SANT ESTEVE DE GUIXARÓ ‘ EL DESTERRAT DE CASSERRES’.

Trobava- crec que és així, però ho rectificaré si vaig errat – que l’esglesiola de la Colònia dita ‘ El Guixaró’ en terme de Casserres al Berguedà jussà, tenia com advocació la de Sant Esteve; de les moltes ‘biografies’ d’aquest sant, n’escollia una en la que s’explica que va ser un marxant de robes, i que esdevingué un dels set diaques de la primera comunitat cristiana de Jerusalem, ajudant als apòstols en les tasques d’atenció als més necessitats.

La llegenda explica que al veure que els seguidors de Crist anaven esparracats, els regalà un vestit nou a cadascun d’ells, això explicaria que sant Esteve fos patró dels sastres, i de tots els que treballen la pedra.

Aquest fet i la seva enemistat dialèctica amb la comunitat jueva, que l’acusa de blasfem, li comportà la seva mort per lapidació, anys després de que crucifiquessin a Jesús; mort a pedrades a les afores de la ciutat, sant Esteve es convertí en el primer màrtir del cristianisme i per això l’Església celebra la seva onomàstica l’endemà del dia en què commemora el naixement de Jesucrist, el 26 de desembre.



El sant, a la Colònia del Guixaró, va ser foragitat de la seva esglesiola – sembla que els venia d’aquell trosset als ‘amos nous’ – i la campana es va col•locar en una estructura metàl•lica quan es va adequar una part de l'edifici de les antigues escoles per aixoplugar la nova església.



Des d’aquell indret ha vist com s’anava desmantellant – amb la col•laboració passiva del franquisme - l’esforç de tants i tants anys.

Recordeu la llista de malediccions del Deuteronomi 28:15-68 ?. És bo de fer-ho.