Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022
m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el
seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés,
hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i
calia fer quimioteràpia, i superar-la:
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del
conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí
la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges.
Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.
Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la
normalitat. A la tarda " la cabra
sempre tira a la muntanya ", em
veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la
Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “
l’hospital” per una majoria de
castellarencs.
https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html
L’Arxiu Mas 22791 C. Facilitada en: 1918, Vista parcial de la façana de Mas
de la Júria amb gent a una finestra
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8398/rec/11
Patrimoni Gencat en diu; Edifici de dues plantes i golfes, d'estructura
rectangular, vessants a laterals en dos nivells. De totes les cantonades i les
obertures emmarcades en pedra destaquen les de la façana, del tot excepcionals
per la forma i el treball escultòric.
La planta baixa destaca per la grandària de la porta de mig punt amb grans
dovelles que és l'accés principal. La dovella clau conté un escut nobiliari
emmarcat amb relleus de falsos cordills i dividit en tres parts, dues a dalt de
més petites, dins cadascuna de les quals hi ha una estrella d'onze puntes, i
una a la part baixa, la més gran, on hi ha un arbre. Les finestres de cada
costat de la porta tenen els ampits treballats.
Pel que fa al primer pis, cal ressaltar el finestral d'estil renaixentista
situat sobre la gran porta de mig punt. Es divideix en quatre parts entre
ampit, muntants i llindes. La primera fa de basament motllurat. La segona la
formen cinc blocs muntants per banda amb un baix relleu de base, fust i
capitell d'un pilar simulat. La tercera està formada per dos grans blocs amb
frisos motllurats on s'inclou una inscripció que fa referència a l'antiguitat
de l'edifici. I la quarta consta d'un escut emmarcat de cintes i flors que
funciona com un frontó. Les finestres laterals del primer pis són iguals a banda
i banda i consten d'un ampit amb sostent triangulat de blocs, impostes
esculpides als muntants amb una part inferior vegetal i una superior amb un cap
humà central i decoració vegetal lateral i un coronament amb llinda d'un sol
bloc d'arc conopial lobulat i motllurat.
Les golfes tenen una obertura rectangular amb part dels muntants de rajol i
ampits motllurats. Aquestes només s'alcen del primer pis fins a una mica més de
la meitat de la casa. La resta d'obertures i els diferents contraforts del mas
són altres elements a destacar.
A més del mas original, que només té adossat un cobert a la part del
darrere, existeixen diverses dependències ramaderes entre pallers, estables,
magatzems i coberts. Un d'aquests coberts, l'annex més notable, és un edifici rectangular
de dues aigües a laterals amb obertura d'arc de mig punt fet de rajol, tres
contraforts exteriors i sostent interior d'arc diafragma carpanell també de
rajol.
La inscripció existent al fris a la triple llinda del finestral principal
conté la data de 1556.
Sembla que fou reformada, sobretot els interiors, l'any 1912
Durant la segona meitat del segle XX, a més de fer les dependències
necessàries per a la granja de vaques, es van consolidar i reforçar el sostres.
Ens agradarà tenir noticia de l'escut d'armes a l'email castellardiari@gmail.com
Hi havien almenys dos rellotges de sol.
No en diuen res al COAC de Girona:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva
Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions
en llengua catalana:
Berguedà actual
https://www.facebook.com/berguedaactual/
blogscat.com
Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les
publicacions :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html
Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del
Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat
per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el
seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot
decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de
fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia
fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i
comportament humà i social. Sens dubte
hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis
gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar
Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els
entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les
distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no
catalana, que l’acció del sionisme sobre
Palestina.
Envieu-nos fotografies de masies d’arreu de Catalunya, a mdc@csuc.cat i a
castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies, avui, amb les facilitats tècniques que tenim, assolir
l’objectiu que pretenien amb el Fons Estudi de la Masia, no ha de ser difícil,
oi?:
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens
meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?