ORATORI DE SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Retratava amb la Canon Ixus la capelleta coneguda com Sant Pau Xic, situada a mig camí del santuari de Sant Pau.

El Mapa de patrimoni ens diu que és una construcció del segle XX, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul. A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.

La teulada és feta de maó pla i en altres èpoques estava SEMPRE plena de pedres, entre els ribetans/es de ‘ tota la vida’ que estaven en ‘edat de casar’ va ser molt popular la creença que en pujar pel camí de l'ermita de Sant Pau s'havia de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic.

Si la pedra es quedava al teulat, volia dir que et casaries aquell any; altrament si la pedra queia no ho faries mai.

Avui, la religió està en clara decadència, i tant les persones en ‘edat de casar’ , com les que ja estan casades, es guarden les pedres a la butxaca per llençar-les – si cal fer-ho en algun moment – a la seva parella.

El món ha canviat, i dissortadament en molt aspectes no ho ha fet de forma positiva, oi?.