CAN TRAVÉ. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Patrimoni Gencat explica en relació a Can Travé a Cubelles : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4452

Can Travé va ser edificada sobre la base d'unes cases que ja existien al carrer de Sant Antoni. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions.

L'obra més important va ser portada a terme ja en el segle XX per Frederic Travé Alfonso ( (1938-1982), bibliòfil i col·leccionista que bastí la biblioteca per allotjar-hi l'excepcional fons bibliogràfic de mitologia clàssica de la seva propietat.

El conjunt de Can Travé està format per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d' Història Natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. Una de les façanes ocupa bona part del carrer de Sant Antoni.

Estilísticament, l'edifici ha rebut l'influència del llenguatge clàssic. L'exterior presenta timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX.

La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics.

El jardí de factura clàssica, conté a més de magnífiques escultures, una bona mostra d'espècies botàniques exòtiques, en podeu veure algunes imatges a l’enllaç : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4452

L’Ajuntament de Cubelles s‘ha fet amb la propietat de Can Travé, aquest fet – com quasi tot en aquest món - té detractors i defensors; el temps posa i treu raons, i el consistori és propietari ja del Casal dels Llupià – que demana inversions constants, i genera pocs ingressos -, i afegeix ara Can Travé, que NECESSITA una forta inversió NOMÉS per evitar que es deteriori.

http://www.cubelles.cat/pl253/actualitat/noticies/hemeroteca/id4795/cubelles-podria-engrandir-el-seu-patrimoni-cultural-i-arquitectonic-amb-can-trave.htm
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/64876/cubelles-te-un-forat-negre-anomenat-can-trave.html
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id5774/els-jardins-de-can-trave-oberts-divendres-dissabte-i-diumenge.htm

Algú ens ha d’explicar a l’email coneixercatalunya@gmail.com la pressió fiscal que tenen els cubellencs en relació a altres poblacions del Garraf.

Ah!, trobava a faltar – i per això la publicàvem nosaltres – la historia de Can Travé com Escola Pública en el miratge de llibertat de la II República.

Demanàvem urbi et orbe ajuda per identificar els locals que aixoplugaven les escoles abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, que faria caure al govern LEGITIM de la II República, i que entre moltes més facècies assassinaria amb la col·laboració de l’Alemanya Nazi, al President Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tribuna@guimera.info.

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA. DEL CONVENT DE PREDICADORS DE SANT DOMÈNEC, A LES ESCOLES MUNICIPALS DE PUIGCERDÀ, I A L’ARXIU COMARCAL DE LA CERDANYA. GIRONA.

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un enllaç :
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/escuelas-municipales-puigcerda~x10162535
I una pregunta, les tens aquestes escoles ?.

No les tenia, i trobava a : https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053131.xml
Edifici de l’antic convent de predicadors de Sant Domingo, que s’havia establert a la vila el 1291.

El 1835, amb l’exclaustració derivada de la desamortització, el convent fou desafectat i destinat a usos civils (caserna i escoles).
De l’edifici conventual, rehabilitat el 1991, destaca la galeria posterior de l’antic claustre.

A sobre del claustre hi ha la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i al segon pis l’Arxiu Històric Comarcal

Patrimoni Gencat en fa un breu esment; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7918

L'orde de predicadors de Sant Domènech s'havia establert a la vila de Puigcerdà el 1291. Les construccions conventuals foren realitzades al llarg dels segles XIV al XVIII. Un terratrèmol en el segle XV afectà bona part de les instal·lacions fent necessària la seva nova construcció. Com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal el 1835 les instal·lacions passaren a l'Estat i al municipi, essent utilitzades per a diverses funcions com escoles i casernes.

Edifici de planta baixa i dos pisos, construït amb maçoneria de còdols i obra de maó arrebossat. A la planta baixa, una arcada conforma una porxada tot al llarg de l'edificació.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 2010

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/escuelas-municipales-puigcerda~x10162535

Ens agradarà tenir noticia al'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com de l’autor de la ‘transformació’ de l’edifici en escoles i els anys en que van funcionar.

També el de la darrera adaptació quan s’hi va instal·lar l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, inaugurat el dia 10 de juny de 1989.

L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CUBELLES, ADVOCADA A SANTA MARIA ASSUMPTE. EL GARRAF. CATALUNYA

Veníem fent amb el Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), divulgació dels diferent elements patrimonials que es conserven – encara – a Blanes.

Intentàvem – sense èxit - repetir aquesta ‘joint venture’ amb Castellar del Vallès.

I pensem, som optimistes de mena, que potser trobarem un cubellenc que s’afegeixi a la nostra tasca.

Val a dir que no ens ‘posem pedres al fetge’, i apliquem arreu allò de ‘el que fa el que pot no està obligat a més’. Si trobem col·laboradors perfecte, en cas contrari, fem el que podem.

Els amics dels campanars expliquen en relació a Santa Maria Assumpta de Cubelles; guarda un Santcrist de talla (1962) a l'altar major de Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) ; una talla de l'Assumpció amb dos angelets, antiga imatge de l'església dels Josepets de Barcelona, refeta per Càndid Mateo – ens agradarà confirmar si es refereix a Cándido Mateo Moral, FUENTELCÉSPED, Burgos, i les dates de naixement i traspàs i el lloc en que va morir - ; uns frescos al baptisteri del pintor Josep Oriol Balmes ( 1927 + Barcelona, 01-12-2015) ; una pintura de Joan Montcada Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18 d’octubre de 2017) a l'altar de la Mare de Déu de Montserrat; un estucat de Joan Miró – ens agradarà confirmar si es refereix a Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983) a la capella de Sant Sebastià; i una pica baptismal de marbre rosat segurament de principis del segle XVIII.

El plafó informatiu afegeix al Jordi Cantó – sense cognom matern, ni cap dada addicional -, i al Jordi Sacasas – també sense cognom matern, ni cap dada addicional; potser Jordi Sacasas i Segura?.

La desinformació sobre les persones que fan o han fet activitat cultural a Catalunya, és antològica; aquest mal costum, heretat de l’època franquista, és MOLT difícil d’erradicar.

Esperem respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

LA FONT JOAN PEDRO ROIG DEL CARRER MAJOR DE CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Voltaven 900 ànimes pel terme de Cubelles quan l’indiano Joan Pedro Roig ( Cubelles, el Garraf, 14 d’abril de 1830 +5 de novembre de 1890, en el naufragi del Victòria que feia el trajecte Nova York l’Havana), finançava l’arribada de l’aigua i la construcció de dues fonts públiques, que mitigaven un xic l’extrema misèria que patia Cubelles.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), que encara havia treballat quasi pel menjar fins passat el servei militar, davant de la Font del Carrer Major de Cubelles.

https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268417
A “Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig” (Grup d’estudis cubellencs, Anuari 2015) en Joan Vidal i Urpí ens relata la biografia de l’indià cubellenc i les vinculacions que va tenir amb la seva localitat.

Joan Pedro va néixer el 14 d’abril de 1830 a Cubelles. Els seus pares ja havien passat 11 anys a Cuba i possiblement havien acumulat una certa fortuna. De fet, un oncle d’en Joan, Llorenç Pedro, era propietari d’un important “ingeni” (fabrica de sucre) anomenat Asunción situat a Mariel, que més endavant ell heretaria. L’any 1860 l’ingeni Asunción “producia 6.700 cajas de azucar, …su dotación era de 400 esclavos”.

Els ingenis sucrers demanaven una gran quantitat de mà d’obra, els esclaus constituïen una part essencial de la producció. No va ser fins 1880, durant el regnat d’Alfons XII, que es promulga la llei d’abolició de l’esclavitud a l’Estat. El 7 d’octubre de 1886 van quedar en llibertat els darrers 25.000 esclaus africans o fills d’africans. Vint-i-un any després que l’esclavitud fos abolida als EEUU. Portugal l’havia abolida l’any 1761, França el 1794 i la Gran Bretanya el 1834.

Josep Baró i Blanxart, va néixer a Canet de Mar el 1798. Als 17 anys va salpar de Cadis fent de grumet i va arribar a l’Habana al cap de trenta dies de navegació. Va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus i va destinar els beneficis al sector naval, industrial, i ingenis sucrers, a través d’embargar propietats a canvi de préstecs que els plantadors no podien retornar. Com els seus amics Samà, Martí Torrents, i Güell, va finançar grups paramilitars destinats a terroritzar els reformistes cubans i esclafar els independentistes, i va conspirar contra el govern progressista de Madrid per restaurar la monarquia ultradretana. La seva filla Concepción Baró Jiménez es va casar el 1859 amb Joan Pedro i Roig. Concepción hereta l’any 1878, un ingeni a la localitat de Puerto Rico Libre encara més gran que el que ja tenia el seu marit. La collita de 1889-1890 els hi produí 43.000 sacs de sucre.

Joan Pedro no va perdre mai el contacte amb Cubelles, on va fer freqüents viatges i importants aportacions a la població. El desembre de 1879 va comprar 10 plomes d’aigua de Santa Oliva i en va donar 9 al municipi, d’aquesta manera quedava solucionat per a Cubelles el problema de l’escassetat d’aigua i el cau de malalties que representaven els pous d’on es venia extraia.
L’indià cubellenc també va donar les dues fonts públiques, una al carrer Major i l’altre al carrer sant Antoni, així com els safareig públics. Va finançar la col·locació de 32 fanals de petroli a la via pública, va fer aportacions a l’església, ajudava a les famílies desafavorides, etc… L’ajuntament de Cubelles en el Ple del 21 d’agost de 1881, li va atorgar el títol de fill predilecte i a la seva esposa el de filla adoptiva.

El 5 de novembre de 1890, quan tenia 60 anys i anava de Nova York a l’Havana el vaixell Victoria, en el qual viatjava va naufragar. Va morir juntament amb d’altres 59 nàufrags. En el seu testament va deixar cinc mil pessetes als cubellencs més necessitats.

Cap referencia a l’autor d’aquesta Font, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya

SANTA MARGARIDA D'AGULLADOLÇ. MEDIONA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedíem a peu fins la capella de Santa Maria d'Agulladolç, segles, XI - XII, situada a la part més elevada del complex de construccions de la masia homònima que acull avui l'elaboració de vins escumosos de qualitat, que reben el nom de Daniel Vardon Kennett ( nascut l’any 1781 a l’illa de Guernsey , canal de la Mànega + 12.01. 1835) que es desposava amb Maria Francisca de Ferrer, i quines despulles reposen a la capella.

Patrimoni Gencat ens explica ; edifici d'una nau amb volta de canó i absis de planta parabòlica, coberta amb volta nervada, amb tres finestres de doble esqueixada. Tota la construcció va ser sobrealçada de manera que les arcuacions llombardes entre lesenes que decoren els murs han quedat a mitja alçada. Amb la restauració es van eliminar els cossos afegits com la sagristia que tapava la porta primitiva del mur de migdia d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya d'una obertura s'alça al mur de ponent on hi ha també una altra porta amb llinda de fusta.

Malgrat l’esforç físic, el Josep Olivé Escarré té 92 anys, ens havíem de conformar – que no és poca cosa, amb la contemplació de l’exterior de la capella.

No teníem doncs ocasió de veure i llegir la lapida de marbre, al terra de la nau on diu: "D. Daniel Vardon Kennett, súbdito británico, comerciante y hacendado, natural de la Ysla de Guernsey, falleció el 12 de enero del 1835, a los 54 años de edad. Llorando su lamentable pérdida puso a sus restos este mármol la ternura conyugal de Da Maria Francisca de Ferrer, natural de Barcelona."

Catalunya, gràcies principalment als seus naturals, manté encara un notable patrimoni històric.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».

El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la

Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SABEU QUE REPRESENTEN LES FIGURES DEL TIMPÀ/ARQUITRAU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics.

Retratava pacientment el timpà del Santuari de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui, i ara us deixo la pregunta, sabeu que representen les figures?

La descripció ‘tècnica’ ho explica ‘bona brevis’ ; decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. Que representen?, Gremis, Oficis, Famílies, Confrariies?,...

A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s’observen restes de policromia d’un to vermellós. A l’arquitrau es pot llegir la inscripció “AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA”. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics.

Esperem la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

A Caldes de Montbui, al Vallès Occidental, a Catalunya, hi ha pocs ‘màsters’ de la UJC, això ens fa pensar que algú tindrà la resposta, oi?.

Rebia un email en el que un amable i ben informat lector donava resposta a la pregunta que deixàvem a la nostra entrada ; SABEU QUE REPRESENTEN LES FIGURES DEL TIMPÀ/ARQUITRAU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/sabeu-que-representen-les-figures-del.html

Benvolguts

Els relleus decoratius del portal d'aquest santuari són motius típics del món clàssic: un trofeu guerrer (escuts de defensa), el bucrani (crani de bou), un cercle concèntric.

El que no tinc clar és el segon (començant per la dreta): un casc?

El del mig seria l'heràldica del promotor (particular o confraria, etc.).

L’obra és molt interessant, perquè l'arquitecte domina el llenguatge classicista (cosa a destacar l'any 1548).

Salut. Joan Yeguas Gassó. http://joanyeguas.blogspot.com/