La descripció de patrimoni Gencat ens diu; gran casal senyorial, bastit probablement entre els segles XV i XVI sobre restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, de planta aproximadament quadrada i construït sobre el fort pendent cap al nord-est. A la banda occidental hi te adossada l'església barroca de Santa Maria del Castell antiga església del castell i actual parròquia del poble.
La façana principal, que afronta al sud amb la plaça del Castell, està flanquejada per dues torres de base de planta quadrada i conté l'accés principal en forma de portalada d'arc de mig punt de dovelles en una posició centrada. A sobre, al nivell de la planta noble, hi ha un gran finestral geminat rematat amb arcs lobulats trevolats i, al tram superior de la façana, corresponent al segon pis, s'obren tres obertures d'arc de mig punt adovellades alternades amb quatre sageteres. La façana es remata amb cinc merlets rectangulars, els tres centrals dels quals contenen espitlleres sageteres. La torre a la dreta del tram central de la façana i situada a l'angle sud-est del castell, és de planta quadrada i amb una porta d'arc rebaixat de dovelles oberta a la cara sud. En els quatre pisos d'aquesta torre hi ha obertes diverses espitlleres sageteres, i es remata, un pis més amunt que el cos central de l'edifici, amb merlets rectangulars anàlegs als del tram central.
La torre occidental és un cos avançat de l'edifici amb un accés d'arc de mig punt de dovelles des del nivell de la planta noble a la plaça de l'Església. El tram central i l'occidental corresponen a la part de l'edifici coberta amb teulada a doble vessant, amb el carener paral•lel a la façana, mentre que el tram oriental, des de la torre del sud-est fins l'angle del nord-est, correspon a la terrassa. El ràfec, al tram occidental, es disposa en tres nivells de teula i maó.
L'interior, reformat al segle XX amb gust historicista i adaptat a les estades estivals dels propietaris així com a les visites turístiques, conté una sèrie de dependències habituals d'aquesta mena d'edificis, com ara el celler, la presó, la sala dels escuts, l'oratori privat, l'habitació del pelegrí i àdhuc l'inevitable passadís secret, entre d'altres.
L'església parroquial de Montsonís, advocada a Santa Maria, és un edifici de planta rectangular adossat al vessant sud-oest del castell de Montsonís, que consisteix en una església d'una sola nau, orientada de nord-oest a sud-est, amb capelles laterals adossades a la façana sud-oest, capçalera recta, campanar d'espadanya i façana d'accés que afronta amb la plaça de l'Església, adjacent a la del castell, al sud-est. Està construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular lligada amb abundant morter de calç i sorra mentre que les cantonades estan fetes amb carreus rectangulars de gres que configuren una cadena vertical. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i ràfec disposat en tres nivells de maó i teula.
La façana principal té l'únic accés, que consisteix en una portalada d'arc de mig punt de dovelles amb un escut d'armes a la clau i la data de 1787. A mitja alçada i sobre la porta hi ha obert un rosetó sense cap mena d'ornamentació i la façana és rematada amb l'espadanya feta amb carreus de pedra, de dos ulls d'arc de mig punt, i coronada amb motius decoratius d'esfera flamígera als flancs i un cor invertit amb un remat esfèric a sobre. Els relleus decoratius d'aquesta espadanya es troben molt erosionats.
L'interior es resol amb quatre trams de volta de quasi crueria separats per arcs torals. El primer tram comunica a la dreta amb el castell i el segon i tercer a l'esquerra amb les capelles laterals. Al fons de la capçalera rectangular, s'obre la sagristia adossada al cantó nord-oest.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010
L’església parroquial, construïda possiblement sobre l'antiga església del castell, entrà en funcionament des de finals del segle XVIII.
Si us agrada feu-ho córrer. El sr. Facebook no està per la divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, imagino que des de l’àngel Blau, li han explicat que som una cultura de peatge, i ell també vol endur-se’n la seua part.
No trobava cap esser viu per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Foradada – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.
Quan al topònim possiblement descriptiu, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les meves consultes a l’ Onomasticon Cataloniae, i/o els diccionaris etimològics a la Biblioteca de Castellar del Vallès, de moment no son possibles, m’expliquen que han retirat els diccionaris seguint instruccions de la Diputació Provincial de Barcelona, voldria saber si aquesta barbaritat únicament afecta a Castellar del Vallès, o a Barcelona, o s’ha estès per tota Catalunya. Personalment no hi trobo cap justificació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario