La Masó de Rocabruna, de la que en publica una fotografia antiga , el MatiasEn Mais Castanyer, apareix esmentada al "Inventario de Castillos, recintos
amurallados, torres de defensa y casas fuertes de la provincia de Gerona"
realitzat per Miquel Oliva i Prat Girona, 1922 — Castelló d'Empúries, Alt
Empordà, 1974) . Així mateix, Ramon Sala i Canadell (Castellfollit de la Roca,
31 de juliol de 1934 – 12 de juliol de 2008) i Narcís Puigdevall Diumé ( Camallera, 1928 ) creuen que Masó ve de
"mansione".
Es troba ubicada a la part alta del poble, prop de l'església de Sant
Feliu. Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) explica que desprès de la III
Carlinada, (1872-1876) , ell ho escriu l’any
1911, hi va viure un destacament de tropes que tenien cura dels passos
fronterers.
Avui no queda res de les antigues fortificacions.
Patrimoni Gencat, la descriu com; edifici de planta quadrangular i teulada a quatre vessants construïda al
desnivell del terreny, tenint una façana nord de dues plantes i una sud de tres
plantes. A aquest cos quadrangular se li hauria afegit un petit cos rectangular
a la cara nord, juntament amb un cos semicilíndric que hauria estat un antic
forn, tot cobert amb teula. Les parets són fetes amb pedra local lligada amb
morter de calç, amb grans blocs ben escairats a les cantonades. Un d'ells
presenta un cartutx amb la inscripció de tres "L" al revés i una
"I". Actualment a part de l'edifici principal, hi ha un edifici
proper que hauria estat un cobert i paller a l'est de la Masó.
Aquest edifici està perfectament ben orientat i les seves parets
coincideixen amb els punts cardinals. Les façanes est i oest pràcticament no
presenten obertures. A la façana oest, es poden observar tres finestres
agrupades a la cantonada nord-oest, dues a primera planta i una a segona. La
façana de llevant presenta una petita porta i tres finestres a la cantonada
nord-est, una per cada pis. Només es troba una excepció: una finestra a la
cantonada sud-est al tercer pis.
La façana amb més obertures és la façana sud. Aquesta presenta un rellotge
de sol i a sota, un portal a la planta baixa flanquejat per dos finestrals, dos
finestres i dos balcons a la primera planta i cinc finestres o obertures sota
coberta, a tocar del ràfec de la teulada. D'aquestes obertures ubicades sota
coberta, una d'elles presenta dues mènsules de pedra ubicades a banda i banda
de l'obertura.
La morfologia quadrangular, la manca de finestres a la planta baixa (a
excepció de la façana de migdia) i que a les façanes de llevant i ponent
estiguin agrupades a les cantonades del nord, juntament amb un conjunt de
petites finestres sota el ràfec de la teulada i la presència de mènsules,
podria indicar que originàriament aquest edifici hauria pogut tenir una
funcionalitat defensiva, tot i que avui dia no restin element evidents a
l'exterior.
Si els recursos econòmics us ho permeten, poseu Camprodon, El Ripollès, la Garrotxa,
, Catalunya a la vostra agenda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario