MAS FERRER DEL PUIG. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia del MAS FERRER DEL PUIG, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular de dues plantes amb altres cases adossades aïllat dalt un turó sobre el riu Valldeburg. Els elements més interessants de la façana són la porta principal de mig punt i adovellada, el dintell de la finestra superior amb la data 1796 i el rellotge de sol.

L'antiga masia està formada per dos cossos d'edificis i només un d'ells està actualment habitat. La resta està més o menys enrunat, encara que conserva els teulats.

No en trobava dades a :
http://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01.51

EL JO. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6  de maig de 2019) ) amb els propietaris del JO.

El Josep havia estat vinculat laboralment amb el Mas Oller de Collsuspina, i els coneix des de fa moltes dècades.

El Mapa de Patrimoni de Moià ens fa una descripció telegràfica ; masia de planta rectangular amb tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec de tres pisos mixtes (rajola, teula, rajola). La façana principal d'accés està orientada cap al sud i gairebé totes les finestres tenen ampit amb petita motllura. A la banda est hi ha adossat un cobert també de maçoneria però totalment reformat.

Observacions: Totalment restaurada i ampliada amb nous coberts construïts l'any 1989.

Cap dada de la magnifica col·lecció d’esglesioles en miniatura que adornen el jardí.

Cap dada de la pertinença a aquesta família de la finca on està el Toll, que passava a ser propietat pública, gràcies a la bonhomia d’aquesta nissaga vinculada a Moià i al Moianès d’antic.

Ens agradarà tenir mes noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la casa i la seva història.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic.

CAN BURCET. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de CAN BURCET, al carrer Roig i Jalpí, nº 3 de Blanes, obra de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936)

http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Descripció: Edifici cantoner de dues plantes i golfes. Destaca el ric esgrafiat de la façana, en forma de retícula romboidal, i la finestra cantonera de la planta noble, amb balconada, una petita coberta i decoració esgrafiada a les llindes amb motius vegetals. Té alguna reforma, una mica més tardana.

Patrimoni Gencat ens diu ; la casa Burcet deu el nom al mestre d'obres Josep Burcet i Pons, que, supervisat per l'arquitecte Josep Goday i Casals va reformar la casa als anys trenta. A la porta d'entrada del carrer Roig i Jalpí existeix una inscripció esgrafiada on posa "Any MCMXXX" i a la porta d'entrada del carrer de l'Or existeix una llinda amb la inscripció "A. D. (anno domini) MCMXLVII" on, a més, hi ha eines representatives de l'ofici de constructor i les inicials de Josep Burcet (J. B.).

Segons les inscripcions de la façana podem referenciar dues intervencions, del 1930 i de 1947, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com del de les últimes intervencions, quan s'hi va instal·lar la Fundació Planells i es van fer reformes a l'interior.

A l'actualitat, i des del 2003, hi té la seu la Fundació dedicada al pintor surrealista Àngel Planells Cruanyes ( Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989) .

Fotografia de l’Enciclopèdia Catalana.

Quan a la descripció diu ; edifici de planta rectangular de tres plantes que dóna al carrer Roig i Jalpí i al carrer de l'Or. Destaca l'esgrafiat de la façana, que té forma de retícula romboidal, i les finestres cantoneres unides amb un balcó, un fris esgrafiat amb motius vegetals i un petit entaulament. La planta baixa té finestres amb arcada de mig punt i portes rectangulars amb llindes decorades amb inscripcions. Les finestres estan revestides de forjats de ferro.

Els esgrafiats comencen a partir de les llindes i arriben fins al primer pis, ocupant l'exterior de tota la planta principal de vivenda. Les finestres del primer pis són rectangulars, encara que n'hi ha una d'octogonal. El segon pis fa funció de golfes, té obertures quadrades i també esgrafiats fins arribar al teulat.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels esgrafiats a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

CA L’ORENCH. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la casa dita Ca l’Orench, al número 34 del carrer Ample de Blanes. https://www.facebook.com/Pastisseria-Orench-537819272922758/

Els amics del Coac de Girona en tenen una informació telegràfica :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Blanes&page=5&pos=44

Edificació que dóna façana a tres carrers amb planta baixa, pis i una galeria oberta centrada. Amb la façana realitzada amb arcs d'estil renaixentista. És de destacar la decoració de la porta d'accés corresponent a un frontó trucat.

http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Edifici cantoner de dues plantes, obra de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960). El pis inferior ha sofert grans modificacions, tot i que conserva l’ostentosa porta principal, amb decoracions i relleus inspirats a l’estil barroc. Les finestres de la planta superior presenten motllures decorades. A sobre hi ha una terrassa, al centre de la qual hi ha una galeria porxada d’arcades de mig punt.

En cercava dades a Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31284

Edifici de dues plantes amb terrassa porxada que dóna a tres carrers: al carrer Ample, al carrer del Raval i al carrer Valls.

La planta baixa està adaptada a dos comerços i un d’ells té una porta monumentalitzada. Consta d’un arc de mig punt amb decoració barroca de frontó truncat, d’un escut municipal i d’una coronació que representa gerres plenes de fruita, enllaçant ja amb una de les finestres del primer pis. Aquest té vàries obertures rectangulars amb marcs motllurats de pedra, amb relleus vegetals i petites mènsules, i una obertura d’ull de bou a la façana principal. La cornisa consta de decoracions circulars i motllures vegetals.

El lateral del carrer Valls també té, al primer pis, un relleu amb vas de fruites com a l’entaulament de la porta principal.

Pel que fa a la galeria porxada que hi ha sobre el primer pis, ocupa la part central de l’edifici i té tres arcades de mig punt amb la cornisa emmotllurada i pilars quadrats amb decoració vegetal.

Restauració i reconstrucció(1926) a càrrec de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960)

Cap dada del promotor, ni dels artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà tenir-ne a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

IN MEMORIAM DE LA CASA CAPDEVILA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA CATALUNYA

La Maria Concepció Saurí Ros, Arxivera municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, i Servei de Gestió Documental i Arxiu, responia a la consulta feta en relació a aquesta casa per Joan Dalmau Juscafresa ; Respecte a la casa Capdevila del passeig de Llafranc, ens consta una llicència d'obres demanada per Joan Capdevila , el 22 de juliol de 1920 amb plànol dibuixat per l'arquitecte Joaquim Coderch [*], i una nova sol·licitud el 20 de juliol de 1921 amb un plànol signat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895-11 de Septiembre 1981) , on es modifica l'aspecte de la torreta i es fa més alta, tal i com es va construir finalment.

[*] Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern , i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ ens esperonava a tots en aquesta recerca.

Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

LA FONT MONUMENTAL DE LA GRAND PLACE DE CASTELLAR DEL VALLÈS. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu de la Grand Place de Castellar del Vallès ; la construcció es portà a terme entre els anys 1931-1934 fent servir material de la pedrera de cal Comas, situada al Puig de la Creu i prop del poble. Aquesta pedrera s'obrí l'any 1852 amb motiu de la construcció de la nova església parroquial. El cost total de la pedra ascendí a 13.334 pessetes.

La Plaça Major presenta tres accessos amb grans escalinates. La primera dóna al carrer Major i la segona està formada per dues escalinates al mig de les quals es troba una font.

L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font, sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat

La Molsa, gossa d’aigües del Pere, la Isona i el Bernat, maldava per sortir a la fotografia.

La Plaça està vorejada per un mur amb grans carreus de pedra estrets de la pedrera local de cal Comes i treballada per picapedrers del poble. Ornamenten el mur grans gerros de terrissa.

L’autor va ser Josep Perich Fruitós (1869-1949) que va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

De la possible inspiració d’aquest monument emblemàtic de Castellar del Vallès em parlàvem a http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/el-fanal-trencat-de-la-font-de-la-placa.html

Em deia un castellarenc de ‘pota negra’ que a Castellar del Vallès no hi ha res d’interessant, més enllà del fet constatable que sempre donem més importància a les coses de fora, discrepo de la seva afirmació. Castellar del Vallès, disposa sortosament encara, d’un patrimoni immobiliari i natural que sens dubte s’hauria d’explicar MÉS i MILLOR.

Antonio Mora Vergés

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE BLANES, HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PUBLIQUES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Em proposaven una joint venture, amb el fotògraf Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) , les condicions, val a dir-ho eren del tot immillorables, ambdós rebríem pel nostre treball 1.000.000 de gràcies catalanes’ – per als que no esteu avesats als canvis ‘oficials’ , la ‘gràcia catalana’ equival a 0€. De fet, si haguéssim regatejat una mica el preu hagués pujat exponencialment, oi?.

Posàvem imatges i dades a l’edifici de la Casa de la Vila, que Patrimoni Gencat ens descriu com edificació quadrangular entre mitgeres, de tres plantes i golfes construït al segle XVII i que ha estat sempre la seu del govern local. No trobava cap dada que afirmi o contradigui la hipòtesis de que la casa acollia també les escoles publiques – com era costum en aquella època - fins a La construcció de les primeres escoles públiques de Blanes -la Joaquim Ruyra i Oms - que es va dur a terme des de 1916 fins a 1928. Ens agradarà rebre dades relatives al ús compartit amb les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com [ L’edifici de l’Ajuntament de Lloret de Mar, acollia les escoles ].

La façana principal dona al Passeig de Dintre i l’altra, a la Plaça dels Dies Feiners.

La primera té tres pisos de finestres emmotllurades de les quals destaquen les del primer pis, amb balcó. El cos central de la façana està distingit per l’emmarcament de pilastres corínties, que assenyalen la porta i la balconada principals. A la part superior d’aquests, hi ha un petit frontó amb l’escut municipal entre garlandes.

La segona façana destaca per la porta principal, d’arc de mig punt amb grans dovelles i també amb l’escut municipal. Les finestres del primer pis són obertures d’arc rebaixat i les restants són rectangulars. Existeix una rica decoració esgrafiada a les llindes i als brancals de les obertures.

Restauració de la façana principal a partir de 1866, sota direcció de l’arquitecte Martí Sureda Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890).

Restauració de la façana de la Plaça dels Dies Feiners (1954). En aquest moment la façana de la Plaça dels Dies Feiners passà a ser secundària.

Recentment, l’Ajuntament de Blanes també ha condicionat la planta de d’alt del bar Terrassans (edifici del costat), antiga sala de ball i ara sala de plens.

Ens agradarà tenir noticies dels autors de la restauració i del condicionament a l’email coneixercatalunya@gmail.com , no en trobava dades a : http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic, i la seva documentació son un imperatiu ètic.

Blanes, és un indret que demana més d’una visita.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )