CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARÇ. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

L’Emma Nuet Ferret em feia arribar unes fotografies de capella de Sant Jaume del Carc, en ocasió de documentar els edificis religiosos de la confessió a Sant Pere de Ribes, fèiem una petició per trobar imatges d’aquesta capella i d’altres.

De Sant Jaume del Carç únicament n’havia vist una fotografia

Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

Llegia al Mapa de Patrimoni; el lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes.

L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó.

Al cadastre de l'any 1739 hi figura la casa de D. Emanuel Almirall del Cars, habitada pel regidor Francisco Puig.

Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall.

De la capella de Sant Jaume en diu ; situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit "jo sensa sol i tu sensa fe / ni tu ni jo som re", envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part.

Fotografia. Raimon Ferret Isern

La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon amb una construcció de principis del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia. Raimon Ferret Isern

Al interior s'hi conserva un magnífic retaule barroc del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim a reserva de consultar-ho a l’obra de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), - a Castellar del Vallès NO TENIM Biblioteca Pública fins potser el proper any 2019, data en que està previst que s’acabin les obres i que coincidirà amb les eleccions locals- , em faig ressò de l’assimilació que en fa el diccionari Català València Balear a card

“ TRESORS’ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

He demanat als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.

L’any 1879, l’enginyer vilanoví Francesc Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1836 — Barcelona, 16 d'abril de 1882) va projectar i dirigir la construcció de nous nínxols, panteons i els hipogeus de rocalla.

Els cal també esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.

TORRE DELS GORCHS. BARBERÀ DEL VALLÈS

Quan m’acomiadava de la Núria Domènech Bartomeus, Responsable d’Orientació sociolaboral i dinamització comunitària, coincidíem ambdós en que no existeix la casualitat.

Li explicava que imparteixo xerrades, sobre l’excursionisme científic català, i que necessito ben poca cosa per a fer-ho; un ordinador amb connexió a Internet, un projector i una pantalla, o una paret blanca, i per descomptat públic.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/anotacions-per-fer-una-xerrada/

Havia pogut retratar la Torre d’en Gorgs, que curiosament no forma part de la minsa llista de monuments de Barberà del Vallès, com tampoc l’església de l’Assumpció, ni l’edifici de l’Ajuntament. D’ambdós edificis esperem rebre noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels seus autors, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , i de l’edifici de l’Ajuntament voldríem saber si va aixoplugar en algun moment les escoles Públiques. https://www.barberapromocio.cat/ca

De Can Gorgs hi ha alguns treballs dispersos :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5963
https://bdvcastell.wordpress.com/la-torre-den-gorgs/

Els marquesos de Llió – marquesat del que no sabia trobar la genealogia - sobta per la seva ubiqüitat:

Sant Pere de Riudebitlles.
Barcelona
Badalona
Santa Maria de Barberà.
...

https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268701
Llegia ; des de mitjan segle XVIII fins al darrer terç del segle XIX fou habitada pels marquesos de Llió
https://rondaller.wordpress.com/2018/04/03/ser-marques-o-no-fer-res/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_del_Marqu%C3%A8s_de_Lli%C3%B3

Dels propietaris posteriors hi ha algunes dades :

Emili Moragas i Ramírez [ Sabadell, 1890 – 1948 ]
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HKM
https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-8846.xml
https://www.veusbarbera.cat/informacio/seccions/historia-de-barbera/fem-memoria-qui-va-ser-doctor-moragas/
Elisa Badia i Pons (1895 – 1975).

Llegia, a començament del segle XX es construeix un nou mòdul dissenyat per l’arquitecte Renom. ¿Podria ser Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931)?

Intuïm que el promotor d’aquella ampliació va ser Josep Badia i Capdevila ( 1841+ 1917).
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/204212-281002-1-PB.pdf

Barberà del Vallès, ha de posar fil a l’agulla en el tema de la documentació del patrimoni històric abans que sigui massa tard. El creixement exponencial- com s’ha donat aquí - té per al patrimoni històric pitjors conseqüències que la despoblació, que s’ha donat de forma extrema en les comarques interiors de Catalunya

El cens de Santa Maria de Barberà l’any 1857 era de 711 ànimes, de 1.622 l’any 1930, i 3.328 l’any 1950, 8.928 l’any 1970, 28.679 l’any 1981 i 32.860 al tancar l’exercici de 2017.

ESCOLA PÚBLICA ENRIC CASASSAS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

M’aturava a retratar les façanes d’obra vista molt treballades de l’escola Enric Casassas, llegia que Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) ho feia així, amb la voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador. Aquesta voluntat la podem veure per l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per en Marià Burgués Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta. En aquest plafó podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici. Destacar l’originalitat de les obertures que ens remet a formes orientalitzants. Un altre element que cal posar de manifest és el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.

Aquesta escola fou construïda l'any 1897.

Va ser el primer i el darrer testimoni del moviment pro edificis escolars iniciat el 1888.

Es va enderrocar la part interior de l'immoble i al desembre del 1982 es va construir una nova escola acoblada a l'antiga façana.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27766

Sobraven dits en una mà per comptar les escoles públiques de Sabadell en els primers ANÑOS TRIUNFALES:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/edifici-modernista-de-lescola.html

Els amics de Barberà del Vallès, no tenen dades qui podia ser l’autor de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista_
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/escoles-publiques-de-barbera-del-valles.html

Per la seva semblança amb les de Can Rull; podrien atribuir-se també a l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976)?

Ens agradarà en tot cas, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA DE LES MISSIONERES DELS SAGRATS CORS. CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Malgrat les noticies – que sempre parlen de boira i fred a la comarca d’Osona – decidia arribar-me fins al Santuari de la Mare de l’Ajuda de Balenyà, el termòmetre del cotxe marcava 5 graus , i la boira començada a esquinçar-se.

Un cop feta la feina, em semblava que tindria temps per fer un tomb per Centelles, i retratava la façana de ‘Escola dels Sagrats Cors’, ubicada en els edificis de l’antic hospital i de la parròquia de Santa Coloma.

http://www.xtec.cat/esc-sagratscors-centelles/Imatges%20portada/75%20anys%20(article).pdf

El Mapa de Patrimoni ens diu en relació a l’Hospital; sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.

El nou edifici, dotat de capella i convent es troba documentat ja en 1707.

L'any 1859 l'Ajuntament i la Junta Benèfica van pactar la vinguda de les germanes carmelitanes per fer-se càrrec de l'hospital i d'una escola de nenes que es va obrir llavors. Es va aprofitar també per ampliar l'hospital per adequar-lo als nous temps, posteriorment, el 1903 es va portar a terme l'última gran remodelació ampliant-lo i redistribuint-lo de nou.

No s’explica quan i com deixen d’estar presents les Carmelites, i sabem que les Missioneres dels Sagrats Cors arriben a Centelles, l’any 1939 de les mans d’un grup reduït de germanes que, de bon principi i se’ns demora, s’implicaren amb il·lusió en l’educació de les nenes del poble i en l’atenció als malalts més necessitats, en uns moments de postguerra, de penúries i depressió.

Entenem que les Missioneres dels Sagrats Cors arriben al ‘paso alegre de la paz’ com acostumava a dir el sàtrapa.

Ens agradarà saber més a l’email  castellardari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com sobre la història de l’educació a Centelles.

http://relatsencatala.cat/relat/les-escoles-publiques-de-la-ii-republica-a-centelles/1045113

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/capella-de-santa-maria-de-jesus.html

Tenim pendent, La Rosa, el Miquel i l’Antonio, una visita a la fageda de Sauva Negra, i valorava la possibilitat d’incloure també, l’Ajuda de Balenyà, i si mes no la Plaça de Centelles. Ah!, la fageda, situada en una quasi permanent obaga és un lloc extremadament fred.

MÚSSER. LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Maria Rosa Planell Grau, publica una fotografia – magnifica – de Músser, de que ens diu l’enciclopèdia Catalana; poble del municipi de Lles de Cerdanya (la Cerdanya jussàna), situat a 1.305 metres d’altitud, damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins a la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970.

L’església parroquial (Sant Fructuós) és d’origen romànic (segle XI).

Patrimoni Gencat ens diu; Església parroquial de Músser, parròquia citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (Munciar). El temple va ser restaurat el 1959. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració

Sant Fructuós és l'església parroquial del nucli de Músser i es troba ubicada dins de l'entramat medieval de la població.

És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó. A la capçalera hi ha l'absis semicircular romànic, posteriorment sobrealçat, adornat amb arcuacions i bandes llombardes, i una finestra de doble esqueixada lleugerament desplaçada del centre. A l'interior, l'absis enllaça amb la nau per un ampli espai presbiteral. La coberta de volta de canó amb dos arcs doblers, no és l'original. La portalada està situada al mur de migdia i està formada per per tres arcs en gradació amb l'arquivolta exterior aixamfranada. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958. A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior al romànic un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.

Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 centímetres de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. També hi ha una pica baptismal.

L'espai presbiteral esta decorat amb pintures modernes que representen escenes de la Creació.

Al segle XIV l'església de Sant Fructuós va rebre la visita del delegat de l'arquebisbe de Tarragona.

El lloc és esmentat ja el 839.

L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercataunya@gmail.com , imatges i/o dades de l’edifici que aixoplugava les escoles abans de la dictadura franquista.

LLISTAT D’EDIFICIS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA ROMANA A SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

L’any 1914 quan Sant Pere de Ribes rondava les 2.000 ànimes, el Josep Salvany Blanch ( (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava únicament tres creus de terme.

És una feina llarga, i sovint difícil de dur a terme. A les capelles que formen part d’una propietat únicament s’hi pot accedir si ho permet el seu propietari, i això no sempre succeeix en un context d’inseguretat creixent com el que patim en aquesta obligada pertinença al REINO DE ESPAÑA
A dia d’avui, 22.11.2018 tinc imatges i dades de :

SANT PERE DE RIBES. ESGLÉSIA VELLA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/09/sant-pere-de-ribes-esglesia-vella.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/11/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DEL REDÓS DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/in-memoriam-de-la-capella-de-la.html

CAP BOIG TIRA PEDRES A LA SEVA TEULADA. SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/cap-boig-tira-pedres-la-seva-teulada.html

LA FENÊTRE DE LA CHAPELLE DE NOTRE-DAME DES DOULEURS DE CAN COLL A SANT PARE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/la-fenetre-de-la-chapelle-de-notre-dame.html

L’ORATORI DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DE CAN COLL. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/12/loratori-de-la-marededeu-dels-dolors-de.html

TORRE DEL MAS VIDAL DE VILANOVETA. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/torre-del-mas-vidal-de-vilanoveta-sant.html

LA WALLFAHRTSKIRCHE VON SANT PAUL. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/01/wallfahrtskirche-von-sant-paul-sant.html

CAPELLA DE SANTA MARIA DE MONTGRÒS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/la-capella-de-santa-maria-de-montgros.html

No encara, i per això demano la col·laboració dels ribetans de :

capella de Can Giralt dedicada a la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep.

capella dedicada a la Maria Auxiliadora de la Torre del Veguer

Capella de Can Pere de la Plana

capella de Sant Jaume del Carç

És possible que existeixin o hagin existit altres edificis religiosos, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i actualitzarem el llistat.

Catalunya us ho agrairà.