lunes, 4 de marzo de 2013

CAL PEP DE LES OQUES, o CAN CALDERS, o CASA DE JOSEP MALLOL ALBAREDA A SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Anava de sorpresa en sorpresa, a Sant Feliu de Llobregat, no està permès fer fotografies dins del Cementiri. Estem a l’espera de rebre les explicacions – que n’ha de tenir alguna- que portaven a establir aquesta prohibició, que singularitza a Sant Feliu de Llobregat.





Si però modificar i/o alterar el Patrimoni Històric com en el cas de la casa de numero 79 de la Rambla de la Marquesa de Castellbell, de la que sota el nom ‘Cal Pep de les Oques’ trobava :

Casa de planta quadrada, construïda en desnivell. Té un primer pis amb balconera sobre mènsules, i esgrafiats que decoren finestres i portes. Presenta una torre de base quadrada amb finestres biforades esglaonades a la part lateral, que divideix per una banda els dos cossos de la construcció que, a la part posterior, presenta una terrassa sobre un porxo amb el sostre esgrafiat. El sostre és de teules vidrades, el de la torre és a quatre vessants.

Com ‘ Can Calders’ s’amplia un xic més la informació tècnica, que insisteix però en : ‘la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades’, que no sabia veure per enlloc i que em feia dubtar respecte de la correcta identificació de la casa.

Habitatge unifamiliar obert als quatre vents de mitjanes dimensions i planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis, golfes i una torre adossada. La coberta a doble vessant amb un ràfec molt pronunciat que dota de singularitat l'edifici. L'interior del ràfec està decorat amb rajoles de terracota posades en escata. A la planta baixa, del costat de la façana principal hi ha una porxada asimètrica formada per arcs deprimits amb pilars de secció quadrada que tenen un petit capitell fet amb ceràmica vidriada de color blau amb un motiu floral. La porxada està dotada de tres obertures rectangulars molt allargades, dues d'elles portes. Al pis superior la part de la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades. Diverses portes permeten l'accés. Per sobre de la balconada, de la part de la façana principal, pot observar-se una finestra amb una mica de cresta a la part superior, flanquejada per rebaixos que donen continuïtat la seva forma.

Al llarg de la façana i també al sostre del porxo, trobem motius esgrafiats que reprodueixen sanefes naturalistes. Com a element decoratiu, també s'observa la ceràmica vidriada que, a mode de capitell, guarneix les columnes exteriors de l'edifici. A una de les façanes laterals es pot observar el cos sencer de la torre, de planta quadrada i coberta a quatre aigües. A la seva façana s'observen dos conjunts superposats de tres finestres en arc apuntat situades de forma esglaonada.

No s’esmenta el mestre d’obres i/o arquitecte, i si el constructor Llorenç Molins, que encarregava el projecte de la seva casa particular a l’arquitecte sabadellenc, Gabriel Borrell i Cardona ( Sabadell 1862- Barcelona 1944).

Ens agradarà saber la ‘petita història’ de cada una de les denominacions de la casa, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’edifici serà la nova seu del Serveis Socials de la Zona Nord.

TORRE CARLOS FARGAS I BONELL ‘ PINS D’OR’ DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

El mestre d’obres Jaume Sanllehy i Molist, rebia l’encàrrec d’aixecar literalment al davant de l’estació del ferrocarril una més que magnifica ‘torre d’estiueig’ per Carles Fargas i Bonell (1884-1942), propietari d’una coneguda xocolateria, encara activa amb el seu cognom, al carrer del Pi de Barcelona; sap em també que fou també un excel•lent fotògraf - el seu fons va ingressar al CEC cedit per la família, en morir sense descendència ).

Pins d’Or, en els anys en que va pertànyer a Carles Fargas i Bonell , va ser un marc excepcional, on s’hi van realitzar activitats culturals i literàries diverses.

De la casa – malgrat la discordança amb les dates- mort l’any 1942, i en atorga escriptura de donació l’any 1949- la deixa a la "Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús".

No podia accedir a l’interior de la propietat i m’havia de conformar amb fer un parell de fotografies des de fora.





Al catàleg apareix com ‘ Pins d’Or’ .

Sou pregats d’ampliar aquestes minses dades, com també de fer-nos arribar una fotografia de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de fer-nos arribar una imatge de Carles Fargas i Bonell, Catalunya és poc curosa pel que fa a reivindicar els seus millors fills.

domingo, 3 de marzo de 2013

PALAU D’EDUARD BERTRAN TINTORÉ. SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

És un edifici cantoner amb entrada pel número 28 del Carrer Creus, 28.



Se li encarregava a l’arquitecte Antoni Coll i Fort, a principis del segle XX; el cens de l’època superava escassament les 3.000 ànimes, i cal suposar que l’edifici s’aixecava en un àrea de baixa densitat d’habitatges. Observava el que semblen margarides, que em confirmarien la – possible - influència de l’Emili Sala Cortés.



La descripció tècnica ens diu : És casa de planta baixa i dues plantes pis amb l’accés centralitzat on destaca la porta de fusta de dos batents amb lleus motlluratges modernistes.



Tot l’edifici presenta l’arrebossat imitant carreus; en el primer pis grans balcons amb baranes de pedra artificial recorren les obertures mostrant motius naturalistes neomedievals; el segon pis manté aquest caràcter distintiu a través de les obertures ornamentades amb trencaaigües d’inspiració neogòtica i naturalista.

La part superior conté un coronament extremadament sinuós en la zona central, a banda i banda, continua la barana d’inspiració neogòtica en els balustres i limitant la façana, en un extrem i un altre, uns esvelts pinacles amb elements florals i acabats en floró.

Tota l’aplicació ornamental prové de motllos de pedra artificial amb els que hom acostumava a plasmar l’estil del Modernisme, en aquest cas, plenament entroncat amb el rerefons neomedievalista.

En els anys vint Jaume Monmany ( agrairem la tramesa d’alguna dada biografica, i del segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) comprava la casa, que s’acabarà anomenant Monmany.

Actualment, presenta un aspecte descurat, i el fet de no trobar-la inclosa dins els Catàleg de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, ens fa témer per la seva continuïtat.

COL•LEGI VERGE DE LA SALUT. CONGREGACIÓ DE SANT PERE AD VINCULA. SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Llueix un cartell que parla de 100 anys de feina en favor de Sant Feliu de Llobregat i dels seus veïns, la Congregació de SANT PERE AD VINCULA (en català Sant Pere entre cadenes), s’instal•lava a la finca de Sra. Figueres durant el mes de maig de 1913.






L’edifici ha patit modificacions i reformes, i enlloc s’esmenta el nom del mestre d’obres i/o arquitecte encarregat.



Sant Feliu estava dins el ‘Cercle Boig’, i en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya, la casa va viure un obligat parèntesis; en les dècades dels 40 i 50 ‘o de la fam’ la casa recuperarà la seva relació fraterna amb la gent de Sant Feliu.

L’any 1968 s’aconsegueix el reconeixement com Secció Filial d'Institut d'Ensenyament Mig; el cens fregava quasi els 20.000 habitants, i en aquesta zona del Baix Llobregat mancava aquest equipament.

No sabia trobar cap referència a l’edifici en el Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat; sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PANTEÓ DE LA FAMILIA J. RIBAS CAÑAMERAS AL CEMENTIRI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT CATALUNYA

Desconeixia la prohibició, que finalment resulta RESTRICCIÓ de fer fotografies dins el recinte del Cementiri de Sant Feliu de Llobregat. Espero – i us ho faré saber – que des de l’Alcaldia m’expliquin LES VERITABLES RAONS D’AQUESTA DECISIÓ, del tot inusual a Catalunya, i per descomptat contraria a la Constitució de 1978.

Entenc que si des del PP NOMÉS consideren OBLIGAT aplicar directament allò de la UNIDAD, i que el dret a l’educació, a la salut, a la vivenda, al treball , a... se’ls poden passar pel forro dels pantalons , la resta d’esglaons de l’Administració Pública, ho facin també.

Ells diuen QUE ESPAÑA VA BIEN, però la ciutadania, sobretot a Catalunya, que està sotmesa a un - particular – setge de fam i misèria, PENSA i REIVINDICA CADA COP AMB MÉS FORÇA, que possiblement això és cert per als seus Partits, per als qui els governen i les seves famílies, amics i saludats, però que per les BONES PERSONES això ha esdevingut ja INSUPORTABLE.

No podia doncs retratar el panteó-capella , que va ser projectat per l’arquitecte Rafael de Sorarrain i Milans del Bosch, l’any 1917 en estil neogòtic.



Fotografia de la pàgina web de l’Ajuntament.

La part més important del projecte va ser la capella limitada en els extrems per pinacles amb gablets i coronada per una coberta a quatre vessants recoberta per teules en forma d’escates vidrades de color negre i situant-hi un pinacle, en la part central. En la porta central podem trobar l’arc ojival rematat en floró i en la zona del timpà un baix relleu, realitzat en bronze, on s’hi reprodueix la Verge sostenint el Crist mort.

En la part inferior hi ha inscrit: “Familia J. Ribas Cañameras”. En les parets laterals hi figuren finestrals neogòtics, emmarcats per arcs ojivals amb gablets acabats en florons i amb vidres de colors.

L’any 1995 la família feia renuncia del Panteó a favor de l’Ajuntament.

S’estan duent a terme els treballs de restauració, i la destinació posterior serà :

Un lugar donde depositar las cenizas. “Será como un Jardín del Reposo en miniatura, en un entorno tan exclusivo como es una construcción modernista”

Us deixo un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament, i un altre a una revista d’àmbit funerari en la que trobareu tota mena d’informació, imatges, i dades relatives al Panteó , i al Cementiri ‘Municipal’ de Sant Feliu de Llobregat.

CEMENTIRI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Hem sorprenia l’arbitraria prohibició de retratar a l’interior, de la que demanava explicació a l’Alcalde per e.mail; [Florenci Brunet, em feia un comentari al Blocdefotos.cat 02/03/2013 a les 20:54] Tampoc es permet fer fotografies al cementiri del Poble Nou de Barcelona. Bo és saber-ho i des d’ara demanem TAMBÉ explicacions a l’Alcalde de Barcelona. Formalment vivim en una ‘Democraciola’ i les PROHIBICIONS no poden estar fonamentades NOMÉS en la voluntat dels JEFES LOCALS DEL MOVIMIENTO.

A la fitxa tècnica s’explica que fins l’any 1847 el cementiri municipal estava situat als entorns de la parròquia; les necessitats de tresoreria del Rei Carles III, l’havien obligat – amb l’excusa de la higiene pública – ha dictar l’any 1787 la Reial Cèdula que obligava a construir els fossars fora del nucli urbà – DE TOTS ELS MUNICIPIS - això va suposar alhora, un enriquiment per part de les classes posseïdores de la terra, i de la pròpia Corona. Es posaven els ciments de l’especulació urbanística, en la que el REINO DE ESPAÑA esdevindrà una potencia MUNDIAL.

Normalment aquesta mena d’infraestructures ‘Publiques’ que generalment administren EMPRESES PRIVADES, s`aixecaven en terrenys ventilats, però no sempre elevats. No és aquest el cas d’aquest cementiri – del que se’n desconeix l’autor - de planta rectangular amb els nínxols disposats longitudinalment en fileres i els uns sobre els altres. N'hi ha dues centrals i dos més adossades a les parets que delimiten el recinte. A la capçalera també trobem nínxols de les mateixes característiques, però disposats transversalment.

Conté diversos panteons familiars de tendència modernista i una capella – actualment privada - que no obstant això, sòl estar oberta a l'accés del públic.



Al centre de les fileres de nínxols hi ha una avinguda de xipresos d'una alçada considerable.

Com identificava perfectament l’Anselm Pallàs, la fotografia està feta des de la Rambla de la Marquesa de Castellbell, xamfrà amb la carretera de la Sanson, sobre del parking del cementiri.

viernes, 1 de marzo de 2013

L’ESCORXADOR DE MANRESA. BAGES. CATALUNYA

El Feliu Añaños i Masllovet, atenen al meu prec de documentar – fins on sigui possible – aquest ‘Patrimoni Públic Singular’ m’enviava una fotografia de la portalada, on es llegeix MATADERO. Això – si calia – és una prova palmària i fefaent de la voluntat d’anorrear la llengua catalana, digui el que digui, Sa Reial Majestat – que no fa cap gràcia – , negant els fets, passats i presents, que s’obstinen a deixar-lo com un mentider.



Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914 ) , presentava l’any 1904, el Projecte de l'edifici, l’any 1906 és duia a terme la solemne col•locació de la primera pedra, i any 1908, s’inaugurava aquesta instal•lació municipal, que malgrat la seva destinació es pot qualificar de ‘majestuosa’.



L'entrada monumental al conjunt la trobem pel camí de Juncadella (que dóna a la plaça la plaça Bages 11, llavors situada als afores de la ciutat ), l’espai interior es distribueix a partir d'un eix central en forma de pati envoltat de diversos pavellons de tres naus. A la nau central, la més alta, s'hi sacrificaven els animals, mentre que a les laterals s'hi acollien els corrals. Les torres de les cantonades s'utilitzaven d'assecadors de pells , hi ha una gran torre de 15 metres d'alçària que és un dipòsit d'aigua.

La construcció és a base de pedra emmarcada de totxo vist. La coberta és a base de cavalls de fusta a dues aigües, i està suportada per pilars de totxo vist.

Actualment, el conjunt s'ha rehabilitat i integrat en el campus universitari de Manresa.

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de documentar i donar a conèixer el Patrimoni Històric i/o Artístic a Catalunya, enviant-nos les vostres aportacions, gràfiques i/o fotogràfiques, a l’email coneixercatalunya@gmail.com