viernes, 22 de abril de 2022

LA IGUALADA QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA. L’ANOIA

 

Igualada – com altres llocs de Catalunya dissortadament – feia “ una gran feina “ pel que fa a la destrucció de Patrimoni Històric.

 


https://www.igualada.cat/ca/lajuntament/historia-del-consistori/lescut-digualada

 

El Valentí Pons Toujouse, feia un feina excepcional:

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=ES08+&municipis=ES08102++++&anys=1878+-+2000


En la que deixa testimoni – en els casos en que això ha estat possible, dissortadament no sempre hi ha imatges- dels edificis destruïts : 


Fàbrica Roura (Joan Valls Cos)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/fabrica-roura-joan-valls-cos


Solàrium (Josep Vidal Carulla)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/solarium-josep-vidal-carulla


Casa Josep Vidal Carulla

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-josep-vidal-carulla


Casa Jaime Palomas Arbiu

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-jaime-palomas-arbiu


Casa Antonio Ferran Águila

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-antonio-ferran-aguila


Casa-Cobert Narciso Rojas Mas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-cobert-narciso-rojas-mas


Casa Francisco Valls

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-francisco-valls


Ateneu Igualadí (Teatre)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/ateneu-igualadi-teatre


Casa Joaquín Font Basas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-joaquin-font-basas


Casa Hemeterio Serra

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/casa-hemeterio-serra


Botiga Queviures "Igualadina Modernista" (Josep Feu Manen)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/botiga-queviures-igualadina-modernista-josep-feu-manen


La Pajarera

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/la-pajarera


Llibreteria "Cal Jordana" (Miquel Jordana Puig)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/igualada/tots/llibreteria-cal-jordana-miquel-jordana-puig


No és  - dissortadament – una relació exhaustiva, i us demanem la vostra col·laboració per confegir una memòria d’aquesta destrucció massiva, que venia a confirmar que “ el Porciolisme   ha assolit nivells estratosfèrics en aquesta dissortada Pàtria nostra.


Us deixo un enllaç amb la llista d’alcaldes/esses per tal que pugeu posar noms, cognoms i cara,  als homònims de l’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993), l’ Àtila del Patrimoni Històric Barceloní, també, també a Igualada  teniu candidat/ates a aquest títol deshonrós.

https://www.igualada.cat/ca/lajuntament/historia-del-consistori/els-alcaldes-de-la-ciutat


Us agrairem la vostra col·laboració  a l’email castellardiari@gmail.com per completar – si encara és possible – la relació d’immobles d’interès històric ensulsiats. 


Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)filòleg de fama universal, malgrat els esforços fets des del REINO DE ESPAÑA per evitar-ho, explica; etimològicament . AQUA LATA 'aigua, riu: ample, escampat'. Ens fa comprendre bé l'aplicació d'un nom fluvial al nom d'una població, una de les cites més antigues d'aquest NL. 1188: «in ipsum locum seu flumen quod vocant 15 Aqualatarm {Cart. St. Cugat ili, p. 314): el nom, doncs, es deia, alhora, de la petita ciutat i del seu pla, per on s'escampaven les aigües de l'Anoia; després hom entengué popularment aigualada com si fos 'a Igualada'; i així en resultà, alhora, l'eliminació de la A- i  l'aplicació de la forma mutilada al poblat, sense record ja del sentit fluvial que li havia estat propi




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21873


En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.


Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu. 


Aquest país nostre fa plorar, oi?.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario