellar del Vallès; al Ranxo i a cal Massaveu.

Josep Perich Fruitós (1869-1949) va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

Sempre afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

La Gemma Perich Vidal em deixava un comentari ; la casa del Passeig 35, es va construir a finals del segle IX, i era una casa de planta baixa i pis amb terrat. Posteriorment es va cobrir el terrat, i finalment el 1925, en motiu del casament del fill del Josep Perich Fruitós van reformar la façana tal i com la coneixem ara.

En Josep Perich Fruitós va néixer a Castellar el 19 de novembre de 1869 i va morir a Castellar l'octubre de 1949.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

Entre altres obres a Castellar també va rebre l'encàrrec el 15/07/1893 d'aixecar el campanar de l'església del Sant Esperit de Terrassa.

Antonio Mora Vergés

martes, 27 de febrero de 2018

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA CAMBRA AGRÍCOLA & CENTRE REGIONALISTA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple , ambdós parlen de la casa de Plaça de Catalunya 5, coneguda com la Agrícola construït pel propietari rural Antoni Domènech per ser la seu de la Cambra Agrícola. Posteriorment acollí el Centre Regionalista que va tenir certa activitat fins a la dictadura de Primo de Rivera.

Pensem que l’Antoni Domènech faria la funció de promotor – sol o en companyia d’altres -, ens agradarà tenir noticia del seu cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de l’autor d’aquest edifici que la fitxa E28, qualifica com un dels millors edificis modernistes de la Ciutat.

Demanarem informació a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/lagricola-casa-ribera-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA JOAN FERRER I BOADA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple la casa de Plaça de Catalunya 10, cantonada al carrer de Jaume I, que no s’esmenta a la wikipedia, i que identifica com CASA JOAN FERRER I BOADA del que diu la fitxa E26; la casa fou construïda per Joan Ferrer Boada, l’any 1894
Demanarem a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , dades del promotor que intuïm va ser Joan Ferrer Boada; lloc i data de naixement i traspàs, i dades de l’autor, nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., aquesta informació la voldríem rebre a l’email coneixecatalunya@gmail.com per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/casa-la-placa-catalunya10-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

EDIFICI DE LA CAJA DE PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS , CAJA GENERAL DE AHORRO POPULAR Y PREVISIÓN SOCIAL. CASTELLAR DEL VALLÈS . CATALUNYA

Llegia que el malaguanyat arquitecte Agustín Domingo Ferrer ( + 14.01.1962 ), fou l’autor de l’edifici de l’aleshores “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, que s’aixecava en una part del solar de la casa de cal Manescal estava situada a la cantonada del carrer Major amb el Passeig, antigament carrer General Primo de Rivera i era una de les ferreries que hi havia a Castellar. S’hi ferraven cavalls i alhora era un taller de construcció i de reparació de carros propietat d’Agustí Vives. En la part superior de l’antic edifici hi havia dues vivendes; la ferreria tenia dues entrades, una pel carrer Major i l’altra pel Passeig i en els terrenys adjacents, propietat de cal Manescal, també hi havia el molí de vent de cal Manescal que estava situat on avui es localitza l’actual Banc de Sabadell.

Durant la Festa Major des d’aquest molí de vent es feia el castell de focs.

Qui podia pensar que anys a venir ambdós entitats traslladarien la seva seu social fora de Catalunya, oi?.

Quan a la descripció llegia; edifici d’habitatges i locals comercials de planta i dos pisos amb miranda d’un pis més situat a la cantonada, amb coberta de teula d’un vessant amb el pendent capa al carrer. Els baixos ocupen tota la parcel·la. Els pisos superiors es disposen en planta en una gran U al voltant d’un pati de ventilació.

Façanes de composició historicista amb remarcat vertical de volums cantoners amb pilastres encoixinades a tota alçada.

Tractament de la resta de façana a base de sòcol (tota la PB) fust (P1 i P2) i capitell (gran barbacana sobre mènsules).

Façana principal a Passeig amb dos portals a cada banda amb tres finestres, la central composta de tres lligades. Plantes primera amb balcó amb barana de balustres i balconera amb frontó al cos cantoner, finestra amb frontó a l’altre banda i tres finestres al pany central. Planta segona amb cinc finestres. El cos cantoner s’aixeca un pis més amb tres finestres en arc de mig punt lligades, cornisa i barana de balustres d’un terrat.


No s’esmenten els boínders o tribunes, balcons coberts de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surten fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior; eren habituals al Regne Unit durant el segle XVIII, i foren incorporats a l’arquitectura mediterrània pels corrents modernistes i noucentistes. Està força clar – si atenem la pràctica restrictiva que pràctica el consistori castellarenc - que a dia d’avui aquests ‘afegitons’ difícilment s’autoritzarien

Façana al carrer Major amb el mateix tractament del cos cantoner i dues obertures més a cada planta. Façana lateral amb planta primera amb dos tribunes amb una finestra a cada pany, la del frontal doblada. Planta segona amb terrasses amb barana de balustres i dues balconeres a cada terrassa.


Obertures amb brancals, llindes i empits remarcats. Fusteries i persianes de fusta als pisos superiors, als baixos d’alumini fosc amb reixes.

El cos de planta baixa que ocupa el vessant sud-est de la parcel·la sembla posterior, té una alçada inferior als baixos de l’edifici principal, té façana a carrer amb quatre obertures, més estretes les dues centrals

Els antecedents d’aquesta oficina de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, els trobem a la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar constituïda el 13 d’agost de 1913 i dissolta el 12 d’octubre de 1941.

En el moment en que es va acordar la seva absorció per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, acord que es va signar el 8 de novembre de 1941, el balanç era el següent: 676 llibretes d’estalvi, un actiu de 741.778,74 pessetes i un passiu de 493.169,98 pessetes, i un superàvit de 248.608,76 pessetes.

Durant els primers anys de la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar l’entitat d’estalvi no tenia un local concret: els diumenges al matí s’improvisava una taula amb una post de fusta i uns cavallets en un racó de la sala d’actes del Patronat Obrer de Sant Josep, essent els seus encarregats els germans Llobet i Joaquim Abarcat Bosch. Amb la restauració d’aquesta sala per a la projecció de cinema es va habilitar un dels costats de la sala com a oficina.

Després de l'absorció, la primera oficina de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros estava situada en l’antic local de la farmàcia Alguer, en el carrer de Torras número 1. En aquest indret s’hi van estar fins que es va acabar la construcció d'aquest nou edifici.

Anys a venir, el local acolliria també la primera oficina de la Caixa d’Estalvis de Sabadell a Castellar del Vallès.

Imagino que en algun arxiu, públic i/o privat, hi han imatges que permetrien il·lustrar més i millor aquesta publicació, agrairem que ens les feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Castellar del Vallès,.., Catalunya, us ho agrairan.

La “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, va desenvolupar la seva xarxa d’oficines mitjançant la construcció d’edificis de ‘qualitat’ que en molts indrets han esdevingut patrimoni històric.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/casa-de-cultura-de-la-caixa-de-pensions.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/feia-temps-passejant-per-tarrega-en.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casal-de-la-previsio-barcelona.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/ledifici-de-lenric-ferran-josep-lluis.html

Res queda – llevat justament dels edificis – d’aquelles entitats benèfiques i socials que facilitaven en molts casos l’accés a la propietat de moltes famílies, i que s’enduien amb la seva desaparició bona part del benestar que havien contribuït a crear.

Per acció i/o per omissió s’han d’exigir responsabilitats tant bon punt assolim una veritable democràcia.

http://lareplica.es/la-desaparicion-las-cajas-ahorro-una-retrospectiva/

Antonio Mora Vergés

lunes, 26 de febrero de 2018

IN MEMORIAM. DE L’HOTEL ESPANYA A COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL. SABADELL. CATALUNYA

Retratava l’edifici de números 22-24 de la Rambla de Sabadell , que dóna al carrer de Sant Pere; a començaments del segle XX fou concebut per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) com hotel. Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.


Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , allotjà la Comissaria de la Policia Nacional . Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castrellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

Recordo que que es servien dinars a un preu ajustat,  a l'època en que exercia com a caserna, també d'això ens agradaria rebre'n imatges fotogràfiques a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està distribuïda en cinc vans on es situa la porta principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen els balcons.

Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins arribar a l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.

Amb el trasllat de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via, quasi al davant del Parc Tauli, l’edifici passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sabadell i del Gremi de Fabricants, actualment s'utilitzà per comerç a la planta baixa i els pisos superiors els ocupen Organismes de l'Ajuntament de Sabadell.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

La noticia del tancament de la botiga de Vidal Papers, no però, de l'activitat econòmica de l'empresa que es dedicarà ara a la venda a l'engròs, confirma la transformació de Sabadell en un suburbi de la Gran Barcelona






EL MARQUET DE LES ROQUES. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

N’hem escrit en diverses ocasions d’aquesta espectacular Torre/Masia del Marquet de les Roques que es troba ja documentada a l'època medieval.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/el-marquet-de-les-roques-sant-llorenc.html

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

L'any 1895, l'avi Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869), del poeta Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986) "Pere Quart", encarregava la construcció de l’edifici ‘ modernista’ al mestre d’obres Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910), en aquesta obra treballaria també el seu fill Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

Documentalment la masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua es abundosa, en les seves terres flueix la Font del Llor.


Masia de caràcter senyorial. Presenta un nucli arquitectònic format per diferents cossos juxtaposats. Encara es conserva l'antiga masoveria adossada a l'edifici principal; altres cossos que formen el conjunt són les corts i la capella advocada a Sant Roc.
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Els materials emprats son pedra aglomerada del país i totxo vist. Hi ha un treball molt acurat del totxo en els angles i en les solucions de coronació de l'edifici.

Dissortadament altre cop tornen a ser de tristíssima actualitat les corrandes d’exili :
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/exili/pantalla6.htm

Per intermediació de Sant Roc, aixeco la meva pregaria a la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!

Antonio Mora Vergés

viernes, 23 de febrero de 2018

QUE EM SABEM DEL PONT DE FERRO D’OLOT?

No en trobava dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page

Desconec si aquesta imatge :


És anterior a la dels Fons J Pujiula, que publica al facebook el Josep M Canals Ferrarons, i que recull com va quedar el pont desprès que fos volat pels republicans n la seva fugida a l’exili al febrer de 1939


Dissortadament la naturalesa encara havia de dir-hi la seva , i com s’explica a : https://www.naciodigital.cat/noticia/95908/setanta-cinc/anys/aigat/olot

Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres, concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que residia al Molí del Collell.

La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat. L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.


No trobava cap dada de l’autor d’aquell pont de ferro que s’ensulsiava primer per donar temps a les forces democràtiques i lleials a la II República que fugien de la fúria genocida dels sediciosos feixistes, i patiria els efectes de la riuada excepcional de 1940.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de l’autor de la seva reconstrucció desprès d’aquests dos terribles episodis.

Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, u ho agrairan.

Antonio Mora Vergés