miércoles, 3 de septiembre de 2025

SANT PERE DE JUÏGES. VILAMARÍ. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 


Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de Sant Pere de Juïgues, l'entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls , al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.

https://www.artmedieval.net/Sant%20Pere%20Juigues.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-juigues-vilademuls

Església és de dimensions molt petites (fa només 6,95 m de llargada). La planta, sense un absis o capçalera diferenciada, és de simple aula rectangular, o més exactament trapezoidal, ja que fa 3,83 m d’amplada a l’extrem de llevant i 3,28 a l’extrem de ponent (mides interiors). No ha conservat la coberta original, i al seu lloc hi ha un teulat a dos pendents. Les grosses teules del ràfec tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, que pot datar dels segles XVII o XVIII. Hi ha un sostre de canyes i guix que pertany a la reparació feta a la darrera postguerra, tot ja mig enfonsat. Tanmateix, al mur lateral de tramuntana, a l’extrem de llevant, hi resta un tram de l’antiga cornisa (quatre peces grans de perfil de pla i bocell), que assenyala el nivell d’arrencada de l’antiga volta, desapareguda.

La porta d’entrada, al centre del frontis o façana de ponent, és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, ben tallades i polides, de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per una petita espadanya d’un arc i dues pilastres.

Hi ha un aparell de bona carreuada a la totalitat del mur de llevant o capçalera, gairebé a tot el mur de tramuntana i en un curt tram del de migdia, a l’extrem oriental. També és present a l’altre extrem d’aquest mateix llenç i al de ponent, en fragments molt curts, formant la cantonada del sud-oest. Aquest aparell és fet a base de carreus de pedra sorrenca i uns pocs de travertí, de mida mitjana, i de formes allargades, en general. Són ben escairats i polits i s’afileren regularment, a trencajunt, si bé el morter que els lliga és força visible als junts, on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa llargues, emprades com a reble, segurament de procedència antiga.

La major part de les façanes de migdia i de ponent presenten una construcció feta amb un aparell tose i descurat, de pedruscall sense treballar, col·locat sense ordre i lligat amb abundant morter.

Per l’observació del petit edifici, en l’estat ruïnós actual, podem constatar que conserva sectors importants dels murs perimetrals d’una construcció romànica, bastida amb carreus, que hipotèticament podem situar dins el segle XII

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-pere-de-juigues/

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/Vilademuls.pdf

Als anys 50 del segle  XX  va començar a ser utilitzada com a magatzem per la masia veïna i va acabar per ser una ruïna. Va ser restaurada entre finals del segle XX i inicis de l’actual.

 El teulat es va fer nou, pagat per l’ajuntament de Vilademuls.

La resta de la restauració (exteriors, interiors, escala d’accés...) va ser realitzada per gent del Centre Excursionista de Banyoles que, de forma voluntària, anaven els dissabtes al matí a treballar-hi. L’ajuntament hi posava el material.

Segons recorda Mn. Joan Marquès Suriñach   (  Cruïlles ,  19 de setembre del 1928 + Girona , 1 juliol 2019 )  el 7 de juliol de 2002 es va reprendre els tradicionals Aplecs interromputs l’any 1946. El bisbe de Girona, Mons. Carles Soler   Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932-Gerona, 9 de desembre  de 2023)  , va reconciliar l’ermita i es va fer una Missa concelebrada, amb una assistència d’unes 125 persones. Van haver-hi parlaments de l’alcalde, Josep Vicens, i del senyor bisbe i a continuació es va descobrir la placa.

https://elnostreestany.blogspot.com/2012/12/sant-pere-de-jugues-sant-sant-sebastia.html

https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Us fem saber que dissortadament no sempre funcionen els enllaços. Internet és més artificial que intel·ligent. 

Que l'apòstol sant Pere   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilademulencs,    Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT SALVADOR DE CÒDOL O D’HORTA. LES MASIES DE RODA. OSONA.

Floreci Sebastian, publica una fotografia de la  capella de Sant Salvador  de Còdol o d’Horta, s’edificà a les darreries del segle XIX.



Era propietat de la societat Bosch Hermanos, Llusá i Cia., i pertanyia al conjunt colonial de Còdol Dret.

En els dies foscos que seguien  l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  fou incendiada i patí greus desperfectes.

Quan s’acabà el conflicte bèl·lic , Unión Industrial Algodonera S.A., amb el vistiplau del Bisbat, manà la reconstrucció de l’ermita amb la col·laboració desinteressada de mossèn Josep Guiteras i Barceló (Moià, 11 de novembre de 1901 - Vic, 4 de maig de 1978) "el capellà de la calla"  de Vic.

La festa de la reconstrucció de la capella fou una fita molt important per a la colònia de Còdol Dret i per a la població de les Masies de Roda. Es va celebrar el 21 de novembre de 1943 i va ser una diada molt emotiva carregada de fe i religiositat. Van assistir-hi els propietaris, les autoritats locals i d’altres personalitats, entre les que destacava l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, el Pare Joan Perelló i Pou. El mateix dia de la inauguració  es van estrenar els goigs de Sant Salvador d’Horta, escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l’escrivent de Còdol Dret. Ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com



https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador

Des de 1943 fins a 1963, s’hi feia missa els diumenges i a les festes més assenyalades de la colònia: la festa d’homenatge a la vellesa, la diada de Reis, Pasqua, Corpus, Tots Sants, Santa Tecla, etc., i els veïns de Còdol hi continuaren celebrant bateigs, comunions i casaments.

Després del tancament de la colònia el 1963, quedà en estat de semiabandonament fins a 1987, quan l’adquirí l’actual propietari Josep Montmany que n’impulsà una nova restauració.

Per iniciativa pròpia i gràcies a algunes donacions públiques i privades es restaurà l’interior, la portalada d’entrada, i es renovà part del mobiliari.

La gent de Còdol s’estima molt l’ermita; alguns s’hi van casar, d’altres s’hi batejaren o hi van fer la primera comunió. És la construcció de caire religiós més petita de les Masies; hi caben una quarantena de persones.

 Pel que fa al santoral, hi figuren Sant Salvador d’Horta, Sant Juli, Sant Antoni M. Claret (el patró del Tèxtil) i la Puríssima.



https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/sant-salvador-dhorta 

Que sant Salvador    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  masiencs,  noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern