viernes, 24 de mayo de 2024

ESGLÉSIA DE MOSOLL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. DAS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

El Josep Salvany Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829]  retratava potser fa 36525 dies, Absis de l'església de Mosoll, al terme de Das, advocada a la Marededéu, mal dita Santa, per aquelles esglésies herètiques que neguen el que es va proclamar  solemnement  al Concili d’Efes, l’any 431, la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8907/rec/7

El Josep Salvany Blanch, va ser un dels “ grans catalans universals” que com és mal costum, no ha estat reconegut com caldria, per aquest poble rebec i mesquí en masses ocasions.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/josep%20salvany

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-mosoll-das

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un frontal d’altar procedent de l’antiga parroquia de Mosoll (vegeu vol. I d’aquesta col·lecció, pàgs. 383-384); té unes mides de 100 × 168 cm. És una obra romànica tardana de la segona meitat del segle XIII(*). És estructurat segons dos registres horitzontals. Hom hi representa dotze escenes bastant poc ordenades de la vida de Maria, patrona de l’església, pintades a l’interior d’arcuacions d’estuc i colradura. Al primer registre, partint de l’esquerra, els tres Reis Mags, Gaspar, Baltasar i Melcior, coronats i a cavall, es dirigeixen en direcció de Maria, entronitzada, coronada i amb el Nen Jesús a la falda; un dels Reis assenyala amb el dit l’estel que guia la comitiva. Segons el Liber Pontificalis de Ravenna, els tres Reis, amb els cabells diferents, representen les tres edats de l’home. Melcior és barbut amb una gran cabellera blanca, Gaspar té els cabells color de castanya i Baltasar, el més jove, és imberbe (FORSYTH, 1972, pàg. 55). Ens trobem en presència d’una il·lustració de l’associació de les marededéus de fusta amb l’adoració dels Reis Mags. Segons la tesi d’Ilene H. Forsyth, aquesta relació de Maria entronitzada amb l’Epifania podria explicar la funció de les majestats de Maria de fusta en l’Of-ficium Stellae. A Nevers, un text del segle XII explica que, després de matines i abans de la missa de l’Epifania, una comitiva de tres clergues, vestits com els Mags, buscaven el Nen Jesús i que les llevadores els mostraven una imatge dient: “ostendentibus illis Imaginem dicant: Ecce Puer adestquem quaeritis” (’aquí teniu l’Infant que busqueu’).

 


Les dues últimes escenes del registre superior representen sant Josep assegut i recolzat sobre un bastó en forma de T, el rostre girat en direcció de Maria entronitzada i la Visitació. Al registre inferior i d’esquerra a dreta hi ha representades: l’Anunciació, sant Josep amb l’ofrena de quatre tórtores i Maria, que presenta Jesús al temple i Simeó que rep l’Infant amb les mans velades. L’última escena representa la Dormició de Maria. Aquesta representació poc freqüent es troba en alguna obra tardana del romànic(*). A Mosoll és pintada de manera original. Maria no és ni asseguda ni estirada com una morta, però sí recolzada sobre un coixí amb els ulls tancats. Jesús li dona la benedicció amb la mà dreta i aguanta el Llibre amb l’esquerra. Assisteixen a la Dormició tres personatges nimbats, un dels quals podria ésser Jaume el Menor, com indica la inscripció IACHOBI; seria associat a l’escena com a Frates Domini. Hom ha de notar que, per ajudar la lectura iconogràfica, l’artista ha inscrit els noms llatins dels personatges en lletres capitals, damunt de les arcuacions i més rarament a l’interior d’aquestes

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels cerdans ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

jueves, 23 de mayo de 2024

L’ESTANY. RINER. EL SOLSONÈS

 

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme, 1893 — Barcelona, 30 de gener de 1993)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lluis-bonet-i-gari

Retratava l’any 1915, Vista general de l'Estany de Solsona amb el Santuari del Miracle al fons


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8648/rec/18

No trobava el Catàleg de masies de Riner

http://simurg.csic.es/view/990001119930304201/masia-l-estany?q=facet,metadata.15_materia.es.keyword,equals,Arquitectura%20Catalu%C3%B1a.&q=facet,metadata.32_coleccion.es.keyword,equals,Archivo%20de%20Etnograf%C3%ADa%20y%20Folklore%20de%20Catalu%C3%B1a&offset=68&limit=100&sort=_score

https://www.segre.com/es/comarcas/solsona/240315/una-vecina-de-riner-cede-al-archivo-comarcal-6000-documentos-historicos_378400.html

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:L%27Estany_(Riner)#/media/File:EL_MIRACLE_(ENP-7)_-_RINER_-_IB-397.JPG


Fotografia. Isidre Blanc – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com- 11 May 2015

Expliqueu-nos la història de la casa a l'email castellardiari@gmail.com. l'afegirem a la publicació.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


miércoles, 22 de mayo de 2024

TENIU DADES, PROMOTOR,AUTOR DE CAN BAIXERAS?. LA BARCELONA QUE EL TEMPOS S’ENDUGUE

 Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) retratava Façana de Can Baixeras .Sant Gervasi



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4302/rec/7

Vista parcial de la façana de Can Baixeras o Can Ganduixer

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3706/rec/11

Prop l'estació de la Bonanova, de cara a mar. Destruïda per allà el 1920.

La destrucció de Can Baixeras prova que abans de la dictadura franquista també hi havia, com ja deia l’Ermessenda de Valrà, qui no tenia dos dits de front

Ens agradarà rebre les vostre noticies a l’email castellardiari@gmail.com 


CAPELLA DEL MARINER DE CREIXENTURRI. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

 Tenia ocasió en la meva visita de retratar la capella de la Mare del Déu del Roser, per gentilesa del Jaume Guàrdia Cros, que s’avenia a posar amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019) 



Accepteu el meu consell i si us és possible feu estada en algunes de les cases d’aquesta magnifica propietat. www.elmariner.com

Rebia una imatge datada el 10-VIII-1978 des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) amb la següent informació, Capella de Sant Jaume, Masia Mariné, Sant Pau de Segúries, Ripollès


El Jaume Guàrdia Cros, propietari de la casa del Mariner de Sant Pau, em confirmava que l’advocació de la capella era la Mare de Déu del Roser, encara que tradicionalment es celebrava un ofici religiós en la festivitat de Sant Jaume, i la casa malgrat la proximitat a Sant Pau de Seguries, està dins al terme de Camprodon, com l’església del Remei de Creixenturri.

Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ripollesos , kurds, amazics ,gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

lunes, 20 de mayo de 2024

EL MUNT / CAL BERNADÀS A L’ANTIGA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ D’ÚIXOLS. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 

Llegia de la masia el Munt de Castellterçol; edifici  de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex.

La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol.

Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada.

El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.

La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols.

Avui és un destí de turisme rural: 

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0


https://calbernadas.com/ca/turisme-rural/el-munt/

No la retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/castellter%C3%A7ol

Tampoc el Josep Salvany Blanch :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/castellter%C3%A7ol

  No podia accedir al Cataleg de Masies,  en massa ocasions les " noves tecnologies " serveixen només " per complicar les coses senzilles " 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

            

CAN GELADA. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia que  Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993)

https://www.banyolescultura.net/carrers/jaumebutinya.html

i, Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902 – 1992)

https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/29124-cinc-centims-de-creacio-local.html

retrataven, Vista parcial de la façana de Can Gelada amb gent, Fontcoberta, ara comarca del Pla de l’Estrany


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8321/rec/6

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15234

Masia agrícola formada per diversos cossos agregats a un cos principal cobert a dues aigües, amb la façana mirant a sud, en la que hi destaquen la porta d'accés dovellada i situada en l'eix de simetria de l'edifici. Sobre aquesta hi ha una notable finestra gòtica, des d'aquesta façana, l'edifici progressa cap al nord, formant una planta rectangular al sector de llevant hi ha adossat un altre cos, també cobert a dues aigües i que es connecta amb el primer mitjançant un tercer element de juxtaposició. Aquest segon cos fa que l'era de la masia es tanqui a llevant, ja que està més avançat que la façana del cos principal.

El mal costum de citar únicament el nom propi, i el cognom patern,  indica si més no, un masclisme de manual, i dissortadament com ja deia l’Ermessenda de “Tot el que és dolent s'encomana”.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

sábado, 18 de mayo de 2024

EXISTEIX ENCARA CAN PALLARS/PALLÀS DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS QUE RETRATAVA L’ANTONIO GALLARDO GARRIGA?

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava , Vista lateral de Can Pallars, Sant Quirze del Vallès


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2692/rec/371

https://www.santquirzevalles.cat/la-vila/rutes-i-llocs-dinteres/llocs-dinteres/edificis-destacats/masies

No apareix al Catàleg de masies de Sant Quirze del Vallès.

http://www.favsq.org/historia/masies.html

Can Pallàs. Aquest antic mas, amb referències des del segle XII, era anomenat originàriament el Ramonell. La masia i els seus terrenys son un exemple clar del creixement urbanístic que ha patit Sant Quirze.

Can Pallàs es una masia molt bonica, en part remodelada, però que encara manté la part més antiga en un bon estat de conservació.

Durant molts anys va ser propietat del senyor Casamitjana de Barcelona. Actualment tant la masia com la torre, son de propietat privada.

A la part del darrera de la masia hi ha la font de la Riba i a pocs metres d'aquesta la balma d'enterrament neolítics de Can Pallàs.

Entre la casa de pagès i la riera hi havia molts horts, que es regaven amb l'aigua de la bassa i el torrent de Can Samuntà. Els voltants de la masia eren força ombrívols i amb una vegetació espessa.


https://natura.ues.cat/ca/descobreix-el-rodal-de-sabadell/can-pallas

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.