L’ESCORXADOR DE MANRESA. BAGES

M’agraden els edificis ‘històrics’, d’una manera molt particular però, els que com els escorxadors, els cellers, les escoles , i àdhuc les fàbriques, , representen un avenç per a TOTA la societat.

Està clar que Castells i Palaus s’aixecaven per al gaudi quasi exclusiu dels senyors i/o dels castlans. Tampoc les Catedrals, i/o altres Basíliques menors, les esglésies, capelles, ermites, oratoris,... més enllà de l’activitat puntual, dissortament molt minsa en l’actualitat, podem incloure-les en aquella qualificació.

Ens aturàvem per retratar el que va ser escorxador de Manresa, un conjunt d’edificis que projectava l’Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), l’any 1906, situat als afores de la ciutat , al camí de Juncadella, i avui a la plaça Bages 1.

S'hi accedeix a través un portal monumental – en el que retratava al Josep Olivé Escarré -, on es llegeix MATADERO; això – si calia – és una prova palmària i fefaent de la voluntat d’anorrear la llengua catalana, digui el que digui, Sa Reial Majestat – que no fa cap gràcia – , negant els fets, passats i presents, que s’obstinen a deixar-lo com un mentider.

A l’interior l’espai es distribueix a partir d'un eix central en forma de pati envoltat de diversos pavellons de tres naus.

A la nau central, la més alta, s'hi sacrificaven els animals, mentre que a les laterals s'hi acollien els corrals.
Les torres de les cantonades s'utilitzaven d'assecadors de pells.

La construcció és a base de pedra emmarcada de totxo vist.

La coberta és a base de cavalls de fusta a dues aigües, i està suportada per pilars de totxo vist.

Actualment, el conjunt s'ha rehabilitat parcialment, i s’ha integrat en el campus universitari de Manresa.

http://www.324.cat/noticia/32015/bages/Lantic-escorxador-de-Manresa-es-convertira-en-un-centre-de-documentacio

http://www.324.cat/noticia/45447

La catastròfica situació econòmica del REINO DE ESPAÑA, ha que ens portava l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, ha fet aturar aquest projecte, al ensems que ha deixat en la més absoluta misèria a persones i famílies d’arreu, amb un especial acarnissament però amb les que viuen a Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CARDÓS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA , SANTA MARIA DE RIBERA DE CARDÓS . VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em reenviava la Rosa Ventura Cutrina una fotografia bellíssima advocada a la Marededéu de Ribera de Cardós, mal dita  Santa Maria, per la nefasta influencia de les forces d'ocupació  almenys d'ènçà de 1714,   a la comarca del Pallars sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius anomenem Catalunya, i la ‘Petita Generala’ la qualifica com l’espai que confronta amb LA PARTE ESPAÑOLA DEL EBRO. Dissortadament NO disposa el Consistori cardosenc d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i em refiaré ena questa ocasió de :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21035

Santa Maria de Ribera de Cardós es troba als afores del nucli urbà, davant d'una gran plaça centrada per una creu moderna, que precedeix el cementiri que s'estén darrere la capçalera. Possiblement en origen era de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars, dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una finestra de doble esqueixada. L'antic absis central fou substituït el segle XVIII per una capçalera irregular.

 L'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta. 

La portada romànica d'arc de mig punt es troba als peus de la nau, a la façana de ponent. Consta de tres arcs en degradació, el més extern marcat per una sanefa de dents de serra. Al capdamunt hi apareixen tres arcs cecs sota un fris d'escacats i una mica més amunt hi ha un rosetó envoltat pels mateixos elements decoratius. Aquesta portada fou descoberta sota una gruixuda capa d'arrebossat. 

En el mur de la façana s'hi veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri. 

Al costat septentrional de l'església s'hi aixeca un magnífic campanar romànic de quatre pisos. 

A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per dobles columnes amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats. La construcció és coronada per uns merlets esglaonats que presenten espitlleres.

En el treball de camp de l'any 2020 es va comprovar que l'exterior es conserva en un estat general regular i són visibles algunes taques d'humitat i fissures puntuals que caldria rejuntar. La façana principal, el campanar i l'absis són de pedra vista. A la resta s'hi conserva en mal estat un revestiment estucat de morter de calç. 

La coberta de pissarra i el sistema de canalització de les aigües ha estat restituïts recentment i es troben en bon estat. 

A l'interior s'aprecien taques d'humitat al sostre de la nau.

SANTA EULÀLIA DE LA CASA SERRA. VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em reenviava la Rosa Ventura Cutrina una fotografia bellíssima d’aquesta esglesiola advocada a Santa Eulàlia, a la Vall de Cardós, a la comarca del Pallars sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius anomenem Catalunya, i la ‘Petita Generala’ la qualifica com l’espai que confronta amb LA PARTE ESPAÑOLA DEL EBRO. Dissortadament NO disposa el Consistori cardosenc d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i havia de pouar a la pàgina : http://www.campingserra.com/casa.html

Reprodueixo, capella romànica, datada del segle XII; edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta i capçada a llevant, per un absis semicircular precedit d’un arc presbilateral.

La porta s’obre en la façana sud, i és un arc adovellat extradossat per un guardapols, que arrenca de dues impostes. L’arc és realitzat, com els brancals, en pedra granítica molt clara, que destaca poderosament en el conjunt de la façana. Interiorment, el cap-i-alt de la porta és format per un arc escanyat.

En la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, i en l´absis n’hi ha dues més, de les quals la situada en el centre presenta un acabat exterior format per l’arrebossat, amb juntes incises que la fan destacar.

Interiorment s’hi observen petits vestigis de pintura mural en els brancals de l´arc presbilateral. Exteriorment presenta un aparell de reble de pedra llosenca disposada de manera horitzontal, llevat del mur de ponent on hi ha dues filades de lloses grans, just a la base del campanar.

La porta exterior d’accés primer al cementiri i després a l’ermita, es compon d’un arc de mig punt que es recolza en una línea d’impostes i uns brancals de carreus ben escairats, tot de pedra granítica.
La decoració és duna senzillesa i una claredat palmàries. un parell de línies paral•leles incises ressegueixen l’arc exterior.

Sobre l’altar, hi ha un petit retaule de Santa Eulàlia, obra renaixentista de fusta, esculpida i pintada. Al Museu d’art Nacional de Catalunya (MNAC), es conserva l’altar complert i original de l’ermita, format per quatre taules.

L’any 1959, un mossèn anomenat Josep Freixa va fer signar a la família un document que deia que s’enduien l’altar per restaurar-lo i que el retornarien; el van retornar, però no ès l’original.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i molt particularment el cognom matern, i el lloc de naixement i traspàs de ‘mossèn pispa’.

CAPELLA DE LA VERGE DELS ÀNGELS DE LA TORRE DE CAL GALLIFA. MONISTROLET. RAJADELL. BAGES

La casa s'havia conegut amb aquest nom de Torre de Cal Gallifa durant molts, ja que l'any 1862 l'industrial Francesc Gallifa i Parera, la va adquirir al Capítol de la Seu de Manresa, que se’n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera.

Marcel•lià Coquillat i Llofriu (Elx novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ), és l’autor d’aquesta Capella, consagrada l’ any 1922, essent bisbe de Vic - l’enciclopèdia el qualifica d’excèntric - . Francisco Muñoz Izquierdo, que assoliria els càrrecs de Vicario General Castrense, Cardenal Arzobispo de Sevilla i Patriarca de las Indias Occidentales, i que excomunicaria un mitjà de comunicació de la C.N.T http://sagunto.cnt.es/2011/04/24/3021/

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l’exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida.

L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. La capella es troba situada molt a prop del gran casal modernista de la Noguera, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat.

L’accés està tancat al públic per obres - ens expliquen que ha estat adquirida per una família ‘notable’ del Bages - , i és del tot inaccessible poder-la fotografiar de més prop.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

NOUVELLE EGLISE DE SAINT-PIERRE BOIXADORS. SAINT-PIERRE SALLAVINERA. l’ANOIA. CATALOGNE

Al segle XVII, llegia que pels voltants de 1626, desapareixia Boixadors com a poble, i passava a formar part de Sant Pere Sallavinera.

El culte continuarà però a l’església de sant Pere del Castell de Boixadors, fins al segle XIX, en que s’aixecava a la vora del camí, entre el mas de les Bassetes i cal Gironella, un nou edifici de planta rectangular i un campanar de torre coronat amb una coberta piramidal de ceràmica.

Durant la II República – vinculada sempre pel feixisme i el cleptofeixisme, amb actuacions anticlericals - , va ser reformada com acredita la data gravada al damunt de la porta.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hores d’ara tothom té coll avall que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Adossada a l'església hi ha la rectoria - de la que no tenim tampoc dades del mestre d’obres i/o arquitecte- i a menys de 100 metres continuant el camí, el petit cementiri, que comparteix la desídia documental.

El triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, és una pèrdua per a Catalunya, i també per al món civilitzat.

SANT JAUME DEL MAS CAMPS. DITA DE SALERM. CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES. CATALUNYA

Son aquestes clarament terres del ‘ forat negre ‘ de Catalunya; el fet mateix de la persistència secular de l’article salat – propi del català anterior al genocidi de 1714 - , evidencià que exercia aquí el REINO DE ESPAÑA una mínima influència, com en la major part de llocs en que la demografia era tradicionalment de ‘reposició’ en el millors dels supòsits. Salerm, si féssim la transcripció amb l’article que ens imposava a sant i fetge, la llengua castellana – dita ESPAÑOLA – fora l’erm , o sia , erm , ‘terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada; s'utilitza també per referir-se a qualsevol terra en estat natural de vegetació baixa, sigui una zona de garrigar o matolls, brolla, mates d'herba o desert’.

La primera referència històrica d'aquesta capella la trobem en un document de l'any 1419.

No consten obres ‘majors’ però certament té l’edifici la fesomia de les ‘capelles trentines’ , en les que únicament pel campanar i/o alguna creu o símbol religiós, es pot deduir el caràcter d’edifici destinat al culte.

El Concili de Trento, posava l’èmfasi més en la ‘funció’ que en la ‘ forma’ , i es generalitzen els edificis rectangulars, sense absis amb funcions de capelles i/o ermites.

La Roser Parcerisas i Colomer, feia, i publicava , un excel•lent treball d’investigació : La capella de Sant Jaume Salerm

sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

FEINA ‘PENDENT’ A SANT MATEU DE BAGES

Balma Sepulcral del Cau de la Guineu

Castelltallat

Aquesta balma es localitza a la serra de Castelltallat, en una petita serralada orientada cap a migjorn, des d'on es contempla la vall d'Aguilar.

 Capella de Sant Martí de les Planes

Capella romànica de finals del segle XII, o fins i tot del XIII, dins de la finca Les Planes. Està situada en un planell obert en una fondalada boscosa en el cantó sud-oriental del terme.

Capella de Sant Antoni de Pàdua

Castelltallat

Capella construïda a l'any 1976 prop de la masia Puigdellívol en el fondal del vessant meridional de Castelltallat.

Capella de Santa Eugènia de Goberna

Castelltallat

Capella del segle XVI, de nau rectangular, sense absis, situada al peu del camí de la masia de Goberna ( Castelltallat ).

Ermita de Sant Jaume de Salem

Castelltallat

Ermita del segle XIV, situada dalt d’un turó completament amagada per la vegetació. Edifici d’una sola nau, sense absis, ( possiblement fos ensorrat ).

Ermita de Sant Joan dels Caus

Salo

Ermita situada a uns 500 metres de la casa de Cal Quelet. És un edifici petit que presenta una sola nau (8,25 x 4,20 mts) amb absis llis.

Ermita de Sant Martí de Bertrans

Castelltallat.

Ermita del segle XIII, ubicada prop de la masia de Prat Barrina i de Bertrans, que junts formen un petit barri, situat a l'extrem occidental del terme.

El nom antic era el de Breners o Breneros.

Ermita de Sant Pere de Vilalta

Castelltallat

Ermita del segle XIII, ubicada junt a la masia Vilalta. La planta de l’església, primitiva, es un rectangle on no es diferencia la nau del presbiteri, podria ser pre-romànica.

Ermita de Santa Maria de la Sala

Ermita construïda al segle XIII, actualment en ruïnes, al igual que la Casa de la Sala, situada a l'extrem llevantí del terme de Sant Mateu.

Actualment l'ermita presenta la coberta esfondrada, i l'absis mig partit i està totalment desproveïda d'elements decoratius.

Tombes Antropomòrfiques de Sant Mateu

Aquesta necròpolis medieval es troba situada al costat mateix de l'Església de Sant Mateu, a l'interior d'un cobert, utilitzat actualment com un petit museu d'eines pròpies del camp.

Tombes visigòtiques de Sant Mateu

Es van posar al costat de l'església de sant Mateu, perquè ja hi havia una antiga metròpoli, i perquè la zona té unes característiques físiques similars al Collet del Cargol (promontori planer orientat al migdia), i perquè ja era un centre històric ben cuidat.

Hi ha molt més a ‘viure’ en aquest terme de 102,93 km², el més gran de la comarca del Bages :

http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=2&id=192

sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

COANER

capella de Sant Martí de les Feixes.

capella de Nª Senyora de la Pietat de la Riera.

SALO

Ermita de Sant Martí de Claret de la Serra

Ermita situada dalt d'un turó, a uns 200 mts. de la masia de Claret de la Serra. Es un edifici de pedra de construcció antiga no datada. Té una nau de 16’15 mts. x 3,05 i un absis llis de 3,30 mts. de fons per 2,5 d’ample. La façana és llisa, amb una porta amb arc deprimit còncau i un ócul, a sobre del qual hi ha un arc de descàrrega; acaba amb un campanar d’espadanya simple. La coberta és de teula sobre volta de pedra.

Bon estat de conservació, està arrebossada en algunes parts de l’exterior, i enguixada en l’interior. Utilització de carreus molt regulars.

Ens cal l'ajuda de tothom, posar en valor el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és feina de  TOTS ELS CATALANS