Badalona superava els 3400 habitants quan des del REINO DE ESPAÑA – ofegat per la mala administració dels cabals públics i l’endèmica a corrupció política – s’ordena el trasllat dels cementiris situats al costat de les esglésies a indrets de allunyats del centre de pobles i viles, s’aconseguia així alliberar terrenys dins dels casc urbà, i requalificar erms i/o terrenys agrícoles de partidaris, familiars, parents , amics i/o saludats de la casta caciquil. L’excusa de la higiene pública encara fa riure al resta del món.
No trobava enlloc les dades en que s’aixecava el fossar, ni les de l’arquitecte i/o mestre d’obres municipal al que devem possiblement el disseny de la Capella del Sant Crist, de l’autor de les pintures de l’interior del petit temple tampoc ni un mot. De tot ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Capella és un edifici rectangular, sense absis, que té una alçada notable i que devia exercir duran forces anys, les funcions religioses pròpies d’aquesta mena d’equipaments.
Pensem que les pintures en les que trobem expressions en llengua castellana, poden ser del període del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), quan fins el mateix Déu havia d’enraonar en ‘cristiano’.
La Capella té l’advocació del Sant Crist – molt comú per arreu – i en els papers se’l anomena Cementeri Vell; val a dir que el trobava un xic descurat, possiblement per la connotació negativa que implica l’adjectiu.
Badalona tancava l’any 2012 amb 220.977 habitants, i està clar que l’augment de la mortalitat i la morbilitat que es dona actualment, té a veure amb les retallades i la manca de recursos públics, com a conseqüència de la corrupció de les elits politiques, i NO POT DE CAP MANERA relacionar-se amb la continuïtat en el temps d’aquest Cementiri del Sant Crist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario