Retratava la casa fent via fins al meu vehicle que tenia aparcat sota del porxo de Can Tolrà, feia un sol d’injustícia, i veníem de celebrar els forty years d’una persona molt estimada.
Un cop a casa, abans de visionar les fotografies familiars, llegia al
catàleg de patrimoni de Castellar del Vallès que aquesta casa era l’antiga masia de can Homet, on va néixer Josep Boadella Homet (1786-1865), conegut també com el General Boadella.
La masia de can Homet està documentada des de principis del segle XVIII i conserva la seva estructura original.
Josep Boadella Homet va entrar a l’exèrcit allistant-se com a voluntari el 7 de juny de 1808 al cos del sometent del Vallès amb motiu de l ‘esclat de la Guerra de la Independència i va seguir la carrera militar esdevenint tinent. Va participar a la Primera Guerra Carlina i fou ascendint, successivament, a brigadier i mariscal de camp.
A partir de 1843 va exercir càrrecs d’alt govern: governador civil de Saragossa i cap de les capitanies generals de Saragossa, Pamplona, Almeria, Sevilla i Lleida.
El general Boadella va morir a la casa pairal de can Homet el 2 d’octubre de 1865. A l’enterrament, celebrat l’endemà hi va assistir el llavors alcalde de Sant Esteve de Castellar, Josep Tolrà i Avellà juntament amb altes autoritats locals i diferents representants civils i militars de la comarca i de la capital.
Josep Maria Carles-Tolrà i Coll, tercer en la successió del Marquesat de Sant Esteve de Castellar va comprar la masia de can Homet als familiars del darrer descendent de la família, mossèn Homet conegut popularment pels habitants de Sant Esteve de Castellar com mossèn cuetes ja que sempre portava els cabells llargs i molt mal arreglats. Des del mateix moment de la compra totes les obres que s’havien de realitzar a la casa les feien Pere Costa Galceran i el seu fill Antoni Costa Romeu; en una d’aquestes obres de condicionament es va trobar una teula que es va datar a començaments del segle XVIII.
La propietat de l’antiga masia sempre va restar dins la família Tolrà i no va formar part de la Societat Anònima on sí que s’hi van, incloure les fàbriques i altres propietats de la família.
El fundador de la sastreria Alberola fou l’Antoni Alberola Ribes, nascut el 28 de juliol de 1904 a Pedreguer, la Marina Alta, Alacant, Pais València, i traspassat a Castellar del Vallès el 31 de gener de 1990 .
Als 9 anys ja feia de sastre, als 12 es va traslladar a la ciutat de València i als 16 arriba a Barcelona per perfeccionar l’ofici aprenent el sistema anglès de mides directes.
Per aquells temps a Sant Esteve de Castellar exercien com a sastres Josep Casals al carrer del General Boadella i Àngel Garcia, el sastre del carrer Nou.
Antoni Alberola Ribes va arribar a Sant Esteve de Castellar l’any 1924 coincidint amb la mort d’Àngel Garcia, el qual va substituir. Al poble coneix la que es convertirà en la seva esposa, Maria Teresa Viñas i s’estableix definitivament als baixos de la casa del carrer Nou.
L’Antoni Alberola tenia entre els seus clients a Josep Maria Carles-Tolrà i li demana si el jove matrimoni podria anar de llogater a alguna casa de la seva propietat; els Marquesos de Sant Esteve de Castellar li llogaran, el 1931, l’antiga masia de ca n’Homet que es va convertir en l’habitatge i el taller d’Antoni Alberola, malgrat que com els va advertir el marquès a la casa li convenien força reformes.
Amb el temps la casa seria coneguda popularment com a Ca l’Alberola, el cognom del sastre. El fill d’Antoni Alberola Ribes, Antoni Alberola Viñas va néixer a la casa el 3 de maig de 1932 i va seguir la tradició familiar tot dedicant-se a la sastreria des dels 9 anys quan, aprofitant les vacances escolars, comença a aprendre l’ofici.
Durant la Guerra Civil de 1936-1939 Antoni Alberola Ribes és mobilitzat i és destinat a Terrassa. La mare i els dos fills acullen a la casa familiar dos matrimonis, un de suís relacionat amb l’aviació i un altre de madrileny, el senyor Valor i la senyora Sara, que tenien relació amb la fàbrica de can Barba.
A la mort de Josep Maria Carles-Tolrà i Coll el 1968 la propietat passa als cinc fills del tercer marquès de Sant Esteve de Castellar els quals, deu anys més tard, el 1978 proposen a la família Alberola la compra de la casa. De primer Antoni Alberola Ribes és reticent al tracte però, finalment, ell i el seu fill compren la casa a mitges.
Antoni Alberola Ribes va morir el 31 de gener 1990 i el seu fill va mantenir la sastreria oberta fins al 1992.
Al llarg de l’any 2001 Antoni Alberola Viñas ven la propietat a l’Ajuntament de Castellar del Vallès per 38 milions de pessetes i el 26 de setembre de 2002 es va inaugurar el nou Jutjat de Pau que fins aquell moment es trobava als antics safareigs a la Baixada de cal Verge.
La inauguració va comptar amb la presència del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Josep-Delfí Guàrdia qui estava acompanyat del secretari general d’aquest departament, Jaume Amat i per l’alcalde de Castellar del Vallès, Lluís Maria Corominas Díaz (Castellar del Vallès, 14 de febrer de 1963)
Pel que fa als treballs de remodelació de l’edifici es va procurar conservar la major part de l’estructura de l’antiga sastreria. La rehabilitació de l’edifici va suposar una inversió d’uns tres-cents mil euros, que va finançar, íntegrament, l’Ajuntament de Castellar del Vallès.
En l’actualitat l’edifici acull el Jutjat de Pau i al primer pis la sala gran de cerimònies s’utilitza com a Sala de Plens de l‘Ajuntament de Castellar del Vallès mentre que les golfes s’empren com a sala de reunions.
El cable que travessa l’Avinguda Tolrà, més enllà de a seva designació per al premi
Destralers de Catalunya, és un exemple clar de l’acció perversa de les mal dites companyies de serveis públics, per tal de deslluir el patrimoni històric i/o artístic de Castellar i de Catalunya
