Això ens ho explicava el Xavi Novell Bulnes, recolzats damunt la barana de fusta que delimita el antic traçat del ferrocarril que feia el servei entre Manresa i Guardiola de Berguedà, que deixaria de donar servei entre els anys 1.972 i 1.973. El Regim condemnava així definitivament a la misèria eterna aquestes comarques de la Catalunya interior.
La ‘democraciola’ que el substituirà – i que encara perviu – no aixecarà un dit per alliberar aquestes terres d’aquest amarg destí.
Estem damunt del punt on s’inicia la sèquia de Manresa, començava aquesta obra l’any 1.339 sota la direcció de Guillem i Catà de Barcelona; Galceran Sacosta, Bisbe de Vic s’hi oposa frontalment, i fins va excomunicar la Universitat de Manresa, els Consellers i Jurats , i els mestres de pedra.
Explica la tradició que el dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l’àpside i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic Galcerà Sacosta.
El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.
L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa.
Les raons per triar aquesta ubicació cal cercar-les en la menor toxicitat de les aigües del Llobregat en comparació a les del Cardener. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/06/trihalometans-cancergens-laigua-de.html
Configurat inicialment com una servitud de pas pels pobles de Balsareny, Sallent, Santpedor i sant Fruitós de Bages, ha acabat esdevenint un prolongació del terme de Manresa, que exerceix avui encara un senyoriu absolut sobre la sèquia.
Meravella aquesta obra duta a terme quan no existien ni España, ni las Confederaciones Hidrograficas. L’aigua per gravetat va des de Balsareny a Manresa, salvant – quan cal – algun desnivell com el barranc de Conangle.
Si podíem dur a terme una obra d’aquesta magnitud al segle XIV, podrem raonablement fer-ho millor al segle XXI.
Com deia l’Heribert Barrera [ q.e.p.d] , mentre estem dins d’Espanya, ‘ el dret de decidir’ el tindran sempre – i només – ells.
