miércoles, 30 de mayo de 2018

IN MEMORIAM. BOTIGA BERNADET. EL CASTELLAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

El dia 30.05.2018, feia un dia típic d’aquest singular més de maig, a primera hora plovia, i a mig matí el cel es presentava ple de núvols foscos, malgrat això decidia agafar la màquina de retratar, i anava a fer un tomb per la Vila; malgrat el catastrofisme general ‘ a Castellar del Vallès, no hi ha es que valgui la pena ‘, estem decidits a recollir – metre sigui possible - els testimonis històrics que resten dempeus; en aquest ocasió l’objectiu era la façana – molt degradada – de la botiga Bernadet; en el mateix edifici coincidien les funcions de botiga i habitacle. El pis superior i la rebotiga corresponen a la vivenda.

Patrimoni Gencat
ens diu; destacava de la façana de la botiga el treball de fusteria: portes, finestres, aparadors i rètols. Els marcs dels mateixos presentaven un joc de línies ondulants que jugaven amb el complement decoratiu dels motius florals, tallats en la fusta o bé per incisió. A l'interior de la botiga es conservaven els mostradors i les prestatgeries de l'època.


Algú em deia que la recorda a la dècada dels 70/80 del segle XX com el que aleshores se’n eia ULTRAMARINOS.

Al catàleg de patrimoni de Castellar trobava; la Casa Bernadet fou una de les primeres botigues de joguines i articles de basar de Castellar i estava situada al número 6 on encara es conserva la façana modernista.


L’any 1906 al carrer Major hi havia 38 comerços.

Si trobeu algun castellarenc/enca que recordi aquesta botiga i/o tingui fotografies amb més detalls sou pregats de dir-li que ens agradarà publicar-ho al Diari de Castellar del Vallès , email castellardiari@gmail.com

Ens agradarà també tenir noticia de l’autor de la fusteria a castellardiari@gmail.com

lunes, 28 de mayo de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA UNITARIA DE CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. LA CATALUNYA – ENCARA – DEL 155

La Teresa Puig, feia arribar una fotografia al Miquel Granados que aquest publicava, i que al ensems em feia arribar el Joan Dalmau Juscafresa de l’escola del carrer Vicens Bou Geli (Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, 19 de gener del 1885 - 6 de gener del 1962) amb el nom “Escuela Unitaria de niñas y Escuela Unitaria de niños”

El primer projecte d'escola per a Castell-Platja d'Aro no es va acabar realitzant i era d'Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960) (1936): preveia dues aules amb una capacitat de 40 o 50 alumnes a cadascuna, separades per un cos central destinat a biblioteca. Al costat de l'edifici estava projectada la construcció dels habitatges pels mestres, que constaven de planta baixa i pis.

També de 1936 coneixem un altre projecte per "Escuela unitaria para niños y niñas en Fanals de Aro, Ayuntamiento de Castell de Aro" signat a Madrid per l'arquitecte valencià , Lorenzo Gallego Llausás, del qual no es coneixen més notícies.

Finalment, l'any 1959 s'inaugura l'escola del carrer Vicens Bou amb el nom “Escuela Unitaria de niñas y Escuela Unitaria de niños”, segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira (Girona, 1908-1988). Es tractava d'un edifici en planta planta baixa rectangular.


L’any 1968 l’escola passa a denominar-se Escuela Graduada Mixta de Playa de Aro i l’any 1972 es va construir l’escola comarcal de Vall d’Aro on anaven tots els nens i nenes de la població, l’edifici del carrer Vicens Bou es tanca. Dos anys després es reobre l'escola, que seguirà usant-se fins els anys 90. Actualment les Antigues Escoles, que han estat rehabilitades, acullen el Centre Cívic del poble.

http://ciutada.platjadaro.com/item/3537-comiat-de-l-antiga-escola-vall-d-aro

http://ciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/comiatescola.pdf

Tinc la sensació que Josep Maria Claret Rubira (Girona, 1908-1988), executava el projecte de l'Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960).
I m’agradaria tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte valencià , Lorenzo Gallego Llausás.

La persistència en el temps de l’article 155 és una alhora que un abús de dret, una vergonya per aquesta ‘democraciola’, i per la Europa que s’omple la boca de drets humans, democràcia,...

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=castell&page=11&pos=105

Feu arribar aquestes dades a l’Ajuntament, per si els interessa mantenir i fer conèixer la memòria històrica.

Antonio Mora Vergés

domingo, 27 de mayo de 2018

IN MEMORIAM. DE CAN HOMET A CA L’ALBEROLA I AL JUTJAT DE PAU. CASTELLAR DEL VALLÈS DURANT LA VIGÈNCIA DE L’ARTICLE 155

Retratava la casa fent via fins al meu vehicle que tenia aparcat sota del porxo de Can Tolrà, feia un sol d’injustícia, i veníem de celebrar els forty years d’una persona molt estimada.


Un cop a casa, abans de visionar les fotografies familiars, llegia al catàleg de patrimoni de Castellar del Vallès que aquesta casa era l’antiga masia de can Homet, on va néixer Josep Boadella Homet (1786-1865), conegut també com el General Boadella.

La masia de can Homet està documentada des de principis del segle XVIII i conserva la seva estructura original.

Josep Boadella Homet va entrar a l’exèrcit allistant-se com a voluntari el 7 de juny de 1808 al cos del sometent del Vallès amb motiu de l ‘esclat de la Guerra de la Independència i va seguir la carrera militar esdevenint tinent. Va participar a la Primera Guerra Carlina i fou ascendint, successivament, a brigadier i mariscal de camp.

A partir de 1843 va exercir càrrecs d’alt govern: governador civil de Saragossa i cap de les capitanies generals de Saragossa, Pamplona, Almeria, Sevilla i Lleida.

El general Boadella va morir a la casa pairal de can Homet el 2 d’octubre de 1865. A l’enterrament, celebrat l’endemà hi va assistir el llavors alcalde de Sant Esteve de Castellar, Josep Tolrà i Avellà juntament amb altes autoritats locals i diferents representants civils i militars de la comarca i de la capital.

Josep Maria Carles-Tolrà i Coll, tercer en la successió del Marquesat de Sant Esteve de Castellar va comprar la masia de can Homet als familiars del darrer descendent de la família, mossèn Homet conegut popularment pels habitants de Sant Esteve de Castellar com mossèn cuetes ja que sempre portava els cabells llargs i molt mal arreglats. Des del mateix moment de la compra totes les obres que s’havien de realitzar a la casa les feien Pere Costa Galceran i el seu fill Antoni Costa Romeu; en una d’aquestes obres de condicionament es va trobar una teula que es va datar a començaments del segle XVIII.

La propietat de l’antiga masia sempre va restar dins la família Tolrà i no va formar part de la Societat Anònima on sí que s’hi van, incloure les fàbriques i altres propietats de la família.

El fundador de la sastreria Alberola fou l’Antoni Alberola Ribes, nascut el 28 de juliol de 1904 a Pedreguer, la Marina Alta, Alacant, Pais València, i traspassat a Castellar del Vallès el 31 de gener de 1990 .

Als 9 anys ja feia de sastre, als 12 es va traslladar a la ciutat de València i als 16 arriba a Barcelona per perfeccionar l’ofici aprenent el sistema anglès de mides directes.

Per aquells temps a Sant Esteve de Castellar exercien com a sastres Josep Casals al carrer del General Boadella i Àngel Garcia, el sastre del carrer Nou.

Antoni Alberola Ribes va arribar a Sant Esteve de Castellar l’any 1924 coincidint amb la mort d’Àngel Garcia, el qual va substituir. Al poble coneix la que es convertirà en la seva esposa, Maria Teresa Viñas i s’estableix definitivament als baixos de la casa del carrer Nou.

L’Antoni Alberola tenia entre els seus clients a Josep Maria Carles-Tolrà i li demana si el jove matrimoni podria anar de llogater a alguna casa de la seva propietat; els Marquesos de Sant Esteve de Castellar li llogaran, el 1931, l’antiga masia de ca n’Homet que es va convertir en l’habitatge i el taller d’Antoni Alberola, malgrat que com els va advertir el marquès a la casa li convenien força reformes.

Amb el temps la casa seria coneguda popularment com a Ca l’Alberola, el cognom del sastre. El fill d’Antoni Alberola Ribes, Antoni Alberola Viñas va néixer a la casa el 3 de maig de 1932 i va seguir la tradició familiar tot dedicant-se a la sastreria des dels 9 anys quan, aprofitant les vacances escolars, comença a aprendre l’ofici.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939 Antoni Alberola Ribes és mobilitzat i és destinat a Terrassa. La mare i els dos fills acullen a la casa familiar dos matrimonis, un de suís relacionat amb l’aviació i un altre de madrileny, el senyor Valor i la senyora Sara, que tenien relació amb la fàbrica de can Barba.

A la mort de Josep Maria Carles-Tolrà i Coll el 1968 la propietat passa als cinc fills del tercer marquès de Sant Esteve de Castellar els quals, deu anys més tard, el 1978 proposen a la família Alberola la compra de la casa. De primer Antoni Alberola Ribes és reticent al tracte però, finalment, ell i el seu fill compren la casa a mitges.

Antoni Alberola Ribes va morir el 31 de gener 1990 i el seu fill va mantenir la sastreria oberta fins al 1992.

Al llarg de l’any 2001 Antoni Alberola Viñas ven la propietat a l’Ajuntament de Castellar del Vallès per 38 milions de pessetes i el 26 de setembre de 2002 es va inaugurar el nou Jutjat de Pau que fins aquell moment es trobava als antics safareigs a la Baixada de cal Verge.

La inauguració va comptar amb la presència del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Josep-Delfí Guàrdia qui estava acompanyat del secretari general d’aquest departament, Jaume Amat i per l’alcalde de Castellar del Vallès, Lluís Maria Corominas Díaz (Castellar del Vallès, 14 de febrer de 1963)

Pel que fa als treballs de remodelació de l’edifici es va procurar conservar la major part de l’estructura de l’antiga sastreria. La rehabilitació de l’edifici va suposar una inversió d’uns tres-cents mil euros, que va finançar, íntegrament, l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

En l’actualitat l’edifici acull el Jutjat de Pau i al primer pis la sala gran de cerimònies s’utilitza com a Sala de Plens de l‘Ajuntament de Castellar del Vallès mentre que les golfes s’empren com a sala de reunions.

El cable que travessa l’Avinguda Tolrà, més enllà de a seva designació per al premi Destralers de Catalunya, és un exemple clar de l’acció perversa de les mal dites companyies de serveis públics, per tal de deslluir el patrimoni històric i/o artístic de Castellar i de Catalunya

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA ESPECIAL A LA VIL·LA JOANA. SARRIÀ-SANT GERVASI. BARCELONA

L'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona, impulsada des de la Mancomunitat de Catalunya, en les primeres dècades del segle XX, plantejà l’any 1917 la reforma dels ensenyaments especials, el projecte es desenvolupa a partir de l’any de 1920, quan es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.

L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra als successors de Ramon Miralles Vilalta ( 1841-1909 i va habilitar-la com a escola d'educació especial.



http://meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/districtes/sarria-sant-gervasi/casa-museu-verdaguer

El projecte de les Escoles Vil·la Joana incloïa una part pedagògica (escola de deficients, escola de cecs i escola de sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l’otorrinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució.

Les Escoles Vil·la Joana comptaren amb professionals de gran prestigi com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis, el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), podent-se considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.

L'escola de sordmuts romangué a Vil·la Joana fins al 1925 i la de cecs fins al 1954, de manera que a partir d'aquesta data Vila Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a deficients.


El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.

No trobava cap dada, ni imatge de l’advocació de la capella de la casa, a dia d’avui religió i cultura son clarament antònims. Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), darrer recurs per als que s’estimen la història i el país.


sábado, 26 de mayo de 2018

HISTÒRIA ‘RECONSAGRADA’.

M’explicaven un acudit; uns ciutadans es queixaven al ‘camarada’ bisbe perquè el seu capellà deia les misses en català; el ‘camarada’ bisbe – nomenat pel sàtrapa - ,va cridar l’atenció al bon rector, i li va insistir en que havia de parlar també en castellà.

En ocasió d’explicar el sant sopar, el bon prevere, explicava que Jesús va dir, algú de vosaltres em trairà, i Pere va dir, sóc jo mestre?; Joan, Jaume,..., van fer la mateixa pregunta, finalment Judas Carrizosa, conegut així perquè la seva nissaga procedia de terres on abundaven el canyís, la canutella, la canya, la canya-xiula, la canyavera, el canyet, la canyeta, el canyissa, el canyissot, el canyot, la canyota, la palla , el senill, el senyís, la sisca,..., li va dir SOY YO MAESTRO?.


De fons, l’organista tocava una melodia familiar,..

Em pregunto, aquesta és la causa de la desafecció cristiana de C’s?

viernes, 25 de mayo de 2018

INDRETS MÀGICS DE CATALUNYA . LA VILA D’ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES.

D’aquest indret que qualificava de ‘màgic’ se’n ha escrit molt:

Fotografia. Ana Escarpenter Ferran.

Plànol de la façana. Fons de la família.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/indrets-magics-de-catalunya-lestany-dargencola-castellnou-de-bages/

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000703_embassament_argencola.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/12/paisatges-magics-dargencolacastellnou.html

http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2010/12/la-vila-dargencola-de-msf.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/la-vila-santa-eulalia-dargencola.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/11/santa-eulalia-dargencola-castellnou-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/12/la-vila-joies-dargencola-castellnou-de.html

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/51986/santa/eulalia/argencola/castellnou/bages

http://www.regio7.cat/bages/2017/03/15/bisbat-enderroca-rectoria-dargencola-castellnou/404618.html

L’ANA ESCARPENTER FERRAN i a la família propietària ens facilitaven còpia del plànol, i el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ identificava que està signat per un enginyer industrial, A. Ribera Torres que figurava a la llista d'enginyers industrials no associats i que vivien a Barcelona. Ens agradarà tenir noticia del seu nom, i del lloc i data de naixement i traspàs a coneixercatalunya@gmail.com , vitpons@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Fons de la família.


Avui la Vila d’Argençola és una excel·lent instal·lació de turisme rural :

https://www.facebook.com/LaVila1922/

http://laviladargensola.business.site/

Volem deixar constància del nostre agraïment a la família per haver-nos facilitat les dades i les imatges.

Antonio Mora Vergés

lunes, 14 de mayo de 2018

SABEU LA HISTÒRIA DE CAL TORRETES ?

No tot han estat èxits en l’activitat econòmica a Castellar del Vallès.

Ens explicaven que la primera botiga Torretes havia estat al carrer del Puig de la Creu. Ens agradaria rebre’n imatges a castellardiari@gmail.com

Desprès passaria al carrer Major:


http://vallesos.cat/1/hores-d-ara/146a1b5a

I al ensems obria botiga a l’Avinguda Sant Esteve. També ens agradaria rebre’n imatges a castellardiari@gmail.com

El local de l’Avinguda Sant Esteve, ha donar aixopluc a diverses entitats bancaries, i en l’actualitat torna a estar disponible.

Per descomptat frissem per tenir ocasió de conèixer la història d’aquesta casa, i per publicar-la a castellardiari@gmail.com