L’Assumpta Figueras Viñas està “ presonera” a la comarca de l’Anoia, i l’Antonio Mora Vergés “captiu i desarmat “ , a la comarca del Vallès Oriental, i aquesta situació s’està perllongant , setmana a setmana.
Aprofitava les imatges que publica l’Assumpta Figueras Viñas per cercar informació de l’esglesiola de Sant Esteve de Ferriols o Sant Blai al terme de Bellprat a la comarca de l’Anoia, de la que el Francesc Junyent i Maydeu , l’Alexandre Mazcuñán i Boix , i el Carles Puigferrat i Oliva, citant entre altre fonts a l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), bon amic i mestre, diuen; L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà.
El camí que hi mena arrenca, a mà dreta (anant en direcció a Santa Coloma de Queralt), just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes instal·lacions agro-pecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols. L’església roman oberta als visitants.
El lloc i la vil·la rural de Ferriols són documentats per primera vegada el 1194. de la capella, les primeres mencions consten a partir dels llegats testamentaris d’inici del segle XIV fets a l’escrivania de Santa Coloma de Queralt. Tanmateix, les característiques arquitectòniques de l’edifici fan suposar que l’església degué aixecar-se al final del segle XII o bé ja al segle XIII. Les primeres referències a Sant Esteve de Ferriols es remunten al segle XVII, quan fou visitada pel bisbe Pasqual de Vic. Al segle XVIII el bisbe Marimon la tornà a visitar.
En temps moderns, la capella ha estat secularitzada i en l’actualitat s’ha convertit en una fusteria
Edifici senzill i rústec, compost d’una única nau, sense absis, coberta amb una volta de pedra lleugerament apuntada, feta amb carreus ben carejats i polits, disposats en filades longitudinals. Els paraments interns, a la banda nord, han estat descarregats amb dues arcades endinsades dins el mur, les quals són cobertes amb arcs de mig punt adovellats.
L’única finestra que il·luminava l’edifici, situada al mur de llevant, ha estat emparedada i totalment inutilitzada. Els únics vestigis que en queden són unes dovelles que insinuen un arc de mig punt.
La porta, oberta al mur de migdia, és delimitada superiorment per un simple arc de mig punt adovellat. Els paraments externs, aparellats matusserament, no mostren cap mena d’ornamentació; només un contrafort, adossat al mur sud, trenca la continuïtat llisa d’unes filades força irregulars, obrades amb blocs de pedra només desbastats i equilibrats amb tascons, amb un acusat contrast amb l’aparell dels paraments interns, que és més acurat.
L’edifici, que ara és aixoplugat per una teulada d’un sol pendent, té una creu de pedra al carener del mur de ponent, on abans segurament hi havia hagut un campanar d’espadanya.
Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, bastida a les acaballes del segle XII, o bé, cosa prou plausible, dins el segle següent. A més, acusa encara un seguit d’adobs ben patents en els paraments, especialment en els externs, que en ressalten la rusticitat i li donen un aspecte anacrònic.
L’estat de conservació d’aquesta església, ara convertida en fusteria, és encara prou bo, tot i que, com és evident, caldria dignificar-la.
PatrimoniGencat explica que es troba a frec del mas dels Farriols i a la partió de les comarques de la Conca de Barberà i l'Anoia; a la partió dels municipis de bellprat i Santa Coloma de Queralt i a la partió de les províncies de Barcelona i Tarragona.
Ermita romànica de línies rústegues i senzilles amb porta adovellada.
L'interior té volta lleugerament apuntada a un dels costats i dos arcs de mig punt al lateral d'una paret. L'altar, de pedra, està sobrealçat. Hi ha un nínxol, d'època posterior (potser del segle XVIII) per a imatge.
La coberta és a una vessant.
Les fotografies son del SALVADOR PALAU RAFECAS "EL GALO" (Santa Coloma de Queral, la Conca de Barberà, 6-4-1948 )
Us esperonem a compartir aquesta entrada mb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, i amb la intercessió de el protomàrtir Sant Esteve i Sant Blai , davant l’Altissim; confiem que podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara 20.371 víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades declara 22.055 víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210218_cam_covid19.pdf
Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, demanen la intercessio del protomàrtir Sant Esteve i Sant Blai , davant l’Altíssim , per reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
