Bones sóc un veí del municipi de Riner, al Solsonès. Més concretament, sóc del lloc de l'Avellanosa, un petit llogaret entre Freixinet, el Miracle i Su.
Em poso en contacte amb vostès arran de la meva descoberta de l'article al vostre portal web (Conèixer Catalunya) dedicat a l'escola pública de Freixinet i publicat a l'octubre de l'any passat. Ja ha passat un any, crec però, que puc aportar una mica d'informació al respecte, ja que, com a veí del poble, en conec una mica la seva història.
El primer que cal saber és que a Riner es devia fer classe a diferents lloc a principis de segle XX, però el principal indret o el més concorregut era el Santuari del Miracle. Allà els frares de Montserrat feien classe a tot un munt de nens (una seixantena abans de la guerra) perquè aquesta escola tenia un radi molt ampli de captació de canalla. Hi anaven nens de les parròquies circumdants de Freixinet, Su, Sant Just d'Ardèvol, Torredenagó...
Al Miracle els mestres tenien molta més formació, espais i material. Això permetia que els nens aprenguessin més ràpid a llegir i escriure, i que els més grans poguessin sortir de l'escola més preparats si després volien anar a estudiar al seminari de Solsona.
Al Miracle les classes es feien a l'edifici de la Casa Gran, i es feia missa diària.
A Freixinet ja hi havia escola, concretament a la casa de cal Rellotger, tal com indiqueu correctament a la pàgina web, però era un espai molt petit per tanta canalla i amb uns recursos molt limitats. Un exemple n'és el fet que a Freixinet amb prou feines s'ensenyava l'abecedari, mentre que al Miracle, els nens podien arribar a fer àlgebra. Això sí, ni al Miracle ni a Freixinet s'havia de pagar. Les classes es feien de franc.
Tot aquest panorama descrit van canviar radicalment amb l'inici de la Guerra Civil. El Santuari del Miracle va haver de tancar; els monjos van marxar o es van amagar per les cases del voltant, i el conjunt del santuari es va convertir en un hospital de tuberculosos durant tot el conflicte. Per tant, l'escola al Miracle es va tancar, i l'escola de Freixinet es va convertir en el centre escolar per a tots els nens del municipi.
L'escola va passar a ser obligatòria fins als 14 anys, tant per nens com per nenes, i si no hi anaves l'ajuntament et posava una multa de 10 pessetes per dia. Com que l'espai de l'escola era força precari, a mitjans de la Guerra l'aula es va traslladar a la rectoria de Freixinet, perquè els recintes eclesiàstics s'havien d'expropiar!. Allà els nens estaven en més bones condicions. Durant aquest temps, cada dia quan començaven les classes s'havia de cantar la Marsellesa i s'hissava la bandera de la república (en un municipi on no havia guanyat mai un partit d'esquerreres i els veïns estaven majoritàriament en contra de la República!). Quan les classes acabaven s'abaixava la bandera.
La mestra era "doña Luisa", tal i com l'anomena tothom encara avui dia. El seu nom real era Luisa Morales Barrera, i era espanyola. No sé si era de Burgos... (no ho tinc clar). Era nascuda de l'any 1895 i va arribar a Freixinet al 1925. Estava casada amb el fuster del poble i vivien a cal Rellotger mateix, a sobre de l'escola. Va tenir tres filles. Com que era castellana no va fer mai ni una classe en català, i això que estava permès i tenien llibres de l'escola republicana en català. Així doncs, classes sempre en castellà, i a les noies se'ls ensenyava també a cosir. Tenia fama de ser estricte i tibada, i obligava als nens a tractar-la de "señorita".
Quan la guerra es va acabar, es va reactivar l'escolarització del Miracle, sense tancar l'escola de Freixinet. Doña Luisa va continuar fent classes durant tota la postguerra. Si doña Luisa feia hissar la bandera republicana als seus alumnes mentre es cantava la Marsellesa per la guerra, durant la postguerra feia cantar el "cara el sol" a la canalla. A principis dels 60, els frares van deixar de fer classe i es va tancar l'escola de Freixinet. Tanmateix, l'escola municipal de Riner es va obrir al Miracle i va fer servei fins que no es va fer l'escola actual de Freixinet.
Li adjunto una fotografia presa l'any 1958 de l'edifici de cal Rellotger tal i com era aleshores, i veurà que no té res a veure amb la casa actual.
Les classes es feien al primer pis. La finestra de dalt amb cortines era el pis de doña Luisa, i a la primera planta hi havia la fusteria del seu marit. No eren els propietaris de la casa, sinó llogaters. També li adjunto una fotografia de la rectoria i dels alumnes de Freixinet durant la guerra, quan l'escola era a la rectoria.
Es pot apreciar ben bé doña Luisa asseguda i la bandera republicana de fons.
Moltes gràcies per tot. Espero que aquesta informació us sigui d'utilitat.
Agraïm infinitament la tramesa d’aquestes dades i imatges, que també via email farem arribar al nostre informador amb el compromís de rectificar – si així ho estima – el text publicat
Buscant per internet ha caigut davant meu l´escrit anterior que no m´ha passat desapercebut per conèixer directament i tenir guardada la informació.
ResponderEliminarPenso que qui ha escrit, no coneix personalment la mestra ni la vida o realitat de les escoles que parlar.
La realitat es que el 1925 com molt bé diu l´informador anterior, pren possessió com a mestra nacional de l´escola de Freixenet de Riner LUISA MORALES BARRERA,
nascuda a Carrión de Calatrava (Ciudad Real) 21/06/1891, filla de veterinari i mare (dedicada a la cura de la casa i els fills) ella es dels fills petits del matrimoni (son 10 germans, tots amb estudis i repartits per la geografia espanyola i catalana).de molt petita perd la mare fet que comportar que els germans grans ajudin el pare a pagar els estudis en els petits; això es motiu pel qual es trasllada juntament amb tres germans més a Badajoz per estudiar magisteri, on resideix el germà gran (va arribar allà per destí professional degut els seus estudis) i es aquest Rafael Morales Barrera (buscar a google), qui pagar els estudis a ella i els altres tres germans; en acabar aquest i desprès de un temps d'interinatge per diferents escoles de la província de Badajoz, es quan la dictadura de Miguel Primo de Rivera (destinar les mestres catalanes a les espanyes i les castellanes a Catalunya, aquesta es la realitat per la que ella arribar a Freixenet de Riner, no ni ha un altra, (quantes vegades va dir i repetir que si hagués tingut pares, aquí no s´hauria quedat, dons no li va ser gens fàcil, arribar a un poble on tothom parlava català i ningú el castellà`, quantes anècdotes, fets curiosos hem escoltat d´ella mateixa, gent propera i de qui la coneixia molt bé). Aquest es el veritable motiu que comporta que es quedi a Freixenet, on posteriorment també i formarà la seva pròpia família. tres filles, on dues haurien volgut estudiar i el pare no les va deixar per por a que les destinessin fora i lluny com havia passat amb la seva mare; ara bé no es d´aquesta família de la que formo part i estic orgullosa de la vull parlar. Parlo i escric sobre la vida professional de LUISA MORALES BARRERA.
Arribar a Freixenet en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, posteriorment el regnat d´Alfons XIII, per passar a la republicà, la guerra civil (on degut a una denuncia se li fa un consell de guerra a la ciutat de Lleida), i la posterior dictadura, per arribar de nou a la democràcia ; (¿algun mestra ha viscut tants fets i etapes diferents?) ¿Com et pots mantenir en totes i subsistir?, no tinc resposta ni comentari. El que si tinc es informació escrita i signada per persones de les diferents etapes i èpoques, es aquí on divergeix la informació a la que fa referencia l´opinió del Sr (desconegut de l'avellanosa).,Son: cartes de felicitació escrites i signades per diferents Alcaldes de Freixenet, escrits felicitant a la persona de diferents Inspectors de magisteri de la província de Lleida, cartes creuades amb els Monjos del Miracle on també felicitant aquesta mestra per la seva tasca, tots aquests documents son guardats i es poden publicar.
Desconec personalment si era bona mestra o no, ara si ens guiem per les cartes, escrits on rep felicitacions per la seva tasca, professionalitat i ensenyança, es com a menys per pensar-hi.....? Un escrit potser, quan en son diversos i de diferents llocs, pensem.......!
El que si puc dir i estic segura de no cometre error que la Dña Luisa Morales Barrera ( morir els 98 anys 06/07/1989) no va tenir una vida gens fàcil; va ser una persona molt forta i ferma, amb la capacitat de suporta molts canvis, revessos i entrebancs durant la seva vida.
Per acabar vull dir: que actualment parlem molt de canvis i adaptacions, adaptació al canvi; dons bé: aquí tenim una història real de canvi i superació, hauria de ser una ensenyança per molts.
Finalitzo dient gràcies a Joan Feixas Sampons i Luisa Morales Barrera, pels ciments, arrels, valors, qualitats que heu transmès a les vostres filles, que fan que avui siguem com som una gran família orgullosa de les seves arrels.