CINEMA OLIMPIA. MANRESA. BAGES

Josep Danés i Torras ( Olot, 1891- Olot, 1955), és l’autor d’aquest edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis de doble alçada, que s’acabava l’any 1926.

La descripció ens diu que és de composició unitària. Les façanes són de composició clàssica, ordenades simètricament, amb cinc obertures per planta, organitzades segons cinc eixos verticals: tres centrals amb portal en planta baixa i balcó amb balustres al pis principal, corresponent a l'amfiteatre. Es remata a la part superior amb una cornisa, barana massissa i cartela central flanquejada per grosses volutes. La coberta és a dues aigües, de teula plana. A la planta baixa es desenvolupa el vestíbul i platea (en desnivell), amb l'escenari al fons. Un bon tros de l'escenari i la sala ocupen el pati interior de l'illa. La part alta de l'edifici està ocupada per l'amfiteatre, suportada per pilars de fosa, i el foyeur. Com a elements decoratius destaquen els elements clàssics que ornamenten la façana, com ara el fris de la cambra d'aire, les baranes dels balcons, el remat de la cornisa. La fusteria és original. Hi ha uns tiradors ben treballats a la planta baixa.

El Cinema l’Olympia tenia un aforament de 1.374 persones.

Ens agradarà tenir noticies dels promotors, noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA PADRO-DOMÈNECH. MANRESA. BAGES

Ignasi Oms Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), aixecava l’any 1903, aquesta casa de planta baixa, pis i golfes. Format per dos cossos: la planta baixa i el pis on hi ha l'accés i l'escala, i la planta baixa, un pis, golfes amb coberta a dues aigües.

La façana presenta balcons al primer pis i remat amb capcer escalonat, amb finestra quatripartita a les golfes.

Una torre-mirador de planta vuitavada s'aixeca per la part del darrera. L'interior presenta un vestíbul amb sòcol de ceràmica i mosaic de rajoles on consta la data. Portal amb vidriera. Pinacles de pedra a l'escalonat del capcer. Carener de ceràmica amb motius florals. Obra vista en la façana principal, té elements de decoració de pedra.

Ens agradarà tenir noticies dels promotors, noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

INSTITUT LLUIS DE PEGUERA. MANRESA. BAGES

Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949), aixecava L’ institut Lluis de Peguera, que s’aconseguia mercè a les bones gestions que duia a terme Leonci Soler i March ( Manresa , 6 des de 1858 - 24 agost de 1932 ), polític i germà de l’arquitecte.

Recordava els exàmens de Revalida que havia fet i superat, en aquest edifici de pedra d'estructura irregular molt decorat en la seva façana. A la part inferior presenta unes arcades (en la part central) i un porxo que en els seus espais laterals comunica amb el pati posterior. Té dues ales de construcció molt més recent que el prolonguen i amplien i espatllen la construcció ja que aquests dos annexes són d'un estil racionalista degenerat que degraden força l'estructura antiga. Així mentre aquesta és totalment de pedra, la nova és d'alumini i vidre blau.

Sabadell no tenia en els anys del meu record cap Institut d’Ensenyament Mitjà, l’alternativa era doncs, Barcelona o Manresa, i una bona part dels estudiants ho fèiem per la Capital del Bages.

CASA DEVANT. MANRESA. BAGES

No trobava car referència al mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest edifici d'habitatges entre mitgeres, fent xamfrà amb el Passeig Pere III, a començaments del segle XX.

La descripció ens diu que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i àtic retranquejat amb coberta, formant mansarda. Presenta planta asimètrica, amb dos cossos laterals de diferent llargària que s'articulen amb el cos de xamfrà. La façana en cantonada és simètrica, amb semi-rotondes als angles. Al primer pis balconada de ferro. Façanes laterals amb un ritme de balcons i finestres alternats, d'esquema vertical, ordenades regularment. Accés per la façana lateral més estreta. Ús de la pedra en la planta baixa i en els ornaments; en la resta de façana, totxo arrebossat imitant pedra de fil.

Tampoc lògicament del que duia a terme l’ampliació l’any 1936

Ens agradarà tenir noticies dels mestres d’0bres i/o arquitectes i dels promotors; noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT MIQUEL DE MAIFRÉ. OSOR. LA SELVA. GIRONA

El Miquel Entrena Brull retratava l’'antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré que avui es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l'extrem de tramuntana del terme municipal d'Osor. La capella es troba dins un curiós apèndix del municipi d'Osor que travessa el Ter, més avall de la presa de Susqueda, i s'enfila al vessant esquerre o de migdia de la vall del Ter. Es tracta d'una petita església de planta romboïdal d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. A l'absis, llis tant a l'interior com a l'exterior, hi ha una finestra de doble esqueixada centrada.

La façana de ponent està coronada per un campanar d'espadanya amb dos ulls sense campanes, amb arcs de tipus de ferradura. El portal d'accés, ubicat a la façana de ponent, és rectangualar i està equipat amb llinda monolítica i muntants de pedra ben treballats i escairats. Ambdos elements són de pedra sorrenca. En la llinda es pot llegir una inscripció molt interessant que diu així: "1 6 + 1 6 S A N T M I C V E L P R E V A V P E R N O S" A sobre de l'inscripció hi ha una petita cartel•la de ciment amb tres números al seu interior "9 46" que fa al•lusió a la restauració que va experimentar l'església en el 1946. En temps relativament moderns s'ha practicat una sèrie d'obres de caràcter important en l'església: per una banda, s'ha tret la capa externa d'arrebossat de 2/3 parts de l'edifici - el que correspon al cos de l'església- , deixant a la vista tota la composició interna a base de la combinació de blocs de pedra lleugerament desbastats amb pedres fragmentades sense treballar i còdols de riu, tot lligat amb morter del calç. Per la seva banda, el campanar resta encara amb el tractament original, és a dir arrebossat i pintat de blanc. Mentre que per l'altra paral•lelament també s'ha obert una nova porta en la façana lateral orientada a l'est. Contemplant fotografies més antigues com ara la de la fitxa del Consell Comarcal núm. 863 realitzada per Joan Llinàs i Jordi Merino, s'observa que la porta que podem contemplar avui en dia en l'església és totalment inexistent. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt compost amb unes dovelles bastant matusseres i irregulars.

 Pel que fa als acabats i espais interiors, la volta de l'absis és de quart d'esfera i la de la nau apuntada. L'interior és molt auster i senzill i està totalment arrebossat i emblanquinat.

Fotografia. Xavier Caparrós Moreno

 L'església es troba dins del complex de la Fundació "Font Picant". Un complex format per una casa, que actua com a oficina i recepció i dos grans edificis, els quals durant la construcció de la Presa de Susqueda van servir com a habitatge per als enginyers i professionals. En l'actualitat aquests dos grans edificis de planta rectangular estan sent objecte d'unes importants obres de restauració i remodelació.

Valentí Fargnoli Iannetta,  retratava abans de l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, Església de Sant Miquel de Maifré a Osor. En destaca el campanar d'espadanya. Al fons, dues masies al fons de la vall.  

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/647364/Esglesia+de+Sant+Miquel+de+Maifre+a+Osor

https://www.ddgi.cat/inspai-recursos/documents/blog/article_perrotta_v-29-04-22_v2_r_no_esborrany.pdf

Que l'Arcàngel Sant Miquel , Princep de les Milícies Celestials   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   Armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, pagesos, ramaders, pescadors ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANT QUIRZE DE TAüLL. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, retrata la isolada ermita de Sant Quirze - protector dels pobres i els nens - de Taüll , que s'assenta sobre un replà o vall suspesa, a uns 1.600m d'altitud, al damunt de Taüll. La seva situació la converteix en un element paisatgístic significatiu. La seva façana de ponent dóna gairebé al marge del tall del replà, des d'on es domina la vall de Taüll.

L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera. A la façana de migdia es situa la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.

L'edifici s'assenta sobre rocs irregulars i de notables dimensions, probablement procedents d'esllavissades produïdes per l'erosió de la glacera que li serveixen de base rocs de la mateixa naturalesa s'escampen al voltant de l'església. A la façana nord hom pot veure, no gaire lluny de l'absis, la marca d'una gran arcada de pedra tosca, tapiada i amb l'aperdat parcialment esbotzat, que fa evident l'existència d'una perforació del mur potser per accedir a una capella lateral, afegida després de la primera etapa constructiva i suprimida posteriorment. El fet que no es vegin senyals d'arrencada dels murs podria indicar que l'esmentat annex hauria estat adossat sense encaix al mur. Els murs, de carreus de pedra desbastada prou irregulars, presenten diferència en el seu aparell sembla que la capçalera (l'absis més un terç aproximadament de la nau) podria pertànyer a una etapa constructiva anterior a la de la resta de la nau, on els carreus estan disposats de forma molt més regular. Amb tot, és molt difícil establir una cronologia de la seqüència constructiva, problema freqüent en aquest tipus d'esglesioles, pel seu aïllament i consegüent manca de vinculació als corrents artístics. Solament ens hi podem acostar a través de l'entorn històric de la zona i dels pocs elements definidors que l'edifici ens mostra. Així, la construcció d'aquesta esglesiola romànica podria situar-se entre finals del segle XI i les primeries del XIII.

SANTA MARIA DE CARDET. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel retratava el temple de Santa Maria de Cardet, d'origen romànic; la descripció ens explica; edifici d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semisoterrani. La capçalera, decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues, tant a la planta inferior com al nivell de la nau. El nivell inferior correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma. Damunt de la teulada originària s'eleva una de posterior lleugerament sobreaixecada amb pilars que sostenen un embigat a doble vessant de llosa i pissarra. A l'interior una sèrie de voltes d'aresta, que coincideixen amb els trams definits pels arcs diafragma de l'obra romànica, amaguen la volta pètria original. La forma de les pilastres de suport dels arcs diafragma és diversa degut a les reformes que va patir l'edifici a la banda de tramuntana. Fou aleshores que es va construir una capelleta de planta rectangular que sobresurt del mur perimetral. El cos de la sagristia també és un afegit. La façana principal està situada a ponent i la sobremunta en el vèrtex un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior.

Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dues vessants. L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. L'absis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part encimentada i l'altra amb un empostissat de fusta. El tram inferior de la nau està ocupat per un cor entresolat de fusta. Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic (segle XIII). La construcció romànica inicial correspon a una església d'una sola nau amb dos nivells de capçalera de la mateixa època, segle XIII. Posteriorment patí diferents modificacions.

No cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch quan l’any 1920 visitava la Vall de Boi, hom pensa que pel fet de tenir un campanar ‘ tradicional’ de cadireta.