domingo, 16 de octubre de 2022

TENIU IMATGES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA DE MOROR?. SANT ESTEVE DE LA SARGA. PALLARS JUSSÀ.

 

El Miquel Bailac, em deixava un comentari en una de les meves publicacions a la pàgina lo Pallars Jussà;  Antonio, has de cercar un altra xarxa social. Aquesta li queden quatre primaveres. No es un bon lloc per emmagatzemar informació cultural


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


El Josep Boluña Álvarez, publica una fotografia a vista d’ocell de Moror,  poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.




 És un dels pobles anomenats de la Feixa, i està situat a la part del Montsec d'Ares coneguda com l'Obaga del Montsec. És a l'extrem de llevant del seu municipi, cap al centre de l'extrem sud de la comarca.


S'hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13, prop de Guàrdia de Noguera, mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres.


Està situat sobre una penya, i per aquest fet es construí en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça del Raval.


M’agradaria – somniar és lliure – que aquest  fos un bon lloc per emmagatzemar informació cultural, oi?


Quan al topònim MOROR:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27668

miércoles, 12 de octubre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SALLENT. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

http://www.elpuntavui.cat/article/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html




Els veïns del nucli del Sallent de Santa Pau estan d'enhorabona; , podran tornar a disposar de l'edifici de l'antiga escola, el local municipal, situat just al darrere de l'església parroquial, el gestionarà l'Associació de Veïns Sant Vicenç del Sallent, que hi durà a terme les reunions de l'ens i també activitats per a tots els veïns.

A : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Pau&page=1&pos=1

Diuen; en el municipi de Santa Pau tenim documentades:

1)   Edifici de l’Ajuntament.

 

2)   les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. Ens agradarà tenir noticia de l'autor i del promotor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

3)    I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.


Sempre em sorprèn trobar mancances documentals en qüestions de patrimoni a Girona.

domingo, 2 de octubre de 2022

EL CASTELL DE BLAS FERNÀNDEZ LIROLA. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

 

Llegia que a falta d’un Patrimoni “ històric”  rellevant, malmès en bona part per l’especulació urbanística provocada pel creixement exponencial de l’Hospitalet de Llobregat, es reivindica ara la protecció urbanística del mal dit  Castell de la Pepa.




https://elfar.cat/art/35546/el-futur-del-castell-de-la-pepa-es-debatra-al-ple?fbclid=IwAR11gt-fOD32g5WLV0Lj7eEzDa4DCcuO9jS0qJ3odNBE5rlXv-KwhOsAfo0


Sembla que el llibreter Blas Fernàndez Lirola, en va ser el promotor, no tenim dades de l’autor que podria haver estat un contractista, en un primer moment als any 30 del segle XX, i en una segona fase a la dècada dels 40 en els primers anys triomfals de la dictadura franquista.


A les Fonts de Terrassa, territori dividit entre els termes de Sant Quirze del Vallès i Terrassa, hi ha un cas semblant:

 http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/el-castell-de-les-fonts-terrassa-sant.html?m=0

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/03/30/el-castell-de-les-fonts-de-terrassa/


Del Blas Fernàndez Lirola, com del Jacint Garcia ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a al’email castellardiari@gmail.com


viernes, 30 de septiembre de 2022

ADRAÉN A VISTA D'OCELL.

 

El Jordi Vila Juncá, publica una imatge a vista d’ocell d’ Adraén, o Adrahent,  un nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa.




 A 1.434 metres d'altitud és el poble més alt de la vall del riu de la Vansa

En el segle XVIII la parròquia d'Adraén comprenia, a banda de l'església de sant Martí, l'església de Sant Vicenç de Banyeres, actualment ensorrada, i la capella de Sant Salvador, just al peu de la serra del Cadí. Actualment, l'església de Sant Martí d'Adraén depèn de la parròquia de Fórnols.

 


Trobava una imatge curiosa; Alumnes de l'Escola Horaciana a Adraén. Cèsar August Torras i Ferreri (ca. 1905)

https://www.historiadebarcelona.org/fotos/excursio-amb-lescola-horaciana


https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/423


https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/509


https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/214

CAN JAUMET. TIANA. EL MARESME

 

Ramon Maria Riudor Capella, va ser l’autor els anys 1910-11  de l’edifici del  carrer Anselm Clavé, 4-6, que ocupa una cantonada sencera, de manera que situa l'entrada principal al xamfrà, que es converteix en la façana més important i que destaca per la seva gran balconada de pedra, així com el coronament de la part superior de l'edifici.




 Edifici, conegut om Can Jaumet,  fa cantonada i té la façana principal al xamfrà on hi destaca el prominent balcó amb barana goticista de pedra. També les finestres i el coronament s'ornamenten amb elements extrets del repertori gòtic. Els plànols van ser signats per Riudor el 1910. El conjunt està format per una planta baixa, un pis i un terrat. Destaca la decoració, bàsicament concentrada en les obertures, guardapols i elements florals, així com la traceria realitzada amb pedra. La porta principal és flanquejada per columnetes adossades lateralment. Pel que fa a la decoració podria ser considerat com a historicista neogòtic.




Al Mapa de Patrimoni expliquen  que l'ús actual és botiga i habitatge. L'edifici s'inscriu a cavall entre l'eclecticisme i el modernisme que en aquest cas es limita a elements decoratius de caràcter historicista com són els coronaments de les obertures, el coronament del capcer de l'edifici i la balustrada de pedra de la balconada de tomb rodó del primer pis que ocupa tot el xamfrà.

sábado, 24 de septiembre de 2022

POTS?. POSA PLAQUES FOTOVOLTAIQUES A LA TEULADA

 

Parlava amb un enginyer jubilat, de fet per edat, parlo més amb persones jubilades que amb persones actives, i em deia que havia fet càlculs d’amortització de les plaques feia anys –molt abans de l’augment exponencial que practiquen ara les màfies energètiques - , i el període d’amortització s’apropava als 10 anys. L’actual situació - amb preus  que en millor dels casos s’han encarit per damunt del 150/200% -  , farà que el període MÀXIM d’amortització no superi el 3 anys.




Si vius en una casa unifamiliar truca tant aviat com sigui possible a una empresa instal·ladora, si vius en una comunitat de propietaris, demana que el tema es tracti en una reunió extraordinària.


De totes,  totes, fuig de les ofertes de les màfies energètiques.

domingo, 18 de septiembre de 2022

RUTA DE LES MARGARIDES. PALAU TOLRÀ. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al segon  dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




L’ajuntament de Castellar del Vallès, al Passeig Tolrà, 1


El Palau Tolrà es va acabar de construir l’any 1890 per a la residència d’Emília Carles Tolrà, vídua de Josep Tolrà Avellà.


L’arquitecte Emili Sala i Cortés es va encarregar de realitzar el projecte, que presenta planta baixa i dos pisos, de composició volumètrica en tres cossos: el central cobert per terrat i els laterals amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidrada. Façanes simètriques amb la utilització de tot un repertori d'elements neoclàssics en la decoració de les finestres, cornises, impostes, frontó, frisos, etc. A destacar els elements de remat del cos central amb balustres, gerros i acroteri centrat amb inscripció de la data de inauguració. Així com els remats en forma d’agulla de les cobertes laterals de ferro treballat.







L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides situades en llocs com finestres,...


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/08/el-palau-tolra-de-castellar-del-valles.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html