ESGLÉSIA DE SANT FÈLIX DE GIRONA O FELIU L’AFRICÀ. SANT FELIU DEL RACÓ. CASTELLAR DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

En els segles X i XI Sant Feliu del Racó era conegut com a Sant Feliu de Valrà. L'any 920 l'església de Sant Feliu constava com a propietat del Monestir de Sant Cugat. A inicis de l'any 936, un precepte del rei Lutari confirma els béns de Sant Cugat del Vallès on hi figura l'església de Sant Feliu. Anys més tard, en el desembre de 1002, en la butlla de Silvestre II i en la de Joan XVIII, de novembre de l'any 1007, es torna a confirmar Sant Feliu del Racó com a béns de Sant Cugat. A partir del 1052 ja no es troba, en el cartulari de Sant Cugat, el nom de Valrà, sinó el de Sant Feliu de Castellar, figurant en una venda de l'any 1064, en que l'abat Andreu fa tractes amb Ramon Sans i la seva esposa, venent l'església de Sant Feliu de Castellar, amb les seves cases, terres, etc. a priori, pagant cada any una moneda d'or al monestir.

La parròquia actual és del segles XVIII (1712) i celebra dues grans festes, la del patró Sant Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà, un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians. No s'ha de confondre amb el sant també gironí Sant Feliu diaca, llegendari company de Sant Narcís, el quart diumenge d'agost i la de la copatrona Santa Quiteria, el 23 de maig quan s'hi celebra una benedicció de pans.

Patrimoni Gencat ens diu; església parroquial amb testimoni preromànic consistent en un pòrtic o atri simètric al campanar actual, sota el qual hi quedava una gran portalada d'arcs de ferradura, difícil de comprovar donat l'estat en que es va trobar. A cada costat de la porta hi havia dos arcs de pedra tosca i corresponien a les obertures d'un atri que era extern al temple.

De la primitiva església romànica queda solament el campanar, situat a la façana de ponent. És d'estil romànic llombard amb planta quadrada i dos nivells de finestres geminades. La decoració presenta arcuacions. A l'intradós de les finestres de la paret nord del campanar i sota el ràfec de la teulada que el cobreix, s'hi troben unes pintures, probablement coetànies, que simulen carreus irregulars. Aquest campanar romànic es troba en desús. L'església fou reformada el segle XVIII, canviant-li la orientació. L'església actual és del segle XIX (1819) d'estil bizantí, amb una sola nau, campanar esvelt i octogonal.

Ara d'altar Paleocristiana, realitzada en marbre i amb nombroses grafies incises i escampades per tota la superfície i la motllura. Les seves mides són: 94,5 x 54,5 x 6 cm. Les seves mides la relacionen amb altres lapidaris romans trobats. Les grafies s'han erosionat molt degut a l'emplaçament anterior de l'ara, en un safareig o bassa.

La troballa d'aquesta ara fa suposar un origen més remot al segle X de l'església.

Hom pensa que la làpida d’Ermomir també podria tenir alguna vinculació amb l’església de Sant Feliu del Racó.

Ens agradarà rebre dades de la història del Centre Feliuenc, promotor/s, autor de l’edifici, història,.. . a castellardiari@gmail.com