ESCOLES PIES DE SARRIÀ. BARCELONA, CATALUNYA

Vagi per endavant que vaig ser alumne de l’Escola Pia de Sabadell, cal explicar-ho perquè sempre, sempre, sempre, insisteixo en una obvietat; malgrat que TOTES les ordres religioses dedicades a l’ensenyament exercien un paper cabdal en l’educació de les classes populars, davant la inactivitat conscient del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, només els Escolapis han desenvolupat un magnífic treball de conservació de la memòria històrica, que alhora que de la Congregació, ho és també de Catalunya.

L’arquitecte Francesc Mariné i Martorell ( Barcelona, 1845 — Barcelona, 1902 ) Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers. La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià (1891-93), bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella ( Barcelona, 1840-1919). Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià (1888), la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia (1890), el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles (1890), el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia (1900), i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona (1901

Us deixo un enllaç a la història d’aquesta escola : http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-de-sarria-calassanc.html

Fotografia de 1915. Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya

Ens agradaria rebre informació de TOTS els col·legis religiosos, de nenes i/o de nens, existents abans de la dictadura franquista. L’ activitat de l’església catòlica, va ser determinant en l’educació de les classes populars, i aquesta dada, si volem ser rigorosos amb el relat històric, s’ha de explicar abastament.

La signatura per part de la Jerarquia de : https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Va suposar un trencament amb els fidels, que renoven avui altres actuacions d’una Jerarquia que aleshores si ara, està molt lluny de l’evengali. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/emprar-el-nom-de-deu-en-va-antonio.html

Esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTES les instal·lacions escolars que ocupaven les Ordres religioses que tenien presència a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PIA DE PUIGCERDÀ. LA CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Vagi per endavant que vaig ser alumne de l’Escola Pia de Sabadell, cal explicar-ho perquè sempre, sempre, sempre, insisteixo en una obvietat; malgrat que TOTES les ordres religioses dedicades a l’ensenyament exercien un paper cabdal en l’educació de les classes populars, davant la inactivitat conscient del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, només els Escolapis han desenvolupat un magnífic treball de conservació de la memòria històrica, que alhora que de la Congregació, ho és també de Catalunya.

Us deixo un enllaç a la història dels Escolapis a Puigcerdà.
http://laplega.escolapia.cat/2012/11/lescola-pia-de-puigcerda-1728-1972.html

Fotografia de l’escola a la casa del pa o paller reial. Anomenada al peu de la fotografia Antiga residència dels Comtes de Cerdanya

Fotografia del Josep Salvany Blanch. 1923. Biblioteca de Catalunya

Imatge probablement d’aquella època.
http://laplega.escolapia.cat/2012/11/lescola-pia-de-puigcerda-1728-1972.html

Ens agradaria rebre informació de TOTS els col·legis religiosos, de nenes i/o de nens, existents abans de la dictadura franquista. L’ activitat de l’església catòlica, va ser determinant en l’educació de les classes populars, i aquesta dada, si volem ser rigorosos amb el relat històric, s’ha de explicar abastament.

La signatura per part de la Jerarquia de : https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Va suposar un trencament amb els fidels, que renoven avui altres actuacions d’una Jerarquia que aleshores si ara, està molt lluny de l’evengali. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/emprar-el-nom-de-deu-en-va-antonio.html

Esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTES les instal·lacions escolars que ocupaven les Ordres religioses que tenien presència a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLNOU DE BASSELLA ADVOCADA A SANT SIMEÓ. . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La intensa fredorada d’aquests primers dies de desembre de 2017, desaconsellava fer ‘treball de camp’, i em quedava a casa, treballant a l’ordinador.

Trobava una fotografia de l’Església parroquial de Castellnou de Bassella, advocada a Sant Simeó, datada l’any 1923, que feia el Josep Salvany Blanch.

Llegia que Castellnou de Bassella fou un poble del terme municipal de Bassella (Alt Urgell , localitzat a la vora de l'antiga carretera de Ponts a Oliana, a l'esquerra del riu Segre. La biblioteca de Catalunya, l’inclou a la comarca de la Segarra, caldrà fer-los saber l’error.

Castellnou de Bassella formava un municipi conjunt amb Aguilar de Bassella i la Clua d'Aguilar al segle XIX.

Les esglésies de Bassella , advocada a la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola; la de Guardiola , advocada a Santa Fe ; i Mirambell depenien de l'església parroquial de Castellnou de Bassella, dedicada a Sant Simeó.

Actualment es troba submergit sota les aigües del pantà de Rialb que va començar a inundar la zona amb el tancament de comportes l’any 1999

La població del poble ja desaparegut, que l’any 1996 era de 44 persones, havia desallotjat la zona de mica en mica i les cases de Castellnou de Bassella varen ser enderrocades.

Les restes de la necròpoli medieval varen ser exhumades l’any 1999 i traslladades junt amb un dolmen localment anomenat "Dolmen del Perotillo".

S’ha fet una tasca excel·lent en la destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, que no agrairem mai al REINO DE ESPAÑA.

Imagino que a Bassella, Aguilar , Castellnou, La Clua d'Aguilar, Guardiola de Segre , Mirambell, Ogern, La Salsa , Serenyana, Altés, Santa Magdalena de Can Cerdà i Sant Mer, hi havia escoles en els any anteriors a la dictadura franquista, el sostre demogràfic 1012 habitants s’assolia al cens de 1860. Ens agradarà si més no tenir-ne noticies, i si fos possible fotografies dels edificis que aixoplugaven les escoles també, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Més  per mala consciència que per un veritable sentiment religiós , s'han aixecat petites esglesioles : 

Entre la cruïlla amb la carretera C-14 i l'església nova de Sant Simeó, el camí apareix com a “Camí nou de Castellnou de Bassella”.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/07/esglesia-nova-de-sant-serni-daguilar.html

Que Sant Simeó, Sant Serni,  i la Marededéu de la Garrola, elevin a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!

VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS)

Llegia que Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963) ha decidit retirar les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica. https://www.ara.cat/politica/Llarena-euroordres-Puigdemont-consellers-Brusselles_0_1918608223.html

La decisió – de ser certa – implica reconèixer que el REINO DE ESPAÑA té un Ordenament legal que excedeix en molt els estàndards democràtics, i obre la porta al recurs davant la Justícia Internacional per part dels que continuen empresonats.

Alhora dissortadament manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i del Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , i acorda la llibertat condicional amb fiança, - que trobem lògica , dit en termes estrictament legals - de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.

Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.

Està clar que El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

EL TURO INABORDABLE. ALMENARA. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atorga al topònim Agramunt, el significat de ‘turó inabordable’ , això fa pensar que possiblement el nucli primitiu es bastia al indret conegut ara com Almenara, i no seria fins assolir un cert nivell de ‘tranquil·litat’ que la població s’instal·laria a la llera del Sió.

https://quinalafem.blogspot.com.es/search/label/Pilar%20d%27Almenara

Patrimoni Gencat ens explica que del castell d'Almenara , documentat des de l’any 1139, només en resta la torre mestra, anomenada popularment "Pilar d'Almenara", situada a 457 metres d'alçada i propera a les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.

Es tracta d'una torre cristiana dels segles XI-XII de planta circular d'uns 14 metres d'alçada, amb entrada a mitja altura per evitar un accés fàcil en cas de ser atacada. Les parets són d'uns 2 metres de gruix, construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar disposada en dues fileres, amb l'interior reomplert de més pedra i argamassa. El pilar amida 7 metres de diàmetre i uns 15 metres d'alçada. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins terra, també buida.

Està envoltada del que serien les restes d'un fossat i de fortificació. Tant per la seva factura com per la terrissa que es troba als voltants podria ser d'època àrab i haver estat reaprofitada amb posterioritat. A la banda est de la torre, i sobre el mateix tossal, hi ha restes d'una església medieval romànica i, al voltant, restes d'un poblat també d'època medieval i del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.

El turó esdevenia inabordable per al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament, no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - feien pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS, dissortadament no ha esta així.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?

Antonio Mora Vergés

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR O DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. MASSOTERES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, havíem dinat a l’Hostal de Palouet de Segarra, i forçant – molt – l’horari ens aturàvem a Massoteres per recollir imatges del Castell, de l’edifici de l’ajuntament i antiga escola pública i de l’església parroquial advocada a Sant Salvador, dita en altres llocs la transfiguració del Senyor.

Llegia que el lloc de Massoteres és esmentat en la documentació l'any 1040 i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d'Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI.

És probable que, com l'església de Talteüll, Sant Salvador fos també una possessió de la Canònica de Santa Maria de Solsona.

A finals del segle XIX l'església de Massoteres fou elevada a categoria de parròquia pel bisbe Ramon Riu i Cabanes (Solsona, Solsonès, 1852 - Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1901) i Sant Pere de Talteüll es convertí en sufragània seva.

L'actual temple- literalment encaixonat per edificis particulars - malgrat que l'edifici es bastí – amb els diners d’Amèrica - al segle XVIII, encara conserva l'orientació tradicional.

Patrimoni Gencat ens diu; església feta de paredat. S'hi accedeix per un mur lateral. La portada és d'arc escarser, i te a les dues bandes, una pilastra. Rematant hi ha una cornisa que queda guarnida en la part superior per dues volutes en relleu i a la part central, una fornícula amb la data inscrita de 1832. En aquesta mateixa façana, a la part esquerra, hi ha dues finestres emmarcades per carreus regulars de pedra. La torre del campanar, es situa a la façana sud. Presenta una base quadrada i te dos cossos , te forma octogonal.

A l'interior podem observar quatre capelles laterals, n'hi ha dues per lateral. L'altar es caracteritza per tenir una conquilla, i als peus hi ha el cor. La cobertura tant de la nau central, com de les capelles, és de volta de canó.

Vista de l'interior de l'església. Jordi Seró Ferrer. 2006

Els colors predominants a l'interior, son el blanc i l'ocre, i el paviment, està fet de rajola.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que deriva d’un nom propi àrab Massot, i vindria a tenir el significat de ‘lloc dels Massot’. L’Albert Turull Rubinat, en la seva obra ‘Els topònims de la Segarra’, ens diu ; Podria ser un compost del substantiu mas i del cognom Soteres. També que Massoteres provingués d´una sufixació de l´antropònim Massot, d´origen àrab, o de l´àrab “mànzal” (hostal, alberg), que ha generat diversos topònims catalans començats en Massa- en composició amb un substantiu “sutúr”, amb el significat de refugis, fortificacions.

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

SABEU QUI VA SER L’AUTOR DE LA GLORIETA DE LA VILA RIU DE SOLSONA?. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a recollir imatges de la ciutat de Solsona, en aquest cas de la Glorieta de la Vila Riu, de la patrimoni Gencat ens diu que és dels pocs elements modernistes que hi ha Solsona. De planta irregular la seva construcció es fa amb totxos i teules vidriades en la coberta.

Vista amb l'edifici del Seminari diocesà al fons. Antonio Mora Vergés 25.11.2017

Antonio Mora Vergés 25.11.2017

Vista des de la base de la Glorieta. Antonio Mora Vergés 25.11.2017

Li adjudica l’autoria a Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850[1] – 27 de desembre de 1923); no la trobava inclosa dins la relació d’obres – relació incompleta val a dir-ho – que podeu veure a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner

Una breu relació - no exhaustiva - d’alguns dels edificis modernistes:

Cal Pau de Marrossella, dissenyada per l'arquitecte (Barcelona, 1891 - 1987)

El Cambril de la Mare de Déu del Claustre de l'arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924

Hotel Sant Roc dels arquitectes Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), i Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937)

La Casa de Cultura, antic col·legi dels Claretians, de la que no trobava dades, sou pregats de fer-nos-en arribar, així com imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
...........

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5596-cat-ca_la_xata_o_ca_lalbareda.htm

Trobava en aquesta entrada :
http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2017/07/la-glorieta-de-la-villa-riu.html

És obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) , que al Solsonès també és el responsable de l'Hotel Sant Roc ( continuant el projecte d'Ignasi Oms i Ponsa després de la seva mort ), i el cementiri d'Olius. Penseu que en Bernardí fou l'arquitecte diocesà de Solsona, tasc< en la que entre altres aixecava l'església de Puigreig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928).

Hi ha doncs un dubte a resoldre, qui va ser REALMENT l’autor d’aquesta Glorieta ?. Dissortadament Solsona no disposa – encara - d’un Catàleg de patrimoni en línia, però, si sortosament d’arxius, i veïns erudits, esperem rebre noticies ben aviat a l’email

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un document en el que s’afirma que la Glorieta Vila Riu fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) , nebot de la Teresa Mensa Mestre ( Cervelló, gener de 1866 + Barcelona?, 28-06-1947 ), cunyada de Ramon Riu i Cabanes (Solsona, Solsonès, 1852 - Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1901) consagrat bisbe de Solsona l’any 1895, en restablir-se aquesta diòcesi.

Els carrers de Solsona, personatges que els donen nom. Passatge Vil·la Riu

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1947/06/29/pagina-9/33094341/pdf.html?search=Teresa%20Mensa%20Mestre
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1967/02/09/pagina-30/34350579/pdf.html?search=jOAQUIN%20tORT%20mENSA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/04/08/pagina-20/33924548/pdf.html?search=Joaquim%20Tort%20Mensa
http://www.betriu.com/tortbetriu.html

Així doncs, ni Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850– 27 de desembre de 1923), com recull Patrimoni Gencat, ni Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937)com sosté http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2017/07/la-glorieta-de-la-villa-riu.html , ni per descomptat Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) com també s’ha especulat en algun moment, l’autor va ser Joaquin Tort Mensa, del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
coneixercatalunya@gmail.com .

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.

Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés