lunes, 4 de agosto de 2014

ÉGLISE DE LA SAINTE FAMILLE. LA BAUMA. CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES. CATALUNYA

Retratava des l’altre costat del riu l’església advocada a la Sagrada Família de l’actual Barri de la Bauma de Castellbell i el Vilar.


Es troba quasi al peu de la carretera de Manresa a Terrassa, a mà dreta, la planta de l'església presenta una gran nau central i dues laterals.

La façana principal presenta una porta adovellada, de mig punt i una gran rosassa, a mà dreta s'alça una torre circular, l'aparell és força irregular, a ambdós laterals hi ha quatre contraforts, obrats amb grans carreus, en conjunt l'església té un aspecte esvelt i amb verticalitat.

Llegia que L'espai interior està distribuït en tres trams, determinats per tres columnes a ambdós costats i tres més d’ intercalats ; l'absis és semicircular i en ell s'hi obren cinc finestres. Els vitralls laterals estan tapiats amb un envà per la part de dins, encara que visibles pel cantó de fora. Les columnes no són treballades, sinó senzillament buixardades. A l'altar major hi ha una escultura de la Sagrada Família.
L’autor del projecte que es dur a terme en el període 1905-1908, va ser l’ Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949).

La riuada dels dies 19-20 de setembre de 1971 va inundar les barriades de vora el riu, quedant molt deteriorades les dependències i el sòl de l'església. Els veïns de la Bauma van reconstruir-la , tot aportant donacions en diner i treball.

Veníem de Montserrat atapeït de ‘turistes’, i aquí – com quasi per arreu – no se’n venia cap, com diu la saviesa popular, ‘ ni per remei ‘.

Fora bo que els que tenen alguna cosa a dir en aquesta qüestió atorguessin al patrimoni català – en el seu conjunt – la seva importància real.

viernes, 1 de agosto de 2014

LES MAL DITES ESCOLES VELLES DE PRATS DE LLUCANÈS.

Llegia que van ser inaugurades l’any 1920 i costejades per Pau Cirera Artigas, estan situades a la cantonada del carrer de les Escoles, enfront de la part posterior de la rectoria, , no he tingut encara el goig de veure-les, i espero fer-ho properament.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i coronament esglaonat a la part nord i a la sud. A la façana nord hi ha una part de l'edifici que conserva l'arrebossat original, ja força erosionat. Presenta quatre obertures a la planta baixa, una de les quals és una estreta porta coronada amb arc de mig punt decorat amb una reixa de ferro amb la data de 1919. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres que presenten una decoració de guardapols feta amb maó i arrebossat. A la part esquerra d'aquesta façana hi ha l'oficina de correus, que presenta un arrebossat modern, una porta estreta d'accés coronada amb arc de mig punt amb una reixa de ferro i la data de 1919, i un estret finestral amb una decoració de guardapols d'arc de mig punt de color rosat. La façana est, juntament amb la cantonada, presenta arrebossat modern i cinc finestrals de doble finestra formats per una repisa de maó i un coronament de guardapols d'arc rebaixat de color rosat. Antigament eren finestrals de doble finestra emmarcats amb maó i coronats amb arc rebaixat, també de maó. La façana sud, també arrebossada modernament, presenta tres obertures a la planta baixa: una porta central a la qual s'accedeix a través d'unes escales, i dos finestrals, un a cada banda. Totes elles estan decorades amb un guardapols en forma d'arc de mig punt de color rosat. A la part superior, sobre la porta, hi ha una doble obertura amb repisa de maó i coronament triangular.

Llegia que l’any 1977, l’augment de l’alumnat a l’escola “Presentació de la Mare de Déu” de Prats de Lluçanès obliga a sol•licitar a l’ajuntament l’ús de les aules de les antigues escoles nacionals i les escoles parroquials.

Advertim en la fotografia de la Maria Mayans Font l’escut del servei de correus del REINO DE ESPAÑA

Demanarem a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici de les ‘escoles velles’, i també el de l’escola “Presentació de la Mare de Déu”, en qüestió d’escoles però , TOTHOM , n’ha vist almenys una al llarg de la seva existència, i és per això que en la tasca de recuperar la ‘memòria històrica’ , faig extensiva la petició d’ajuda a TOTS els ciutadans particulars, Ateneus, Casals de Cultura, grups de recerca, Arxius Històrics, ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCORXADOR PÚBLIC DE PRATS DE LLUCANÈS.

Llegia que està situat al peu de la carretera BP-432, anomenada avinguda Pau Casals al seu pas pel nucli de Prats de Lluçanès, no he tingut encara el goig de veure’l, i espero fer-ho properament.


La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum rectangular d'un sol nivell amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb murs de càrrega d'obra, arrebossats i pintats de color beix. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, presenta una composició simètrica on s'alternen el color beix del mur de càrrega i el color grana amb el que es troben pintats els emmarcaments i les decoracions de maó. Al centre de la façana hi ha el portal principal, emmarcat amb maó i al que s'accedeix a través de quatre graons. A cada banda hi ha un finestral, també emmarcat amb maó. El tram inferior de la façana, per sobre del sòcol de formigó, està decorat amb maó també pintat de grana, com a la resta d'elements de la façana. Sobre la porta principal hi ha un rosetó decorat amb un vitrall rodó on apareix una torre, simbolitzant Prats de Lluçanès, envoltada de motius florals multicolors. El rosetó està emmarcat per dos filades concèntriques de maó, que es prolonguen verticalment emmarcant també la porta principal. Entre aquestes dues filades de maons hi ha escrit "MATADERO PUBLICH", amb lletres que sobresurten lleugerament de la façana, i a sobre, seguint la mateixa tipologia, hi ha la data de 1908. La façana queda emmarcada als laterals per cantonades diferenciades amb maó que acaben en un pilar a cada banda. Des d'aquest pilars, la façana forma un esglaonat cap al centre decorat amb maó i coronat amb una forma corba. La resta de façanes no tenen cap element decoratiu i només contenen una porta lateral i diverses finestres, totes sense cap tipus d'emmarcament.

La fotografia és de la fitxa tècnica.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL SAFAREIG PÚBLIC DE PRATS DE LLUCANÈS.

Llegia que està situat a tocar del torrent Merdinyol, a uns 100 metres al sud de les Tres Fonts, no he tingut encara el goig de veure’l, i espero fer-ho properament.

La descripció tècnica ens explica que està format per una estructura contenidor rectangular que presenta una planta aproximada de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d'una sola vessant amb bigues i llates de fusta. Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre. Sobre l'accés principal hi ha una placa de ceràmica amb la data de 1911.


L'interior presenta un terra enrajolat i un safareig de grans dimensions de 7'70 x 3'55 x 0'75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, i un passadís al seu voltant. Al centre hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l'entrada d'aigua al safareig. Adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.

La fotografia és de la fitxa tècnica.

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de la capella de Santa Magdalena, que té una curiosa història :

L'any 1327 es fundà l'hospital i benefici o Confraria de la Santa Creu. El 1331 un tal Castellolí fundà el benefici de Santa Magdalena coneguda des d'aquell moment com Església i Hospital de Santa Magdalena. La vídua d'en Pere de Queralt, Sra. Francesca, i el Carlà Guillem de Santa Coloma, donaren les franqueses perquè s'hi fes.

L'any 1922 l'Ajuntament subhastà l'edifici i fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà), de marcat caire anticlerical, Josepa de Requesens, propietària del castell, va sol•licitar a l’Ajuntament que li permetés traslladar-hi la façana gòtica que havia de ser enderrocada, l'any 1923 la façana fou cedida a la propietària del castell i les pedres van ser numerades i bastides novament en el seu emplaçament actual, al pati del castell.


La inauguració es va produir el 19 de març de 1925, essent Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.

ESTACIÓ INTERNACIONAL DE CANFRANC. OSCA

El Sergi Campas Canalias visitava l’estació Internacional de Canfranc, de la que ens diu la descripció tècnica que es tracta d'un edifici de planta allargada i estructura simètrica, articulat en cinc cossos, amb el central i els laterals avançats i més elevats. Aconsegueix els 241 metres de longitud i té 75 portes a cadascun dels seus costats donant lloc a un edifici de considerable grandària.


Exteriorment segueix models de l'arquitectura palacial francesa del segle XIX . Presenta un tractament classicista dels paraments, amb una variada combinació de materials: formigó, pedra, ferro i vidre, el que dóna lloc a un interessant joc cromàtic accentuat per la presència de cobertes de pissarra.

L'interior és lluminós, equilibrat i elegant, amb una distribució funcional dels espais a partir d'un vestíbul central cobert amb una gran cúpula de fosa. Els diferents espais (billetería, duanes, bar, hotel, etc.) Es troben clarament diferenciats tant per la seva estructura com per la seva decoració.


El primer pis de l'edifici es troba obert pels fronts oriental i occidental a les andanes, coberts per una marquesina sobre columnes i pilars metàl•lics. Sobre aquesta s'aixeca el segon pis, obert per obertures de mig punt en els cossos avançats i per llindes en els reculats, els quals presenten més mansardes a la teulada.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor i/o autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE D’ANSÓ. OSCA.

El Sergi Campas Canalias visitava la població d’Ansó a la comarca dita de la Jacetania, a la província d’Osca, i publicava unes fotografies de la seva església parroquial advocada a Sant Pere, d'enorme volum i concepció defensiva (matacà i espitlleres).


La descripció tècnica ens diu que és d'estil gòtic, del segle XVI, que té portada plateresca, un interessant retaule barroc, i una creu processional renaixentista també del segle XVI.


S'assenta sobre el lloc que va ocupar un temple al segle VI, del que possiblement se’n aprofitaven les pedres com a material per l’actual temple.