El Far és un llogaret, actualment despoblat, del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat sobre un petit turó de 435 metres d’altitud a l’extrem oriental del terme municipal, a llevant de Bellveí i el Llor; vora el camí de Llor a Comabella i del torrent de l’Oró.
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/800
Res a veure doncs amb la fotografia que trobava al Fons Estudi de la Masia Catalana, a l'entrada Torrefeta:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1
Enviarem la publicació a l’email mdc@csuc.cat per tal que esmenin aquesta errada. El fet, dissortadament no és infreqüent.
Llegia del Far, al terme de Torrefeta i Florejats; el llogaret 1 té el seu origen en el castell homònim, documentat des de l’any 1040 sota domini dels comtes de Barcelona, durant el segle XII fou propietat de la família Biosca i, des de 1776 fins a l’extinció de les senyories, del bisbat de Solsona.
Actualment amb prou feines en resten alguns vestigis, integrats al gran casal de la família Tàssies, documentada al lloc des del segle XVI, època en la qual el castell degué esdevenir casal senyorial.
Altres indrets d’interès del nucli són l’església de Sant Julià, actualment en ruïnes i que havia pertangut a la parròquia del Llor.
Al costat de la masoveria del Far, al peu del turó, trobem l’esglesiola de Sant Domènec o Sant Damià.
Reconstruïda el segle XIX i propietat de la família Tàssies. Ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com , i si fos possi ble imatges del interior de la capella.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8816
El concili de Trento (13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563 ), acordava com a mesura per estimular la devoció religiosa, fomentar la construcció de capelles pels propietaris, bàsicament rurals – això era alhora un senyal clar de la seva posició econòmica i social – , el foment dels aplecs i romiatges a ermites i santuaris, i en l’àmbit familiar això comportaria segles més tard per influència de Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) que les parròquies creessin els Cors de les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família . En el mon laic d’avui, les piscines han substituït les capelles, i dels Cors de les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, de ben segur una majoria de lectors, en tindrà noticia per primera vegada.
El sostre demogràfic de Torrefeta i Florejacs s’assolia al cens de 1887 amb 2580 ànimes , i es tancava l’any 2022 amb 621 habitants de dret. Una pèrdua de població del 75,93% s’explicaria únicament com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil, més que com la despoblació provocada per la revolució industrial.
La població de Catalunya l’any 1887 era de 1.843.549 ànimes, i les dades e l’any 2022 eren de 7.747.709 habitants de dret.
Torrefeta i Florejacs tenia l’any 1887 un 0,14% de la població de Catalunya , i l’any 2022 un 0,0080%
Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball Florejacs. Arquitectura religiosa
Escrivíem suara que a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de Torrefeta i Florejacs, i dissortadament es errònia, esperem que ho esmenin ràpidament.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1
L’ objectiu de l’Estudi de la Masia Catalana, era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili.
Amb les eines d’avui, completar l’Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat
Catalunya, us ho agrairà
Que Sant Julià, Sant Domènec o Sant Damià i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits … , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat mals personals i econòmics del tot evitables.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario