sábado, 4 de julio de 2015

CAN JORBA. PORTAL DE L’ÀNGEL. BARCELONA

Arnau Calvet i Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956) aixecava entre 1926-1932, l’edifici del Portal de l'Àngel 19-21, que acollirà els populars magatzems comercials de Can Jorba.


Llegia que l’ estil s'inscriu dins el corrent conegut com "Beaux Arts", sorgit a França a principis del segle vint aplicat a gran edificis públics. Els elements ornamentals s'inspiren en l'arquitectura clàssica (columnes dòriques, arquitraus àtics, motlluratge abarrocat, gerros de pedra...). Cal destacar el tractament del xamfrà, coronat amb un cos cilíndric amb cúpula de pissarra i que té a la planta baixa una interessant marquesina.

Avui, s’aixopluguen sota les seves teules altres raons socials.

Costa d’entendre com pot ‘desaparèixer’ una ‘ Gran Empresa’ com era Can Jorba.

viernes, 3 de julio de 2015

PODEU FOTOGRAFIAR AQUESTS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?.

En la recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em caldrà trobar col•laboració d’ almenys una persona en cadascun dels municipis de Catalunya, perquè s’ocupi de fotografiar l’escola, i si és possible d’esbrinar quan es va fer, i qui en va ser l’autor.

Trobava en un text gens relacionat am b l’ensenyament :
http://governacio.gencat.cat/web/.content/eleccions/tipus_eleccions/parlament_de_catalunya/any1992/documents/arxius/dogc_1551_e05021992t_lce.pdf

Que fa referència a les ‘antigues escoles de - entre altres poblacions - :

Gavet de la Conca. Gavet
El Pont de Suert. Llesp i Malpàs
Sarroca de Bellera. Les Esglesies
Soriguera. Vilamur i Baro
Sort. Llessui , Altron, Olp, Enviny i Sauri.
Tremp. Puigcercós, Torra de Tamúrcia, Orrit, Suterranya, Figols de Tremp.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.


Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

ANTIGA ESCOLA DE FIGOLS DE TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sol Pociello Sebrià, publicava a la pàgina ‎https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts , una fotografia de la que fou Escola de FIGOLS DE TREMP, al Pallars Jussà, explica que va funcionar abans i durant la dictadura franquista. L’escola va tancar a les darreries dels anys 60 del segle XX.


La distribució era la següent: a baix Casa de la Vila, al mig escola, altrament dit "estudi" i a dalt la Rectoria, en la que els primers anys d'acabada la guerra hi vivia una família de la Guardia Civil, per "vigilar" els moviments de la zona (maquis, rojos, etc, .. )

Al costat l'església del poble.

Avui és un edifici de propietat privada en fase de restauració.

Agraïm l’aportació de Sol Pociello Sebrià , i aprofitem per recordar-vos que en la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Espero que el Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  que  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà, s’afegeixi també a la nostra recerca. 


Catalunya us estarà eternament agraïda

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

jueves, 2 de julio de 2015

ERMITA DE LA TROBALLA. SANTUARI DE QUERALT.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una magnifica fotografia de la dita ermita de Santa Elena, Helena, de la Santa Cova, o de la Troballa, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt.


Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.

La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.

Les belles històries no cansen, oi?.

ESCOLES VELLES DE CARTELLÀ. SANT GREGORI. VALL DE LLÉMENA.GIRONA.CATALUNYA

La recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, serà, intueixo, llarga i difícil.

El segons feixisme començava ‘oficialment’ l’01’04.1939, i dissortadament no ha tingut – més enllà de la mort ‘natural’ dels seus partícips - cap data de finalització.

La tasca destructiva al llarg d’aquest llarg període ha estat excel•lent.

I la sensació de que ‘tot això del patrimoni i la història, son qüestions sense importància’ ha trobat acollida fins en persones que es diuen catalanes, i pengen cada 11 de setembre la senyera al balcó i/o la finestra.

Trobava un enllaç que de retruc parla d’escoles ‘velles’.
http://kurtibolos.blogspot.com/2014/10/jornades-del-ball-del-llemena.html


Ens agradarà tenir-ne una imatge, i saber qui va ser l’autor de l’edifici.

Malgrat la manca de resposta per part de la ciutadania ( de l’Administració no em sorprèn ) insisteixo : en la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

ANTIC ESTUDI D'ESTAC. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Trobava una imatge a : http://www.pallarssobira.info/finterespintoresc.php?id=63


La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada cap a l'est. És de dues plantes i sotacoberta amb una superfície total construïda de 214 m2. La coberta és a dues aigües. Els materials emprat són bàsicament pedra del país utilitzada pels murs principals, fusta per a l'embigat, la coberta, les portes i finestres; enllosat de llosa del país. Els paraments dels mur estan arrebossats amb guix elaborat in situ artesanalment. L'escola i el pati estan envoltats per un mur de pedra seca. Al a façana principal destaca un cos central a manera de pòrtic que dóna pas a l'interior de la planta baixa, té una coberta plana. A l'extrem nord s'hi observa l'escala i porta d'accés a la planta superior. Quatre finestres i la balconera donen llum a l'interior de les dues plantes principals. Les façanes nord, oest i sud també disposen d'obertures a l'exterior. La planta baixa estava distribuïda en un sala principal que feia funció d'aula, un lavabo i una petita habitació per emmagatzemar la llenya. A la primera planta hi havia l'habitatge del mestre. Aquest es compon de cuina amb llar de foc, menjador, tres habitacions, rebost i lavabo. El sota cobert, de poca alçada i al qual s'accedeix per una escala des de la primera planta, feia la funció de golfes.

L'edifici es conserva en bon estat encara que no és habitable. No hi ha patologies estructurals greus.

Lleia que la majoria de població de la zona era analfabeta entorn la segona meitat del segle XIX. Aquesta dada es coneix gràcies a les llistes d'empadronament. Se sap també que al 1860 hi havia un mestre a Estac que donava classe a l'antiga rectoria. A finals del segle XIX Estac era la capital del districte escolar, a més de cap de municipi, i centre de acollida de tots els alumnes provinents d'Escós, Baro, Arcalís i Mencui.

L’any 1918 l'inspector provincial autoritzava la construcció de la casa-escola d'Escós.

L'edifici d'Estac es va inaugurar l'any 1930, data que podem veure damunt la porta. A finals dels anys 30, tots els pobles del municipi de Soriguera tenien una escola mixta i Estac continuava sent la capital del districte escolar. Es procurava compaginar els horaris escolar s'adaptaven als requeriments de les feines del camp. Ja que en determinats moments feien falta totes les mans per atendre el camp. D'aquesta manera s'intentava evitar l'absentisme escolar. Entorn els anys 50 i primera meitat de la dècada dels 60 es produeix un augment del cens escolar. A partir dels anys 60-70 es produeix una concentració escolar cap a les àrees urbanes de més població. L'escola va tancar al finalitzar el curs 1974-1975

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

miércoles, 1 de julio de 2015

SANTA MARIA D’AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ; amb l’església d’Agullana  de fons, advocada a la Marededéu,  a l’Empordà sobirà



La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular. Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents. A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII. La portalada s'obre a la façana meridional. Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades. El timpà fou substituït per una finestra. Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral. Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda. Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra. El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental. És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior. La volta de la nau és apuntada.


Advertia un rellotge de sol al campanar, i el comunidor situat a l’altre costat del temple.


La Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982), retratava  l'altar major, on s'aprecia clarament que presideix una imatge de la Marededéu. 



Entenem però,  NO COMPARTIM,  el menysteniment  herètic a la Marededéu. 

Ens queda molta Catalunya per ‘visionar’, a nivell de comarques però, resten pendents NOMÉS, la Ribagorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.

Em comentava un seguidor del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ que amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, deixàvem un xic de banda els edificis ‘religiosos’. Uns i altres – en la mesura que sigui possible – tindran cabuda al : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Mentrestant ho publiquem també a :
 
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51986/santa/eulalia/argencola/castellnou/bages
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/VALL%C3%88S-IMATGE/201647813204484?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/GUIMER%C3%80/196676653686524?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/Con%C3%A8ixer-Catalunya/111989125485600?fref=ts

Entre altres en l’àmbit digital, i en TOTES les edicions en paper que benèvolament volen fer-se ressò de la nostra activitat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»