Li preguntava el preu – per pura tafaneria – al seu propietari el Juan Navazo Montero, que em contestava 1.000.000€, sembla clar que no té intenció de vendre, oi?
El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “Llocs de Catalunya”, i cercador infatigable
del patrimoni històric de Catalunya, em
feia arribar imatges de la masia la Parra, que l’Enciclopèdia Catalana descriu com, gran i severa, i explica que fou
residència de donzells i cavallers als segles XII-XV, té una capella dedicada
el 1850 a la Mare de Déu de Gràcia, i a la masoveria hi hagué des del 1598 fins
al segle XVIII una capella de Sant Sebastià. És propietat d’Alfons Escrivà de
Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró
de Beniparrell
Patrimoni Gencat ens diu ; Masia de planta rectangular coberta a quatre
vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana es troba orientada a
ponent i el portal es descentrat del cos de la casa. A la par dreta sobresurt
al cos d'una capella a la qual s'accedeix des del mas. Al sector nord i a
nivell de primer pis i segon sobresurten unes galeries sostingudes per pilars.
Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat
sostingut per pilars. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat
de conservació és bastant dolent per bé que les estructures es mantinguin
fermes; l'arrebossat està molt deteriorat.
Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència
de cavallers i
donzelles entre els segles XII i XV.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra
Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella
dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris.
Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878.
A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga
capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana
o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb
morter de calç.
Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació.
L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és
dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.
Patrimoni Gencat no fa esment de l’existència passada d’una capella
advocada a Sant Sebastià, i mentre l’enciclopèdia Catalana la situa a la
masoveria des del 1598 fins al segle XVIII,
el Mapa de Patrimoni insisteix en que a pocs metres de la casa, encara es conserva
l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es
va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra
treballada rectangular lligada amb morter de calç.
El Joan Dalmau Juscafresa recollia imatges que remetrem al Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) amb l’esperança d’esbrinar on estava la
Capella de San Sebastià de la Parra.
Capella de la Mare de Déu de Gràcia / Loreto
Aquest edifici havia aixoplugat la capella de Sant Sebastià ?
Que la Mare de Déu Gràcia, la de Loreto i Sant Sebastià intercedeixin
davant l’Altíssim
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Rebia un enllaç sobre l’Església de Sant Pere de Vivelles, al terme de Palafolls,
a la comarca del Maresme. En algun lloc la qualifiquen de “capella”, i en
altres “d’ermita” , recordem que habitualment la diferencia més palmària, entre
l’una i l’altra és la ubicació, SEMPRE capella quan està dins del nucli urbà, o
annexa o propera a un edifici principal, SEMPRE ermita quan es troba aïllada.
Sant Pere de Vivelles actualment té
l’accés tancat per el propietari de la finca veïna.
Llegia a l’excel·lent treball de Xavier
Salicru Siscart , que la propietat no incloïa l’església, que era i continua essent del
Bisbat de Girona.
L’Ajuntament de Palafolls, sota la presidència de Valentí Agustí Bassa (
Barcelona, 1950) membre del PSC, va signar un conveni amb el Bisbat on es preveia que el Bisbat com a
propietari cediria l’usdefruit de l’espai a canvi de que el consistori el
recuperés, en restaurés l’església
, i retornés el lloc
a l’ús públic.
El consistori va aprovar en sessió plenària el 10 de novembre de 1995 , la
seva catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fa 25 anys!!!!
Més enllà de declarar Sant Pere BCIL no s’ha fet res més, el conveni no
s’ha portat a terme..
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny
de 1923) retratava entre 1890 i 1923, façana de l'església Sant Pere de
Vivelles de Palafolls amb gent, pel Fons
Estudi de la Masia Catalana, dipositat al Centre Excursionista de Catalunya.
Veiem Sant Pere de Vivelles amb l’aspecte de reformes del segle XVII, que estarien fetes sota l’auspici de la família Montcada, marquesos d’Aitona i
vescomtes de Cabrera, per tant també senyors del terme del castell de Palafolls.
Sant Pere de Vivelles, va acollit la imatge de la Mare de Déu del Castell de Palafolls al
segle XVII, l’any 1683 ja ens consta a
Sant Pere, el castell era en
plena decadència, com podem documentar als goigs conservats de la Mare de Déu
fets per mossèn Sebastià Pla aquell any :
“.....
la capella del Castell
pròpia casa de vós era
per ser destruït aquell
A la segona meitat del XIX , Sant Pere de Vivelles, entra també en decadència, i la Mare de Déu del Castell , anomenada llavors
ja Mare de Déu de Vivelles, es
traslladada a la parroquial de Sant Genís.
Una visita del 1910, realitzada per Francesc Montsalvatge
Fossas (Olot, 1853 - Girona, 30 de juny del 1917), ja parla de
l’abandonament que pateix la capella i esmenta que l’habitatge adossat està mig
enrunat.
Ja al 1924 s’ha refet el sostre de la capella amb una volta de formigó
armat i s’hi celebra un aplec que es realitzarà fins al 1947, interromput només
pel conflicte bèl·lic que començava per
l’alçamebt del militars feixistes, encapçalats pel general Franco , contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República , quan la capella és espoliada i segons testimonis desapareixen les rajoles de l’altar plateresc possiblement
del segle XVI, amb un fris decorat amb
rajoles de colors representant Sant Pere
assegut en una cadira papal amb actitud de beneir. Diuen que aquestes rajoles
varen ser arrencades i posades per embellir una comuna, del cert és que no
sabem que se'n va fer, mai més se n'ha sabut res d'aquesta ceràmica del XVII,
atribuïda a Llorenç Passoles (mort l'any 1683),
un ceramista i escudeller català actiu durant el segle XVII ,
probablement el més important dels ceramistes catalans del barroc.
L’edifici consta d’una sola nau amb
una coberta de volta de ciment armat dels anys vint, ara ensorrada. La façana
on hi destaca un contrafort té un portal adovellat de punt rodó i amb dues
finestres, una al costat del portal i l’altra per sobre emmarcada de pedra amb la inscripció d’unes reformes de 1667. Al costat hi ha un cos afegit utilitzat d’habitatge fins a la primera
meitat del segle XX, que consta d’una portalada, amb frontals de pedra i llinda
de fusta sustentada per uns permòdols de pedra, i una finestra amb llinda de
fusta.
La tradició parla d’ermitans a Sant Pere de Vivelles, als padrons de finals del segle XIX , tenim
documentats diferents residents amb un perfil on prevalen adults amb cognoms d’orfenat, Santvicens,
Fontdegloria..... i aquests convivint amb diversos infants fills de pares
incògnits.
Ja a mitjans del segle XX hi trobem una família podríem dir tradicional,
els Pimàs-Tura-Masferrer on el
matrimoni s’havia casat a la capella.
Als anys 50 del record de la família Pimàs s'hi feia missa un cop al mes,
amb l'assistència de gent del veïnat, recordaven especialment l'assistència
dels de can Viudo ric de sota el castell que guardaven i netejaven tots els
utensilis a casa seva.
A partir dels anys 70 la capella entra en un procés d’abandó, a l’habitatge ja no hi viurà ningú
i el temple serà utilitzat com a quadra.
Francesc Alemany Martínez (Palafolls 1973), Alcalde per ERC, és la darrera
esperança per revertir el procés, d’ell dependrà el futur de la capella de Sant
Pere i del seu valuós topònim Vivelles.
El dijous 12.11.2020, darrer dia de la setmana en que és possible moure’s
lliurement per Catalunya ens arribàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora
Vergés, fins al Puigsagordi, al terme de Balenyà, fent camí vers la fageda de
Sauva Negra ens havíem aturat per retratar
Centelles des dels seus quasi 1000 metres d’alçada.
Fèiem, cal fer-ho i és de justícia, i alhora com diria el “ barrufet
rondinaire” l’inefable Joan Moliner Manau, el camí fins a la font de la Sauva
Negra, és un “ passeig per a coixos i prenyades”.
Trobàvem una parella, potser pare i filla, que ens explicàvem que venien
des de Torelló, i que s’aturaven un moment per fer-nos un parell de
fotografies, els recomanava la visita a les restes de Santa Maria Savall, que visitaríem
aquell mati.
N’havíem publicat al coneixercataunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/santa-maria-savall.html
L’estructura de volta de canó resisteix el pas del temps, ho dit de forma planera, quasi tot el podia caure ja ha caigut.
No hi ha cap senyalització, ni el més petit record de l’església i el cenobi annex , apareix anomenada l’any 1.121 com Santa Maria de Sauva Negra, això confirma l’antiguitat quan al topònim que designa aquesta singular fageda, que sens dubte ocupava aleshores una major extensió. L’existència en l’actual Alemanya d’un espai natural amb el mateix nom, reforça la tesis de l’origen got d’aquest topònim.
* Rebien aquesta denominació i també més tard la d’oblates, les persones
que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els
seus bens en possessió a un monestir. També s’anomenaven així en el dret
català, les persones que s’acollien a una casa i/o família amb el dret de
viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els
seus bens presents i futurs.
L’experiència monacal no reïxi per gaire temps.
En la tràgica situació que pateix Catalunya i el món, demanava la
intercessió de Santa Maria davant l’Altíssim, perquè s’aturi aquest fúnebre balanç
de morts, en la seva majoria persones grans, malaltes o desvalgudes econòmicament.
Catalunya superava el 14.11.2020 les 15000 víctimes de la Covid, 19, i no hi ha dades dels “danys col·laterals” causats per la desatenció Sanitaria.
Madrid amb quasi un milió menys d’habitants ha superat les 18000 víctimes.
Cuideu-molt, fins el dia d’avui les accions contra Catalunya, els catalans, la seva llengua i/o la seva cultura, els surten de franc als seus autors.
El Jordi Vilá Juncá retratava el nucli de Perles, poble del municipi de
Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per
la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del
Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà (de la qual depèn la de Canelles), situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/sant-roma-de-perles-figols-i-alinya-alt.html
Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis.
Té capelles adossades posteriors.
El lloc pertangué als Cardona.
Modernament, va formar
part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972.
https://elromanic.wordpress.com/2016/12/09/sant-roma-de-perles-figols-i-alinya/
Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa
Pelaia.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/santa-pelaia-de-perles-figols-i-alinya.html
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0621001.xml
Li demanava formar un joint venture, ell posa les fotografies, i jo faig la
recerca documental.
Li demano a ell - i a tothom “urbi
et orbe” – que retrati també, si els localitza, els edificis on es duien a
terme activitats docents, en el període previ a la dictadura franquista, i que
ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
, castellardiari@gmail.com
Les darreres dades OFICIALS de la COMUNIDAD AUTONÒMA DE MADRID - no actualitzades - reconeixien 18.031 víctimes.
A Catalunya segons les dades - actualitzades - de les funeràries facilitades per Salut, 14.957 persones han mort des de l’inici de la pandèmia.
En això, sembla que TAMBÉ ens guanya Madrid, oi?.
Que Sant Romà i Santa Pelaia intercedeixin davant l’Altíssim per TOTHOM, visquin on visquin.
El Jordi Vilá Juncá té un excel·lent ull “ fotogràfic” com podeu admirar en la fotografia de L'església
col·legiata de Santa Maria de Castellbò, de la que Patrimoni Gencat ens diu : edifici
d'una sola nau i tres absis a la capçalera. En aquest edifici es distingeixen
clarament les diferents etapes constructives. Els tres absis són d'estil
romànic, mentre que la nau ha estat modificada per capelles i restauracions de
les voltes primitives. A la façana trobem els vestigis gòtics més rellevants,
la portada és d'arcs apuntats en degradació, amb dues columnes per banda amb
capitells de fulles llises que sostenen les arquivoltes. Destaca el treball de
forja de la porta, de tradició romànica. La façana culmina amb un campanar
d'espadanya.
Restaurada en diverses ocasions.
A mitjan segle XX es va fer una
intervenció que va donar a l'interior un cert aire neomodernista.
En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer una actuació
d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici.
Al 1996 es va haver de reforçar un
mur lateral.
En els primers documents en què apareix esmentada la vila de Castellbò se
l'anomena Casetll-lleó (Castro Leonis). És a partir de mitjan segle XI que ja
la trobem amb la denominació actual, Castellbò (Castriboni o Castrobono).
Capital històrica del vescomtat del mateix nom, Castellbò va arribar a ser cap
i casal d'un extens territori que comprenia les valls de Sant Joan, Pallerols,
Aguilar, Cabó i Adraén, a més de les possessions pallareses a la vall Farrera i
la vall d'Àssua i viles tan importants com Castellciutat, Organyà, Coll de
Nargó i Gerri de la Sal, sense oblidar el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Les darreres dades OFICIALS de la COMUNIDAD AUTONÒMA DE MADRID - no actualitzades - reconeixien 18.031
víctimes.
A Catalunya segons les dades -
actualitzades - de les funeràries
facilitades per Salut, 14.957 persones han mort des de l’inici de la pandèmia.
En això, sembla que TAMBÉ ens guanya Madrid, oi?.
Que Santa Maria intercedeixi davant l’Altíssim
per TOTHOM, visquin on visquin.
L’Albert Casas Domingo, ens demanava ; qui va ser el mestre d'obres de la
Casa Padró del carrer Guimerà de Manresa?
El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME, li contestava que l’edifici
va ser projectat l’any 1903 per
l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 –
Barcelona, 21 de juliol de 1914)
És un edifici unifamiliar d’estètica
modernista i historicista que es troba situat al carrer Àngel Guimerà de
Manresa.
Casa de planta baixa, pis principal i golfes. De la seva construcció en
ressalta el totxo vermell de la façana i els nombrosos elements ornamentals
d’estètica vegetal envoltant totes les obertures. L’arquitecte projectà aquest edifici tot just després
d'arribar d'un viatge a París i es considera que aquesta obra marca l’inici de
la seva etapa plenament modernista.
Actualment, els pisos superiors son d'ús únicament residencial i la planta
baixa acull locals comercials.
Com acostuma a succeir quan segueixes un fil, en trobes d’altres també molt
interessants.
https://apugemlapersiana.wordpress.com/2016/03/15/xipell-llibreria-galeria-dart/
Les dades de les funeràries facilitades per Salut, diuen que a la Comunitat Autònoma de Catalunya , [7,566 milions d'habitants (2019)]14.886 persones han mort des de l’inici de la pandèmia
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autónoma de Madrid té 6.747.425 habitants, i les darreres
xifres de víctimes de la Covid,19 reconegudes és de 18031, que desglossen així
; 11.948 muertes por Covid-19, a las que hay que añadir 4.932 acaecidas en
centros sociosanitarios, 1.121 en domicilios y 30 en otros lugares
L’extrapolació d’aquestes dades en relació als 47 milions d’habitants del
REINO DE ESPAÑA, dóna 125.549 víctimes mortals.
L’extrapolació a nivell mundial amb 7800124000 habitants, dóna
20.835.822 víctimes
Les mesures aplicades a Madrid comporten un major índex de mortaldat, si és
això el que volien, felicitats als Partits de l’Eix del Mal que governen en
aquella Comunitat Autónoma, i molt especialment a la Isabel Natividad Díaz
Ayuso (Madrid, 17 de octubre de 1978)
Que la Mare de Déu de Montserrat intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres
