viernes, 20 de octubre de 2023

MANSO VILARÓ. MONTORNÈS DEL VALLÈS ORIENTAL.

  Llegia al mapa de Patrimoni; gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella dedicada a santa Joaquima de Vedruna Vidal , inclosa , i golfes.


La casa és molt antiga, la configuració actual  però, data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s'hi van anar afegint els cossos laterals.

El conjunt és una construcció en forma de "u" amb un magnífic pati central i era 


                                      




Fotografia . Joan Estorch. 

L'edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una
façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona.

 La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d'arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l'arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s'hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d'arc pla.

 La llinda d'aquest balcó presenta la inscripció "LLOGARI ARGILA 1783".

A la planta superior hi ha una altra finestra d'arc pla, flanquejada per
altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral.

A l'altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos
laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d'elements
vegetals.

Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l'altra.

El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l'Àngel. Avui encara funciona.

Les golfes conserven l'embigat original de fusta, instal·lat l'any 1783.

Annexes a la masia, s'hi troba una ala esquerra, d'estil colonial, i una
ala dreta d'estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius.
Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig.

Hi ha una altra font, la de Sant Antoni, al pati de l'era, que oferia i ofereix
al mas, encara avui, aigua corrent provinent d'una mina.

https://www.montornes.cat/municipi/llocs-d-interes

miércoles, 18 de octubre de 2023

EL FUGURULL. SANT JULIÀ DE VILAMIROSA. MANLLEU. OSONA

 

Passava l’estona repassant imatges del Fons de la Masia Catalana, és el que toca quan t’estàs “ recuperant” , oi?:

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava l’any 1929 “Camí d'accés a Mas Fogorull (Manlleu) on hi havia hagut la desapareguda població de Sant Julià de Vilamirosa”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3085/rec/44

La seva fotografia. No sempre esmentant-ne l’autoria es reprodueix per arreu :

https://www.diba.cat/documents/429042/64686327/11_Esglesia+de+Sant+Julia+de+Vilamirosa.pdf/b2534054-acb0-42f6-899d-da6032a9d398

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-vilamirosa-manlleu

https://manlleuhistoric.blogspot.com/2014/07/sant-julia-de-vilamirosa.html

https://manlleuhistoric.blogspot.com/2014/08/el-fugurull.html

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-sant-julia-de-vilamirosa-a-manlleu/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/11/goigs-la-immaculada-concepcio-sant.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23030

No tinc gens clar que la fotografia de l’entrada a l’Enciclopèdia Catalana, sigui d’aquest “ Fugurull” , ens agradarà rebre’n imatges actuals a l’email castellardiari@gmail.com, i si es confirma  la nostra impressió ho farem saber a l’Enciclopèdia.  

https://premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/treball_ibers_anonim.pdf



EL MAS DE L’ESQUERRER DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

Passava l’estona repassant imatges del Fons de la Masia Catalana, és el que toca quan t’estàs “ recuperant” , oi?:

El Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) deixava un llegat fotogràfic molt important, cal dir-ho i és de justícia, com també cal posar de relleu que en l’aspecte documental, per dir-ho de forma “ políticament correcta”  ple d’errades i mancances.  

Sembla que el Mas de l’Esquerrer, al terme de Vilanova i la Geltrú, és un dels exemples:

        


Vista llunyana del Mas de l'Esquerrer a Cubelles

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2596/rec/21

Lectura obligada :

https://gegantdelaporra.wordpress.com/2012/10/27/mas-de-lesquerrer-vilanova-i-la-geltru-els-origens-de-la-meva-mare-neus-nascuda-en-una-familia-de-masovers/

No em sobtava gens llegir; quan la finca l’any 1934 la va comprar Eduardo Alfonso Quintanilla , president de la RENFE entre el 30 de gener de 1944    i l’11 de febrer de 1947, el tren en que viatjava el president i la seva família, quan anaven a la masia,  parava a l’altura del Mas de l’Esquerrer, on  segons diuen van fer  construir un petit aparador, des del que  hi havia una avinguda amb tot d’arbres que anava fins a la masia.

Si, com pensem la fotografia és del  Mas de l’Esquerrer, al terme de Vilanova i la Geltrú , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , i a mdc@csuc.cat perquè facin els canvis corresponents.

 

domingo, 15 de octubre de 2023

CA L’AGUSTÍ. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL

 L’Antonio Gallardo i Garriga,  (Barcelona, 1889-1942), publicava l’any 1912 ,           Vista parcial de Can Agustí amb pallers a l'era, un carro i aviram



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1724/rec/588

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2022/rec/587

També Narcís Ricart i Baguer ( + 1941 )

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2067/rec/586

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1997/rec/585


 Rafael Patxot i Jubert

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


Josep Danés i Torras 

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb els mitjans tècnics i humans d’avui, el Fons Estudi de la Masia Catalana es podria completar, oi?.

Nosaltres cedim TOTA la documentació de la nostra pàgina de facebook La masia catalana.

https://www.facebook.com/profile.php?id=100069363726547

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29578

https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagusti

La primera dada documental de la que es disposa pel mas Agustí és del segle XII, quan en un Capbreu de les rendes de la parròquia de Tagamanent que rebia el comte de Barcelona s'esmenta el topònim "Agustini". Més endavant, la diversa documentació del segle XV i XVI, ens permetrà documentar a "Agostí Mora" (fogatge de 1515), "Pere Joan Agostí" i "Bernat Agostí" (fogatge de 1553), aquest personatge fou Batlle Reial de Tagamanent. Un document interessant on s'esmenta aquest personatge del segle XVI ens diu: "12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala". Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent.

Al llarg dels segles XVII i XVIII, la família Agustí va continuar ocupant la casa, com es pot apreciar en les diverses llindes de la casa on hi surten esmentats els noms dels hereus i les dades de la construcció de les diverses parts. Una inscripció de la galeria coberta diu "Felis Agustini 1788", i una llinda d'arc pla amb una creu realçada al centre "154". A la porta principal del mas hi podem llegir: "Ave maria Gratia plena Pera Agustí 1776" i a la pallissa les llindes de les dues finestres esmenten a "Dionís Rovira i Pera Agustí 1736". El casal pairal de l'Agustí va restar a mans de la família Agustí fins al segle XIX, moment en què es reestructurà el mas i llavors la casa passà a tenir nombroses dependències ramaderes. El segle XVIII fou el moment de màxim apogeu del mas Agustí, fou el moment de màxima edificació i remodelació de la masia. En aquests moments, la masia termenava amb el Bellit, Vallforners i el Bellver.

Al llarg del segle XIX fou propietat de Jaume Pareras i Jaume Mas i Noguera i en una cita de 1943 ens diu que el mas Agustí estava en runes, passant després a mans del Sr. Porter de Barcelona que se la va vendre a la Diputación Provincial de Barcelona .

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Avui commemorem un màrtir de  Catalunya,  Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) 

 https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU

IN MEMORIAM. EL BARRI DE PESCADORS DE TORTOSA L’EBRE JUSSÀ.

 

https://tortosaantiga.blogspot.com/2010/05/el-barri-de-pescadors.html

La Confraria de Pescadors de Tortosa i la Ràpita, tenia al carrer homònim, la capella de Sant Pere, patró d'aquest gremi.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3422/rec/18

Fotografia de 1916 del  Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829], del que tenia l’altíssim honor de fer la fitxa per al Col·legi de metges. 

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


Després dels bombardejos feixistes l'estat del barri va ser el que es pot observar a la següent fotografia de l'any 1939. 


El carrer central és el de Pescadors i al fons el Carrer d'en Carbó, i el que fa angle recte deu ser l'antic carrer Santa Teresa ara Metge Vilà... Als anys 50, el barri es va reconstruir, creant la Plaça d'Espanya (a l'estil de plaça castellana, porticada i rectangular) i situant en ella la Casa de la Vila

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Avui commemorem un màrtir de  Catalunya,  Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) 

 https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU

Que l'apòstol Sant Pere,  estimat de Jesús, malgrat haver-lo negat tres vegades i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

sábado, 14 de octubre de 2023

SANT MARCEL DE BOR. BELLVER DE CERDANYA

 

Quan al topònim Bor:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=10069

De la Fou de Bor, Meravella del País tristament destruïda avui per la golafreria explotadora del criminal i vandàlic alcalde franquista, per enriquir-se amb la venda de terrenys.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marcel-de-bor-bellver-de-cerdanya

Construcció feta amb pedra i maçoneria i coberta a dues aigües amb llosa.

D'una sola nau amb volta de canó rebaixada i creuer amb volta de canó. A l'absis s'observa una obertura central.

Pintures al fresc en el presbiteri realitzades pel pintor Manuel Capdevila Massana (Barcelona, 28 de desembre de 1910 - 18 d’abril de 2006)





Fotografies. Jordi Contijoch Boada

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8948/rec/103

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

La vegueria dels Pirineus és un  dels indrets on els estralls de la incúria en el manteniment i protecció del Patrimoni Històric i/o Artístics son més evidents:

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Que Sant Marcel i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.



SANT JULIÀ DE TARTERA. DAS

 

Sant Julià  de Tartera, es troba aïllada en una zona boscosa prop de la població de Das. Fou totalment restaurat durant la dècada dels vuitanta – ens agradarà tenir noticia dels autors a l’email castellardiari@gmail.com -, el resultat  és una curiosa construcció de dues naus paral·leles, amb llargades diferents, capçades per dos absis semicirculars orientats a llevant. La de migdia, la més llarga i de planta irregular, és coberta amb volta de canó apuntada. Els murs han estat engruixits amb arcs de tal manera que la llum de la nau és més estreta que la de l'absis. L'altra nau, adossada al costat nord, és de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i coberta de quart de cercle. L'accés es troba al mur nord de la nau principal i és format per una portalada de dos arcs de mig punt en gradació. Hi ha restes d'un possible porxo que aixoplugava l'entrada. Als peus d'aquesta nau sud s'alça un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta a dues aigües unifica els dos espais, allargant el pendent del costat nord que cobreix també la nau secundària.




Sant Julià havia estat església parroquial si bé actualment resta sense culte.

Pertany a la finca particular de Ca l'Alier, de la que ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com .

https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/els-alier-i-els-borrull.-xarxes-lones-i-mocadors

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8894/rec/94

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-tartera-das

La vegueria dels Pirineus és un  dels indrets on els estralls de la incúria en el manteniment i protecció del Patrimoni Històric i/o Artístics son més evidents:

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Que Sant Julià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.