viernes, 15 de julio de 2022

DE CAN CAVALLAR A CAN NADAL, HISTÒRIA D’UN ESPOLI . SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/ MONTSENY JUSSÀ.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2141/rec/4

Trobava una fotografia de l’Albert, Oliveras i Folch ( Montevideo, Uruguai,1.12.  1899 + 24.07.1989)




El Mapa de Patrimoni recull; el nom antic d'aquesta masia era Cavallar, topònim que ja consta al Políptic de Vilamajor de l'any 950.


Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo.


A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella.


Posteriorment, el mas fou abandonat fins que l'any 1610 i la casa i la capella foren reconstruïdes.


Al segle XVIII la masia fou novament abandonada fins a l'any 1975, en que va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny.


Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i, lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable.


Escrivíem l’any 2009, “Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant JoanCavaller de la casa Nadal de la Muntanya. Gemma del Montseny”


En un context de dificultats econòmiques i de tot ordre, la casa Cavallar, o  Nadal de la Muntanya, durant més de 1.000 anys va conservar la Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller.


En menys de 25 anys per l’acció de pocs i la omissió de tots, casa i ermita han esdevingut una ruïna.


Com a poble tenim molt clar que l’any 1.714 perdíem la llibertat; en quina data però vàrem perdre la dignitat ?


 La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com



 

miércoles, 13 de julio de 2022

IN MEMORIAM. CAL FUSTER DE LES FIGUERES. LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA.

 

El Pep Aleu Sendra, pública una fotografia de la casa del Carrer de l'Art, 6 de a Pobla de Claramunt de la que ens diu el Mapa de Patrimoni;  edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars.




Té la portalada d'accés descentrada respecte a l'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats.


La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades.


A l'interior s'hi conserven sistemes d'arcades  i també pintures setcentistes de sant Procopi.


Els orígens de la casa cal cercar-los en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla.


L'any 1964 aquesta antiga masia va passar a ser la seu del ‘Celler de l'Art', una iniciativa de Jaume Gavarró Castelltort (Igualada, 27 de abril del 1917  +  al   voltant de  1986 )  per dur a terme exposicions temporals i altres activitats culturals que va durar poc més de 4 anys (50 mesos) que va deixar  però, el nou nom imprès a la casa.

https://www.geni.com/people/Jaume-Gavarr%C3%B3-Castelltort/6000000011757050176


Actualment és de propietat municipal,  no està dedicada  però, a cap activitat específica ,  i la casa roman tancada.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

martes, 5 de julio de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’0IX. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA SOBIRANA

 

A la Garrotxa, i arreu de Catalunya , abans de la dictadura franquista hi havia escoles en bona part dels petits i grans nuclis de població. En algun cas eren escoles “ parroquials”, en la nostra llengua – que és agradable per al bon Déu – el mot escolà, fa referència tant al que va a l’escola, com a la persona que ajudava a  l’oficiant en les celebracions litúrgiques, hi havà també els “ mestres de sequer “ que impartien formació a  la quitxalla en indrets allunyats,  hi havia escoles públiques, privades, confessionals,...


La dictadura en el seu moment i la “ democraciola”  més tard intentaven esborrar aquesta “ memòria històrica”,  que alhora que reivindiquem, us demanem que ens ajudeu a completar mitjançant la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Oix formava part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà .


Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.


Quan al topònim Oix;

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28897


Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca, s’integraven  aleshores els termes de Montagut i Oix.


L’antic terme d’Oix,  comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d'Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.

 

Font.  LES ESCOLES DE L'ALTA GARROTXA. Tura Ciará i Vallès.




https://raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352398/443537


Ens agradarà rebre imatges  el projecte de  l'arquitecte andalús Rafael de la Hoz Arderius que  elaborà un projecte tipus de microescola amb implantació a tot l'Estat. En el cas d'Oix Josep Maria  Claret Rubira  va formular unes modificacions del projecte tipus que consistien bàsicament en augmentar la superfície de l'aula i el porxo i l'alçada del sostre. També es canvià el material del teulat que passa del fibrociment a la teula àrab. Tot plegat amb vistes a millorar la confortabilitat de l'espai i l'adaptació a la climatologia.


1962 Projecte d'adaptació de microescola a Oix. Obra de Jose Maria Claret Rubira.



Les noves escoles només funcionen durant deu anys, l'any 1973 són tancades.
Posteriorment l'Ajuntament es ven l'edifici, que actualment (2004) és un habitatge particular.


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=montagut&page=1&pos=6


Fa anys que malden per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas la Garrotxa


El Dr. VALENTÍ CARULLA MARGENAT,  RECTOR DE LA UNIVERSITAT  DE BARCELONA, REBIA  ALHORA QUE EL TITOL   “D’APÒSTOL DE LES ESCOLES”, EL MARQUESAT DEL SEU NOM. (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), pensem que honorar-lo en el centenari del seu naixement.  Que us sembla?.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.


El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana


Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 



jueves, 30 de junio de 2022

MASIA BELLÚS. AVIÀ. EL BERGUEDÀ

 

Em sobtava l’estat d’aparent abandó i ruïna que retratava la Josefina Casadesús Bascompte , al mas Bellús , prop d’Obiols, al terme d’Avià, a la comarca del Berguedà.




Patrimoni Gencat en diu;  Masia orientada cap a migjorn, estructurada en planta baixa i dos pisos superiors.


És de planta més o menys quadrada. Destaca pel seu gran nombre d'obertures, a la planta baixa en origen s'entrava per tres arcades fetes de maó, avui parcialment cegades. Al primer i segon pis, bons part de la façana principal estava ocupada per una galeria d'arcs de mig punt fets de pedra i suportats per pilars cruciformes. Alguns d'aquests arcs han estat també cegats amb totxanes, així com altres obertures de menors dimensions a la zona superior.


 El parament és a base de petites pedres de mides diverses, sense treballar i unides amb molt de morter. A la zona esquerra hi ha una escala d'accés directe als pisos superiors. Aquesta fa d'aixopluc del pou. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.

 

Pel que fa l'interior, la planta baixa està coberta amb volta d'aresta.


 El sostre és de maó.


La casa té en total quatre cuines.


Bellús es féu en tres campanyes constructives diferents a les darreries del segle XIX.


 En origen estava habitada per quatre famílies.


En diverses part de l'edifici es troben gravades algunes dates, a sobre la porta principal del darrera trobem la de l'última ampliació, 1867.


L’any 2004 el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) començava la “ desamortització social “ amb el silenci còmplice dels partits que es reivindiquen com  “ democràtics”, dels sindicats, i de tots els “ Defensors del Poble”, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les elits polítiques, han comportat hores d’ara l’empobriment sever, i la pèrdua dels drets socials d’un terç llarg de la ciutadania, les perspectives de futur son MOLT dolentes, per això, malgrat els preus desorbitats dels carburants, de l’electricitat, del gas, de la cistella de la compra,...., us recomano que aprofiteu aquest estiu per voltar Catalunya, no és gens impensable, que anys a venir això, ho puguin fer només alguns privilegiats.


Com em deia un bon amic, a que està esperant la gent per sortir al carrer ?.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA DEL NUCLI DE MIAMI PLATJA AL TERME DE MONT-ROIG?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

 

Llegia que Marcel·lí Esquius i Garcia (Barcelona, 1897 - Mont-roig del Camp, 1970) es feia càrrec dels costos d’aixecar l’església advocada a Santa Maria Magdalena  al nucli del Miami Platja, al terme de Mont-roig , a la comarca del Camp jussà de Tarragona.


Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de l’edifici, sou p`regats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


La Laura Sanchez   penja una fotografia datada l’any 1963 un xic anterior a la inauguració que es produiria l’any 1964




L’any 2004 el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) començava la “ desamortització social “ amb el silenci còmplice dels partits que es reivindiquen com  “ democràtics”, dels sindicats, i de tots els “ Defensors del Poble”, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les elits polítiques, han comportat hores d’ara l’empobriment sever, i la pèrdua dels drets socials d’un terç llarg de la ciutadania, les perspectives de futur son MOLT dolentes, per això, malgrat els preus desorbitats dels carburants, de l’electricitat, del gas, de la cistella de la compra,...., us recomano que aprofiteu aquest estiu per voltar Catalunya, no és gens impensable, que anys a venir això, ho puguin fer només alguns privilegiats.


Com em deia un bon amic, a que està esperant la gent per sortir al carrer ?.

domingo, 19 de junio de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

Sant Llorenç de Montgai,  poble del municipi de Camarasa, Noguera, situat a 290 metres  d’altitud alt , a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs (el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 metres  d’altitud.), vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai .


 L’església parroquial és dedicada a santa Maria.


Fou municipi independent fins a l’any 1857  quan s'integrà a Camarasa.


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905-Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997), eminent  filòleg reconegut arreu del món, malgrat els esforços econòmics i de tota mena fets des dels REINO per evitar-ho , suggereix igualar  el significat a «Montalegre», que és quasi com dir Montgai,  perqué la de Montalegre és la serra que cau damunt mateix, a l'O, de Llorenç de Montgai , innovació  merament verbal (gai 'alegre’)

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27206

 

Aquest dèria nostra de recuperar la memòria històrica dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats docents, topa sovint amb la indiferència, o en altres ocasions en la voluntat conscient d’algunes persones, entitats i àdhuc institucions d’evitar que se’n parli .




Ens agradarà rebre imatges dels edificis escolars de la Noguera , i d’arreu de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista als .mails castellardiari@gmail.com ,  , coneixercatalunya@gmail.com


Està clar que els soldats feixistes NO duien llapis, llibretes i llibres per a la mainada – com tampoc ho fan ara els soldats russos a Ucraïna, ni arreu del món - , massa sovint invocant a Déu, a la Marededéu – en qualsevol de les seves advocacions – o a determinats sants, en el període 1936-39 es duien a terme accions criminals que la victòria militar sobre el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, deixava sense sanció.    

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.



IN MEMORIAM. TENIU IMATGES DE L’ESCOLA D’ALFÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL SEGRIÀ.

 

Llegia a : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Escuela unitaria de Alfés, para maestro, 637.- habitantes, vacante por resultas del cuarto turno.


El poble d’Alfés es troba a 236 metres  d’altitud, en un turó que domina la riba esquerra del riu de Set, llegia que en l’indret que ocupaven les antigues escoles, s’edificà el nou ajuntament.




Aquest dèria nostra de recuperar la memòria històrica dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats docents, topa sovint amb la indiferència, o en altres ocasions en la voluntat conscient d’algunes persones, entitats i àdhuc institucions.

 

Ens agradarà rebre imatges dels edificis escolars del Segrià , i d’arreu de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista als emails castellardiari@gmail.com, , coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya us ho agrairà, i , també, també, la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,...,


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.