CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI. LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’Uli Brennemann publica una fotografia de la capella del Remei, situada a l'extrem de migdia del nucli de Castell d'Empordà, al costat del castell.

La descripció ens diu que la capella de la Mare de Déu del Remei és un petit edifici d'una sola nau amb absis semicircular i cor als peus. La façana és molt senzilla, amb la porta allindada i una petita fornícula d'arc de mig punt. Un campanar de base quadrada i obertures d'arc de mig punt completa el conjunt.

La capella del Remei va ser bastida l'any 1600 i ampliada l’any 1750, segons consta a la inscripció de la porta d'accés, amb un escut del llinatge Margarit.

http://www.fundacionoguera.com/libros/56%20ELS%20MARGARIT1.pdf
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/MARGARIT.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE TARRAGONA

No la trobava esmentada al Catàleg de Patrimoni, i desconec per tant, en quina data s’aixecava i qui en va ser l’autor. Espero que algun tarragoní ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Enlloc trobava cap dada del Cementiri de Tarragona que s’aixecava arrel de la guerra del Francès, i de les baixes que ja per acció de les armes de foc, ja per les males condicions d’higiene i salubritat va comportar, l’any 1809 es va decidir la construcció d'un nou cementiri als afores de la ciutat.

Ni un mot dels autors d’alguns dels notables panteons i mausoleus, que converteixen aquest fossar en visita obligada. Espero que algun tarragoní ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TURISME FAMILIAR A CAMBRILS. EL CANT DE CIGNE

El turisme va ser un dels motors del ‘totxo’ en els darrers anys de la dictadura franquista.

A Cambrils brotaven els edificis de planta i tres [ la llei NO OBLIVAGA a posar ascensors ], i es constituïen per arreu comunitats de propietaris, que gestionaven carrers, jardins, parcs, i en algun cas piscina.

Amb només 4.761 habitants al cens de 1960, els ingressos fiscals faran de Cambrils una de les poblacions més riques, el pervers sistema de representació que deixa sense veu als propietaris no residents, comportarà de facto, la divisió entre els ciutadans de ‘primera’ – els que estan censats a Cambrils – i els de segona, que es queixaran sempre – i amb raó – del trist rol de ‘cornuts i pagar el beure’ que el sistema els adjudica.

El sistema ha començat a fer fallida, les despeses de ‘manteniment’, o quotes de comunitat, afegides als impostos i taxes : I.B.I, escombraries, aigua, llum, .... en un context de retallades d’ingressos, sous i/o pensions, comencen a ‘pesar massa’ en les economies familiars, i els preus dels edificis estan en caiguda lliure, just quan es fan més i més necessàries les reparacions i/o reformes.

A mixt termini els petits propietaris seran substituïts per empreses que gestionaran aquest parc ‘turístic’ .

Hi ha un risc cert de ‘suburbialitzar’ el turisme.

Rectoria i església de Sant Jaume de Vilacireres. Gósol.

El Xavier Burcet Darde publica una fotografia de la rectoria i església de Sant Jaume de Vilacireres, al terme de Gósol, a la comarca del Berguedà.

La descripció – quasi telegràfica – ens diu; edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i coberta a dues pendents. La façana principal presenta diverses obertures de proporcions regulars, un balcó i dues finestres. En un extrem de la façana trobem el portal d’accés a l’església. Sobre aquesta, hi trobem en campanar d’espadanya, integrat en la coberta de l’edifici.

La fitxa indica que es pot datar del segle XVIII, el devem doncs als ‘diners d’Amèrica ‘

Indica pel que fa a l’accés com molt aconsellable fer-ho des de Guixers per la pista Puig Aguilar-Gósol, o més difícilment des de Gósol per pista amb vehicle tot terreny.

DE QUAN RENTAR ERA UN SUPLICI. LA FONT DE MUSA. MONTMANEU. L’ANOIA

Feia temps passejant per Montmaneu en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, de Tàrrega, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

De la font de Musa n’havia publicat un post l’any 2010 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/font-de-mussa-naixement-de-lanoia.html

Aleshores m’explicaven que l’aigua era molt apreciada pels malats renals, fins al punt que malgrat les recomanacions publiques - avui hi ha un cartell que explica que l’aigua no és potable; costa de creure, sobretot quan l’aigua surt en unes alçades que fan difícil , quan no tècnicament impossible , la contaminació pels mitjans “ tradicionals” , aquí, com per arreu s’imposa la mala praxis, és més econòmics penjar un cartell que fer analitzar l’aigua periòdicament- encara hi ha gent que en va a buscar.

L’estat actual d’aquest indret em fa pensar que cinc anys més tard, el bon nom d’aquesta aigua, ha caigut – com l’antiga carretera N-2 – en l’oblit.

Ens estem deixem ‘pispar’ el país sense que una majoria de ‘ciutadans’ se’n adoni.

TRESORS DE TÀRREGA. ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ.

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava l’església advocada a la Mare de Déu de la Mercè de Tàrrega, que pertany al col•legi dels Escolapis, i a la que s'hi pot accedir tant pel interior de l'escola com pel mateix carrer.

La descripció ens diu que és un edifici de nau única transversal amb coberta de volta de canó de quatre trams, absis poligonal rematat per un cambril on hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. La nau principal té ens seus laterals diverses capelles adossades dividides de la nau central per pilars. Al lateral dret de l'altar s'hi situa un petit oratori també de nau única. Darrera de l'altar major s'hi troba el reduït espai dedicat a la sagristia. La façana exterior de l'església és realitzada amb pedres tallades de forma irregular, superiorment s'hi aprecia la resolució de la coberta a dues vessants. La porta d'entrada principal es realitzada entre dos pilars adossats que sostenen un entaulament sencer damunt del qual hi reposa un frontó semicircular damunt de la porta principal d'accés hi ha un rosetó que il•lumina internament la nau principal de l'església.

L’Ajuntament de Tàrrega acordà en sessió plenària del 9 de novembre de 1883 demanar un col•legi de l’Escola Pia.

Se signà l’escriptura de fundació el 17 de març de 1884 segons la qual l’Ajuntament cedia als escolapis l’antic convent de la Mercè.

El bisbat transferí l’església del mateix convent el 15 de setembre de 1884.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l’Ajuntament de Tàrrega, recuperava l’edifici, el renovà i hi muntà una escola de primària, que va funcionar tot el període de la mal dita ‘guerra civil’.

TRESORS DE TÀRREGA. EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I BALEARS. Q.E.P.D.

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava a la Plaça major de Tàrrega, un edifici, propietat de la Caixa de Pensions, que segons llegia és obra de l’arquitecte targarí J.M. Argilés – em calen més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,... – sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció ens diu ; edifici de grans proporcions que s'adapta a l’ urbanisme de la Plaça Major i al carrer Agoders.

Aquesta gran construcció a més a més ostenta un clar estil neoclàssic remarcable en totes les proporcions de les balconades i finestres de l'edifici, la seva ornamentació a base de frontons i cornises enlairades com pel detall del templet neoclàssic escultòric que corona l'angle superior de l'edifici. En aquesta casa a la part dels baixos s'allotja la sucursal de la Caixa de Pensions, és un edifici de quatre pisos d'alçada, i dividint la planta baixa del primer pis noble hi ha una sobresortida cornisa que fa d'entaulament per les balconades superiors que s'allotgen. Cada balcó intercalat ostenta una coronació superior mitjançant un frontó triangular. El segon pis manté una intercalació d'obertures de finestres i balcons. Finalment la última planta és més discreta decorativament però també s'intercalen dos balcons i una finestra marcant doncs un ritme que es va repetint en més o menys mesura al llarg de tota la façana de l'edifici. Superiorment tot l'edifici és rematat per una balconada balustrada que en el seu angle recte cantoner que allotja una estructura arquitectònica també de regust neoclàssic amb forma de templet de planta quadrangular amb els àngels escairats lleugerament i motllurats on a cada lateral s'obra un arc de mig punt sota el qual es troben grans estructures clàssiques d'homes dempeus presidint la Plaça Major. Voldríem saber – son curiosos de mena – qui va ser l’escultor d’aquestes imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1971 la Caixa de Pensions s'havia establert en aquesta construcció neoclàssica.