MAS ROMANÍ, FONT-RUBÍ. EL PENEDES SOBIRÀ

Tornava al nucli dels Pujols al terme de Font-Rubi, em calia retratar de nou el Mas Romaní, desconec les raons, però en una primera visita, la meva Canon un cop feta la fotografia- tenia un número assignat - no em permetia accedir-hi, potser és un problema de la targeta, en tot cas, no estic gaire content de Canon i els seus productes.

Del lloc trobava únicament :

Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües i torratxa central amb coberta de pavelló. Gran galeria d'arcades de mig punt a l'ala lateral i posterior. Façana de composició simètrica amb balcons al pis i coronament. Casa dels masovers adossada. Jardí davanter i passeig de xiprers i rosers.

Edifici molt emblemàtic de primers de Segle XIX.

Dintre la finca s’hi troben les fonts de Mas Romaní i del Rascle

A ressaltar de la Masia Mas Romaní. Estil : Eclecticisme ; Època, segle XIX

De qui va fer l’edifici enlloc ni un mot, ni dels propietaris en aquella època.

La fundació del Celler, Mas Romaní S.A, es de l’any 1971, i trobava un enllaç al que m’adreçaré per demanar informació.

Com una clàusula d’estil, en totes les cròniques que tinguin relació amb aquestes terres, ens cal reiterar una vegada i altra : que el Penedès ha de prendre consciència dels seus valuosos actius patrimonials històrics i artístics.

Son certament un país petit, però no pas en qüestions d’art i/o cultura, només demogràficament.

EL BISBE NOVELL

Del diccionari de l’Institut d’estudis Catalans.

NOVELL, -ELLA adj.

|| 1. Nou, produït o aparegut de poc temps; recent; cast. novel, nuevo. Novella manera havem en desputar, Llull Blanq. 44. Es feta cascun any la dita novella elecció, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 408). Al dolç pes ajupint-se de llur novella flor, Atlàntida ii. Fou dels novells esposos habitacle, Alcover Poem. Bíbl. 42. Esser novell: esser nou, causar sorpresa, venir de nou. A mi no és novell que'ls hòmens muyren, Metge Somni ii. De novell: (ant.) novament, de bell nou. Que cascun any sien elets o deputats de novell los dits levadors, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 282).Especialment: a) Es diu dels fruits acabats de madurar o de collir (Empordà, Camp de Tarr., val., mall., men.). Blat novell: blat de la nova collita. Hages panses novelles e munda-les dels grans, Robert Coch 9.—b) Vi novell: el vi acabat de fer, fins al mig any d'haver-se tret del raïm. Lo vi novell, ço és lo most, Albert G., Ques. 20 vo.—c) Ocell jove, encara no ben desenrotllat (Plana de Vic, Blanes, Solsona, Balaguer, Maestrat). «He trobat un niu amb tres novells». Prin les orenetes novelles quan són al niu, Flos medic. 174.—d) Que fa poc temps que fa una cosa, una feina, que exerceix un càrrec, etc.; inexpert, mancat d'experiència; cast. novel, novato. «Sa mare d'ella va dir: | —Fadrins, s'al•lota és novella; | si vos n'heu de riure d'ella, | feis-me pler de no venir» (cançó pop. Mall.). Per tal com al pus antich per lo pus novell en l'offici honor és deguda, Ordin. Palat. 29. Nouell deueu esser en vostre ofici, Proc. Olives 789.—e) Gent novella: infant o infants acabats de néixer (Mall., Men.). Es progrés consisteix en posar gent novella en el món, Aurora 228. «A ca N'Andreu han tingut gent novella»: els ha nascut un infant.
|| 2. m. ant. Nova; notícia que era ignorada d'aquell a qui es comunica; cast. nueva. Missatges qui aquest novell los havien aportat, Muntaner Cròn., c. 22. Aquell comptà lo novell, dient: Senyor..., Sermons SVF, i, 189. Per aquell Déu que us pot trametre bon nouell de les coses que més amats en aquest món, Curial, i, 30.

Llegeixo a l’adició de Solsona ;
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3324/bisbe/solsona/demana/perdo

Perquè es disculpa, si això és el que realment pensa i defensa ?

Malgrat ser Bisbe té dret a la lliure expressió, com els que el posen a caure d’un polli.
L’estat que coneixem es va fer ‘ contra l’església’ en el sentit de treure-li tot protagonisme; Registres, Sanitat, Educació,...

Les actuals estretors econòmiques que patim s’expliquen força per aquesta raó, i per damunt de tot, en la pèssima administració, la corrupció i l’estultícia, que venen acreditant els representants de ‘ la societat civil’.

Si la meitat del rigor que li demanem al Bisbe, li haguessin exigit als Suarez, González, Aznar, Zapatero i ara al Rajoi; i als seus homònims autonòmics i locals, no ens trobaríem en aquest atzucac.

Al Cèsar, el que és del Cèsar, i a Déu, el que és de Déu.

MASIA GRABUACH. FONT-RUBÍ. MODERNISME AL PENEDÈS SOBIRÀ

M’aturava davant la façana on destaca el nom Masia Grabuach; Josep Puig i Cadafalch, l’arquitecte modernista, nascut amb Mataró , però amb arrels vallesanes, va rebre l’encàrrec de refer la casa pairal de Grabuach, a Font-rubí, propietat des de la desamortització de Madoz a meitat del segle XIX ,d’en Pau Suriol i Casanoves; aquesta família des de principis del segle XVII , havien estat masovers de les terres dels Senyors de Font-rubí en el Castell de Grabuach.

Únicament podia entreveure una minima part de la façana, que segons llegim ; s'ordena simètricament a banda i banda d'un espai central on trobem una balconada. La decoració és plenament modernista amb les baranes de ferro dels balcons i les finestres, les ceràmiques, a vegades amb la tècnica del picadís, i les vidrieres emplomades de colors amb motius florals o vegetals, realment esplèndides. Adossada a la dreta de la façana podem veure la torre de planta circular feta de totxo vist i amb decoracions de ceràmica vidrada.

El Modernisme uneix la tradició històrica de l’arquitectura-art amb la nova tendència de l’anomenada fins ara enginyeria, que aporta nous materials i una nova concepció de l’espai i de les estructures. El Modernisme és en si mateix contradictori. Per una banda rebutja el món industrial submergint l’edifici en un embolcall de decoració naturalista d’elements florals i atmosfèrics, d’herbeis i d’animalons, que l’envaeix per dins (als sostres, a les escales, als mobles o als arrambadors) i per fora (als panys de façana, a les portes i finestres, als balcons i coronaments). Pel seu característic ambient rural, el Penedès és un marc idoni per al desenvolupament d’aquestes artesanies. I per altra banda, s’introdueix de ple en la industrialització, utilitzant els nous materials, com ara les bigues i jàsseres de ferro, i assajant amb ells unes estructures totalment innovadores; organitzant l’espai intern amb un nou criteri de funcionalitat que esdevindrà la primera arquitectura-art moderna.

A principis de segle XX, el desenvolupament econòmic i social del sector vitivinícola lligat al fervor modernista va fer que moltes masies fossin remodelades seguint els patrons d'aquest nou corrent.

Us deixo un enllaç molt interessant : http://www.turismepropbarcelona.cat/pdfs/AltPenedesvinyescat11.pdf

Està en la línia de ‘ posar en valor’ els actius patrimonials històrics i artístics del Penedès.

SABANELL. FONT-RUBÍ. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Res fa pensar quan atures el vehicle en aquest indret avui isolat al costat d’una autovia - amb un traçat que transcorre i malmet les millors terres de conreu del Penedès, en la línia tradicional de 'dessolar la terra - ', en un lloc ufanós, agradable i visible des de lluny , que és el que ens suggereix el nom de lloc Sabanell , del llatí albanellus diminutiu d’Albanus-Albanellis, amb l’afegit de l'article català sa d'us comú en el període anterior al genocidi de 1714.

Avui, mentre cercava els objectius de la meva visita, la visió que se’m oferia als ulls – malgrat la meva condició de ‘gat vell’ - et feia venir ganes de plorar.

M’aturava davant l’església de Sant Bartomeu de Sabanell, erigida segons les cròniques al segle XVIII, damunt d’un temple romànic anterior, esmentat en la documentació del segle XIV, i del que no en resta cap element material. L’aspecte ens confirma que l’activitat religiosa, va deixar-s’hi de dur a terme fa molt de temps.

A l’altre costat del carrer s’aixeca un edifici de proporcions magnificents, que malgrat l’evident abandó ens parla encara d’un passat esplendorós; és la que fou important masia anomenada Can Fontanals, dins la qual hi havia una Capella particular.

En el període 1936-1939 – en el que Catalunya lluitava per la seva llibertat nacional, i perdia una vegada més - hi hagué en aquest indret un camp d’aviació, que fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Els soldats que feien la vigilància del camp s’allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s’avisava en cas de presència d’aviació enemiga.

Ho haurem de posar com una clàusula d’estil, en totes les cròniques que tinguin relació amb aquestes terres : El Penedès ha de prendre consciència dels seus valuosos actius patrimonials històrics i artístics.

SANT PAU DE GRABUACH. FONT-RUBÍ. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Les terminacions ens CH – avui en dessús en la llengua catalana-  s’associaven tradicionalment als membres de la comunitat jueva. M’agradaria saber més d’aquesta associació – si existeix – , sou pregats d’enviar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’aturava davant la minúscula capella de  Sant Pau -  dita ara- de Grabuac de la que se’n te coneixement amb data anterior al 1300, i que fou restaurada el 1627, i amb posterioritat a l’anomenada ‘ guerra civil’  de 1936-1939, en la que es va cremar un altar barroc amb una talla de Sant Pau. Aquell episòdic bèl·lic més enllà de la discrepància entre republicans i monàrquics, va ser una guerra contra Catalunya.   

 Del lloc trobem :

El 1179 el batlle de Vilafranca va vendre a B. de Gras Buach el pa i el vi que, de la seva batllia, sortissin per al senyor rei, de Buach trobem ; que  és un nom de noi irlandès, i  significa 'victòria'.

Al segle XIV la quadra – dita ja de Grabuac [ Gras + Buach], ens agradarà conèixer també com es produeix aquesta simbiosis _   era del prior del monestir de Montserrat. Al fogatjament de vers el 1370 el monestir tenia set focs a Font-rubí, tres dels quals eren a Grabuac.

A l'edat moderna, la baronia de Font-rubí es digué baronia de Grabuac. El 1541 n'era titular la senyora Magdalena de Palou, que fou succeïda pels Fiveller de Palou, els Hospital, els Merlès i els Erill, fins que, a la primera meitat del segle XIX, passà als marquesos de la Manresana, darrers senyors jurisdiccionals del terme de Font-rubí.

Pel que fa a la capella romànica de Sant Pau de Grabuac ;

Cal fer esment a la seva porta d’entrada d’arc de mig punt i el finestral gòtic adossat posteriorment al costat esquerre de la portalada. La façana resulta especialment peculiar per l’arc adovellat de la porta d’entrada, el qual és ornamentat amb un guardapols que arrenca de les mènsules que sostenen aquest recurrent arc romànic.

De la resta de la façana son destacables;  l’òcul situat al centre, just damunt la porta, que compta amb un vidre emplomat en el que s’hi representa un colom simbolitzant l’esperit sant, i més amunt, i presidint l’edifici, un petit campanaret d’espadanya d’un sol ull amb la campana que repica cada cop que s’hi celebra missa.

Les menudes dimensions del temple, d'estil molt sobri  – visible per la seva condició d’edifici cantoner -  no el fan destacar per la majestuositat, sinó ben al contrari per l’austeritat característica del romànic.

El Penedès ha de prendre consciència dels seus valuosos actius patrimonials històrics i artístics.  

Llum d'esperança

.El dia és rúfol.

El cor està encongit,

L’enemic sembla créixer

I nosaltres minvar,

Som només una llum d’esperança

Un bri de llibertat

I malgrat les aparences,

Ara tampoc se’n sortiran

Déu és amb nosaltres !

Ell s’estima els pobles petits !!!

اليوم هو روفولو 

والقلب هو ثقيل

العدو ويبدو أن تنمو
نحن الانخفاض،
نحن ليست سوى بصيص أمل
اشارة للحرية
وعلى الرغم من المظاهر،
الآن لا البقاء على قيد الحياة
الله معنا!
وقدر أن المدن الصغيرة!

MALSON. La tuberculosi

El  significat que vull donar al mot que encapçala el text és el que trobareu a l’entrada número 1 del diccionari català - valencià -balear :  Son intranquil, amb sensació d'opressió al cor i amb somnis angoixosos.

Com cada dia havia vist i llegit que calia fer més i més retallades a l’esquinça’t  sistema de protecció social, que havíem aconseguit a Catalunya – amb  notable retard vers la resta d’Espanya, atesa la nostra condició de poble esclau - ; no cal dir que aquestes imatges anaven a dormir amb nosaltres, tant amb els que encara estan actius laboralment, com als que el sistema ha fet fora del món del treball, o les persones jubilades que veiem com ens laminen la prestació que hem pagat al llarg de més de quaranta anys de feina.  

Recordava haver transcrit en la crònica d’una de les meves sortides :

A l’inici de 1900la tuberculosi va matar molta gent al nostre país, un cop acabada la guerracivil ; la situació d’extrema misèria en que vivia la població – particularmenta Catalunya - va comportar literalment que el temps fes marxa enrere, ja que elbacil de Koch va tornar a fer de les seves. Com a conseqüència la tuberculosirebrotà i s’escampà per tota la península Ibérica.

Ara en tots els informes previs a les retallades,  quasi com una clàusula d‘estil, és recollia la previsió d’un augment de la tuberculosi entre les classes econòmicament més desfavorides.

La tuberculosi pot afectar persones de qualsevol edat. Les persones amb major risc són aquelles els sistemes immunològics estiguin debilitats.

La tuberculosi és una malaltia bacteriana que sol afectar els pulmons (TBC pulmonar). També es poden veure afectades altres parts del cos, per exemple, els ganglis limfàtics, els ronyons, els ossos, les articulacions, etc. (TBC extrapulmonar). Cada any a l'Estat de Nova York, reconeix que  es registren aproximadament 1.800 casos.

M’arribava fins a Torrebonica,  al que fou  sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat creat el 1911, i anomenat popularment la Casa de Torrebonica. Topava amb un rètol ;  Prohibit el pas.

Tenia coneixementque l’any 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa havia  comprat la finca de Torrebonica a laCaixa,  amb previsió de fer-hi el campusuniversitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Em despertava com a conseqüència d’un brot de tos.