sábado, 22 de febrero de 2014

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CANOVELLES

Hi ha un acord general en el fet que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.


Retratava des de la façana quasi de l’Ajuntament de Canovelles, aquest singular edifici del que no en sabia veure el nom, i del que no trobava cap dada, ja que no disposa Canovelles d’un Catàleg de Patrimoni en línia; sembla que fins es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE CANOVELLES

El topònim és derivat diminutiu de Cànoves ( cases noves ), Canovelles ( cases novelles ), en el cens de 1950 el nombre de veïns era de 631, el franquisme faria augmentar la població fins 12.093 del cens de 1981, i la ‘Democraciola’, que ens ha submergit en la misèria econòmica, tancava l’exercici 2013 amb 16 009 habitants.

No disposa Canovelles d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i fins es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.



http://www.canovelles.cat/ajuntament/consistori

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Des de la ‘Terra de la Fantasia Heràldica ‘ , s’acordava recórrer a la formula dels ‘escuts parlants’.


http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4431/05167139.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

EL ‘DESCONSOL’ DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

Escollíem un dia plujós i rúfol el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, per fer la nostra visita al Cementiri Municipal de Granollers, el Josep em cobria amb un paraigües mentre retratava l’excel•lent treball tècnic de l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (1901-1966), i artístic de l’escultor Frederic Marès Deulovol (Portbou, Gerona; 18 de setembre de 1893 – Barcelona; 16 d’agost de 1991 ), ambdós autors d’aquest hipogeu, que acull les despulles d’un dels fills predilectes de Granollers ;


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/11/17/pagina-19/33159053/pdf.html?search=Juan%20Parera%20Casanovas

I, destacat empresari

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/11/17/pagina-4/33114664/pdf.html?search=Juan%20Parera%20Casanovas
http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/Arte_Belleza/Exposicion/Seccion4/Obra19.html?origen=galeria

El Cementiri de Granollers té les condicions artístiques i àdhuc ambientals, que es demanden des de la Ruta Europea de Cementiris.

viernes, 21 de febrero de 2014

LA ‘VICTÒRIA’ DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS.

Vicente Navarro Romero ( València , 1888 - Barcelona , 1979 ), va ser l’autor d’ aquesta ‘ Victòria immòbil ‘  que  s’exhibeix en el estat en que quedava desprès de l’enderroc del monument situat al centre de la Plaça de la Corona, que Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937 ) aleshores arquitecte municipal, havia planificat.

L’excusa dels morts a la Guerra del Rif ( 1921-9126), va servir per crear-la,  i la sedició dels feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA -  amb la complicitat de la Jerarquia Eclesiàstica, amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)-   en va provocar la quasi destrucció.



Que s’ha de fer avui amb aquesta ‘Victoria’ que eleva els ulls al cel en demanda de pietat per als  maltractats ciutadans de Catalunya, mancats d’atenció social i  sanitària, de justícia, de respecte a la seva llengua, a la seva cultura, als seus drets civils i politics,....  ?.

Em semblava sentir-li demanar en veu baixa, quasi pregant;

Mariano, per compassió
presenta la dimissió.

Ho reiterava en  llengua gallega ;

Mariano, compaixón
Dimisión

I, finalment en llengua castellana ;

Mariano, por compasión
presenta la dimisión


Potser només era el vent, però des del fons del cor m’afegia a aquest prec a l’ Altíssim. 

POSEM QUE PARLO DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

Les dades de la fitxa E-06 son – si més no desconcertants – l’any 1894 – un desconegut , alçava el Cementiri Municipal; val a dir que tenim els precedents dels ‘ponts del diable’, però no he vist en cap altre lloc , un cas com aquest d’aixecar un fossar.

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=208691&fromPage=load

http://estela.bibliofm.com/video/c/local/import/9nou/9nou20041101_003.pdf

Aconsellaríem – de bon rotllo – revisar qui exercia en aquelles dates el càrrec d’arquitecte municipal, que serà amb força possibilitats l’autor del projecte. Ah!, i corregir la fitxa E-06, clar.


Es mereix el Cementiri Municipal de Granollers, per la seva altíssima qualitat estètica, formar part de la ‘Ruta Europea’, com jo fan ja els de Terrassa, Sabadell, Lloret de Mar, Barcelona,....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA DEL ‘ CATALÀ QUE VA TORNAR DE CUBA’ . L’AMETLLA DEL VALLÈS

M’aturava per retratar el ‘Manso Pagès Nou’ , al terme de l’Ametlla del Vallès, a la Província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius denominem Catalunya, us deixo els enllaços perquè allò del ‘català que va tornar de Cuba’ com a tota informació del Promotor és de llibre, i possiblement va mereix en el seu moment el premi ‘ Destralers de Catalunya’ del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL.
http://www.ametlla.org/arxiu_historic/imagenes/fitxes%20masies/Can%20Pages%20Nou.pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=5000090#


Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte de la reforma de principis del segle XX , no cal insistir que això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA, oi ?.

Estem dins del ‘territori Raspall’ , i no es pot excloure que sigui Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), autor a l’Ametlla entre altres de :

1908 . Can Millet

1910. Escoles i Ajuntament

Tampoc de la darrera reforma que es duia a terme entre els anys 2000 i 2004, hi ha cap dada de l’arquitecte responsable.

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor. http://www.ametlla.cat/index.php?menu=423

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 20 de febrero de 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Agafàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Verges, el trencall que per una pista asfaltada ens portarà fins al conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, que tenen el seu origen al segle XVII, en que s’edificava sobre les restes del Mas Cadira, essent inaugurant el 8.9.1681 (a l'interior del temple hi ha pedres de l'antiga construcció on figuren inscripcions amb les dates del 1679 i 1686), per delegació del bisbe de Girona, Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), pel mateix promotor mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 )


Al segle XIX el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’any 1887 les obres del nou temple eren enllestides, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria.

L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - ídem, 1978) va projectar l'altar major, que va tornar a ser malmès en el període 1936-39, com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA amb la vil col•laboració de la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , 3 d'octubre de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 de setembre de 1943 ).

L’any 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com - . És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

El Santuari està situat a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana. Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular.


Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dóna accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerra de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor.


La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl•lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada. Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.

Descansa aquí, en companyia de la Marededéu de la Salut, com ell ho vaig deixar escrit, mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 ).


Desitjant fer algun petit servei a la sua gloriosíssima María Santísima tinguí molt temps en lo cor y pensament, de fer fabricar, en este puesto, ¡unt a esta font, ques deya y se diu, font del mas Cadira del bach de Codo, una Capella y Caseta a Honra y gloria de María ; pere que fos alabat y servit en ella Déu omnipotent y servida, alabada, glorificada y visitada la sua SSma. y Senyora María SSma.

.amb intenció de venir fer habitado, en dita Casa, ab alguna altra persona; per estar retírat y fugir lo tráfic y bullid del món: : y pera servir en dita Capella perpetuament de Maria Santissima, en dit puesto, donat-li titol i nom de la Salut; pera que pogiues alcanz ar en ella la salut de la mia ánima y peraqué també molts al tres la alcanzassen per les sues.