Un desconegut Francesc Vidal, sense cognom matern, ni lloc de naixement i
traspàs, dibuixava el Molí d'en Maiola, al terme de Calonge, , a l’Empordà jussà entre 1890 i 1936.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7780/rec/8
No era l’únic dels seus treballs que
s’inclourà al Fons Estudi de la Masia Catalana:
Ens agradarà tenir noticia del
cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
d’aquest desconegut Francesc Vidal, l’absència d’aquestes dades en aquest i
altres casos, només és explicable per l’acció destructiva de la dictadura
franquista
En diuen a : https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14040
Antic molí fariner que aprofitava l'aigua de la riera, coneguda precisament
com la Riera dels Molins, pel fet que n'hi havia uns quants a la seva riba (el
molí de les Roques, el d'en Lluís, el Molí Cremat, el de Mesamunt).
Perduda la seva funció va ser convertit en casa de pagès, alterant
significativament el seu aspecte. Com deia, Pere Caner i Estrany (Calonge, 23
de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) mestre, escriptor, historiador
i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general
i del municipi de Calonge en particular “ ha estat tan remenat que es fa
difícil descobrir el seu antic comès”.
Quan al topònim, Calonge:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12040
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé molt que plogui, i justament ahir, vigília de Reis, coincidint amb la sortida de les cavalcades plovia; com cantava Raimón al meu país la pluja no sap ploure , esperem que aquest 2024 recuperi la memòria, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario