TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RECTORIA DE SANTA FE DEL PENEDÈS.

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat

L’Assumpta Figueras Viñas , publica una fotografia de Ca la Ció/Cal la Sió/o també coneguda com la Rectoria de Santa Fe del Penedès

S’adverteixen diferencies cromàtiques, amb la fotografia del Mapa de Patrimoni. 

Llegia;  edifici de planta baixa i pis, amb la façana organitzada en dos cossos clarament diferenciats. El cos principal, més ample, presenta una distribució simètrica a partir de la disposició de les obertures: a la planta baixa la porta està al centre i té una finestra a cada banda, i al primer pis, hi ha una porta amb balcó de barana de ferro forjat amb dues finestres més petites a banda i banda. Per sobre de les obertures del primer pis hi ha una fina línia de cornisa, sobre la qual hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les finestres del primer pis. Aquest cos principal està coronat per un terrat amb balustrada al centre de la qual s'obre un element semicircular a manera de capelleta, emmarcat amb trencadís i amb unes lletres de ciment que formen la inscripció "Vila Sió". A l'interior d'aquesta capelleta es pot veure una figureta de la Immaculada Concepció.

El cos lateral de l'edifici és més alt i estret, doncs està construït a mode de torre, presentant un tercer pis a l'alçada de la terrassa del cos principal. La façana d'aquest cos està resseguida per un marc de guix de dibuix geomètric.

Totes les obertures de l'edifici presenten un marc ondulat de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons blanc de tota la façana.

Com és mal costum, cap dada de l’autor de l’edifici, si en teniu dades son pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

EL PALAU DE VIDRE DE LLEIDA.

 

Escrivia suara :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

He trobat ajuda en aquest tràngol,  continuant  – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 

El Palau de Vidre està situat al Parc dels Camps Elisis de Lleida, és un edifici de planta rectangular aïllat. Les dues façanes allargades són idèntiques i l’accés pot ser per la façana est i oest. És un edifici caracteritzat pels grans finestrals i l’estructura de formigó, que el fa d’aspecte lleuger.

L’edifici es va construir l’any 1965 per l’enginyer Josep Maria Cots Massana ( ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement (1929?), i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com)  , amb l’objectiu de proporcionar un espai firal cobert al recinte dels Camps Elisis.

El Palau es va construir sobre un antic estany projectat per Pere Domenech y Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 – Lleida, 8 de maig de 1962) l’any 1947.

L’edifici les ha vistes de “ tots els colors”:

https://www.lamanyana.cat/el-palau-de-vidre-es-fa-miques/

https://www.segre.com/noticies/lleida/2023/01/07/el_palau_vidre_deixara_ser_una_mesquita_l_abril_195309_1092.html?

https://www.arquitectes.cat/es/cultura/exposici%C3%B3n-de-las-propuestas-presentadas-al-concurso-del-palau-de-vidre-de-lleida

Esperem que es trobi una solució tant per l’edifici, com pels Camps Elisis de Lleida.

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per recuperar la memòria  històrica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, i trobava a la publicació  EL CONVENT DELS CARMELlTES DESCALCOS DE GIRONA EN EL PRIMER TERC DEL SEGLE XIX. LULTIM INVENTARI DEL CONVENT. Excel·lent treball d’investigació  de la  MONTSERRAT HOSTA  REBÉS ( 1954 + 2013 ), i  SANTI SOLER  SIMON (Girona, 1959)

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/609786-la-investigacio-gironina-sacomiada-de-la-seva-arxivera.html

Sabem que el refetor del convent fou arrendat el juliol de 1821, un mes després que els frares abandonessin I ‘edifici, als mestres de primeres lletres Jaume Albertí i Pasqual Colle!l, pel preu anual de 192 reals, per tal donar-hi «lecciones de leer, escribir i contar, de gramatica casteIlana y catecismo de la Constitución». Aquests mestres, juntament amb el prevere Francisco Cirera, hi van impartir classes al lIarg de gairebé un any i amb una nodrida concurrència d'escolars. Ells parlen de més de 90 alumnes. Tot i la gran feina que les autoritats locals reconeixen que fan aquests mestres, la Diputació de Girona no s’està d'observar en el seu dictamen que la utilització que es fa d'aquell espai va a compte d'uns particulars, i no del mateix Estat que és a qui, en definitiva, correspondria crear un centre d'ensenyament de caràcter públic.

Malgrat això, el juliol de 1822 se'ls dona permís per continuar interinament impartint classes al refetor de convent.

Fotografia. Montserrat Anguila Presas

L’educació no ha estat mai, ni abans, ni ara, una prioritat del REINO DE ESPAÑA

 

CASA ANTONIO HURTADO ESTAPE. BARCELONA

 

Fotografia. Josep Masdeu Brufal

Llegia que el solar era propietat d'Antonio Hurtado i Estapé, qui sol·licità de l'Ajuntament de Sarrià l'any 1904 (concretament el 7 de setembre) el corresponent permís de construcció de la tanca del solar i de cimentació de la futura casa d'estiueig, aleshores al carrer de Caponata, cantonada passeig de Pedralbes. El tram que arribaria a Pedralbes des de Major de Sarrià del carrer Caponata mai es va realitzar. Antonio Hurtado encarregà a l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers  (Barcelona, 23 d'octubre de 1877[1] - Barcelona, 1 de febrer de 1955)  , el projecte i la direcció de les obres de la seva futura casa. Aquest va realitzar en aquest edifici una de les seves primeres obres. Els plànols van adjuntar-se a la sol·licitud de permís d'obres municipal el dia 1 de desembre de 1905, obtenint-se el permís el dia 22 d'aquest mes. L'obra principal es va realitzar l'any 1906

L'any 1945 es va dividir la casa en tres apartaments. A la noble planta baixa hi van viure les nebodes del senyor Hurtado (germanes Massagué Ribas); al pis primer hi anà a viure la família Moragas; i al pis segon la família del pintor J.M. Nuet i Martí. Els Nuet van viure fins a l'any 1993.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2260314-barcelona-cedeix-una-finca-modernista-a-la-fundacio-victoria-de-los-angeles.html

Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que  alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i  al Parlament Europeu,  insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.

IN MEMORIAM. ESCOLA MOSSÈN JACINT VERDAGUER SANTALÓ. EDIFICIS ESCOLARS DE BARCELONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia; l’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona comportà l’arribada de moltes famílies immigrants que s’establiren en les barraques de Montjuïc i en el barri del Poble Sec. Donada la manca de places escolars, les famílies recolliren signatures per demanar que el Pabellón Regio -ocupat fins aleshores per les oficines de l’Exposició- fos destinat a grup escolar. En resposta formulada pel Sr. Lluís Massot Balaguer (Figueres, Alt Empordà 1890 - Roma 1962), Tinent d’Alcalde, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, destinà l’edifici  aixecat per l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936), a un nou grup escolar, mostrant així una veritable preocupació per la manca d’escoles en les barriades d’habitatges de gent obrera. Va ser la mateixa Comissió de Cultura qui va demanar que el nou grup escolar portés el nom de Mossèn Jacint Verdaguer, atès que a més de ser un excels poeta, havia cantat les belleses de Montjuïc i la grandesa de Barcelona.

 

El dia 29 de març de 1931, a les onze del matí, diumenge de Rams, s’inaugurà oficialment l’escola Mossèn Jacint Verdaguer i onze grups escolars més. També va ser inaugurada, com a annex al Verdaguer, l’escola maternal Forestier, instal·lada al pavelló de l’Exposició destinat a la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/xehbcn/centres/escola-jacint-verdaguer/historia

La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.  Està clar  que  les metzines que ens posen pretenen salvar-nos, tant almenys però,  com que tenen efectes demolidors sobre el cos humà.

La sensació de que “ ja t’ho faràs “ és molt evident per als que pateixen la quimioteràpia, el “ sistema” no et fa sentir acompanyat. El  càncer és la nova pesta bubònica.  

CASA-TALLER JOSEP THOMAS BIGAS. BARCELONA

 

Llegia que la Casa-taller Josep Thomas Bigas  (Barcelona, 1852-Berna, 1910) va ser construïda entre 1895 i 1898 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner    (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923) per encàrrec del seu parent, l'industrial Josep Thomas i Bigas com a residència unifamiliar pròpia. Aquest fotogravador i impressor tenia el seu establiment a la Gran Via i la prosperitat del seu negoci el portà a construir una nova seu de majors dimensions al Carrer de Mallorca que fos, al mateix temps, la seva residència habitual de la seva família. En aquest edifici s'hi desenvolupà una de les més cèlebres impremtes d'Europa, treballant amb tota classe de tècniques de reproducció d'imatges conegudes fins aleshores: colografia, autotipia, litografia, cromotípia, fototípia, tricomia, etc. Aquesta impremta produí targetes postals, llibres, revistes, cartells i cromos fins a la dècada de 1940.

El pis principal va ser destinat a domicili dels propietaris, la família Thomas, formada per Josep Thomas, la seva dona Mercè Corrons ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – no ens agrada aquest mal costum  masclista que imposaven els “ocupants”, i que dissortadament a fet fortuna -)  i els seus dos fills bessons Eudald i Josep.

L'any 1912 Eudald i Josep Thomas  Corrons (Hereus de J. Thomas) contracten l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940), gendre de Domènech, per convertir aquest edifici unifamiliar en un immoble de veïns per tal d'extreure rèdits a través d'un règim de lloguer. Aquesta ampliació, feta amb l'autorització de Domènech i Montaner, respectà l'estil inicial i va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes de la façana. El coronament original de l'edifici va ser traslladat expressament a la darrera planta.

 

L'any 1980 es van fer noves obres de restauració, a càrrec de l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar  (Barcelona, 1941) , rebent el Premi Nacional de Restauració (1980).

Està clar que Barcelona és el paradigma de l’estultícia, la corrupció, i l’absoluta manca de respecte al  Patrimoni històric, ens agrada poder dir però, que la Casa-taller Josep Thomas Bigas , és una de les poques excepcions d’aquella regla.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3332 

PALAU RAMON DE MONTANER I VILA. BARCELONA

 

Llegia que Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921) encarregava l’any 1889 a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), però,  un cop ja començades les obres, van sorgir desavinences amb el propietari, que va dur a la ruptura del contracte, quan ja s'havia acabat la planta i dos pisos. Es va fer càrrec de la continuació de les obres Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849– 27 de desembre de 1923) , la intervenció de Domènech i Muntaner va ser fonamentalment decorativa i en els acabats, ja que l'estructura i els espais ja eren construïts, la tercera planta i la decoració van córrer al seu càrrec amb l'ajuda de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué(Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903)

L’edifici va ser residència de la família Montaner fins a l’any  1936, quan  va ser llogat a l’Institut Balmes fins a l’any 1942.

https://www.jaumebalmes.net/historia/

Al 1950 la família el va vendre a Álvaro Muñoz Ramonet ( Barcelona, 1916+ Coira (Grissons-Suissa), 1991)  , que l’any següent el va revendre al Governador Civil, i després d’una reforma que va malmetre parts originals es va convertir en la Jefatura Provincial del Movimiento.

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-munoz-ramonet-paradigma-corrupcion-franquista_382543_102.html

 El 1978 va ser rehabilitat pels arquitectes Marc Carbonell Passolas, Claudi Carmana Sanz, i acull la seu de la Delegación  del Gobierno del Reino de España a Catalunya.

Les noticies dels terratrèmols que han afectat Turquia i Síria, son aterridores :

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/turquia-i-siria-ja-sumen-mes-de-21-700-morts-pels-terratremols-quan-comencen-a-finalitzar-les-tasques-de-rescat/

No podem, ni volem,  deixar sense destacar la responsabilitat personal de :

Bashar Háfez al-Ássad (Damasco, 11 de septiembre de 1965)

Recep Tayyip Erdoğan ( Istanbul , 26 de febrer de 1954 )

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/02/deixar-morir-o-el-metode-erdogan.html

Recordo les víctimes de les riuades de Catalunya, TOTES o la gran majoria perquè els edificis on vivien s’havien aixecat en terrenys inundables, i com la dictadura franquista va evitar assumir-ne cap responsabilitat.