lunes, 20 de noviembre de 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER I/O DE LA SEVA REFORMA. LA NOGUERA

 

Veníem de la Ballada del Cargol,  i el xofer aparcava l’autocar al darrera de l’escola de Vallfogona de Balaguer, dedicada a la memòria del “Princep del Poetes”, Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farnés, 10 de juliol de 1913-Barcelona, 22 de febrer de 1985), en retratava la façana, abans d’anar a dinar al Restaurant Cal Farré.

Demanava dades de l’autor a l’Ajuntament

Desprès de dinar i abans de marxar, m’arribava fins a l’església parroquial advocada a l’arcàngel Sant Miquel, i en retratava també la façana.

Demanava dades de l’autor a l’Ajuntament i al Bisbat

Retratava també,  la façana de l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, que sembla que no forma part de l’Inventari de Patrimoni:

https://www.instamaps.cat/instavisor/0d01e5757bfbbfa7e73a93fff53831a3/Inventari_Vallfogona.html#18/41.75233/0.81582



No apareix tampoc a la minsa relació de “ monuments “ de Vallfogona de Balaguer:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Noguera#Vallfogona_de_Balaguer

Ho demanarem a l’Ajuntament  ajuntament@vallfogona.net

Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat que en tingui informació es pregada de fer-nos-la arribar a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM DE SANT PERE DE PEDRÍS. BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL.


Anàvem a Bellcaire de Noguera – mal dit d’Urgell – a la Ballada del Cargol, no era però, la meva primera visita :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/10/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/10/de-ledifici-de-lajuntament-de-bellcaire.html

https://relatsencatala.cat/relat/escola-bonavista-de-bellcaire-mal-dit-durgell-la-noguera-lleida-catalunya/1058769

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/escola-bonavista-de-bellcaire-mal-dit.html

https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-de-bellcaire-dita-tambe.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/que-en-sabem-del-sindicat-agricola-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-del-liceu-escolar.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-casa-dels.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-caserna-de-la.html

Llegia a l’Enciclopèdia del romànic ; l’església de Sant Pere de Pedrís fou gairebé del tot destruïda en la batalla del Segre en el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , a les ordres del general Franco  1936-39 -  i fou substituïda per un nou edifici, també sota la mateixa advocació, - del que ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com - . Fins a l’any 1974 restà en peus el mur de migdia, que fou robat i avui els seus carreus es troben en un habitatge de luxe de Balaguer.


El robo sacríleg ja ha prescrit, teniu dades de l'habitatge de luxe de Balaguer ?. La vergonya és imprescriptible. 

En el seu origen, es tractava d’una església de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, i coberta per una volta de canó de perfil lleugerament apuntat.

 L’església primitiva, en l’exterior, feia 10, 4 metres  de llarg i 6, 2 metres  d’ample. Malgrat les múltiples refaccions que patí al llarg dels segles, abans de  l’alçament dels militars feixistes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , a les ordres del general Franco  , encara es conservaven els murs nord i sud i la volta.

Després de la victòria dels sediciosos feixistes,  i fins a l’any  1974 sols restà la façana de migdia. En aquest mur, d’un gruix de 98 cm, s’hi podia veure encara una finestra adovellada i l’extradós de l’arc de la porta d’entrada d'1,7 m de diàmetre.

El Pedrís és una entitat de població de Bellcaire d'Urgell.

L'any 2019 tenia 22 habitants.

 Hi passa la carretera C-53 pel nord i està situat entre Bellcaire d'Urgell i la Ràpita (Vallfogona de Balaguer).

El Pedrís és un conjunt de masies amb una ermita, Sant Pere de Pedrís, també hi ha un cementiri, actualment s'usa el de Bellcaire d'Urgell.


https://www.segre.com/ca/comarques/221126/bellcaire-millora-ermita-del-pedris-el-seu-entorn_180242.html

depèn de l’Església  parroquial de Balaguer, advocada a la Marededéu, mal dita  Santa Maria, castellanisme irreverent que ens imposaven – també – els “ ocupants”.  En català, la forma correcta de referir-se a la Verge Maria, és marededéu, des del Concili d’Efes de l’any 431.

La seva festa major és l'últim diumenge d'abril.

Demanarem a l’Ajuntament de Bellcaire , ajuntament@bellcaire.ddl.net  ,  dades de l’autor de l’edifici , també al Bisbat d’Urgell , secretariageneral@bisbaturgell.org

La Maria Torrent i Solé,   esbrinava que va ser l'Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de julio de 1987)- arquitecte del Bisbat d’Urgell, que en aquells anys també va projectar la nova església del Sagrat Cor de Balaguer.


Recuperava també els Goigs  


 Que l'Apòstol Sant Pere  elevi a l'altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

La victòria electoral de Donald John Trump   (  Queens, Nueva York, 14 de junio de 1946) sembla que NOMÉS portarà desgracies, Senyor ; vetlla per tota la humanitat !!!!

viernes, 17 de noviembre de 2023

CAN BROSSA. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL SOBIRÀ

  Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

El Fons Estudi de la Masia Catalana feia una visita erràtica a Sant Llorenç de Savall, intuïm que visitaven la Vall d’Horta, perquè entre altres retrataven  , des d’una òptica inusual, “Vista general de Can Brossa “ , l’any 1928.  Autor: AntonioGallardo i Garriga, ,(1889-1943)

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2670/rec/6

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27972

Els preguntaré als Capdevila, la funció de la construcció que apareix en primer pla de la imatge.

Feta la feina,  amb una aturada al carrer de Barcelona,  i sense retratar L'Agell (mas Cadireta o Sacadireta) , feien via en direcció a Monistrol de Calders, retrataven des del darrera  PonsFerrer , i ja fora del terme de Sant Llorenç Savall,  retrataven el Rossinyol  

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/ens-falta-el-rossinyol.html

https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/07/el-rossinyol.html

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Sant%20Lloren%C3%A7%20Savall

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Podem, amb els mitjans tècnics i humans d'avui és feina senzilla, completar aquell projecte; feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

jueves, 16 de noviembre de 2023

ESGLESIA PARROQUIAL DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . ALINS DE LA VALLFERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de la que havia estat església parroquial de Besan, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, a Patrimoni Gencat;  Església de grans dimensions -tenint en compte la mida de la població de Besan-, constituïda per una sola nau molt allargada, dividida en tres trams per arcs torals, coberts amb volta d'aresta. A l'est hi ha un absis semicircular totalment llis, avui encegat i convertit en sagristia, il·luminat amb una petita finestra i cobert amb volta de canó. Aquest absis i el petit tram que el continua són de finals del segle X inicis del segle XI; compta també amb un paviment de còdols. A l'oest, sota el pinyó de la coberta de pissarra a dues aigües, s'obre la porta protegida per un petit enllosat a dues aigües, damunt del qual hi ha un òcul modern, una mica desplaçat respecte a un altre que actualment està encegat. En l'aparell d'aquesta façana s'observa un canvi en la part superior, a causa d'un aixecament dels murs per donar major inclinació a la coberta. Al costat meridional es troba la torre campanar, d'un sol pis d'alçada, a la base del qual un arc dona pas a la part posterior de l'església. La torre és rematada amb una coberta de llicorella.

Un mosaic de còdols serveix de paviment de l'església amb formes geomètriques: cercles, estrelles, etc. Cobreix la major part de l'església, menys la sagristia, formada per l'absis i un tros de nau romànica, que conserven l'enllosat original.

La reixa de l'església servia per separar el presbiteri del públic. Al mig té una porta per comunicar les dues parts de l'edifici. Els barrots estan acabats amb una flor de lis. És l'única reixa que es conserva per aquesta zona, caracteritzada per ser productora de ferro. La reixa és considerada de factura gòtica.





Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que l'edifici es troba en mal estat de conservació, amb grans esquerdes tant a l'exterior com a l'interior, així com humitats als paraments. A la volta que hi ha just a sota del campanar apareix una obertura. L'estucat ha saltat en alguna zona; s'hi ha fet reparacions poc encertades en l'òcul central i en l'accés principal, i hi ha esquerdes grans.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim dissortadament entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 


Que  la Marededéu   í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

CAN JÚRIA. MAÇANET DE LA SELVA.

 

Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022 m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés, hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i calia fer quimioteràpia, i superar-la:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la normalitat. A la tarda " la  cabra sempre tira a la muntanya ",  em veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la  Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “ l’hospital”  per una majoria de castellarencs.

https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html

L’Arxiu Mas 22791 C. Facilitada en: 1918, Vista parcial de la façana de Mas de la Júria amb gent a una finestra



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8398/rec/11

Patrimoni Gencat en diu; Edifici de dues plantes i golfes, d'estructura rectangular, vessants a laterals en dos nivells. De totes les cantonades i les obertures emmarcades en pedra destaquen les de la façana, del tot excepcionals per la forma i el treball escultòric.

 


La planta baixa destaca per la grandària de la porta de mig punt amb grans dovelles que és l'accés principal. La dovella clau conté un escut nobiliari emmarcat amb relleus de falsos cordills i dividit en tres parts, dues a dalt de més petites, dins cadascuna de les quals hi ha una estrella d'onze puntes, i una a la part baixa, la més gran, on hi ha un arbre. Les finestres de cada costat de la porta tenen els ampits treballats.

Pel que fa al primer pis, cal ressaltar el finestral d'estil renaixentista situat sobre la gran porta de mig punt. Es divideix en quatre parts entre ampit, muntants i llindes. La primera fa de basament motllurat. La segona la formen cinc blocs muntants per banda amb un baix relleu de base, fust i capitell d'un pilar simulat. La tercera està formada per dos grans blocs amb frisos motllurats on s'inclou una inscripció que fa referència a l'antiguitat de l'edifici. I la quarta consta d'un escut emmarcat de cintes i flors que funciona com un frontó. Les finestres laterals del primer pis són iguals a banda i banda i consten d'un ampit amb sostent triangulat de blocs, impostes esculpides als muntants amb una part inferior vegetal i una superior amb un cap humà central i decoració vegetal lateral i un coronament amb llinda d'un sol bloc d'arc conopial lobulat i motllurat.

Les golfes tenen una obertura rectangular amb part dels muntants de rajol i ampits motllurats. Aquestes només s'alcen del primer pis fins a una mica més de la meitat de la casa. La resta d'obertures i els diferents contraforts del mas són altres elements a destacar.

A més del mas original, que només té adossat un cobert a la part del darrere, existeixen diverses dependències ramaderes entre pallers, estables, magatzems i coberts. Un d'aquests coberts, l'annex més notable, és un edifici rectangular de dues aigües a laterals amb obertura d'arc de mig punt fet de rajol, tres contraforts exteriors i sostent interior d'arc diafragma carpanell també de rajol.

La inscripció existent al fris a la triple llinda del finestral principal conté la data de 1556.

Sembla que fou reformada, sobretot els interiors, l'any 1912 

Durant la segona meitat del segle XX, a més de fer les dependències necessàries per a la granja de vaques, es van consolidar i reforçar el sostres.

Ens agradarà tenir noticia de l'escut d'armes a l'email castellardiari@gmail.com

Hi havien almenys dos rellotges de sol.  

No en diuen res al COAC de Girona:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva

Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions en llengua catalana:

Berguedà actual

https://www.facebook.com/berguedaactual/

blogscat.com

Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les publicacions :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html

Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Envieu-nos fotografies de masies d’arreu de Catalunya, a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies,  avui, amb les facilitats tècniques que tenim,  assolir  l’objectiu que pretenien amb el Fons Estudi de la Masia, no ha de ser difícil, oi?:

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

TORRE MARATA I LA SEVA CAPELLA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L'ESPERANÇA. MAÇANET DE LA SELVA.

 

Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022 m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés, hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i calia fer quimioteràpia, i superar-la:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la normalitat. A la tarda " la  cabra sempre tira a la muntanya ",  em veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la  Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “ l’hospital”  per una majoria de castellarencs.

https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), - li poso la O,  que jo mantinc en el meu nom, per recordar que no es permetia – durant la “ democràcia Orgànica  &  dictadura franquista -  la inscripció al REGISTRO CIVIL de noms en altres llengües que la castellana – retratava l’any 1924 “     Vista general de Torre Marata amb restes d'una torre cilíndrica amb merlets catalans”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6309/rec/7

Patrimoni Gencat en diu;  Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata.

La torre té forma de rodona deformada i presenta un coronament de merlets i diverses espitlleres emmarcades amb maons a la part superior. Pel que fa a la casa, és de tres plantes i de coberta parcialment aterrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a un incendi que el 1923 va afectar el segon pis, que, en la restauració, perdé part de la terrassa superior. Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l'accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis consta de tres grans finestrals gòtics germinats amb columna i capitell i llinda conopial. Igual que la torre, la casa presenta algunes espitlleres.

Bona part dels interiors són de pedra vista i coberts amb arcades de mig punt, sobretot el primer pis, l'antiga part noble de la casa.

Pel que fa a la capella, està situada davant la façana, al cantó dret, i és de nau rectangular i d'absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d'una nau amb porticat d'entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt.

Fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

En demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 


 



Capella de la Marededéu de l’Esperança de la  Torre Marata, Maçanet de la Selva, Capella en construcció l’any 1980, Data fotografies 16-XI-1980

Per la descripció sembla que coincidiria amb la capella que està situada davant la façana, al cantó dret; és de nau rectangular i d’absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d’una nau amb porticat d’entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt.

Quan a l’advocació a Patrimoni Gencat consta però, que fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

Si fos possible ens agradaria rebre’n imatges actuals a l’email coneixercatalunya@gmail.com , arxiugavin@maristes.com , castellardiari@gmail.com

La primera notícia dels Marata és del segle XIII (1287), quan la família s'emparenta amb els Cartellà.

Al llarg de la Història l'edifici,  passà per  matrimoni a diverses famílies com la dels ducs d'Híjar i el comte d'Aranda.

Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès.

 La torre fou afectada per un llamp l'any 1880 i el 1923, un gran incendi afectà el pis superior de la casa.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/marata.html

La capella data de finals del segle XVI (1594) i, fins al segle XIX estava oberta al culte i s'hi celebraven aplecs en honor de Santa Llúcia. La capella fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta

No en diuen res al COAC de Girona:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva

Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions en llengua catalana:

Berguedà actual

https://www.facebook.com/berguedaactual/

blogscat.com

Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les publicacions :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html

Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

martes, 14 de noviembre de 2023

MAS CABRAFIGA. LA CANYA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

Qüestions de salut, m’impedien fer allò que més  m’agrada, voltar per Catalunya  i retratar el que conservem encara, del nostre Patrimoni històric, artístic i natural, documentar-ho fins on és possible, i publicar-ho al Conèixer Catalunya, o en altres blogs, a l’espera de completar al màxim la informació.

Amics, els anys de voltar per Catalunya m’han permès fer-ne molts, les imatges que m‘envien i/o  publiquen, la consulta, bàsicament on line d’arxius,  ,  fons fotogràfics,... , m’han ajudat molt a passar aquest temps. 

OBJECTIU. SOBREVIURE A LA QUIMIOTERÀPIA

https://www.blogger.com/u/1/blog/post/edit/6688346317955926536/4580444093951189360

Ara estic en els primers processos de revisió, demà 15.11.023, tinc programada una colonoscòpia, i en els propers dies analítiques i tac, i abans del Nadal, visita amb l’oncòleg,.., delerós – com podeu imaginar – de tornar fer allò que més  m’agrada, voltar per Catalunya,..


El Josep Maria Viñolas Esteva, retratava el Mas Cabrafiga a la Canya, al terme de Sant Joan les Fonts , a la comarca “ celestial “ de  la Garrotxa. El Pere Puigferrer Anna Masó, m’explicava  que l’hereu d, aquesta casa es va casar amb la pubilla de la mil·lenària casa de l’Esparc, i així van ajuntar els dos patrimonis.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/masia-de-lesparc-la-vall-de-bianya-la.html

Patrimoni Gencat la descriu com un gran casal de planta rectangular, amb el teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos, amb petites finestres de ventilació de les quadres, planta noble, pis i golfes. Va ser bastit amb carreus ben escairats als angles i obertures; actualment els murs estan arrebossats. Cal remarcar el pou de pedra unit a la casa per una terrassa, que en la part inferior té volta de pedra, que servia de pas pels carruatges. Conserva una pallissa bastida de pedra volcànica i carreus on es pot apreciar el seu procés d'ampliació a mesura que el mas anava adquirint importància.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). 

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?