domingo, 23 de junio de 2024

GOIGS AL CRIST DE S’ARRACÓ. ANDRATX.

 

No sabia trobar l’església del Sant Crist de d’Arracó a la llista de monuments d’Andratx

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Andratx

Val a dir que no em sobtava gaire, els “ caïnites” s’han ensenyorit de l’illa, i dissortadament retornen els excessos contra tots els que no compateixen la seva dèria homicida.

Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982),.., en son una mostra.  

https://www.elindependiente.com/espana/2024/06/23/una-posible-inhabilitacion-de-le-senne-plantea-a-vox-en-baleares-un-relevo-dificil-con-un-grupo-partido-en-tres/

Llegia, s’Arracó es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.

Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia l’any  1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/1296/rec/10

   Que el Sant Crist   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels arraconers o raconers    , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE D’ANDORRA LA VELLA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic,  i narrador visual, publicava fotografies d’Andorra la Vella, on apareix l’Església advocada al protomàrtir sant Esteve.



Trobava una fotografia del Jean-Auguste Brutails (Viviez, Avairon, 20 de desembre de 1859 - Bordeus, 1 de gener de 1926)


Llegia, edifici d’origen romànic (s. XII) amb importants modificacions durant el segle XX. Del període romànic es conserva l’absis semicircular, el més gran de tot el Principat, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d’Art de Catalunya i en dues col·leccions privades. Les noces de Canà, la imatge d’un brau alat i El Crist davant de Pilat són alguns dels fragments del conjunt pictòric conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

A l’interior del temple es conserva una biga de fusta policromada del mateix període i dos retaules d’època barroca. També hi destaca el Quadre de les Ànimes del segle XVIII. Al seu exterior podràs veure l’absis semicircular que conserva la decoració llombarda d’origen, així com el campanar i la torre d’època romànica. La restauració feta l’any 1940 a càrrec de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d’octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956) , es va centrar en remodelar el campanar i l’entrada lateral actual.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-dandorra-la-vella

https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-esteve/#media

   Que el protomàrtir Sant Esteve     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels andorrans   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

lunes, 17 de junio de 2024

IN MEMORIAM DE SANTA QUITÈRIA. LINYOLA. El PLA D’URGELL

 

Durant l’edat mitjana, el poble de Linyola va construir una ermita en honor de Santa Quitèria, a qui va declarar patrona de la vila per haver-la protegit del temible mal de la ràbia.

Goigs en alabança de santa Quiteria, verge y martyr, : patrona de la vila de Llinyola en la Plana de Urgell, ques cantan en la sua Santa Hermita


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/4800/rec/7

https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169084/266408

 L’any 1882 es va enderrocar perquè estava en estat ruïnós i ocupava el lloc per on havia de passar la carretera Linyola-Mollerussa.

 Les seves pedres es van vendre.

L’any 1894 l’ajuntament va aprovar construir en aquest espai les Escoles Nacionals, que van ser inaugurades oficialment el 1904.



https://agora.xtec.cat/ceipelsitjar/lescola/historia/

L’any 1911 es situà la bàscula municipal al costat de les escoles, on hi va estar fins el 1986.

Amb els anys les escoles es van quedar petites i es va fer un nou edifici en el lloc on estan emplaçades actualment.

L’edifici de les escoles velles va ser enderrocat el 1984 i al seu lloc s’hi va fer la plaça Pau casals i es va construir l’edifici sociocultural.

Van ser inaugurats per la festa major de maig l’any 1987.

Aquesta plaça ret homenatge al geni del violoncel i català il·lustre , Pau Casals Defilló (el Vendrell, 29 de desembre de 1876 - San Juan, 22 d'octubre de 1973)

https://www.youtube.com/watch?v=z8JIR-DZw6Y

Actualment aquest edifici alberga la Llar de Jubilats Santa Quitèria, la biblioteca municipal i la Sala 1 d’Octubre, lloc multi-funcions on s’hi fan tot tipus d’esdeveniments culturals i lúdics.

Està previst començar l’ampliació de la biblioteca a finals de 2021.

   Que  Santa Quitèria      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

viernes, 14 de junio de 2024

ESGLÉSIA DE VILASSAR DE MAR. ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL MARESME

 https://santjoanvdm.com/parroquia/historia/

La divisió d’un terme municipal  acostuma a provocar –si més no en el període previ i en l’immediat posterior  . unes pèssimes relacions  tant en l’àmbit polític, com en l’àmbit personal, el cas de Vilassar no seria una excepció, i estan documentades  les males relacions a les quals arribaren l’ajuntament de Vilassar i la parròquia amb els veïns de Mar, i sobretot amb la junta d’obra de Sant Joan de Vilassar, el que s’esdevingué amb les relíquies del temple.

Tot començà quan, des de Roma, Simon Gritti, prelat domèstic i assistent al soli pontifici, declarà l’autenticitat de la relíquia de sant Joan i l’expedí l’11 d’abril del 1759. Segons resa el vers del mateix document que l’autentica, «se entregara esta Santa Reliquia á los Srs obreros de la ÿglesia [del vecindario de San Juan(?)] de Vilassar». Malgrat aquesta prescripció vaticana, sembla que a la rectoria de Sant Genís s’hi gargoteja la part que concretava que era destinada al temple de Sant Joan i, des de llavors, fou retinguda a Vilassar de Dalt fins que finalment fou lliurada al rector de Vilassar de Mar l’any 1986: 227 anys després!.

En veient com s’articula a redós del nou temple la població del veïnat de Sant Joan, els regidors i l’alcalde reclamaren poder nomenar els obrers de Sant Joan, tal vegada per poder-los controlar. Aquesta reclamació generarà fortes disputes que, amb matisos, es perllongà fins al 1792

 Coneixedor d’aquests fets, anys a venir, amb la seguretat que donava la nova situació jurídica del temple de Sant Joan, un cop ja tenia vicari perpetu, el carmelità descalç fra Francesc de Sant Maties, (àlies) el Romano, dona l’any 1780 unes relíquies de sants màrtirs romans que havia obtingut el 1757 a la Santa Seu. L’any següent, el 1781, el vicari perpetu ordena la impressió dels Goigs “en alabanza dels quatre gloriosos martyrs sant Innocenci, sant Reparat, sant Mansuet, y santa Especiosa”, la festivitat dels quals es commemora, encara avui, l’endemà de Sant Joan.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2486/rec/6

L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors.

L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pagès Antoni Pou.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, provocarà la total destrucció del temple parroquial

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1199

https://museuvilassardemar.cat/patrimoni/breu-historia-de-vilassar-de-mar/

https://estimadaterra.wordpress.com/2018/09/27/esglesia-de-sant-joan-baptista-de-vilassar-de-mar/

L’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959) va ser el responsables de les obres de reconstrucció que  es van iniciar l'any 1942, després de passar pel vistiplau de les entitats corresponents.

 El nou temple no només tenia com a objectiu ser més gran, sinó que també volia presentar més ornamentació en el seu interior ,  decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967  , Joan Commeleran Carrera (Barcelona, 1902-1992) i Jordi Vila Rufas (Barcelona, 1924 - ibídem, 12 de enero de 2011) . La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leonci Quera  Tisner (Olot, 1927 - Pina de Ebro, 1964).

 L'exterior, d'obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular

  Que Sant Joan Baptista  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels vilassarencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN ESCARRAMANT. CABRERA DE MAR, EL MARESME

 

Josep de Cabanyes – sense més dades - , a la dictadura aleshores , i als “ caïnites” ara els agradava invisibilitzar als catalans que fan coses, retratava 1932, Façana decorada de Can Escarramant amb carro i paller, Cabrera de Mar. El Maresme



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7297/rec/38

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Escarramant

Ens calia cercar dades, i trobàvem al  Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat  (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes.

https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html

Un dels fills d'en Francesc  Cabanyes i Prat  , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra,  El Josep de Cabanyes Borràs es  casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.

Pensem que  Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana. Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible rebre una fotografia del Josep de Cabanyes i Borràs

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2364

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8361

Cap dada de l'autor dels esgrafiats, cap dada del promotor, som MENYS   que un club. 

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

jueves, 13 de junio de 2024

L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. MONTGAI. LA NOGUERA.

 

L'església de Montgai va ser probablement fundada durant la segona meitat del segle XI, després de la conquesta de la zona pels comtes de Barcelona i d'Urgell Ramon Berenguer I i Ermengol III.

Se li suposa la funció de parròquia de la població i església del castell. El temple actual fou bastit en estil barroc a mitjan segle XVIII sobre les restes de la primera església. El campanar fou completat en estil neoclàssic a finals del segle XVIII sobre la base quadrada de l'antic campanar del segle XI. El reverend Josep Bernola, del que ens agradarà  tenir noticia del cognom matern del lloc i data  de naixement i traspàs, a l’email castellardiari@gmail.com  va vendre's les finques per finançar les obres d'aquesta segona fase del campanar.



Fins a l’alçament dels militars feixistes encapçalats el general Franco conr ael govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , en què fou cremat, per la col·laboració de la cúpula e l’església católica  feia costat al sediciosos ,  un retaule gòtic de fusta presidia la capçalera.

L'actual en pedra que el substitueix fou esculpit pel picapedrer local Pere Comelles, del que ens agradarà  tenir noticia del cognom matern i de les dates de naixement i traspàs si fos el cas , a l’email castellardiari@gmail.com .

http://montgaiturisme.cat/articles.php?id=147

Fotografia del interior. Assumpta Figueras Viñas

https://www.montgai.cat/actualitat/noticies/montgai-restaura-la-facana-de-l2019esglesia-de-la-mare-de-deu-de-l2019assumpcio

https://www.balaguer.tv/montgai-restaura-facana-esglesia-mare-deu-assumpcio/

https://www.montgai.cat/municipi/entitats-i-associacions/parroquia-montgai

 Que la Marededéu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montgaínesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

miércoles, 12 de junio de 2024

CAN BANÚS. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

 

Josep de Cabanyes – sense més dades - , a la dictadura aleshores , i als “ caïnites” ara els agradava invisibilitzar als catalans que fan coses, retratava l’any 1931,       Jardí i façana de Can Banús .Vilassar de Mar. El Maresme



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6212/rec/29

Ens calia cercar dades, i trobàvem al  Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat  (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes.

https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html

Un dels fills d'en Francesc  Cabanyes i Prat  , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra,  El Josep de Cabanyes Borràs es  casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.

Pensem que  Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana. Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible rebre una fotografia del Josep de Cabanyes i Borràs

Existeix encara, i des de l'any 1974 aixopluga les dependències del Museu municipal:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.