EL VIC QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA. OSONA

 

A Vic  – com succeïa dissortadament, en altres llocs de Catalunya -  es feia “ una gran feina “ pel que fa a la destrucció de Patrimoni Històric.

 

El Valentí Pons Toujouse, feia un feina excepcional:

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=ES08+&municipis=ES08298++++&anys=1878+-+2000

 

En la que deixa testimoni – en els casos en que això ha estat possible, dissortadament no sempre hi ha imatges- dels edificis destruïts :

Fàbrica Pere Abel

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/fabrica-pere-abel

Fàbrica d'Embotits Joan Riera  Ordeig 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/fabrica-d-embotits-joan-riera

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-fabrica-dembotits-joan.html

Casa Arumí

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/casa-arumi

Casa Vilaró

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/casa-vilaro

Fanals Commemoratius 100è. Balmes

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/fanals-commemoratius-100e-balmes

No és  - dissortadament – una relació exhaustiva, i us demanem la vostra col·laboració per confegir una memòria d’aquesta destrucció massiva, que venia a confirmar que “ el Porciolisme “  ha assolit nivells estratosfèrics en aquesta dissortada Pàtria nostra.

 

Cerqueu  un enllaç amb la llista d’alcaldes/esses per tal que pugeu posar noms, cognoms i cara,  als homònims de l’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993), l’ Àtila del Patrimoni Històric Barceloní, també, també a Vic   teniu candidat/ates a aquest títol deshonrós.

Us agrairem la vostra col·laboració  a l’email castellardiari@gmail.com per completar – si encara és possible – la relació d’immobles d’interès històric ensulsiats.

 

Quan al topònim Vic , Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)filòleg de fama universal, malgrat els esforços fets des del REINO DE ESPAÑA per evitar-ho, explica;  etimològicament del llatí vīcus, ‘poblet, barriada’.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46571

 

En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.

Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-tortosa-que-desapareixia-com.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-igualada-que-desapareixia-com.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-garriga-cronica-duna-destruccio.html

Aquest país nostre fa plorar, oi?.

 

 

 

LA IGUALADA QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA. L’ANOIA

 

Igualada – com altres llocs de Catalunya dissortadament – feia “ una gran feina “ pel que fa a la destrucció de Patrimoni Històric.

 

https://www.igualada.cat/ca/lajuntament/historia-del-consistori/lescut-digualada

 

El Valentí Pons Toujouse, feia un feina excepcional:

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=ES08+&municipis=ES08102++++&anys=1878+-+2000

En la que deixa testimoni – en els casos en que això ha estat possible, dissortadament no sempre hi ha imatges- dels edificis destruïts : 

Fàbrica Roura (Joan Valls Cos)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/fabrica-roura-joan-valls-cos

Solàrium (Josep Vidal Carulla)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/solarium-josep-vidal-carulla

Casa Josep Vidal Carulla

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-josep-vidal-carulla

Casa Jaime Palomas Arbiu

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-jaime-palomas-arbiu

Casa Antonio Ferran Águila

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-antonio-ferran-aguila

Casa-Cobert Narciso Rojas Mas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-cobert-narciso-rojas-mas

Casa Francisco Valls

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-francisco-valls

Ateneu Igualadí (Teatre)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/ateneu-igualadi-teatre

Casa Joaquín Font Basas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-joaquin-font-basas

Casa Hemeterio Serra

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-hemeterio-serra

Botiga Queviures "Igualadina Modernista" (Josep Feu Manen)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/botiga-queviures-igualadina-modernista-josep-feu-manen

La Pajarera

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/la-pajarera

Llibreteria "Cal Jordana" (Miquel Jordana Puig)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/llibreteria-cal-jordana-miquel-jordana-puig

No és  - dissortadament – una relació exhaustiva, i us demanem la vostra col·laboració per confegir una memòria d’aquesta destrucció massiva, que venia a confirmar que “ el Porciolisme “  ha assolit nivells estratosfèrics en aquesta dissortada Pàtria nostra.

Us deixo un enllaç amb la llista d’alcaldes/esses per tal que pugeu posar noms, cognoms i cara,  als homònims de l’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993), l’ Àtila del Patrimoni Històric Barceloní, també, també a Igualada  teniu candidat/ates a aquest títol deshonrós.

https://www.igualada.cat/ca/lajuntament/historia-del-consistori/els-alcaldes-de-la-ciutat

Us agrairem la vostra col·laboració  a l’email castellardiari@gmail.com per completar – si encara és possible – la relació d’immobles d’interès històric ensulsiats. 

Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)filòleg de fama universal, malgrat els esforços fets des del REINO DE ESPAÑA per evitar-ho, explica; etimològicament . AQUA LATA 'aigua, riu: ample, escampat'. Ens fa comprendre bé l'aplicació d'un nom fluvial al nom d'una població, una de les cites més antigues d'aquest NL. 1188: «in ipsum locum seu flumen quod vocant 15 Aqualatarm {Cart. St. Cugat ili, p. 314): el nom, doncs, es deia, alhora, de la petita ciutat i del seu pla, per on s'escampaven les aigües de l'Anoia; després hom entengué popularment aigualada com si fos 'a Igualada'; i així en resultà, alhora, l'eliminació de la A- i  l'aplicació de la forma mutilada al poblat, sense record ja del sentit fluvial que li havia estat propi

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21873

En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.

Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu. 

Aquest país nostre fa plorar, oi?.

 

 

 

LA GARRIGA: CRÒNICA D’UNA DESTRUCCIÓ & ACARNISSAMENT DEL PATRIMONI HISTÒRIC. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

El Lluís Cuspinera i Font (la Garriga, 1942), publicava un llibre “  La Garriga: crònica d'una destrucció, 2000” ISBN 8477050864

Esperem tenir ocasió de llegir-lo.

El Valentí Pons Toujouse, feia un feina excepcional:

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=ES08+&municipis=ES08088++++&anys=1878+-+2000

En la que deixa testimoni – en els casos en que això ha estat possible, dissortadament no sempre hi ha imatges- dels edificis destruïts :  

Torre Pere Serra i Pous

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/torre-pere-serra-i-pous

Casa Antoni Prats i Ferrer

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-antoni-prats-i-ferrer-tanca

Balneari Blancafort (Reforma Menjador)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/balneari-blancafort-reforma-menjador

Cases Josep Corrons Dalmau

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/cases-josep-corrons-dalmau

Cases Maria Soler de Bobé

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/cases-maria-soler-de-bobe

Casa Maria Soler de Bobé

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-maria-soler-de-bobe

Casa Despujol

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-despujol

Casa Eulàlia Arderius (Finestra)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-eulalia-arderius-finestra

Casa Jaume Galvany Corominas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-jaume-galvany-corominas

Casa Carolina Fort, Vda. Cristòfol

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-carolina-fort-vda-cristofol

Casa Miquel Garriga Oliveras

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-miquel-garriga-oliveras

Fàbrica Fàbregas i Companyia

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/fabrica-fabregas-i-companyia

Fàbrica de Rotllos Victoria "La Solfa" (Joan Bta. Blancafort)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/fabrica-de-rotllos-victoria-la-solfa-joan-bta-blancafort

El Casinet

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/el-casinet

El Cafè del Centro (Josep Solé Borrell)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/el-cafe-del-centro-josep-sole-borrell

Can Sala (Cotxera)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/can-sala-cotxera

Casa al carrer Ramon Pascual, 38

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa

Consultori Clínic Dr. Gonçal Planas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/consultori-clinic-dr-goncal-planas

Casa Esteve Pericas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-esteve-pericas

Casa Marià Breton

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-maria-breton

Casa Josep Reig i Argelagós

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-josep-reig-i-argelagos

Vil·la Concha (Manuel Maresma)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/vil-la-concha-manuel-maresma

Casa Jaume Galvany

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-jaume-galvany

Casa Vicente Pareras

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-vicente-pareras

Casa Antonio Serra

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-antonio-serra

Casa Pere Pujol Crusats

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-pere-pujol-crusats

No és  - dissortadament – una relació exhaustiva, i us demanem la vostra col·laboració per confegir una memòria d’aquesta destrucció massiva, que venia a confirmar que “ el Porciolisme “  ha assolit nivells estratosfèrics en aquesta dissortada Pàtria nostra.

Us deixo un enllaç amb la llista d’alcaldes/esses per tal que pugeu posar noms, cognoms i cara,  als homònims de l’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993), l’ Àtila del Patrimoni Històric Barceloní, també, també a la Garriga, teniu candidat/ates a aquest títol deshonrós.

Us agrairem la vostra col·laboració  a l’email castellardiari@gmail.com per completar – si encara és possible – la relació d’immobles d’interès històric ensulsiats. 

En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.

Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu. 

Aquest país nostre fa plorar, oi?.

NOVES DE SEGRE, ENCORE UNE FOIS. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia “floriment de primavera, prop a Noves de Segre, Alt Urgell. Privilegi”

Escrivíem suara de Noves de Segre :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/a-vista-docell-noves-de-segre-les-valls.html

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)filòleg de fama universal, malgrat els esforços fets des del REINO DE ESPAÑA per evitar-ho, explica :

https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=Noves+de+Segre&button=Cercar

és més versemblant que resulti d'un sobreentès de VILLAS NOVAS 'masos nous, llogarets nous' (cf. «villa Novas» en els docs. de 948, 974, 982 supra) i així ho revela el fet que en l'homònim es tracti d'un antic raval que es devia aglomerar posteriorment barri principal del poble.

Escrivíem; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DELDEURE DE SOCORS?.

Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu.  

ASNURRI A VISTA D’OCELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ DESITJADA” DELS PIRINEUS

 

La Núria Martínez Comella, pública una fotografia a vista d’Ocell d’Asnurri, poble del municipi de les Valls de Valira , a l’Urgell sobirà, situat a l’esquerra del riu de Civís, a 1.194 metres d’altitud, a migdia de Civís.

Fins el 1970 formà part de l’antic municipi de Civís i avui és una entitat municipal descentralitzada.

L’església parroquial, que depèn de la de Civís, és dedicada a santa Eulàlia.

Romànica, és d’una sola nau amb capelles afegides i un absis semicircular.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-santa-eulalia-dasnurri-les.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/santa-eulalia-dasnurri-valls-de-valira.html

L’església és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i el lloc pertangué fins a la fi de l’Antic Règim al bisbe d’Urgell

Fins a l’any  1936  es conservà una imatge romànica de la Mare de Déu.

La festa major s’escau el cap de setmana més proper al 9 de setembre i es fa festa també per Santa Eulàlia (10 de desembre).

Quan al topònim a l’obra :

LA NATURALEZA EN LA TOPONIMIA ESPAÑOLA, II

Defensen per  Asnurri, un peculiar significat (L): avellanar que tiene zarzas (asun-urritz)

En matèria de Patrimoni, no hi ha competència, hi ha, i  esperem que s’incrementi, concurrència.

 

IN MEMORIAM. FÀBRICA D’EMBOTITS JOAN RIERA ORDEIG . OSONA

 

Vic  patia - com tota Catalunya – l’onada de “ fervor” que despertava una advocació molt estimada per alguns, NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANÍSTICA, Y DE LA SANTISIMA CORRUPCIÓN, que s’enduria entre moltes altres la Fàbrica d'Embotits Joan Riera, a la Carretera de Prats , de la que tenim, si més no una imatge ,  per l’excel·lent tasca del Valentí Pons Toujouse.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/fabrica-d-embotits-joan-riera

L’autor va ser el mestre d’obres Josep Ylla Cortines (Vic - 12.04.1845 + Vic - 02.12.1916)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-ylla-cortines

Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat,  no sabia trobar “ dades històriques” d’aquella fàbrica,  ens agradarà rebre’n informació a   l’email  castellardiari@gmail.com

 PROMOTOR :    JOAN RIERA ORDEIG

 

SEGON  TITULAR AFUSELLAT ALS ANYS 1936-39    JOSEP RIERA CARRERES

 

TERCER TITULAR.   JOAN RIERARIUS  que vendria la nau  a Josep María Onyós de Plandolit i Serrabou, V baró de Senaller i Gramenet.Títol  rehabilitat el el 17 de juliol de 1985.

https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/noces-dor-a-proquimia/

Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “ administracions públiques”.

IN MEMORIAM. CASA JAUME GALVANY . LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Garriga patia - com tota Catalunya – l’onada de “ fervor” que despertava una advocació molt estimada per alguns, NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANÍSTICA, Y DE LA SANTISIMA CORRUPCIÓN, que s’enduria entre moltes altres la Casa Jaume Galvany, al carrer Vinyals, 3-5, que aixecava l’any 1913, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – la Garriga, 15 de setembre de 1937), i de la que tenim, si més no, coneixement per l’excel·lent tasca del Valentí Pons Toujouse.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga/tots/casa-jaume-galvany

Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat,  no hi ha imatges d’aquell edifici  històric, ens  agradarà rebre’n almenys una imatge  l’email  castellardiari@gmail.com

 

Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “ administracions públiques”.