El Pere Julià Subirana pública fotografies de l’edifici que havia d’acollir l’església del Barri del Mas d’en Gall, al terme d’Esparreguera a la comarca del Llobregat jussà.
S’explica que es va començar la seva
construcció als anys trenta amb alguna ajuda popular però no es va acabar .
Durant molts anys , l’esquelet de l’estructura
s’aixecava com un testimoni punyent de l’abandó
i la incúria en que la dictadura deixava als barris marginals, quan el barri és va potenciar com a urbanització , la
varen cobrir per fer-ne un local social i d'esbarjo
https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/12-Esparreguera.-Barri-el-Mas-den-Gall
El Mas d’en Gall - separat uns 3 km del centre d’Esparreguera- va néixer fa 30 anys sense tenir en compte
les exigències d’infraestructures, equipaments i zones verdes que exigeix un
barri. Presenta un dèficit important d’espai públic i una precària relació
entre població i serveis, amb greus problemes d’infraestructura, infrahabitatge
i risc d’exclusió social.
https://agendaespavila.cat/esparreguera-barri-a-barri/
Situat a l’oest i separat uns 3 quilòmetres de nucli central
d’Esparreguera, el barri va créixer entorn d’un petit nucli antic de quatre
masies, ja deu fer uns 40 anys. En aquell moment es va construir sense tenir en
compte cap mena de pla urbanístic i sense disposar d’infraestructures com el
clavegueram, que encara és un problema, equipaments i zones verdes. Molts dels
habitatges es van realitzar amb recursos molt precaris i es fa necessari la
millora de l’accessibilitat i facilitar la cohesió social. Compta amb una
desena de comerços entre súpers, petites botigues de queviures, bars,
perruqueria, llibreria… Més de 1.800 habitants ocupen l’entramat de carrers i
cases que el configuren com una teranyina de cables i postes. També tenen un
espai polivalent per a reunions de l’associació de veïns, El Brullot, unes
pistes d’esport força descuidades i un recorregut del bus urbà, a més del bus
escolar que du la canalla a Esparreguera.
Si teniu alguna dada de l’advocació que havia de tenir, o de qualsevol tret històric, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com ; en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
La resposta m’arribava quasi a la velocitat de llum “Església Parroquial de Sant Isidre. No va arribar a tindre culte ni a acabar-se.
El Pedro Buxeda, m’enviava un email en el que em deia, l'Església no va
tenir culte mai, als anys 60 la missa es
feia a l'escola, i jo vaig ser el primer
nen que va fer la comunió al Saló de ball que hi havia a Masdengall
Rebia un email de la Isabel Rodriguez en el que diu; para aportar un poco de luz a la historia del edificio al que se refiere el artículo , te diría que si se ha llegado a realizar culto en la iglesia, no sé si con cura oficial o no; existía una imagen que se utilizaba hasta hace unos años y que presidia la misa que se realizaba los domingos , creo que aún esta guardada. En esa època, era como un local social para el barrio, hoy día es un bar.
Atentamente.
Ens agradaria MOLT rebre una imatge d’aquella imatge a l’email castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.
Que sant Isidre elevi a l’Altíssim la pregària dels esparreguerins , solerassencs i catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya arrabassada “ manu militari “ l’any 1714
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario