Al Fons Estudi de
la Masia Catalana, hi ha una única imatge de la comarca de les Garrigues , Vista
general de La Floresta amb una gran xemeneia, feta l’any 1934 per l’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona,
18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en
aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres
llengües que no fossin el castellà – “
ells “ en diuen espanyol – . No tinc cap dubte, que la dictadura franquista destruïa
moltes
de les fonts gràfiques i fotogràfiques, relatives a la comarca, i a la
resta de Catalunya.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6328/rec/1
El Josep Salvany
Blanch, retratava l’any 1915 , un parell
de creus de terme . No tenim doncs
imatges d’aquella època.
Nova vista d'una
creu al camí de les Borges Blanques
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3200/rec/1
Patrimoni Gencat
ens diu : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13889
La primera
referència de la parròquia de les Borges Blanques consta a la dècima papal del bisbat de Lleida
de 1279 i fa referència a l'església de Sant Pere.
El 1342 Pere de
Sanaüja hi creà una sèrie de fundacions.
Segons una visita
pastoral de 1361, era sufragània de la de Castelldans per després vincular-se a
l'església de Sant Joan de Lleida.
L'església actual
s'edifica sobre la base de l'antiga església gòtica de Sant Pere entre primers
i mitjans del segle XVIII, motivat pel fort creixement demogràfic experimentat
llavors. Per bé que a la data del pòrtic hi figura 1727, se sap que es construí
en dues fases i que l'acabament seria cap al 1755-60.
L'edifici feu de
quarter de les tropes liberals a la tercera carlinada (1874-76). Segons
tradició oral, en aquella contesa, un artefacte disparat per una bombardina
-canó de petit calibre-s'endugué la mà dreta de l'arcàngel Sant Miquel que
brandava l'espasa de manera que restà semblant a un puny alçat.
Després d'un
debat sobre la idoneïtat d'allargar el campanar, a partir de 1969 (?) s'operà
l'ampliació a partir de la terrassa, on d'antuvi culminava semblantment als
campanars veïns. Tot i ser principalment sufragat per l'industrial Josep Giné
Farrerons "Valeri", l'encàrrec serà municipal raó per la qual als
anys 30 les forces d'esquerra a l'ajuntament van pressionar per dotar-lo d'un
accés independent.
L’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la segona REPÚBLICA resultà fatal per a l'interior i part de
l'exterior de l'edifici.
Un escamot de la CNT-FAI va destruir les estàtues dels
Sants Apòstols que s'aixoplugaven a les fornícules de la portalada i calà foc a
l'interior. L'incendi afectà fortament la coberta amb el cimbori i va destruir
la rica ornamentació amb els grans retaules, el de l'Altar Major dedicat a
l'Assumpció de Nostra Senyora i els dels creuers, dedicats a la Puríssima
Concepció i a Sant Ramon Nonat. Igualment, van desaparèixer la resta de
retaules de les capelles laterals i nombrosos objectes.
https://www.facebook.com/photo/?fbid=452454284794059&set=a.199580096748147&locale=es_ES
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-del-carme-les.html
Paradoxes de la
història, el Sant Miquel Arcàngel escapçat a la tercera carlinada va resultar
indemne ja que un dels revolucionaris etzibà al company que hi apuntava:
"Éste no que es de los nuestros".
El 1941 , l’enginyer Ramón Escartín Bescós, de l'organisme "Regiones Devastadas" va
iniciar la reconstrucció que es completà el 1946 resultant-ne un temple més
auster que l'original.
Al lloc de
l'antic retaule presidint l'altar s'hi posà l'actual tríptic de pintures a
l'oli, i el cimbori es reféu més curt.
El campanar, que
no havia resultat afectat a la guerra i inclús havia servit de refugi, es van
anar malmetent fins a ensulsir-se a primers dels anys 60.
La restitució de
la cúpula es feu circular en lloc de vuitavada i d'obra, amb un folre de
rajoles i la lluerna en ferro, a diferència de l'estructura anterior de fusta.
L'altar major, al
fons, és decorat amb tres grans taules dedicades al naixement, la Immaculada i
el crucificat obra de Ramón Escartín Bescós.
Dels actuals
retaules i figures que omplen de les capelles laterals, destaca la imatge de la
Verge del Carme, de pasta de guix i uns dos metres d'alt, recuperada de l'antic
convent de les monges Carmelites.
Al seu torn, la
imatge de la Verge del Roser és recuperada de l'antiga capella del palau del Marquès
d'Olivart, títol Pontifici atorgat a Ramón María de Dalmau y de Olivart
(1861-1928), l'altar del Sagrat Cor de
Jesús es conclou cap al 1880 i més tard encara l'altar de Sant Antoni de Pàdua,
adossat a la paret de l'escala del cor.
La majoria de
quadres i obres d'art que omplen l'església són de finals dels anys 50.
A primers dels
90, la pintora borgenca Maria Carme Benet i Pelegrí va pintar bona part de les
parets interiors representant diversos episodis bíblics com el Sant Sopar o la
mort i resurrecció de Crist, entre altres així com la resta de vidres de les
finestres del temple. Aquestes pintures, juntament amb les reformes operades
entre 1941 i 1946, han transformat l'interior del temple en un sentit diferent
de la disposició original.
Cal que fer
esment de l'orgue procedent del Seminari de Lleida, adquirit a iniciativa del
vicari Joaquim Mesalles Sorolla ( Fraga,
Osca, 1940 + ? ) a primers del 80 i inaugurat al 1983. És un orgue de la casa
Teppati de disposició post-romàntica pròpia de finals de segle XIX i primers de
XX.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=1691
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
