Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de Sant Pere de Juïgues, l'entitat
de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls , al costat del mas Sobirà,
avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo,
afluent de la Farga.
https://www.artmedieval.net/Sant%20Pere%20Juigues.htm
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-juigues-vilademuls
Església és de dimensions molt petites (fa només 6,95 m de llargada). La planta, sense un absis o capçalera diferenciada, és de simple aula rectangular, o més exactament trapezoidal, ja que fa 3,83 m d’amplada a l’extrem de llevant i 3,28 a l’extrem de ponent (mides interiors). No ha conservat la coberta original, i al seu lloc hi ha un teulat a dos pendents. Les grosses teules del ràfec tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, que pot datar dels segles XVII o XVIII. Hi ha un sostre de canyes i guix que pertany a la reparació feta a la darrera postguerra, tot ja mig enfonsat. Tanmateix, al mur lateral de tramuntana, a l’extrem de llevant, hi resta un tram de l’antiga cornisa (quatre peces grans de perfil de pla i bocell), que assenyala el nivell d’arrencada de l’antiga volta, desapareguda.
La porta d’entrada, al centre del frontis o façana de ponent, és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, ben tallades i polides, de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per una petita espadanya d’un arc i dues pilastres.
Hi ha un aparell de bona carreuada a la totalitat del mur de llevant o capçalera, gairebé a tot el mur de tramuntana i en un curt tram del de migdia, a l’extrem oriental. També és present a l’altre extrem d’aquest mateix llenç i al de ponent, en fragments molt curts, formant la cantonada del sud-oest. Aquest aparell és fet a base de carreus de pedra sorrenca i uns pocs de travertí, de mida mitjana, i de formes allargades, en general. Són ben escairats i polits i s’afileren regularment, a trencajunt, si bé el morter que els lliga és força visible als junts, on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa llargues, emprades com a reble, segurament de procedència antiga.
La major part de les façanes de migdia i de ponent presenten una construcció feta amb un aparell tose i descurat, de pedruscall sense treballar, col·locat sense ordre i lligat amb abundant morter.
Per l’observació del petit edifici, en l’estat ruïnós actual, podem
constatar que conserva sectors importants dels murs perimetrals d’una
construcció romànica, bastida amb carreus, que hipotèticament podem situar dins
el segle XII
https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-pere-de-juigues/
https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/Vilademuls.pdf
Als anys 50 del segle XX va començar a ser utilitzada com a magatzem
per la masia veïna i va acabar per ser una ruïna. Va ser restaurada entre
finals del segle XX i inicis de l’actual.
El teulat es va fer nou, pagat per
l’ajuntament de Vilademuls.
La resta de la restauració (exteriors, interiors, escala d’accés...) va ser
realitzada per gent del Centre Excursionista de Banyoles que, de forma
voluntària, anaven els dissabtes al matí a treballar-hi. L’ajuntament hi posava
el material.
Segons recorda Mn. Joan Marquès Suriñach
( Cruïlles , 19 de setembre del 1928 + Girona , 1 juliol
2019 ) el 7 de juliol de 2002 es va
reprendre els tradicionals Aplecs interromputs l’any 1946. El bisbe de Girona,
Mons. Carles Soler Perdigó (Barcelona,
12 de setembre de 1932-Gerona, 9 de desembre de 2023)
, va reconciliar l’ermita i es va fer una Missa concelebrada, amb una
assistència d’unes 125 persones. Van haver-hi parlaments de l’alcalde, Josep
Vicens, i del senyor bisbe i a continuació es va descobrir la placa.
https://elnostreestany.blogspot.com/2012/12/sant-pere-de-jugues-sant-sant-sebastia.html
https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Us fem saber que dissortadament no sempre funcionen els enllaços. Internet és més artificial que intel·ligent.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
