viernes, 18 de octubre de 2024

SANTA MARGARIDA DE SAGAS. EL BERGUEDÀ

 

L’església, envoltada de roures i alzines, s’alça dalt un tossal situat sobre uns camps emplaçats a un quilòmetre, vers tramuntana, de l’església parroquial de Sant Andreu.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-sagas

Primitivament, el temple rebia llum a través de dos finestrals espitllerats situats un al mur de migjorn i l’altre a llevant. Aquest darrer, actualment encara obert, és delimitat per dues lloses disposades verticalment, closes a la part superior per una altra llosa col·locada horitzontalment.

La porta s’obria al mur de ponent, al mateix indret on ara hi ha un portal, fet més tardanament, el qual és emmarcat per amples dovelles, que descriuen un arc de mig punt.

L’aparell de la construcció palesa diverses remodelacions, bé que encara en resta una bona part que, per les seves característiques, s’adiu a les formes pròpies de les obres preromàniques, concretades, en aquest cas, en uns carreus tallats toscament i de diverses mides, que són disposats irregularment, però amb tendència a formar filades. Les cantonades apareixen travades i reforçades amb uns blocs de més grans dimensions.

L’edifici, d’estructura simple i rústega, si ens atenim a l’aparell, a les formes de les finestres i a la presència d’un altar molt primitiu, conservat in situ, respon versemblantment a una obra preromànica, bé que modificada i retocada posteriorment, tal com demostren l’encotillat interior que suporta la volta, el sobrealçament dels murs de la nau, la refecció del portal i l’intent d’obrir-hi nous finestrals. Així els paraments externs mostren algun retoc.

L’edifici, a desgrat de trobar-se abandonat i perdut enmig del bosc, és ben conservat.

 


A l’interior del temple es conserva un gran bloc de pedra (116 × 56 × 70 cm) que podria correspondre al primitiu altar. Aquesta pedra apareix tallada de manera rústega i no mostra cap reconditori visible. L’ara que li havia de correspondre fou substituïda per una altra de romànica de perfil pla, però amb un curt xamfrà inferior, que mostra una cavitat central a la cara superior.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-santa-margarida-de-sagas-sagas-bergueda/

https://www.llibresdelmirall.com/ca/religio/74480-goigs-a-lloanca-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-margarida-vic-1986.html

Sagas, el Berguedà  ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

La "lluita" per assolir el campionat d'estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, tapa les llistes de " desesperació" en l' àmbit sanitari, els retards injustificables en atendre als més febles en l'àmbit social, els gravíssims problemes de tantes famílies per  trobar un aixopluc, i la creixent misèria que assoleix proporcions pandèmiques.  

Senyor, teva és la venjança.


CAL MENSO. LES BORGES BLANQUES. LES GARRIGUES. LLEIDA

 

Llegia de Cal Menso,  Plaça de l'1 d'octubre, 2,  de les Borges Blanques , a la comarca de les Garrigues,  que   l'obra de reforma noucentista va ser promoguda pels propietaris de l'edifici a partir de primers del segle XIX, la família Navès d'Arbeca, els Menso, industrials de l'oli i significats polítics locals als anys 20 i 30 del segle XX

https://www.territoris.cat/articulo/garrigues/troballa-d-edifici-reformat-per-morera-i-gatell-borges-blanques/20150226192530029315.html

La façana al carrer de la Bassa, orientada a migdia, és d'estil modernista, obra de l'eminent arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell  (Tarragona, 13.3. 1869 – Lleida , 20.8. 1951).

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-de-paula-morera-gatell

Les Borges Blanques, les Garrigues,,, Lleida   ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

ESGLÉSIA NOVA DE SANT MARTÍ. LLEIDA.

 

Llegia que el 15-XI-1953 el bisbe de Lleida, D. Aurelio del Pino   Gómez (Riaza, 2 de diciembre de 1888 - Madrid, 8 de diciembre de 1971) , beneí la primera pedra de la nova església de Sant Martí i el 9 de desembre començaven les obres. La cripta, una de les més grans de Lleida, avui amb un altre us, s' inaugurà el 25 d'octubre de 1959.

 Esperant que continuessin les obres del temple, la cripta va acollir des d'aquell moment les celebracions de la parròquia.

Aquest primer projecte, entre neomedieval i neoclàssic, fou obra de l'arquitecte Manuel Cases Lamolla( Lleida,  15.1.1900 +  Palma de Mallorca, 21.1.0. 1974)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/manuel-cases-lamolla

 La mort del rector, Mn. Sebastià Pau, provocà un canvi de projecte. El nou rector, Mn. Josep A. Brugulat l'encarregà a l'arquitecte Enric Mias  Navés ( 1933 +  24-8-2023 )   , inspirant-se en una església del nord d'Alemanya, prop de Friburg.

https://www.segre.com/ca/esqueles/230825/enric-mias-naves_204430.html

http://www.espaimacia.cat/actualitat/86/visita-del-sr-enric-mias-i-naves-arquitecte-i-nebot-del-conseller-pere-mias-i-codina

Les obres s'iniciaren el setembre de 1973 i l'església fou inaugurada el 25 d'octubre de 1974.

https://www.bisbatlleida.org/es/parroquia/san-mart%C3%ADn-obispo-de-tours-lleida


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-marti-lleida-segria-lleida.html?m=0

Lleida,   Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

viernes, 11 de octubre de 2024

ESGLÉSIA DE BEGUDÀ, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

L’Olga Sacrest Roca, retratava l’any 1986, Església de Santa Eulàlia de Begudà. Sant Joan les Fonts. La Garrotxa





https://calaix.gencat.cat/handle/10687/67102

Catalunya ha de fer un reconeixements públic a la Olga Sacrest Roca, i a les persones que com ella han viscut per guardar-nos els records.

Llegia; Santa Eulàlia de Begudà és un edifici, originàriament d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert ala nau per un simple plec, amb arc també apuntat.

Aquesta estructura tan senzilla fou profundament alterada quan fou ampliat el temple i obriren dos grans arcs formers als murs laterals de la nau, per donar pas a dues naus afegides, que acaben a migjorn amb una sagristia i, a tramuntana, amb una capella quadrada, coberta amb volta d’aresta, que desfiguren totalment l’exterior de la capçalera. L’interior del temple fou totalment redecorat, integrant les parts antigues amb l’ampliació, i fou construït un porxo, amb coberta d’embigat, afegit a la façana de ponent, on s’obre la porta, molt senzilla, amb arc adovellat.

Sobre aquesta façana de ponent es dreça el campanar, que, a l’origen, sembla que era una esvelta i potent espadanya de dos ulls, però que fou ampliat, amb un segon pis de finestres baixes, i tres parets més, amb la mateixa composició d’obertures, fins a formar una torre de planta quadrada. En alguns aspectes l’aparell de l’ampliació del campanar és molt integrat amb el de la part original, motiu pel qual hom pot tenir dubtes sobre el seu procés constructiu.

L’aparell original és només visible al sector de ponent de la nau, i presenta uns paraments formats per petits carreus senzillament escairats lligats amb argamassa, formant fileres uniformes, que indiquen una construcció rústega dins les formes pròpies de l’arquitectura rural del segle XII.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10657

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-eulalia-beguda-sant-joan.html

Sant Joan les Fonts   , la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

jueves, 10 de octubre de 2024

SANT ANDREU DE RUÏTLLES. MIERES. LA GARROTXA

 

L’ Olga Sacrest Roca, retratava l’any 1988, Església de Sant Andreu de Ruïtlles. Mieres. La Garrotxa



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/66600

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-ruitlles-mieres

Sant Andreu de Ruïtlles és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre directament. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, de molt poc relleu. Tot l’interior és enguixat i pintat, la qual cosa fa difícil d’escatir si la volta correspon a l’obra original, o si és una volta de rajol fruit d’una reforma posterior, com ho podrien indicar els dos tímids arcs torals, que semblen aplaçats, més que no pas uns elements estructurals.


 L’absis és cobert amb una volta lleugerament apuntada que arrenca d’una grossa motllura de guix, corresponent a l’obra de redecoració que es féu a l’església, i que també modificà profundament la façana de ponent, fins a fer-la quadrada, i amb l’afegitó d’un campanar

La porta s’obre a la façana de ponent, on hi ha sengles finestres que, com la porta, responen a l’etapa de reformes. Al fons de l’absis, cegada interiorment, hi ha una finestra original d’una sola esqueixada. Cal assenyalar que al mur de migjorn, sota els arrebossats, és visible una cantonera, que pot indicar la situació de la porta original o una ampliació de l’edifici, l’abast del qual hom no pot escatir.

L’aparell és de petits carreus sense polir, a penes escairats, disposats en filades uniformes i sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill sòcol a l’exterior de l’absis.

L’estat actual de l’església no permet una filiació clara de molts dels seus elements, però per detalls com la volta i el parament hom pot suggerir-ne la inclusió dins el grup d’esglésies rurals, construïdes al segle XII, encara fidels a les formes constructives del segle anterior

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu_18.html

Quan al topònim Ruïtlles :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=35786

Mieres,  la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

jueves, 3 de octubre de 2024

CAN PRAT DE LA PLAÇA. LA FAJEDA D’EN JORDÀ. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

L’Olga Sacrest i Roca,  publicava l’any 1984 una  fotografia de Can Prat de la Plaça , una gran masia situada a la Fajeda d'en Jordà.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10811

Edifici  de planta rectangular amb el teulat a dues aigües amb els vessants encarats cap a les dues façanes laterals.

Disposa de planta baixa -destinada a quadres pel bestiar- amb tres grans arcades de pedra a la façana principal. El primer pis era la planta noble; s'hi accedia per una bonica escala de pedra situada a la façana sud de la casa; a la façana oest, la principal, hi ha tres amplies arcades de punt rodó. El tercer pis servia de graner i té una gran balconada amb pilastres que aguantaven la coberta de la casa i conserva les baranes de fusta originals.

Can Prat va ser bastida amb carreus molt ben escairats situats als angles i les obertures. És de les poques cases situades a la Fajeda d'en Jordà que no foren aixecades amb pedra volcànica. Annexionat a la façana sud hi ha una amplia pallissa de dos pisos sostinguda per dos contraforts. A la llinda de la porta principal dins un orbe es pot llegir "1792".

Santa Pau, Olot,   la Garrotxa, Girona, Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

A la memòria de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones, del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

Senyor, teva és la venjança.

martes, 24 de septiembre de 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TÀRREGA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L’ALBA. L’URGELL JUSSÀ.

 



El Josep Giribet i Torrelles (Anglesola, 1953) retratava la façana de l’església parroquial de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell jussà, advocada a la Marededéu de l’Alba, mal  dita Santa Maria -  influencia perversa de l’Església herètica, que beneïa l’acció criminal  dels que s’alçaven en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República - . El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, i va acordar alhora  l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el concili.


els catalans i l’església Ortodoxes cristianes, celebràvem EL DIA 8 DE SETEMBRE  la festivitat de les Marededéu “ trobades”,  al REINO, continuen celebrant – cada dia -  les “ perdudes”  LA VIRGEN DEL LAWFARE, NUESTRA SEYORA DEL NARCOTRÁFICO, NUESTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓN, i creixen per moments els membres de la COFRADIA DE ESPOLIADORES DE CATALUNYA

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-lalba-tarrega

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lalba-tarrega.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/05/poema-la-mare-de-deu-de-lalba-tarrega.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/467

Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil "  per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies : 

Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “  que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels targarins ,  pallaresos ,  nargonins ,  gavanencs ,  vigatans ,   taradellencs ,  gurbetans ,   masiencs ,      riuprimerencs , osonencs,  moianesos,  vilanovins,  camarasins ,  agerencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.