LA CASA LLUIS ALBERNI REGUANT DE MANRESA. BAGES

El Ramon Crespiera Sucarrats em feia arribar un email, en relació a l’edifici d'ampla façana, al carrer Guimerà, que originàriament havien estat dos edificis iguals, tractats però unitàriament, intuïa que el promotor havia estat Lluis Alberni Reguant; m’adreçava a l’Ajuntament de Manresa, perquè tampoc ell sabia res del mestre d’obres i/o arquitecte.

M’adjuntava una fotografia, posterior a l’any 1904, i un esbós de la història de la casa, vinculada al negoci bancari des de començament del segle XX, en que Lluis Alberni Reguant, era nomenat corresponsal del Banc d’Espanya.

Alberni era el tutor dels germans Maria, Pere, Josep i Ricard Padró i Blanc, els quals col•laboraven en el seu negoci, i a la seva mort l’any 1904, els germans Padró n’heretaren el negoci i que van continuar amb el nom de Padró Hermanos, sociedad en comandita (Sucesores de Luis Alberni).

Passats uns anys el negoci bancari va ser regentat únicament pel Sr. Ricard Padró i Blanc.

L’any 1950, el propietari era el Sr. Ricard Padró i Costa, fill del Sr. Ricard Padró i Blanc, que va mantenir el negoci fins l’any 1967, en que va ser adquirit pel Banc Mercantil de Manresa, que seria al ensems absorbit l’any 1980 per Banca Catalana.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail. com del mestre d’obres i/o arquitecte

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LES AGULLES. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez m’enviava unes esplèndides imatges d’aquest santuari marià situat al vessant meridional del Puig de Bassegoda, en un petit replà des del que es domina la vall del Riu.

La descripció tècnica ens explica que és un temple del segle XII, d'una sola nau, allargat posteriorment per la banda de ponent, on hi ha actualment el campanar d'espadanya d'un ull, que s'alça descentrat a la banda septentrional del mur. Hi ha també la porta d'accés actual i una espitllera a sobre.

La porta d'entrada primitiva, adovellada, és a migjorn, i conserva un 'particular' forrelat.

L'absis és semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre.

Va ser restaurada l'any 1982.

Segons la tradició, en aquests paratges fou on un bou trobà la imatge de Santa Maria, traslladada més tard al monestir de Sous i després al santuari del Mont.

ESGLÉSIA DE SANT FELIU. VALL DE RIU. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez m’enviava unes esplèndides imatges d`’aquesta església situada a l'antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.

La descripció tècnica ens explica que és una construcció romànica del segle XII, d'una sola nau amb volta apuntada.

El campanar d'espadanya de doble obertura, el finestral i la ferramenta es troben a la façana occidental, lloc per on s'accedeix al temple per mitjà de la porta d'ingrés. Aquesta té una llinda i un timpà llis, i està formada per tres arcs en degradació, conserva en un batent, la ferramenta original romànica, damunt seu hi ha una finestra de doble esqueixada i dos arcs en degradació, sobre els quals es pot admirar una ornamentació semicircular formada per dents de serra.

L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada.

A les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i 1280 hi figura "l'ecclesia de Rivo". Se cita també en els nomenclàtors del segle XIV amb la denominació •…ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rivo…" en una data no determinada passà a ser possessió de Sant Llorenç de Sous o del Mont , i fou incorporada a finals del segle XVI com a sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.

En la visita pastoral del 9 de juliol de 1826, a càrrec del bisbe Dionisio Castaño Bermudez (1825 - 1834 ) informa que la família Agustí havia pagat un altar que disposava d'ara però que no tenia sagrament, tampoc tenia l'església pica baptismal però sí cementiri pels fidels de les rodalies, disposava d'un calze de plata i tres casulles.

Va ser restaurada l’any 1981

CASTELL D’ALBATÀRREC. EL SEGRIÀ. LLEIDA

Aconseguia veure únicament les part més altes del Palau renaixentista, edificat a mitjan segle XVI, situat al darrera de l’església en una petita elevació del terreny, que domina el poble i el riu.

Està format per dos cossos en angle recte de tres plantes cadascun d'ells. Un d'ells és una torre de planta rectangular que està rematada per una cornisa i, a les cantonades, unes petites torretes circulars sobre unes mènsules còniques.

L'altre cos està rematat per una cornisa llisa. El parament és de carreus regulars de pedra. A les façanes que donen al pati hi ha dos matacans sobre mènsules. A la façana que dona al riu, hi ha un mirador amb forma de matacà obert amb dues columnes que aguanten una petita teulada. Per tot l'edifici hi ha grans finestrals de tres arcs amb columnes, finestres amb arcs geminats, arcs conopials i espitlleres. El pati té dos pandes amb arcades gòtiques i en el centre hi ha una font circular amb figures mitològiques. Tot el recinte està envoltat per un mur emmerletat de construcció recent.

Els darrer propietaris la família Camon de Barcelona, entre 1924 i 1926 el van refer dins d'una concepció medievalista

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. ALBATÀRREC. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que el Bisbe, Gregorio Galindo 1736-1756, fidel defensor d’una peculiar tesis – que encara té defensors – i que obligava a emprar als clergues la llengua castellana, sota la premissa que Déu, només entén aquesta parla, beneïa el temple – en castellà, per descomptat – l’any 1740.

Església de planta rectangular de tres naus, amb teulada a doble vessant. La façana principal està precedida per una escala doble que dona accés a la porta que és rectangular, flanquejada per unes pilastres que aguanten un entaulament llis a sobre del qual hi ha un frontó semicircular trencat al mig per una fornícula que també testà flanquejada per pilastres que aguanten un frontó triangular trencat; la llinda té decoració geomètrica. Per sobre del portal hi ha un petit rosetó i la façana es remata amb una forma triangular al centre. Al costat esquerra de la façana s'alça el campanar que és de planta quadrangular, amb una finestra d'arc de mig punt per les campanes i rematada per una balustrada.

Dona tota la sensació que s’aixecava bàsicament per garantir al màxim la privacitat dels propietaris del castell, que acull avui tota mena de celebracions festives.

LA MYSTÉRIEUSE MAISON DEL CARRER GUIMERÀ DE MANRESA

Retratava un edifici d'ampla façana, al carrer Guimerà, que era originàriament dos edificis iguals, tractats però unitàriament, per descomptat cap dada dels promotors, i del mestre d’obres i/o arquitecte.

La descripció ens diu que té estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.

Ens agradarà tenir noticies dels mestres d’0bres i/o arquitectes i dels promotors; noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE VALLDAURA O DEL COL·LEGI DE LES DOMINIQUES. MANRESA. BAGES

La descripció tècnica   ens diu  que els arquitectes, foren Josep Torres i Argullol (Sallent (Bages), 1850? - Montevideo (Uruguai), 1909) ,   Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970)  , Antoni Calvet , ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com , – sembla que un s’ocupava del interior. I un altre de l’exterior – ens diu ; edifici construït en pedra, amb una nau i capelles laterals comunicades entre si mitjançant arcs apuntats. Coberta a dues vessants. La façana principal és de composició ordenada, llisa, amb predomini del buit sobre el ple: portal en arc rodó i gran finestral tripartit que segueix la línia de façana formant el capcer. Una torre poligonal amb coberta piramidal resol la cantonada i serveix de nexe d'unió amb la façana lateral, plana, amb petites obertures i contraforts. El conjunt exterior utilitza un llenguatge formal divers de l'interior.

Les façanes denoten unes certes influències centreeuropees, la qual cosa no és estranya si pensem que estan fetes posteriorment a l'interior i de mans d'un arquitecte més jove. 

 
A l'interior – inaccessible el dia de la meva visita, i del que ens agradarà rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com  - , llegia que la nau està separada de les capelles laterals mitjançant arcs formers, rebaixats en planta baixa i apuntats al pis superior. Absis poligonal. Cor al tester, a nivell de planta pis. Coberta amb estructura de fusta. Paraments arrebossats. A la capçalera, i damunt de l'altar, hi ha el cambril de la Verge.

http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg20vall.htm
http://www.bergactual.com/2013/03/17/santa-maria-de-valldaura-olvan

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6575

Som – convé que ho recordem sempre – un somni de Déu.

Que  la Marededéu  " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.